Sentencia Social Nº 2002/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 824/2016 de 04 de Abril de 2016

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 824/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2002/2016

En el recurs de suplicació interposat per Diana a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 16 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 541/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 30-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que desestimo la demanda presentada por D. Diana contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y en consecuencia absuelvo al organismo demandado de los pedimentos habidos en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- La parte demandante nació el NUM000 de 1961 y su profesión era ayudante de dependienta de zapatería. ( Hecho no controvertido ).

2º.- Por Sentencia de Magistratura se resolvió en fecha de 3 de noviembre de 1986 declarar a la parte demandante en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual en base a las siguientes lesiones ' secuelas post- traumáticas de artropatía de cadera y rodilla '.

La base reguladora de la prestación es de 116'53 euros. ( Hecho no controvertido ).

3º.- El actor presentó solicitud de revisión de grado que fue denegada por resolución de fecha de 3 de abril de 2013 en la que se hacía constar que el dictamen del ICAMS recogía como dolencias: 'artropatía de cadera y rodilla post-traumática, trastorno depresivo no especificado, fibromialgia, cervicalgia' ( Expediente administrativo )

4º.- Formulada reclamación previa esta fue denegada por resolución expresa .

5º.- La parte demandante padece en la actualidad antecedentes de accidente de tráfico en 1977 con fractura de tibia y peroné D y fractura de fémur D IQ en varias ocasiones con evolución a coxartrosis severa, tratada con colocación de prótesis total de cadera D en 2015, limitación funcional a la exploración física y limitación funcional a la bipedestación y deambulación prolongada, fibromialgia-fatiga crónica en control y/o tratamiento , funcionalismo conservado, trastorno depresivo no especificado en tratamiento. ( Informe ICAM e informe pericial de la parte demandada).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de la incapacitat permanent total reconeguda l'any 1986, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Qui recorre denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que basa fonamentalment en la patologia neurològica de la Síndrome de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, trastorn de la personalitat base amb trastorn depressiu recorrent i paranoide, que són d'aparició posterior al reconeixement de la incapacitat permanent total en el seu dia. També pateix coxartrosi i poliartràlgies als peus i mans derivades de fractura de tíbia i peroné, amb limitació funcional a la bipedestació i deambulació. Manté que la sentència infringeix la doctrina jurisprudencial que interpreta el concepte de la incapacitat permanent absoluta i els seus efectes, amb cita de Sentències del Tribunal Suprem.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el cinquè fet provat de la relació fàctica no atacat, en relació a les patologies diagnosticades a l'any 1986 ' de seqüeles posttraumàtiques d'artropatia de maluc i genoll', suposa un quadre de limitacions funcionals que impedeixen desplegar els requeriments de la seva professió d'ajudant de dependenta de sabateria que requereix la bipedestació i deambulació prolongada, però el quadre de salut que presenta actualment no suposa una limitació per a tota professió habitual o ofici sense poder desplegar altra activitat laboral si no és marginal com postula i contempla l'article núm. 137.5 de la LGSS., doncs presenta antecedents d'accident de trànsit a l'any 1977 amb fractura de tíbia i peroné Drets i fractura fèmur Dret intervinguda en varies ocasions amb evolució a coxartrosi severa, tractada amb col locació de pròtesi total de maluc a l'any 2015., presentant limitació funcional a l'exploració física de limitació funcional a la bipedestació i deambulació prolongada, fibromiàlgia-fatiga crònica en control i tractament amb funcionalisme conservat, i trastorn depressiu no especificat en tractament.

Aquest conjunt de patologies importants, d'evolució negativa, resolta la coxartrosi severa amb col locació de pròtesi total del maluc, la limiten de forma important per a la bipedestació i deambulació mantinguda, però no de forma severa que impedeixi els desplaçaments puntuals a un lloc de treball ni per desplegar activitats que permetin canvis posturals corporals, o que siguin lleugeres, sedentàries o semisedentàries. Les altres patologies de nova aparició com la fibromiàlgia i la fatiga crònica així com el trastorn depressiu, es troben en tractament i, ara per ara, no són limitadores de forma important o severa, sense perjudici de que en moments puntuals pugui patir brots àlgics que li impedeixin treballar temporalment.

Així doncs, no diferint les limitacions funcionals actuals del quadre patològic que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total en el seu dia encara que hagin aparegut patologies noves actualment sense entitat funcional limitadora, no reuneix els requisits exigits per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Diana contra la Sentència de 16 de juny de 2015 dictada pel Jutjat Social núm.9 de Barcelona en el procediment núm. 541/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.