Sentencia Social Nº 199/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4982/2011 de 16 de Enero de 2012

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de gener de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 199/2012

En el recurs de suplicació interposat per Jose Carlos a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 17 de maig de 2011 dictada en el procediment núm. 1010/2010 en el qual s'ha recorregut contra la part Intracatalònia, S.A. i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 09.11.10 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de maig de 2012, que contenia la decisió següent:

"DESESTIMO la demanda interpuesta por D. Jose Carlos , frente a la mercantil Intracatalònia, S.A. en reclamación por DESPIDO, y absuelvo a la empresa demandada de los pedimentos de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, cuyos datos y circunstancias personales figuran en el encabezamiento de la demanda, prestaba servicios para la demandada con las siguientes condiciones laborales: antigüedad de 03/05/2010, categoría profesional de Documentalista y un salario bruto mensual incluida prorrata de 2083,33 euros. (folios 54 a 74 y 288 a 295 No controvertido)

SEGUNDO.- El actor suscribió con la demandada un contrato de trabajo por obra o servicio determinado desde el 03/05/2010 hasta la finalización de la obra consistente en "implantació d'un sistema automatitzat d'arxiu i localització de la documentació". (folios 102, 103, 288 y 289)

TERCERO.- En diciembre del año 2009 se inicia un proyecto que se basó en una colaboración entre la empresa Comunicalia, la Generalitat de Catalunya y la empresa demandada para la creación de un archivo global de videos entre las mismas -acuerdo verbal entre Joan Vila como director de Comunicalia, Desiderio y Carles Mundó por el que se cedía el material audiovisual de Comunicalia a la demandada. Se redactó dicho proyecto estableciendo, como se refiere, que Comunicalia ofrece a la demandada su material audiovisual bajo la premisa que el archivo creado había de estar accesible para ambas. El material se encontraba en dos tipos de soporte cintas mini DV (573) y en Discos duros (5). Se propone integrar todo el material dentro de una nueva pestaña del portal de vídeo adaptando los campos de descripción existentes y se dan unas especificaciones a seguir para realizar el archivo. Se establece que para realizar estas tareas será necesario contratar un profesional de la gestión de la información, concretamente, un documentalista de soporte para la duración del proyecto, duración que se determina de un año prorrogable, con un salario aproximado de 22.000 euros brutos anuales y con un coste para la empresa de 28.600 euros. Coordina el proyecto el Jefe de Gestión de la Documentación quien también supervisa al documentalista contratado para el mismo y que deberá indexar todo el material de Comunicalia. Se establece que se debe redactar y firmar un convenio con la Generalitat para el soporte de la actuación y la financiación de la digitalización y descripción del fondo y aprobación del presupuesto. Se prevee el inicio para el primer trimestre de 2010. (folios 82 a 87 por reproducidos)

CUARTO.- En el mes de marzo de 2010 se publica la oferta de trabajo para cubrir un puesto de documentalista. Se especifican las tareas a realizar y que el período de contratación será de un año con opción de prórroga con jornada laboral de 40 horas. (folios 96 a 101 por reproducidos)

QUINTO.- Se establece un plan de trabajo para el puesto que ocupa el actor con descripción de objetivos a medio plazo -hasta agosto de 2010- y objetivos anuales hasta mayo de 2011. (folio 105 por reproducido)

SEXTO.- Las funciones realizadas por el actor coinciden con las descritas en el proyecto. (folios 108 a 121 y 303 a 313 por reproducidos)

SÉPTIMO.- A raíz del Decret Llei 3/2010 de medidas urgentes de contención de gastos y en materia fiscal para la reducción del defícit público la empresa demandada elabora unas propuestas en el mes de junio de 2010 para adaptarse al mismo, entre ellas, parar temporalmente, reducir o posponer proyectos de mejora funcional y/o operativas y se cita el archivo documental. En septiembre de 2010 se habló entre la Directora de recursos humanos y Gerencia de finalizar el proyecto para el que fue contratado el actor. (folios 239 a 242 por reproducidos y testifical Sra. Luz )

