Sentencia Social Nº 1955/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1593/2009 de 09 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 9 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1955/2010

En el recurs de suplicació interposat per Apolonia a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 3 de novembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 608/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 15 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"QUE DESESTIMANDO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Apolonia frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la demandada de la pretensión deducida en su contra, confirmando la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Apolonia , nacida el día 24/9/1956, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 y en situación de alta en el régimen general.

2.- La parte demandante inició un proceso de incapacidad temporal en fecha 4/12/2006 y el 27/3/2008 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente, dictando el INSS en fecha 8/5/2008 resolución en la cual se le reconocía una pensión de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual derivada de enfermedad común, con efectos desde 27/3/2008 y que percibe desde 7/5/2008, determinando el ICAM en fecha 27/3/2008 el siguiente cuadro residual: "lumbociatalgia de repetición, discopatía múltiple, obesidad mórbida, trastorno de angustia depresivo".

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 19/6/2008.

4.- La profesión habitual de la parte actora es la de peón de recogida de basura.

5.- La parte demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 716,24 euros y efectos desde el día 27/3/2008.

6.- La parte demandante presenta en la actualidad las siguientes patologías:

- lumbociatalgia de repetición con discopatía múltiple y afectación radicular tanto desde el punto de vista clínico como de EMG.

- Gonartrosis severa bilateral.

- EPOC con moderado déficit visual.

- trastorno adaptativo mixto reactivo a patología orgánica en personalidad histriónica de grado leve.

- obesidad mórbida.

- insuficiencia venosa crónica de EE.II. de grado moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon. La recurrent denuncia la infracció per no aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social perquè considera que les lesions que consten en la relació fàctica acrediten la incapacitat permanent absoluta postulada. Argumenta que en el fet provat sisè que es refereix a les lesions consten expressions que són predeterminants de la decisió judicial, perquè les lesions queden qualificades i valorades en grau lleu o moderat, si be fa referència a les lesions que pateix i també fa referència a les lumbociatàlgies de repetició i a la gonartrois qualificada d'avançada, així com Epoc amb dèficit visual moderat, etc. Argumenta que les lesions osteoarticular lumbar comprometen activitats d'esforç físic i sobrecàrrega dinàmica i estàtica de la columna, la gonartrosi avançada impedeix activitat de bipedestació i deambulació mantingudes agreujada per la insuficiència venosa crònica a les cames que també impedeixen estar en sedestació o positura continuada. S'ha d'afegir l'obesitat mòrbida i el trastorn adaptatiu en personalitat histriònica. Amb cita de doctrina juripsrudencial conclou que és tributària de la incapacitat permanent absoluta que postula.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatu 1/1994 ) estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que la sentència de la instància li ha denegat, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que, si be importants, no redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme una activitat lucrativa de tipus lleugera o amb variació de positures del cos, tan per compte d'altre o pròpia, ja què el quadre de lumbociatàlgia de repetició amb discopatia múltiple i afectació radicular , la gonartrosi severa bilateral, el EPOC amb dèficit visual moderat, el trastorn adaptatiu mixt reactiu a patologia orgànica en personalitat histriònica de grau lleu, la obesitat mòrbida i la insuficiència venosa crònica de les EEII. en grau moderat, impedeixen treballs d'esforç físic i sobrecàrrega del raquis i de les extremitats inferiors degut a la lumbociatàlgia i a la gonartrosi bilateral severa. La resta de patologies tenen entitat moderada o lleu de forma que són igualment objecte de control mèdic i de tractament pal liatiu, sense perjudici dels possibles brots àlgics que requereixin un tractament puntual.

En el cas present no concorren doncs les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, perquè la norma contempla únicament les limitacions funcionals que comporten les lesions i patologies que pateixi la persona afectada beneficiaria del sistema de la Seguretat Social en relació en aquest cas que te reconeguda la incapacitat permanent total per a la professió habitual o amb l'exercici de professió lleugera o semisednetària.

En conseqüència hem de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Apolonia contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona de 3 de novembre de 2008 , dictada en el procediment núm. 608/2008, i seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.