Sentencia Social Nº 1959/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8039/2006 de 04 de Marzo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 4 de març de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1959/2008

En el recurs de suplicació interposat per Almudena a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 13 de juliol de 2006 dictada en el procediment núm. 241/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

Antecedentes

Primer. En data 5 d'abril de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juliol de 2006, que contenia la decisió següent:

"Refusar la demanda interposada per Almudena contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per tant, declro absolt el demanant de les pretensiones aquí reclamades."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- La demandant Almudena , nascuda el dia 22/4/1954, i afiliada a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Oficial de Forn industrial, per compte d'altri.

Segon.- Sol licitada la prestació d'incapacitat el dia 12/7/2006, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que va emetre el 9/2/2006 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 14/2/2006, en la que no reconeix la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en cap grau , derivada de malaltia comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "Sindrome fibromialgico. Distimia. Sd. Meniere OI desde los 27 años de edad..".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, dictant-se nova resolució desestimatòria el 14/3/2006 .

Quart.- Les lesions provades que afecten a la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, afegint-hi artrosis bilateral a les mans, i hipoacúsia amb caigudes d'audició en nivells conversacionals de 40 decibels a la oïda dreta, i de 60 decibels a la oïda esquerra.

Cinquè.- La base reguladora de la prestació demandada, es la de 1.162,07 euros mensuals, i els efectes econòmics des de 18/1/2006 .

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril.

Segon.- Denúncia la infracció de l' article núm. 137, 5 i subsidiàriament l'apartat 4 del mateix article de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que les lesions declarades provades de " Síndrome fibromiàlgica. Distímia. Síndrome Meniere OI des dels 27 anys. Artrosi bilateral a les mans. Hipoacússia amb caigudes d'audició a nivells conversacionals de 40 decibelis en l'oïda dreta i de 60 decibelis a la oïda esquerra" impedeixen dur a cap activitats laborals encara que siguin lleugeres i senzilles, perquè la fibromiàlgia comporta dolor i limitació a la columna cervical i lumbar, dolor a la palpació de TMC esquerre i tender points 18/18, que considera invalidant per si mateixa, devent considerar-se el conjunt de la resta de patologies. Invoca doctrina jurisprudencial que es refereix a que no existeixen malalties sinó malalts i cita criteri jurisprudencial d'aquesta Sala i de les Sales socials d'altres Tribunals Superiors de Justícia. Subsidiàriament considera que les lesions li impedeixen portar a cap la feina de la seva professió habitual d'oficial segona de forn industrial, acabat, envasat i empaquetat, que requereix la bipedestació continuada, força i esforç i flexions del cos forçades, i també la manipulació constant, que te impedida per la rizartrosi bilateral i artrosi de les mans.

Tercer.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i neurològiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada d'oficial de forn industrial, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Quart.- Les lesions que pateix la demandant no les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent ni total ni menys absoluta atesa que la patologia fibromiàlgica per si mateixa no és laboralment incapacitant, sinó que depèn de la intensitat de la manifestació que tingui incidència funcional limitant. En el cas present no consta el nivell sever o important d'afectació, doncs no te entitat suficient determinada ni consta si és crònica, si la recurrent ha estat sotmesa a clínica del dolor o a medicació farmacológica important per aquesta patologia,etc.. Respecte a la patologia artròssica de les mans no consta la intensitat funcional limitant, de manera que no podem arribar a la conclusió de que impedeixen dur a cap una activitat professional o les tasques fonamentals de la professió habitual. La resta de patologies com la síndrome de Meniere o el grau de hipoacúsia acreditat no impedeixen tampoc el despelgar les tasques de la seva professió, sense perjudici de brots puntuals impeditius del treball que requereixin tractament mèdic puntual, a més del paliatu.

Entenem que ara per ara la intensitat de la patologia no limita la recurrent per a les tasques de la seva la professió habitual. Per tant no és d'aplicació ni s'infringeix l' article núm. 137.4 o 5 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Almudena contra la Sentència de 13 de juliol de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona en el procediment núm. 241/2006 seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.