OCTAVO.- Por la ORDRE TRE/2010 de 22 de septiembre se garantizan los servicios esenciales que se han de prestar a la Comunidad Autónoma de Catalunya durante la vaga general convocada para el 29 de septiembre, considerando la función informativa un derecho esencial de los ciudadanos se establece que la Corporació Catalana de Radio y Televisión ( a la que pertenece la empresa demandada) realizaría la emisión de noticias al 50% del servicio así como la emisión necesaria en caso de que se produjese una emergencia para la población. (folios 248 a 263)

NOVENO.- El actor se adhirió a la convocatoria de huelga general realizada por los sindicatos mayoritarios de UGT Y CCOO para el 29/09/2010. El recuento de votos en la asamblea celebrada al efecto por el comité de empresa arrojó el resultado de 32 votos a favor de la vaga, 4 votos en contra, 4 votos en blanco y el resto se abstuvo. En reunión entre la empresa demandada y el comité se establecieron cuáles iban a ser los servicios mínimos durante el día de la huelga. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació solicitó una relación para el seguimiento de la participación de los empleados públicos en la jornada de la huelga, la directora de recursos humanos, en consecuencia, solicita a la Jefa del Departamento de Gestión de la Información, al que pertenece el actor, las personas de su equipo que se han adherido a la huelga. La participación en el total de la plantilla fue de 19 trabajadores sobre 92. (folios 264 a 270 y 277)

DÉCIMO.- El Director de la empresa demandada Sr. Desiderio envió el día posterior a la huelga un correo electrónico a toda la plantilla felicitándolos por el trabajo realizado en la jornada anterior. Es costumbre del Director enviar este tipo de correos de felicitación ante la cobertura de jornadas o noticias importantes, existen correos electrónicos con contenido similar por eventos anteriores y posteriores al día de la huelga del 29 de septiembre de 2010. (folios 271, 278 a 282 y 300 por reproducidos)

UNDÉCIMO.- El actor contestó el correo electrónico enviado por el Director el día 4 de octubre del 2010. (folios 272, 296 a 299 y 301 por reproducidos)

DUODÉCIMO.- El trabajador Aleix Moldes Cayuela perteneciente al mismo Departamento que el actor, que se acogió a su derecho a participar en la huelga referida, también respondió a los correos electrónicos alegando el derecho de todos tanto a hacer huelga como a no hacerla y manifestando expresamente que nadie le presionó para escoger libremente la decisión de asistir a la huelga. (folio 274 por reproducido)

DECIMOTERCERO.- En fecha 4 de octubre de 2010 se entregó al actor carta por la que se le comunicaba la finalización del contrato de trabajo suscrito entre las partes, con efectos del mismo día, por la finalización de la obra "degut a la retallada en el pressupost destinat a aquest projecte per part del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya". Igualmente se le envió la misma comunicación por burofax el día 05/10/2010 ante la negativa del actor de firmar la misma. (folio 283 y 286 por reproducidos, 284 y 287)

DECIMOCUARTO.- El comité de empresa realizó un comunicado manifestando su rechazo ante la decisión de rescindir el contrato del actor, considerando dicha decisión una vulneración del derecho fundamental a la libertad de expresión y reclamando su readmisión. (folio 302 por reproducido)

DECIMOQUINTO.- Ante la comunicación de cese promovió acto de conciliación por DESPIDO ante la Secció de Conciliacions Individuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya el 28/10/2010, intentándose el preceptivo acto el 18/11/2010, que resultó intentado sin avenencia. (folio 22)

DECIMOSEXTO.- El actor no ostentó la representación legal o sindical de los trabajadores. Es afiliado al sindicato de CCOO. (folio 314)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la demanda d'acomiadament nul o subsidiàriament improcedent postulada. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

SEGON. Postula la modificació del fet provat sisè referent a les funcions efectuades pel demandant que la sentència es remet als documents que cita, i proposa un text alternatiu que digui: " Les funcions realitzades pel treballador, a més de les descrites en el projecte de digitalizació de l'arxiu de vídeos de Desembre de 2009, consistien entre altres en la unificació de tots els registres de cintes de vídeo ( fulls Excel) de tots els redactors de l'Agència Catalana de Notícies ( ACN), i també la codificació de les seccions, subseccions, temes i paraules clau de les ultimes notícies publicades." Basa la modificació en els documents que cita que no es troben relacionats en el fet provat així com en els relacionats del ram de prova de la demandada, i argumenta que segons els partes de treball, a més de la selecció de l'arxiu del material audiovisual cedit per Comunicàlia per ser digitalitzat, te la funció durant dues hores diàries de recodificar les ultimes notícies publicades, com a treball ordinari del documentalista segons les pròpies funcions descrites per l'empresa demandada a les quals es remet.

