Sentencia Social Nº 2050/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 625/2015 de 19 de Marzo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 625/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de març de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2050/2015

En el recurs de suplicació interposat per Imanol a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 25 de setembre de 2014 dictada en el procediment núm. 635/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Ángel , Equipos de Limpieza, S.L. i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de setembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por D. Imanol (DNI nº NUM000 ) contra EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L. (CIF B-08260010), D. Jose Ángel (NIE nº NUM001 ) y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, declarando la procedencia del despido objetivo de fecha 12.6.2013, absolviendo a los codemandados de los pedimentos en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-D. Imanol prestó servicios para EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L., desde el 1.1.1977, con la categoría profesional de G5 y salario bruto diario con prorrata de pagas extras de 60,29 euros, mediante contrato indefinido a tiempo completo, no siendo representante unitario o sindical de los trabajadores (no controvertido; folios nº 134 a 137). Desde el 26.6.2013, el actor percibe desempleo (folio nº 128).

2º.- El sr. Jose Ángel es el marido de la sra. Marí Luz , Administradora única de EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L. (empresa dedicada a la fabricación y venta de productos de limpieza), tributando ambos cónyuges de modo conjunto en el IRPF (folios nº 105 a 115, 155 y 189 a 194).

D. Jose Ángel se dio de alta como autónomo en enero de 2006, tras haber prestado servicios como jefe de ventas para la empresa demandada hasta finales de diciembre de 2005, donde formaba al personal sobre equipos y tareas de limpieza. Explota su propia empresa ofertando servicios de limpieza para oficinas y edificios, teniendo su domicilio fiscal en el propio domicilio (interrogatorio del sr. Jose Ángel ).

3º.- En fecha 12.6.2013, con efectos del mismo día, se comunica al actor carta de despido objetivo, cuyo contenido se da por reproducido, alegando en esencia la referida cartala disminución de ventas entre 2011 y 2012 (4T), pérdidas (-57.293 euros en 2010, -62.718 euros en 2011), amortización de 3 puestos de trabajo de los 4 de la empresa, el del actor en concreto porque el 'transporte de pedidos' sólo requiere 'unas dos salidas por semana, deviniendo insostenible e innecesario el mantenimiento de su puesto de trabajo' (folios nº 13 a 15, 138 a 140 y 169 a 171).

La empresa demandada ha abonado el preaviso incumplido (641,27 euros netos), el finiquito (3.154,38 euros) y, sobre la indemnización legal (21.885,84 euros), abona el 60% (13.131,50 euros), más la diferencia que, sobre el 40%, no abonará el FOGASA (2.559,46 euros), esto es, ha abonado la empresa demandada un total de 15.690,96 euros (no controvertido; folios nº 172 a 175).

4º.- EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L., presenta la siguiente facturaciónen los años 2011, 2012 y hasta el 30 de junio de 2013 (folios nº 47 a 86 y 195 a 251):

EMITIDO (IVA incluido) SOPORTADO (IVA INCLUIDO)

2011 350.207,15 € 277.285,63 €

2012 299.019,79 € 199.600,22 €

2013 (1-1 a 30-6) 153.605,70 € 80.174,52 €

D. Jose Ángel presenta la siguiente facturaciónen los años 2011, 2012 y hasta el 30 de junio de 2013 (folios nº 87 a 95 y 252 a 261):

EMITIDO (IVA incluido) SOPORTADO (IVA INCLUIDO)

2011 22.717,95 € 7.271,40 €

2012 20.709,20 € 9.134,14 €

2013 (1-1 a 30-6) 10.654,05 € 3.633,26 €

5º.-EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L. presenta los siguientes resultados de operaciones (base imponible) según las declaraciones trimestrales de IVA(folios nº 96 a 104 y 299 a 308; pericial del sr. Obdulio ):

1T 2T 3T 4T TOTAL

2011 92.766,23 € 89.654,86 € 81.594,88 € 86.191,18 € 350.207,15 €

2012 77.996,19 € 61.028,02 € 56.141,15 € 56.136,91 € 251.302,27 €

2013 64.851,52 €

6º.-Según las cuentas anualesde EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L., la cifra neta de negocios en 2010 asciende a 353.792,29 euros y en 2011 asciende a 357.961,74 euros; mientras el resultado del ejercicio en 2010 asciende a -57.293,79 euros y en 2011 a -14.774,92 euros. En el año 2012, la cifra de negocios asciende a 254.381,82 euros y el resultado del ejercicio asciende a -64.514,24 euros (folios nº 148 y 151 y 269 a 297; pericial del sr. Obdulio ).

