Sentencia Social Nº 1977/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 709/2016 de 03 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 709/2016

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 4 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1977/2016

En el recurs de suplicació interposat per FCC LOGISTICA S.A. i Catalina a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 9 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 874/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 9 de setembre de 2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de novembre de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Desestimando la demanda interpuesta por la trabajadora Dª Catalina frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social y la empresa FCC Logística S.A.; y desestimando la demanda acumulada interpuesta por la referida empresa frente a la citada trabajadora y entidades gestoras, en reclamación por recargo de prestaciones, debo absolver y absuelvo a las respectivas demandadas de la pretensión planteada frente a ellas '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. La trabajadora Dª Catalina , con DNI nº NUM000 y afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , venía prestando servicios para la empresa FCC Logística S.A. desde el día 1-10-05, en su profesión habitual de moza especialista de almacén

SEGUNDO. El día 13-5-13 sufrió un accidente de trabajo, en las siguentes circunstancias: a las 6,15 horas de la mañana se encontraba realizando sus funciones habituales, entre las que se encontraba la realización de pedidos. Para ello, estaba utilizando un apilador eléctrico y con el mismo procedió a recoger un palet vacío de una estantería que se encontraba situada a una altura de 2,50 cms., golpeando el travesaño de la estantería, lo que hizo que el portahorquillas de la máquina se moviera unos grados hacia atrás y quedara atascado con el mástil, con las horquillas en altura, que la trabajadora intentó liberar con el botón de bajada (sistema de poleas) situado en el volante del vehículo, pese a lo cual las horquillas no bajaron, pero sus cadenas, con la acción del volante, quedaron destensadas. Al no conseguir bajar las horquillas mecánicamente, se apeó de la transpaleta, se colocó en un lateral de la misma e intentó desatascar el portahorquillas; pero una vez liberado el mismo, cayeron de golpe las horquillas, aplastándole una de ellas el pié (informe de la Inspección de Trabajo).

TERCERO. Como consecuencia del accidente permaneció en situación de incapacidad temporal derivada de accidente de trabajo desde el día 13-5-13 hasta el 23-2-15; seguidamente, por resolución de 23-2-15 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró que no procedía reconocerle en situación de incapacidad permanente en grado alguno. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: 'Fr. de base 2º MTT del pie derecho. Tratamiento conservador. En la actualidad sin signos clínicos agudos, metatarsalgia residual'. Frente esa resolución la trabajadora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 21-4-15, y demanda, pendiente de resolución (doc. 18 de la empresa y docs. 5 y 8 a 12 de la trabajadora).

CUARTO. La Inspección Provincial de Trabajo levantó un acta de infracción por la que propuso la imposición a la empresa de una sanción de 2.046 euros, apreciada en su grado y cuantía mínimos, y un recargo por falta de medidas de seguridad del 30% (acta obrante en las actuaciones).

QUINTO. La empresa efectuó alegaciones en relación a la referida acta y en fecha 14-5-14 el Departament d'Empresa i Ocupació acordó suspender el procedimiento administrativo sancionador hasta que recayera sentencia firme o resolución judicial que pusiera fin al procedimiento penal que por los mismos hechos se estaba tramitando ante el Juzgado de Instrucción nº 1 de Vilafranca del Penedés (doc. 5 de la empresa).

SEXTO. Seguidamente, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de fecha 20-5-14 por la que declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por el trabajador, así como la imposición a la empresa de un recargo del 30% en todas las prestaciones derivadas del accidente.

SÉPTIMO. Frente a esa resolución interpusieron reclamación previa la trabajadora y la empresa, y ambas fueron desestimadas en fecha 9-9-14.

OCTAVO. La trabajadora había recibido formación e información en materia de prevención de riesgos realtivos a su puesto de trabajo y en particular, de los relativos al manejo de apiladores eléctricos. En el 'Acta de entrega información prevención de riesgos' que le fue entregada, se hacía constar que debía 'Informar inmediatamente a su superior jerárquico o trabajador designado de cualquier situación que entrañe riesgos para al seguridad y salud en el trabajo' (informe de la Inspección de Trabajo y docs. 6 a 8 de la empresa).