També proposa un fet provat nou que digui: "En el moment de la comunicació de la finalització del contracte de treball signat per obra o servei determinat, l'obra consistent en el projecte d'arxiu del material audiovisual cedit per l'empresa Comunicàlia a la ocupadora no s'havia realitzat efectivament ni havia acabat." Basa la addició d'aquest fet nou en els documents que cita, fent notar que l'obra tenia una duració prevista d'un any fins els maig de 2011.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir la revisió de fets sense rellevància perquè no porten a cap efecte diferent.

Quant a la modificació del fet provat sisè considerem que es basa en documents i resta de prova practicada examinada i valorada per l'òrgan judicial, sense perjudici dels fets conformes sobre les tasques que integraven la categoria de documentalista per a la qual va ser contractat per la concreta obra especificada en el contracte de treball, de manera que la desestimem perquè no la considerem transcendent. Respecte a l'addició d'un fet provat nou en els termes que proposa, resulta reiteratiu perquè ens remetem a la mateixa carta de l'ocupadora en la qual reconeix que el cessament es deu a la retallada del pressupost de la Generalitat de Catalunya destinat al Projecte per al qual va ser contractat, i és fet provat que l'empresa va elaborar unes propostes per parar temporalment, reduir o posposar projectes, i que el setembre de 2010 la Directora de personal i la Gerència van parlar de finalitzar el projecte pel qual va ser contractat el demandant, fet que van comunicar-li el següent 4 d'octubre de 2010.

En conseqüència, desestimem en part aquest objecte del recurs.

TERCER. El recurrent denuncia l'aplicació indeguda del art. núm. 15, 1 a) del Estatut dels Treballadors i la no aplicació de l' article núm. 15.3 de la mateixa norma, així com el R. Decret 2720/1998 de 18 de desembre que el desplega. Fa referència a les funcions que efectuava, les quals no es limitaven a la digitalizació del arxiu cedit per Comunicàlia, sinó que, com es comprova en els partes de treball, feia funcions de l'activitat ordinària de documentalista com la recodificació de les ultimes notícies publicades o la unificació dels registres de cintes de vídeo dels distints redactors, tal com consta en les funcions dels llocs de treball. Conclou que per aquest motiu la relació laboral s'ha de considerar indefinida i no temporal.

Denuncia la infracció per aplicació indeguda de l' article núm. 49, 1 c) del Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995 ) en relació als articles núm. 55.4 i 56 de la mateixa norma . Argumenta sobre la genèrica redacció de l'objecte i causa de la contractació temporal, i que era l'empresa a qui competia carregar amb la prova de la fi de l'obra, ja que el projecte no s'havia acabat en el moment de prescindir dels seus serveis, de forma que la notificació d'extinció de la relació laboral constitueix un acomiadament que s'ha de declarar improcedent. Manté que l'objecte contractual és per a la implementació d'un " sistema automatitzat d'arxiu i localització de la documentació" que no depèn de cap assignació concreta del pressupost. La causa d'extinció d'un contracte d'obra no es pot emparar en cap manca de recursos econòmics sense tenir en compte si s'havien acabat les tasques per les quals va ser contractat, de manera que no és d'aplicació la norma denunciada d'extinció contractual. Denúncia també la infracció de doctrina jurisprudencial que cita i transcriu en part de forma extensa sobre la contractació temporal per obra o servei, la càrrega de la prova de l'acabament de l'obra i els efectes de l'extinció improcedent.

