Sentencia Social Nº 2/200...ro de 2009

Última revisión
05/01/2009

Sentencia Social Nº 2/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5927/2007 de 05 de Enero de 2009

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 13 min

Orden: Social

Fecha: 05 de Enero de 2009

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA

Nº de sentencia: 2/2009

Núm. Cendoj: 08019340012009100219

Resumen:

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2/2009

En el recurs de suplicació interposat per Iberia Lineas Aéreas de España, S.A. a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 30 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 150/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Cristobal y otros, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 d'aril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por los actores contra IBERIA LÍNEAS AÉREAS DE ESPAÑA, S.A., debo declarar y declaro que los mismos ostentan una antigüedad en la empresa, a efectos del complemento de antigüedad, según los servicios efectivamente prestados, desde la fecha que se determinará, y condeno a la empresa a pagar, en concepto de diferencias del complemento de antigüedad, lo devengado hasta el 1-1-2007, en los siguientes términos:

- Cristobal : 13-1-1990 y 776,59 Euros.

- Juan : 13-11-1989 y 996,24 Euros.

- Ricardo : 8-4-1999 y 517,28 Euros

- Leticia : 10-5-2000 y 642,94 Euros".

En data 25 de maig de 2007 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent:

Dispongo aclarar la Sentencia n°188 de fecha 30-4-07 dictada en el presente procedimiento que debe decir:

"Hecho Probado 3°.- Si se computan como antigüedad los servicios efectivos prestados por los actores desde la fecha de suscripción del primero de sus contratos de trabajo, corresponde a los actores, en concepto de diferencias, por el complemento de antigüedad, las siguientes cantidades y por el período:

- Cristobal , desde 13-11-1989, 776,59 Euros(en-06 a en-07)."...

"Fallo.- Que, estimando la demanda interpuesta por los actores contra IBERIA LiNEAS AEREAS DE ESPAÑA, S.A., debo declarar y declaro que los mismos ostentan una antigüedad en la empresa, a efectos del complemento de antigüedad, según los servicios efectivamente prestados, desde la fecha que se determinará, y condeno a la empresa a pagar, en concepto de diferencias del complemento de antigüedad, lo devengado hasta el 1-1-2007, en los siguientes términos:

- Cristobal : 13-11-1989 y 776,59 Euros....".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los actores, con la categoría profesional de Agente de Servicios Auxiliares y el salario mensual delimitado en el encabezamiento de la demanda- cuestión pacífica- trabajan por cuenta y dependencia de IBERIA LINEAS AÉREAS DE ESPAÑA, S.A. en los siguientes términos:

1) Cristobal , vinculado con la demandada mediante la suscripción de los siguientes contratos:

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 4-7-1989 con duración hasta el 30-9-1989.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-11.1989 con duración hasta el 30-4-1990, prorrogado en tres ocasiones hasta el 31-12-1991.

- Contrato temporal, a tiempo completo, de fecha 10-4-1992 con duración hasta el 9-10-1992.

- Contrato indefinido, en fecha 10-10-1002, en vigor.

2) Juan , vinculado con la demandada, mediante la suscripción de los siguientes contratos:

- Contrato temporal a tiempo completo, de fecha 4-7-1989 con duración hasta el 30-9-1989.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-11-.1989 con duración hasta el 30-4-1990, prorrogado en tres ocasiones hasta el 31-12-1991.

- Contrato temporal, a tiempo completo, de fecha 10-4-1992 con duración hasta el 9-10-1992.

- Contrato indefinido, en fecha 10-10-1002, en vigor.

3) Ricardo vinculado con la demandada, mediante la suscripción de los siguientes contratos:

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-9-1997, con tres prórrogas, con duración hasta el 28-2-98.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 21-9-1998, con cinco prórrogas y duración hasta 22-3-99.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-10-99, con duración hasta el 31-3-2000.

- Contrato de interinidad por sustitución, de fecha 30-8-2000, con duración hasta 11-6-2001.

- Contrato de interinidad por sustitución, de fecha 12-6-2001, con duración hasta 5-7-2001.

- Contrato de interinidad por sustitución, de fecha 6-7-2001, con duración hasta 13-10-2002.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 19-10-2002, con duración hasta el 15-12-2002, con transformación a fijo A c tiempo parcial, hasta el 31-12-2003.

- Contrato indefinido a tiempo completo, de fecha 1-1-2004, en vigor.

4) Leticia , vinculada con la demandada, mediante la suscripción de los siguientes contratos:

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-8-1999, con duración hasta el 31-1-2000.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 2-9-2000 con duración hasta el 1-3-2001.