NOVENO. El atasco de ese portahorquillas ya se había venido produciendo en otras ocasiones anteriores en el mismo centro, derivado del contacto con las estanterías (informe de la Inspección de Trabajo).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda per l'actora que pretén un increment fins al 50% del recàrrec per manca de mesures de seguretat, i també desestima la demanda acumulada interposada per l'empresa contra la resolució de l'INSS de recàrrec de prestacions del 30%, presenten sengles recursos de suplicació la treballadora i la societat, que han estat impugnats respectivament.

SEGON.S'entrarà en l'examen del recurs de la societat demandant, ja que pretén la revisió dels fets provats, a diferència de la treballadora. El primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , L 36/2011, interessa la modificació del fet provat novè, del que vol suprimir la referència a què en l'Acta d'infracció es digui que la treballadora utilitzes el 'portahorquillas' i que no es diu que s'hi haguessin produït embussos abans de l'accident, entre altres, entenent que existeix un error evident de la jutjadora quan relata en el fet provat que amb anterioritat a l'accident ja s'havien produït els embussos, derivats del contacte amb les estanteries. Els documents de referència que cita són els que consten als folis 418 a 423 de les actuacions, i la transcendència la justifica el recurrent indicant que donaria lloc a que no quedés acreditada la forma de produir-se l'accident, sense constatar cap embús del portaforquetes, i exonerar l'empresa de la responsabilitat de prevenir l'accident doncs no existien antecedents del fet indicat, que segons la companyia no era previsible.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

De l'informe de la ITSS, que relata l'accident, resulta escrit que la demandant quan es dirigia a recollir un palet buit d'una prestatgeria situada a una alçada de 2,5 cms., va colpejar el travesser, de manera que el cop va fer que el 'portaforquetes' de la màquina es mogués uns graus endarrere i quedés atrapat al pal, amb les amb les forquetes en alçada, que la treballadora intenta alliberar amb el botó de baixada situat al volant del vehicle. Les forquetes no baixen però les cadenes, amb l'acció del volant, queden destesades. Que al no aconseguir baixar les forquetes mecànicament, baixa i intentant col.locant-se en un lateral desembussar el portaforquetes tirant manualment del mateix, i un cop alliberat, cauen de cop les forquetes, aixafant-li el peu. Realment, contrastant el document que cita el recurs (informe de la ITSS, en la seva totalitat) no s'evidencia cap error de la jutjadora, sinó una valoració tenint en compte el valor probatori del mateix. També consta en l'esmentat informe el que consta en el fet provat novè, en relació dels embussos anteriors a aquest accident. En definitiva, no s'adverteix cap error de la jutjadora, quan ha donat valor al que manifestava l'actuació inspectora i no existeix causa per a modificar el fet provat. Es desestima, per tant, el primer motiu del recurs.

TERCER.El segon motiu del recurs de l'empresa, es presenta per infracció de normes substantives i jurisprudència, per la via de l' article 193 c) de la citada LRJS , i cita com a preceptes legals infringits els articles 14 i 15 del Reial Decret 928/98, de 14 de maig , que aprova el reglament sobre procediments d'imposició de sancions per infraccions de l'ordre social; la Disposició Addicional quarta 2 de la Llei 42/97, de 14 de novembre , ordenadora de la ITSS, derogada per la Llei 23/2015, vigent fins el 22-07- 2015, i l' art. 53.2 del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost , pel que s'aprova la LISOS.

Discuteix en base als preceptes que cita el valor que s'ha donat en la sentència a les actes de la ITSS. Al lega que la magistrada de instància arriba a la conclusió de què la ITSS havia constatat que en ocasions anteriors ja s'havia embussat el portaforquetes, cosa que no es dedueix - segons el recurs - de l'acta. Al.lega també que l'acta no és ferma i que no té presumpció de certesa respecte al fet que s'haguessin produït els embussos anteriors a l'accident, fet que diu que ni es constata personalment per l'inspector actuant, ni respon a testimonis o documents. Segueix referint-se a la presumpció de veracitat de les Actes de la ITSS, valorada en les sentències del TC, concretament en la 76/1990 , que no la qualifica com a presumpció iuris et de iure, sinó iuris tantum. També al lega que el dret a la presumpció d'innocència desplaça la càrrega a l'administració, amb cita de les SSTS de 23-06-1998 , 8-06-1998 .

