Sentencia Social Nº 2045/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 449/2007 de 09 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2045/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 2 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 449/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Eutimio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 21 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por Don Eutimio debo declarar y declaro al mismo afecto de incapacidad permanente en grado de absoluta, para toda profesión u oficio, con efectos desde el 05.03.2007, con derecho al percibo de una pensión mensual equivalente al 100% de su base reguladora de

1.584,34 Euros mensuales, condenando al INSS a estar y pasar por tal declaración y al abono de la citada pensión."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Don Eutimio nacida el día 06.06.50 con DNI nº NUM000 está afiliada a la Seguridad Social, en el Régimen general y en situación de alta, siendo su profesión habitual la de oficial construcción tubero.

2.- Inició un proceso de incapacidad temporal el 26.04.2006 y el 02.02.2007 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente. Tras el oportuno reconocimiento médico y dictamen emitido por Uvami en fecha 02.02.07, se dictó resolución por el INSS en fecha 05.03.07, en la que se resolvió procedía declarar al trabajador en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada, derivada de enfermedad común, con los demás pronunciamientos inherentes y que en aras a la brevedad damos aquí por reproducidos.

3.- Formulada reclamación, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 15.05.07, quedando agotada la vía administrativa.

4.- La parte demandante posee el período de carencia exigido.

5.- La base reguladora de la prestación asciende a 1.584,34 Euros mensuales.

6.- La parte actora acredita las siguientes lesiones: Laringectomia total y vaciamiento ganglionar cervical secundario a carcinoma escamoso de laringe (17.05.06). Amputación de la voz con dificultad de deglutación y masticación, secundario a quimioterapia y radioterapia. Clínica asteniforme. No signos de recidiva de la enfermedad.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè només presenta limitació a esforços físics i a tasques que requereixin relació interpersonal mitjançant la utilització de la veu.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet sisè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actor va patir una laringectomia total i un buidat dels ganglis cervicals, la qual cosa li ha suposat la pèrdua de la veu, amb dificultat de deglutició i masticació, secundari a quimioteràpia i radioteràpia, la qual cosa fa impossible que pugui realitzar qualsevol feina perquè no li seria possible comunicar-se. D'altra banda també pateix una clínica d'astenia, el que l'impedeix realitzar tasques d'esforç, tal com reconeix l'Entitat Gestora i si valorem aquestes lesions en el seu conjunt, és evident que està impossibilitat per a realitzar qualsevol tipus de treball, tal com encertadament ha decidit la sentència d'instància.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, en data 2 d'octubre de 2.007, que va recaure en les Actuacions 449/2007 , en virtut de demanda presentada pel Don. Eutimio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.