Sentencia Social Nº 2019/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 922/2016 de 04 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 922/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2019/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Mataró de data 10 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 94/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Moises , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 10-2-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de noviembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

ESTIMAR la demanda interposada pel demandant Moises , dirigida contra l'INSS, DECLARANT al demandant en situació d'incapacitat permanent total per a l'exercici de la seva professió habitual, derivada d'accident no laboral, amb dret a rebre una pensió del 55% de la base reguladora de 2.254'11 euros, amb data d'efectes el dia 2 d'octubre de 2014, i CONDEMNANT a la part demandada al pagament de la referida pensió.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMER.- El Sr. Moises , amb DNI NUM000 , nascut en data NUM001 de 1.966, afiliat a la Seguretat Social amb el número NUM002 , en situació assimilada a l'alta en el Règim General per percebre prestació per desocupació en el moment de la petició administrativa d'incapacitat i amb la professió d'oficial d'asfalt de carreteres, va veure denegada la seva declaració en situació d'incapacitat permanent per resolució de l'INSS de data 17 d'octubre de 2014, sent desestimada la reclamació administrativa prèvia per resolució de data 8 de gener de 2015.

SEGON.- La resolució de data 17 d'octubre de 2014 en la que es denega la declaració d'incapacitat del demandant es dicta a partir de l'informe de l'ICAM de data 2 d'octubre de 2014, en el qual es diagnostica en el pacient l'existència de 'dorsalgia por fractura v vertebral de D12 con más del 50% de acuñamiento, actualmente con funcionalismo conservado, afegint l'informe que en exploració física es detecta una mobilitat del raquis dorsal i lumbar conservada, amb discretes molèsties en el límit de la mobilitat.

TERCER.- el Sr. Moises presenta les patologies diagnosticades administrativament, a més d'un trastorn depressiu major.

QUART.- Ambdues parts estan d'acord en què, per al cas d'estimació de la demanda, la base reguladora del demandant és de 2.254'11 euros, que el percentatge de pensió seria del 55% de la base reguladora i que la data d'efectes seria el dia 2 d'octubre de 2014.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual d'oficial asfalt carreteres, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), que transcriu. S'oposa al reconeixement de la incapacitat permanent total de la sentència i fa referència al tercer fet provat que acredita un trastorn depressiu major, i a un document del Hospital de Mataró que diagnostica la patologia psiquiàtrica el setembre de 2015. Manté que la pericial mèdica de la part demandant tampoc és explícita sobre aquesta patologia.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el treballador, ens remetem als fets provats i afirmacions fàctiques amb valor de fet provat en el sisè Fonament de Dret de la sentència, així com als fets conformes, i en concret al tercer fet provat que es remet al segon fet de la relació fàctica no atacats. Presenta doncs dorsàlgia crònica amb dolor marcat en casos de sobrecàrrega amb evolució tòrpida degut a fractura v vertebral de D12 amb mes del 50% de cunya; estrabisme i depressió major segons informe del Hospital de Mataró de 4 de setembre de 2015,.

Ens remetem a la motivació judicial de la instància en la qual consta que en definitiva les parts estan d'acord amb les patologies i dissenteixen en el grau d'incidència funcional. El conjunt de les malalties física i psíquica que examina i valora el magistrat, porta a confirmar la sentència perquè les àlgies lumbars cròniques contraindiquen les fonamentals tasques de la seva professió d'oficial d'asfaltar carreteres que requereix maquinària vibrant i pesada com consta en el sisè Fonament de dret amb valor de fet provat per prova testifical, de manera que les exigències de les fonamentals tasques de la seva professió comporten sobrecarrega el raquis lumbar de forma permanent. L'estrabisme i la patologia depressiva constitueixen elements de risc per a ell i tercers en el desplegament de la seva professió habitual, encara que no es constatin com a determinants de la incapacitat permanent total reconeguda.

En conseqüència, les fonamentals exigències de la professió de la demandant són incompatibles doncs amb el seu estat de salut, de manera que compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.4 de la LGSS., raó per la qual, amb la sentència de la instància, la confirmem amb desestimació del recurs del Ens Gestor.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 10 de novembre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Mataró en el procediment núm. 94/2015, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.