Sentencia Social Nº 1972/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 490/2007 de 05 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 5 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1972/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 10 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 490/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Silvia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda presentada por Doña Silvia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y declaro a la parte demandante en situación de Incapacidad permanente absoluta, derivada de accidente no laboral, reconociendo su derecho a percibir las prestaciones contributivas en cuantía del 100% de la base reguladora de 528,45 euros, con efectos 17-04-2007 y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a hacer efectiva a la mencionada demandante esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Silvia , con fecha de nacimiento 2-03-1951, DNI núm. NUM000 , consta afiliado a la Seguridad Social con el número NUM001 y en situación de alta en el régimen Especial de Empleados de Hogar, sufrió un accidente no laboral el 7-08-2006 iniciando en esa fecha un proceso de incapacidad temporal y en fecha 19-01-2007 se extendió alta con propuesta de incapacidad permanente.

Segundo.- Por resolución de 17-04-2007 se acordó declarar a la demandante en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de Empleada de Hogar, derivada de accidente no laboral, con efectos 19-01-2007 y derecho a una pensión mensual de 396,34 euros, de cuyo pago es responsable el INSS y declarar que podrá instar la revisión por agravación o mejoría a partir de 4/2009. En dictamen emitido por el ICAM en fecha 19-01-2007 se apreciaron las siguientes lesiones: "Extremidad superior derecha catastrófica. I.Q. en varias ocasiones, con secuelas -limitación equiparable a anquilosis; artrodesis L3-L5 transpedicular". El ICAM formuló propuesta de incapacidad permanente para trabajos que requirieran bipedestación y deambulación prolongada.

Tercero.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 23-05-2007 que fue desestimada por resolución de 5-06-2007.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación es de 528,45 euros, con efectos 17-04-2007.

Quinto.- La parte demandante padece en la actualidad: "Extremidad superior derecha catastrófica, intervenida en varias ocasiones, con secuelas equiparables a anquilosis. Traumatismo raquimedular con fractura-estallido L4, con invasión de canal y lesión radicular, tratado con artrodesis L3-L5 transpedicular. Radiculopatía severa de S1 derecha. Neuropraxia del nervio crural. Dolor lumbar mecánico Fractura de clavícula derecha tratada ortopédicamente y luxación de hombro izquierdo con fractura de troquiter, con omalgia izquierda limitante. Parestesias en pantorrillas y cara anterior de los pies. Incontinencia urinaria en tratamiento. Trastorno ansioso-depresivo reactivo, de grado moderado".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L' Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la demanda i declara la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és l'examen de les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'ens gestor recurrent denuncia la infracció per violació de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial que cita. Manté que les lesions declarades provades, fonamentalment es troben en el mateix grau de gravetat que a l'agost de 2006 quan va patir un accident de circulació, tan respecte de la seqüela del braç dret catastròfic com respecte de l'artrodesi lumbar L3- L5 transpedicular , l'omàlgia esquerra i les parestèsies al tou de les cames. El trastorn ansiós depressiu és moderat, de forma que en el seu conjunt no es troba impedida per a activitats de tipus sedentari.

Tercer.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, reflecteix un conjunt de patiments amb incidència física severa en el seu conjunt a més de la psiquiàtrica secundària, perquè presenta una extremitat superior dreta catastròfica intervinguda en varies ocasions amb seqüeles equiparables a anquilosi, i per tant amb limitació important. Presenta lesió radicular tractada amb artrodesi L3-L5 transpedicular i radiculopatia severa de S1 dreta. Neuropràxia del nervi crural i dolor mecànic. Fractura de la clavícula dreta tractada de forma ortopèdica amb luxació de l'espatlla esquerra amb fractura del troquiter i omàlgia esquerra limitant. Parestèsies al tou de les dues cames i peus. Incontinència urinària en tractament. Trastorn ansiós depressió reactiu de grau moderat. El conjunt d'aquestes lesions redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador, ja què pateix limitacions severes a les extremitats superiors, a la dreta per l'anquilosi i a l'esquerra per la luxació de l'espatlla, que li impedeixen activitats de bimanualitat. La patologia lumbar severa la limita per a activitats que comporten mínimes sobrecàrregues lumbars, que la limita per a tasques sedentàries. Juntament amb aquestes patologies determinants, hem de tenir en compte la resta de les provades, com la psíquica o la incontinència urinària i sobre tot les parestèsies a cames i peus, tal com raona la sentència de la instància.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que s'ha de confirmar la sentència de la instància amb desestimació del recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 10 d'octubre de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona en el procediment núm. 490 de 2007 , que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.