La part demandada impugnant justifica la fi del contracte temporal d'obra degut a la retallada pressupostària de la Generalitat i invoca la clàusula addicional 12ena. del contracte temporal, que contempla la reducció de pressupost com a causa d'extinció del contracte. L'ocupadora és una empresa mercantil de capital públic que pertany al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya afectada per la reducció de pressupost i als efectes del Decret Llei 3/2010 de 29 de maig de 2010 de Mesures urgents de Contenció de la despesa i en Matèria fiscal per a la Reducció del dèficit públic . Va considerar que el Projecte d'Arxiu de Vídeo pel qual va ser contractat el demandant era el mes prescindible per al desplegament de l'activitat de l'empresa, atès també que el finançament de què estava dotat mai es va fer efectiu. Aquestes raons van fer que es veiessin obligats a finalitzar el contracte d'acord amb l' article núm. 49, 1 c) del Estatut dels Treballadors .

QUART. Respecte de l'argument del recurrent sobre que la relació laboral s'ha de considerar indefinida i no temporal perquè efectuava una activitat d'arxiu documental que no tenia autonomia pròpia sinó que corresponia a l'activitat normal i regular de l'ocupadora, considerem que també en el cas d'haver declarat provades les dues hores diàries de recodificació de les ultimes notícies publicades o la unificació dels registres de cintes de vídeo dels distints redactors, aquests treballs efectuats durant dues hores diàries dintre de tota la jornada laboral no són determinants per sí mateixos per variar l'objecte i causa de la naturalesa temporal de la relació laboral, ja què l'activitat principal, preferent i primera durant la jornada corresponia a l'obra o servei de "Implantació d'un sistema automatitzat d'arxiu i localització de documentació" segons la sisena clàusula del contracte temporal, que raonablement podia incloure algunes tasques de la producció que els redactors anaven traient dia a dia. L'obra o servei pel qual va ser contractat es troba identificada i concretada, i, en relació amb el Pla de treball i tasques adjudicades al recurrent, considerem que te substantivitat i autonomia pròpies. És així perquè l'activitat pròpia de la societat pública mercantil ocupadora és la general de prestació de serveis informatius per mitjà de l'Agència Catalana de Notícies, de manera que l'activitat social regular no és pròpiament la encomanada al recurrent de codificació i d'arxiu documental de vídeos de l'Agència Catalana de Notícies per elaborar un Pla de col lecció, ni la indexació i categorització i col laboració en la definició del sistema de gestió de continguts en què consisteix el contingut del servei o obra per al qual va ser contractat el treballador, sinó que és la de confeccionar notícies, gestionar-les i distribuir-les. El servei contractat és auxiliar del objecte social de la mercantil pública, que en la seva execució es pot destriar i inclús externalizar. La conclusió és doncs que les tasques de l'obra per la qual va ser contractat justifiquen la relació temporal, sense admetre en conseqüència la indefinició d'aquesta relació de treball.

