Sentencia Social Nº 2049/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 344/2008 de 09 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2049/2009

En el recurs de suplicació interposat per Inocencio a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 17 de setembre de 2008 dictada en el procediment núm. 344/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Fendative Construcción, S.L. i Nazario , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 24 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent: " Que debo declarar la caducidad de la acción respecto del codemandado y Nazario , y desestimando la demanda por despido improcedente planteada por Inocencio debo absolver a FENDATIVE CONSTRUCCIONES S.L.de la pretensión deducida en su contra. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Inocencio , titular del Pasaporte NUM000 , ciudadano de Jordania, sin permiso de residencia ni de trabajo, ha prestado servicios por cuenta y dependencia de FENDATIVE CONSTRUCCIONES S.L., cuyo administrador único es el codemandado Nazario , nacional de Pakistán, con NIE NUM001 , en calidad de Oficial 1ª de la Construcción y por un salario mensual de 1799,79, con el prorrateo de pagas extras, durante 10 días de noviembre de 2007 en una obra de Sant Boi de Llobregat

2º.- El 27-3-08 el actor remitió telegrama a la sociedad y persona física demandadas para que se le remitiera carta del despido verbal de fecha 20/03/08, indicando motivo, causa y efectos.

3º.- El 11-4-2008 se presentó papeleta de conciliación ante el órgano administrativo y frente a la sociedad codemandada. El acto se celebró el 14-5-08 con el resultado de intentado sin efecto.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda d'acomiadament improcedent, presenta recurs la part actora, que no ha estat impugnat. El recurs demana com a primer motiu, per la via de l'article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats, que concreta en el fet quart, del qual demanda la substitució per un redactat alternatiu consistent en dir que el treballador demandant, després d'haver tingut una relació laboral ininterrumpuda, va ser acomiadat en data 20/03/2008 per l'administrador de l'empresa S.A:T. en les dependències de l'empresa.

Cita als efectes indicats, les declaracions vertides en el judici oral per l'interrogatori del demandant, pretensió que no es pot atendre, ja que són proves hàbils per a modificar els fets provats, tal com es dedueix del article 191 b) de la Llei adjectiva laboral que disposa la possibilitat de modificació dels fets provats, basada en l'error evident del jutjador en la valoració de la prova documental i/o pericial practicada.

Tal com ha resolt la jurisprudència i aquest tribunal en reiterades sentències, el recurs especial de suplicació no és una segona instància judicial, i per tant la Sala no té competència funcional per a revisar la valoració de les proves d'interrogatòri i de testimonis realitzada pel jutge de instància, en la pràctica de la immediació. Així ha estat valorat en Sentencies del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997-sinó que és de naturalesa extraordinària, gairebé cassassional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al.lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

En conseqüència, ja que el recurrent no cita cap document ni pericial de contrast per a la seva petició de revisió, ha de ser desestimat aquest primer motiu del recurs.

SEGON. Al lega com a segon motiu, per la via de l' article 191 c) de la LPL, la infracció dels articles 55 i 56 del ET així com l'article 105 de la LPL , indicant que l'acomiadament, realitzat de forma verbal i sense causa motivadora, ha provocat indefensió al treballador, per la qual cosa hauria de ser declarat improcedent. Aquesta pretensió tampoc pot ser atesa ja que la modificació fàctica no ha prosperat, per la qual cosa el fet de l'acomiadament no és el punt de partida per la aplicació de les normes jurídiques que cita. Per tots els motius exposats, ha de ser desestimat íntegrament el recurs de suplicació i confirmada la sentència de instància.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Inocencio contra la sentència dictada pel jutjat social 7 dels de Barcelona, en data 17 de setembre de 2008, recaiguda en les actuacions 344/2008 , en virtut de demanda deduïda contra FENDATIVE CONSTRUCCIONES S.L. I Nazario i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència confirmem en tots els punts la sentència impugnada, que desestimava la demanda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.