No es pot admetre la censura jurídica de la sentència tal com està formulada, ja que ignora el recurs que la càrrega de la prova en aquesta classe de procediments, no ve regulada pels preceptes i principis que cita, sinó pel precepte especial de l' art. 96.2 de la LRJS , quan diu que en els processos sobre responsabilitats derivades d'accidents de treball i malalties professionals correspon als deutors de seguretat i als concurrents en la producció del resultat lesiu provar l'adopció de les mesures necessàries per prevenir o evitar el risc, així com qualsevol factor excloent o minorador de la seva responsabilitat i que no es pot apreciar com a element exonerador de la responsabilitat la culpa no temerària del treballador ni la que respongui a l'exercici habitual del treball o a la confiança que aquest inspira.

Per tant, era a l'empresa, deutora de seguretat, a qui li corresponia la càrrega d'acreditar que amb anterioritat a l'accident havia dut a terme totes les mesures previsibles per a eliminar el risc, cosa que no ha aportat al procés, o no ha arribat a convèncer a la magistrada de instància que és qui té la capacitat per a valorar les proves practicades. És més, ni tant sols ho nega el recurrent, el que s'acredita és que les mesures es van adoptar amb posterioritat a l'accident.

Oblida també el recurs l' article 15.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , quan estipula que les mesures preventives hauran de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. En el mateix sentit l' art. 115-4-b) de la LGSS disposa que no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a 'dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado', però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la 'imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira'.

Tal com dèiem en la sentència d'aquesta Sala Social de 13-10-2015, recurs 3904/2015 , la doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008 , en la qual s'assenyala el següent:

'1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. .......... Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a ), que 'no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira'.

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de 'defender' al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que 'en materia de accidentes de trabajo ( SS. de 19.10.2000 , 17.5.2001 , 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001 , que acabamos de citar)' .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , 'el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos'.

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línea que 'la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene' cuando no opera como causa exclusiva del accidente 'entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de Riesgos Laborales dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador'.

En el mateix sentit, la sentència també d'aquesta Sala de 17-11-2015, recurs 5274/2015 , recordava que la STS UD 12.07.2007 , RJ20078226 raona que la imprudència de la persona assalariada només exonera de responsabilitat a l'ocupador quan existeixi un nexe causal directe amb l'accident, que permeti la seva qualificació com a temerària, al afirmar-se:

' La imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene, en el supuesto que nos ocupa, entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia LPRL dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador'. O també en la STS UD 20.01.2010 , RJ 20103110: 'Lo que se ha producido es una concurrencia de culpas en la medida en que el daño surge, por una parte, de las infracciones de las normas de seguridad imputables a la empresa, que la sentencia recurrida acepta y admite, pero también de una conducta de la propia víctima, que, con la intención de reparar el desperfecto, entra en la zona de riesgo y procede por su cuenta a realizar una serie de operaciones bajo el alcance del robot. Las dos conductas tienen relevancia causal, porque sin las infracciones de la empresa el accidente no hubiera tenido lugar, ya que el trabajador no hubiera entrado en la zona de riesgo o de entrar se hubiera impedido la acción de la máquina. Pero tampoco se habría producido el accidente, si el trabajador no hubiera entrado en la zona de riesgo. Ahora bien, de acuerdo con una reiterada doctrina de la Sala de lo Civil de este Tribunal, que recoge también nuestra sentencia 12 de julio de 2007 , la culpa de la víctima no rompe el nexo causal que proviene del agente externo -en este caso los incumplimientos de la empresa-, salvo cuando el daño se ha producido de forma exclusiva por una actuación culposa imputable a la víctima. El daño es imputable también a la empresa, porque si no se hubieran producido las omisiones en materia de prevención que le son imputables el accidente no hubiera tenido lugar. Cuando se produce esta concurrencia de culpas, de forma que las dos actuaciones (la del empresario y la de la víctima) determinan la producción del resultado fatal, no cabe exonerar de responsabilidad al empresario, como ha hecho la sentencia recurrida, sino que, a partir de una generalización de la regla del artículo 1103 del Código Civil , hay que ponderar las responsabilidades concurrentes moderando en función de ello la indemnización a cargo del agente externo ( sentencias de la Sala de lo Civil de este Tribunal de 21 de marzo de 2000 , 21 de febrero de 2002 , 25 de abril de 2002 , 11 de julio de 2008 y 17 de julio de 2008 )'

En tot cas, també s'ha de dir, que la imprudència simple de la treballadora, com s'ha dit més amunt, tampoc no eximiria a l'empresa de la seva responsabilitat, tal com estableix l' article 15.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals .

Doncs bé, en el present cas, en que no s'han modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió de que les normes citades pel recurs, no han estat infringides, atès que, en primer lloc, en cap cas es pot parlar d'un imprudència temerària, perquè no reuneix els requisits que la jurisprudència exigeix perquè es pugui qualificar com a tal, ni tan sols es podria parlar d'una simple imprudència professional. Per tant, el motiu de censura de l'empresa no ha de ser admès.

QUART.Respecte al recurs de la part demandant, es presenta per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , amb un únic motiu, d'examen del dret aplicat, en el que denuncia la infracció de l' article 123 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, TR de la LGSS, precepte que entén infringit en el sentit que el recàrrec per infracció de les mesures de seguretat que s'han declarat provades, a causa de les greus lesions patides per la treballadora, hauria de fixar-se en el 50%.

Al lega que no es discuteix l'existència de la relació de causalitat entre la infracció de mesures i la lesió greu de la treballadora, i si únicament la gravetat de la falta. Cita el recurs jurisprudència del TS en el sentit que el tribunal superior té facultat per a modular la gravetat de la falta i el recàrrec, tal com han acordat sentències dels tribunals superiors de justícia, fet que és notori, ja que s'han dictat moltes sentències en aquest sentit.

Dels fets provats es dedueixen efectivament els elements configuratius de la mesura sancionadora, prevista en l' article 123 de la LGSS , aquí analitzada, són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

No obstant això, si que s'ha d'estar a la valoració de la magistrada de instància, si es considera que és ponderada i ajustada a dret, tal com s'evidencia en el cas concret. Així, la infracció de l'empresa no ho és d'un reglament específic de seguretat, i si bé ha causat una lesió a la treballadora, aquesta no es pot considerar d'una especial gravetat, tal com consta descrita, doncs encara que pugui tenir conseqüències incapacitants per a una professió que requereixi deambulació, està localitzada al peu, segons consta provat i no es discuteix. I en el present cas, tant la descripció de la lesió, que és molt localitzada, encara que sigui important, i la manca de previsió de l'empresa que no és amb incompliment flagrant d'una norma de previsió elemental, o de l'avaluació del risc per l'empresa, no porten a la imposició del nivell màxim de recàrrec, doncs no es pot considerar que hagi vulnerat una norma de prevenció que donés lloc a una sanció molt greu, si es té en compte el criteri de ponderació en relació al que regula la LISOS, tenint en compte que l'Acta, encara que no sigui ferma proposava una sanció en grau mínim. És del tot evident que aquest criteri que fou seguit per l'entitat gestora, atès que s'imposa el recàrrec en el seu percentatge inferior i també per la sentència, que ha de ser íntegrament confirmada.

CINQUÈ. En haver-se desestimat la pretensió de l'empresa recurrent ha de ser condemnada en costes i a la pèrdua del dipòsit i de la consignació efectuades ( articles 204 i 235-1 LRJS ) ja que, a diferència de la part actora, no té el benefici de justícia gratuïta.

Pels motius exposats,

Fallo

En el procediment seguit a instància de Catalina acumulat al seguit per FCC LOGÍSTICA, S.A. contra L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i, recíprocament contra les parts recurrents, en matèria de recàrrec en les prestacions per falta de mesures de seguretat, desestimem els dos recursos de suplicació presentats per les citades parts actores, contra la sentència de data 9 de novembre de 2015, dictada en el procediment número 874-2014 i acumulat, seguit en el Jutjat Social 24 dels de Barcelona, i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

S'acorda la pèrdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal, i s'imposen les costes a l'empresa recurrent, que haurà d'abonar a la defensa de la treballadora afectada 400 euros en concepte d'honoraris, per la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.