- Contrato temporal, a tiempo completo, de fecha 17-9-2001, con duración hasta el 16-3-2002.

- Contrato temporal, a tiempo parcial, de fecha 1-10-2002, con duración hasta el 30-3-2003.

- Contrato fijo a tiempo parcial, de fecha 5-3-200, en vigor.

SEGUNDO.- La empresa IBERIA LÍNEAS AÉREAS, S.A. ha reconocido a los actores una antigüedad desde:

- Cristobal : 10-4-1992.

- Juan : 10-4-1992.

- Ricardo : 30-8-2000.

- Leticia : 5-5-2003.

TERCERO.- Si se computan como antigüedad los servicios efectivos prestados por los actores desde la fecha de suscripción del primero de sus contratos de trabajo, corresponde a los actores, en concepto de diferencias, por el complemento de antigüedad, las siguientes cantidades y por el período:

- Cristobal , desde 13-1-1990, 776,59 Euros(en-06 a en-07).

- Juan , desde 13-11-1989, 996,24 Euros.

- Ricardo , desde 8-4-1999, 517,28 Euros.

- Leticia , desde 10-5-2000, 642,94 Euros.

CUARTO.- El XVI Convenio Colectivo de Iberia Líneas Aéreas de España, S.A., (BOE 6-6-2.006) en su artículo 130 regula el Complemento de Antigüedad en el que se establece en su párrafo primero que los trabajadores, percibirán en concepto de complemento de antigüedad un 7,5 por 100 del Sueldo Base correspondiente a su categoría o nivel de progresión que figura en la Tabla Salarial vigente en cada momento, por cada 3 años de servicio efectivo en la Empresa, y en sus dos párrafos últimos de dispone: "El resto de personal afectado por este Convenio percibirá, en concepto de premio de antigüedad un 7,5 por 100 del sueldo base de su categoría por cada tres años de servicio en la Compañía. En cualquier caso y para todos los colectivos el número máximo de trienios con derecho a la percepción del premio de antigüedad no será superior a 12 trienios".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el van impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència d'instància, que estimà la demanda presentada pels actors, en reclamació de que es computés tot el temps en que havien treballat per l'empresa, amb independència de les modalitats de contractació i de les interrupcions en la prestació, únicament a efectes del cobrament del Plus d'antiguitat, i se'ls abonés les quantitats que esmenten en la demanda, corresponents a la diferència entre l'antiguitat que reclamen i la que els reconeix l'empresa, durant el període corresponent a l'11.2006 a 1.1.2007, interposa recurs de Suplicació la demandada.

La sentència recorreguda estimà la demanda basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, relativa a que el temps de serveis prestats a l'empresa en contractes temporals resulta computable a efectes d'antiguitat, encara que les contractacions utilitzades hagin estat lícites i pel que fa a les interrupcions de la relació laboral superiors a més de 20 dies, aplica la doctrina del Tribunal Suprem fixada en les Sentències de dates 11 i 16 de maig de 2.005, relativa a una altra empresa, però que entén aplicables al present supòsit, atès que es tracta de situacions assimilables.

SEGON.- El recurs presentat per la recurrent consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , en el que es denuncia la infracció de l' article 130 del XVI Conveni Col.lectiu d'Ibèria , pel qual es regula el complement d'antiguitat i argumenta: 1) que es tracta d'un precepte que es troba ubicat en la primera part del conveni, reservat a la regulació dels treballadors fixos d'activitat continuada, situació en la qual es troben en l'actualitat els actors, però en data molt posterior a aquella a la qual pretenen retrotreure el còmput d'aquest complement. 2) Que de la redacció del citat article i concretament de l'expressió de "servicio efectivo" no es pot diferenciar del propi concepte d'antiguitat com pretenen els actors, atès que aquest segons reiterada jurisprudència no és "más que el tiempo de prestación de servicios en una empresa sin solucion de continuidad" i c) Per últim, que hi va haver unes interrupcions d'activitat importants en relació amb els contractes temporals dels actors, per la qual cosa només es podria reconèixer l'antiguitat, sinó hi haguessin hagut aquestes interrupcions.

El motiu ha de ser desestimat. Tal posa de relleu la sentència d'instància, la qüestió ha estat resolta per diverses sentències del Tribunal Suprem, la més recent de les quals, de data de 26 de juny de 2007, reitera l'esmentada doctrina, amb cita de les anteriors de dates 11.5.2006, 16.5.2005, 26.9.2006, 1 i 15 de març i 3 d'abril de 2.007. Les citades sentències és cert que es refereixen a una altra empresa, però la doctrina que fixen s'ha d'aplicar sense dubte al present litigi, atès que es tracte d'una qüestió essencialment similar.

