Sentencia Social Nº 1979/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7982/2008 de 05 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. SEBASTIAN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLE PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1979/2009

En el recurs de suplicació interposat per Pulidos Imago, S.L. a la Interlocutòria del Jutjat Social 20 Barcelona de data 30 de juliol de 2008 dictada en el

procediment Demandes núm. 386/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Custodia i MINISTERIO FISCAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En fase d'execució de sentència i en data 2 de juliol de 2008 es dictà Provisió per la que es desestimava l'execució sol.licitada.

Segon. Contra aquesta Provisió la part demandada va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 30 de juliol de 2008, la qual va desestimar el dit recurs.

Tercer. Contra aquesta interlocutòria la part que el va impugnar va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària si es va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la interlocutòria de data 30 de juliol de 2.008, que desestimà el Recurs de Reposició interposat per l'empresa contra la provisió de data 2 de juliol de 2.008, dictada en execució de sentència, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, en el qual es demana es reposin les actuacions al moment en que s'han infringit normes processal que li han produït indefensió, i es denuncia la infracció de normes substantives o de la jurisprudència.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'art. 191 de la L.P.L . el recurrent demana que es reposin les actuacions a l'estat en que es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment perquè entén que la sentència ha infringit l' article 236 de la Llei de Procediment laboral , atès que el jutjat, incomplint el que disposa l'esmentat article, no va citar a compareixença a les parts, malgrat que la recurrent va presentar una qüestió incidental, com és la de que no es pagués a l'actora la quantitat que en el seu dia va consignar l'empresa en el jutjat i que corresponia a la indemnització per extinció del contracte per voluntat del treballador, atès que durant la substanciació dels corresponents recursos, l'actora havia d'haver continuat treballant i no ho va fer, ja que una vegada va ser donada d'alta mèdica es va negar a reincorporar-se a l'empresa. El jutjat va desestimar la petició de la recurrent mitjançant una provisió i malgrat que l'empresa va presentar el corresponent recurs de reposició contra la citada resolució, el jutge va resoldre aquest sense tampoc citar a compareixença a les parts, la qual cosa li ha produït una clara indefensió.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, demanant la nul.litat de la resolució, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la provisió de data 2.7.2008 perquè el jutge no va citar a compareixença a les parts, malgrat que l'empresa va suscitar una qüestió incidental que consistia en la seva oposició a que es pagués a l'actora la indemnització que li va reconèixer la sentència d'instància en estimar la seva demanda d'extinció de la relació laboral basada en l' art. 50 de l'Estatut dels Treballadors . El jutge va decidir, sense ni tan sols donar trasllat de l'escrit a la part actora, mitjançant provisió de data 2 de juliol de 2.008, desestimar la pretensió de l'empresa, fonamentant la decisió en que la sentència era ferma, per la qual cosa s'havia d'executar en els seus propis termes, d'acord amb el que estableix l' article 239 de la llei adjectiva laboral .

TERCER.- L' article 236 de la LPL estableix que les qüestions incidentals que es promoguin en execució es substanciaran citant de compareixença, en el termini de cinc dies, a les partes, les quals podran al.legar i provat el que convingui al seu dret. L'esmentada compareixença haurà de concloure per interlocutòria que s'haurà de dictar en el termini de tres dies.

D'acord amb el que disposa l'esmentat article, el cert és que la resolució de les qüestions incidentals exigeix la convocatòria de les parts interessades a un acte en el qual puguin formular al.legacions i sol.licitar i practicar la prova que creguin oportuna amb l'objectiu d'acreditar els fets discutits en la fase d'execució de les sentències fermes. Doncs bé, en el present litigi aquest tràmit va ser obviat per jutge d'instància, que sense ni tan sols donar trasllat de l'escrit presentat per l'empresa a la part actora, va decidir, mitjançant una simple provisió, "no ha lugar a proveer en el sentido solicitado por cuanto conforme a lo establecido en el art. 239 de la LPL la ejecución de la sentencias se llevará a efecto en los propios términos establecidos en la misma i consecuentemente, siendo firme la sentencia dictada en las presentes actuacions, no procede tener por efectuadas las manifestaciones contenidas en el referido escrito".

És obvi, doncs, que el jutge d'instància ha incomplert el que disposa l' article 236 de la LPL no citant a compareixença a les parts, per tal que poguessin al.legar i acreditar el que convingués al seu dret i que aquesta omissió ha col.locat a l'empresa recurrent en una situació d'evident indefensió, atès que, encara que és cert que la sentència era ferma, també ho és que durant la substanciació del recurs havien succeït una sèrie de fets (decisió de la part actora de no retornar a la feina, quan l'empresa la va requerir per fer-ho, en el moment en que ja havia estat donada d'alta per serveis mèdics), que podrien tenir transcendència de cara a l'abonament a l'actora de la indemnització per extinció voluntària del seu contracte de treball, fonamentada en l' art. 50 de l'Estatut dels Treballadors i que l'empresa havia consignat en el jutjat en el moment de formalitzar el recurs de suplicació contra la sentència que estimà la demanda de l'actora, per la qual cosa es tractava d'una qüestió incidental que s'havia de resoldre citant a les parts a compareixença i decidint l'incident mitjançant la corresponent resolució.

Indefensió en la qual també es situaria a la part actora en el supòsit de que la Sala entrés ha examinar el segon motiu del recurs de l'empresa, en el qual torna a formular la petició de que no s'aboni la indemnització a la treballadora, perquè aquesta no s'ha pogut defensar d'aquestes al.legacions en el jutjat d'instància, impedint d'aquesta manera que contra la decisió de la Sala es pogués formular el corresponent recurs.

QUART.- L'estimació del motiu comporta que s'hagi de declarar la nul.litat de les actuacions des del moment en que es va produir la infracció processal, d'acord amb el que estableix l'article 200 de la llei adjectiva laboral, és a dir, en el present litigi a partir de la provisió de data 2 de juliol de 2.008, amb l'objectiu de que es citi a les parts a la compareixença prevista en l' art. 236 de la LPL , en la qual aquestes puguin efectuar les al.legacions i practicar les proves que considerin rellevants per acreditar els fets que es qüestionen.

Així mateix, l'estimació d'aquest primer motiu comporta que ja no calgui entrar a examinar la resta dels motius del recurs presentat per l'empresa i que s'hagi de decretar la devolució a aquesta de la quantitat dipositada en el moment d'anunciar el recurs de suplicació.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per PULIDOS IMAGO, S.L. contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona, en data 30 de juliol de 2.008, que va recaure en les Actuacions nº 386/2006, en virtut de demanda presentada per Doña. Custodia i hem anul.lar i anul.lem la provisió de data 2 de juliol de 2.008 i totes les actuacions posteriors, ordenant reposar les actuacions al moment anterior a dictar-la, amb l'objectiu de que es citi a les parts a la compareixença prevista en l' art. 236 de la LPL i posteriorment es resolgui la qüestió incidental presentada per la recurrent. S'acorda el retorn a l'empresa de la quantitat dipositada en el moment d'anunciar el Recurs de Suplicació.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.