Quant a la causa d'extinció del contracte basada en la reducció pressupostària, efectivament la clàusula 12ena. del Contracte de treball del demandant signat el 3 de maig de 2010, contempla que s'extingirà a la finalització de les tasques que resultin de l'especialitat del contracte o en cas que vingui a decréixer la necessitat del mateix segons criteris de rendibilitat, aprofitament, organització empresarial o dotació pressupostària de l'empresa. Aquesta clàusula, d'igual redacció que en d'altres contractes d'obra signats entre treballadors i l'ocupadora, en aquest cas la considerem lícita, tota vegada que l'obra va ser fruit d'un Conveni amb la Generalitat per al suport i finançament de la digitalització i descripció del fons i aprovació del pressupost. Ens remetem a la doctrina i criteri jurisprudencial que contempla la STSJ. de Madrid de 24 d'octubre de 2011, (rec. 2539/2011) en cas similar de contracte de treball d'un Ajuntament per obra o servei concret que depèn de subvenció autonòmica, amb cita de doctrina jurisprudencial referida a la licitud de la clàusula extintiva que fa dependre la duració del vincle laboral del servei amb substantivitat pròpia, al concert econòmic amb l'Administració autonòmica i la concessió de la subvenció corresponent ( SSTS. de 23 de juny de 1997 i de 18 i 28 de desembre de 1998). També la STSJ. de Balears de 22 d'octubre de 2011 ( rec. 188/2011) fa referència a la STS. de 15 de setembre de 2009 que diu "La Sala, -como ponen de manifiesto las citadas SSTS/IV 21 -enero- 2009y14-julio-2009-, viene manteniendo una reiterada doctrina en relación con la validez de la contratación temporal vinculada a la percepción de una subvencion, habiendo establecido, entre otras, en la STS /IV 8-febrero-2007 (recurso 2501/2005 ), que explica el cambio de doctrina jurisprudencial, lo siguiente: "La doctrina de la Sentencia de esta Sala de 19-febrero-2002 (Recurso 1151/01 ), que la parte recurrente invoca en apoyo de sus tesis, en el pasaje en que se dice que "hacer depender la duración de los contratos de trabajo necesarios para la prestación de estos servicios de la persistencia de la subvención necesaria para su funcionamiento, cuando esta subvención procede de un tercero y no de una mera consignación presupuestaria del propio empleador, no es acto que pueda estimarse abusivo, en fraude de ley o contrario a derecho y si, por el contrario susceptible de ser encuadrado en el contrato por servicio determinado", ha sido matizada y complementada por otras posteriores, como la de 10-abril-2002 (Recurso 2806/01), en la que se argumenta que "por su parte, lasentencia de 22-marzo-2002 (Recurso 1701/01) aclara que esta Sala"no ha elevado, en ningún caso, la existencia de una subvencion a la categoría de elemento decisivo y concluyente, por si mismo, de la validez del contrato temporal causal", precisando que "del carácter anual del plan, no puede deducirse la temporalidad de la obra o servicio que aquél subvenciona, pues se trata de una concreción temporal que afecta exclusivamente a las subvenciones, no a los servicios básicos que las mismas financian". Y en el mismo sentido se pronuncia el nuevo apartado e) del art. 52 ET , que, al reconocer como causa objetiva de extinción del contrato de trabajo la pérdida o insuficiencia de la consignación presupuestaria o de otro orden de los planes y programas que no tengan un sistema estable de financiación, está reconociendo que la financiación en si misma no puede ser causa de la temporalidad de la relación". Y más adelante añade que "de lo que se trata no es de determinar lo que se ha pactado, sino de establecer si lo pactado se ajusta al tipo legal del contrato de obra o servicio determinado y en este punto es claro que, aun partiendo de la hipótesis no discutida en este recurso de que estamos ante un contrato de obra o servicio, lo que constituiría el objeto del contrato sería la actividad de educación permanente desarrollada, que es a la que queda referida la contratación como servicio susceptible de una determinación temporal, que opera de manera cierta en cuanto a su terminación cuando finalice su financiación no permanente a través de las correspondientes aportaciones (certus an), pero incierta en cuanto al momento en que esa terminación ha de producirse (incertus quando). Si se aceptara la tesis del recurso no estaríamos ante un contrato de obra o servicio determinado, que es, en principio, un contrato de duración incierta (sentencias de 26-septiembre-1992y4-mayo-1995), sino ante un contrato a término cierto que no se ajusta a ninguno de los tipos del art. 15.1 ET , pues no cumple las funciones propias de la interinidad, ni puede considerarse de eventualidad, dado que no responde a una necesidad extraordinaria de trabajo, ni se han respetado los límites temporales del art. 15.1.b) ET , por lo que, al no ser válido el término invocado, el cese de las actoras ha sido calificado correctamente como despido improcedente".

En el cas present partim de la substantivitat i autonomia de l'obra contractada entre les parts. Entenem que és d'aplicació la doctrina jurisprudencial transcrita com a causa d'extinció de la relació de treball prevista en la clàusula 12ena. del contracte, que en aquest cas estalvia d'haver-nos de plantejar si corresponia resoldre la relació laboral per via d'acomiadament objectiu.

En conseqüència, desestimem aquest motiu del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Jose Carlos contra la Sentència de 17 de maig de 2011 dictada pel Jutjat social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 1010/2010, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.