Tal com va posar de relleu aquesta Sala en la sentència de data 29.9.2008 (R. 3140/07), sostenen les esmentades sentències, matisant doctrina anterior, que una discontinuïtat o interrupció superior a 20 dies entre contractes successius, però de durada no perllongada, tenint en compte el conjunt del temps de treball al servei del mateix empresari, no ha d'afectar, llevat que el conveni col.lectiu digui una altra cosa, al còmput en el complement d'antiguitat del temps total de l'activitat de treball i això pels raonaments següents:

"Las razones a favor de la decisión adoptada se pueden exponer en los siguientes puntos, que se inspiran en el razonamiento de la segunda de las sentencias citadas y reproducen los de la también citada sentencia de 1 de marzo de 2007: 1) el complemento de antigüedad, cuya "fuente principal" de regulación es a partir de la Ley 11/1994 el convenio colectivo , debe calcularse y computarse, en principio, en la cuantía y en los términos que determine la regulación convencional que lo establece; 2) el complemento de antigüedad tiene por objeto "compensar la adscripción del trabajador a la empresa o la experiencia adquirida durante el tiempo de servicios, circunstancias que no se modifican por el hecho de haber existido (en una cadena de contratos sucesivos) interrupciones más o menos largas en el servicio al mismo empleador, máxime si tales interrupciones fueron por imposición de este último"; y 3) no rige, en consecuencia, para el complemento de antigüedad la doctrina jurisprudencial de la "interrupción superior a 20 días entre sucesivos contratos temporales" pues tal doctrina, cuya virtualidad se mantiene expresamente, es de aplicación no en materia de condiciones salariales, sino en materia de condiciones de empleo, y en particular en el "examen de cada uno de los contratos integrantes de una cadena a fin de declarar cuales de ellos pueden calificarse de fraudulentos", determinando que, salvo supuestos excepcionales, "no pueden examinarse contratos anteriores a una interrupción superior al plazo de caducidad de la acción de despido".

I continua dient el Tribunal Suprem que l'efecte que pogués tenir aquesta interrupció de serveis, vindrà determinada pel que ordeni el Conveni col.lectiu d'aplicació. Dons bé, L'article 130 del Conveni d'aplicació a les parts regula en el seu article 130 el Complement d'Antiguitat en el qual s'estableix en el paràgraf primer que els treballadors percebran en concepte de complement d'antiguitat un 7,5% del salari base corresponent a la seva categoria o nivell de progressió que figura en la Taula Salarial vigent en cada moment, per cada tres anys de "servei efectiu en l'empresa". Així doncs és evident que els demandants tenen dret a cobrar l'antiguitat computant tot el temps de serveis des del primer contracte temporal i sense que es tingui en compte si entre els citats contractes temporals hi va haver una interrupció més o menys llarga, perquè tal com indica el Tribunal Suprem en la sentència abans citada:

"El mandato convencional se refiere a «los servicios prestados», expresión que no permite excluir ninguno de ellos. Y, aunque el tenor literal está referido a los trabajadores fijos, no puede olvidarse que, de conformidad con lo dispuesto en el art. 15.6 del Estatuto de los Trabajadores , cuando un determinado derecho o condición de trabajo esté atribuido en las disposiciones legales o reglamentarias y en los convenios colectivos en función de una previa antigüedad del trabajador, esta deberá computarse según los mismos criterios para todos los trabajadores, cualquiera que sea su modalidad de contratación. Mandato legal que obliga a aplicar el mismo criterio a trabajadores temporales y fijos".

En aquest mateix sentit s'ha manifestat també la Sala en la sentència de data 26.9.2007 (R. 2375/07).

Per tant, el motiu s'ha de desestimar i amb ell el recurs, el que suposa la ratificació de la sentència recorreguda.

TERCER.- La desestimació del recurs comporta, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del Lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit i consignacions efectuades en el moment de recórrer, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l' article 202.1 de la mateixa llei .

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els Recursos de Suplicació interposats per IBERIA LINEAS AÉREAS DE SPAÑA, S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona, en data 30 de abril de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 150/2007, en virtut de demanda presentada pels Don. Cristobal , Juan , Ricardo i Leticia contra l'esmentada empresa, en reclamació de dret i quantitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem l'empresa a que pagui les costes legals, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat de l'actor, que la sala fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositades i consignades, a les quals es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.