7º.-El testigo sr. Pedro Antonio ha prestado servicios para EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L., desde el 13.3.1992 hasta el 12.6.2013 (despido objetivo), con categoría profesional G7, y ha prestado servicios, en régimen de pluriempleo en el sistema de Seguridad Social, para Don. Jose Ángel desde el 14.1.2011 a 20.12.2013, con categoría profesional de 'limpiadora' (folios nº 158 a 166 y 182 a 188; testifical del sr. Pedro Antonio ).

8º.- EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L. ha despedido, en fecha 12.6.2013, a otros dos trabajadores, sr. Pedro Antonio y sra. María Purificación , que no impugnaron la decisión empresarial (folios nº 176 a 181; interrogatorio de la sra. Marí Luz ; testifical del sr. Pedro Antonio ).

9º.- Interpuesta papeleta de conciliación en fecha 10.7.2013, se agotó la vía administrativa previa sin avenencia, tras el acto celebrado en fecha 7.10.2013 (folio nº 32).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Imanol , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora i declarà la procedència del seu acomiadament per causes objectives, concretament econòmiques, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual te per objecte revisar la declaració de fets provats i denunciar la infracció de la normativa legal.

La sentència d'instància va desestimar la demanda afirmant que l'empresa havia acreditat els motius econòmics assenyalats en la carta d'acomiadament, perquè les vendes havien baixat de forma manifesta des de l'any 2011, absolent a la persona física codemandada per no haver- se acreditat l'existència d'un grup d'empreses patològic i raonant que en l'actualitat la normativa legal no exigeix que l'empresa acrediti que la mesura d'acomiadar és raonable.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament demana que es modifiquin els fets provats quart i sisè.

Pel que fa el quart, es demana es suprimeixi la facturació corresponent al període de l'1 de gener a 30 de juny de 2013, atès que en la carta d'acomiadament no es reflexa la facturació existent fins el mes de juny de 2013 (en el recurs es diu que es tracta de l'any 2012, segurament per un error involuntari), i, en conseqüència es posaria en indefensió a la part recurrent.

I, en relació amb el fet provat sisè, es demana es tregui la frase 'y el resultado del ejercicio asciende a -64.514,24€' (referint-se a l'any 2012) i que s'hi afegeixi el paràgraf següent: 'No obstante, en la carta de despido la demandada refiere que el resultado del ejercicio 2011 arroja unes pérdidas de 62.718€' (folio 13 in fine). Pel que fa a la supressió, es fonamenta en que aquesta dada no consta en la carta d'acomiadament, per la qual cosa no es pot valorar per a no causar indefensió a la part i en relació al que es vol afegir, en que el resultat de l'exercici 2011 reflectida en la carta d'acomiadament, no coincideix amb la declarada per l'empresa en els seus comptes anuals (foli 291).

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits, els dos motius han de ser desestimats. Pel que fa al primer, perquè la seva supressió seria totalment intranscendent de cara a modificar la decisió de la sentència d'instància, atès que encara que és cert que en la carta d'acomiadament només es faciliten les pèrdues fins el primer trimestre de l'any 2013 (atès que l'acomiadament tenia efectes del dia 12.6.2013, per la qual cosa la demandada encara no tenia tancats els comptes referits al primer semestre de l'any), també és cert que malgrat que en el dit fet provat es faci constar aquesta dada, en el fonament de dret cinquè el magistrat d'instància únicament analitza les pèrdues de l'empresa fins el primer trimestre de 2013 (fet provat cinquè), que són les que consten en la carta d'acomiadament, per la qual cosa la supressió no tindria cap influència per a modificar la resolució impugnada.

I, pel que fa al sisè, perquè encara que és cert que la dada corresponent a l'any 2012 no figura en la carta d'acomiadament, aquest fet no suposa cap tipus d'indefensió per al recurrent, atès que la decisió de la resolució impugnada no es fonamenta en aquesta dada, sinó en la reducció de les vendes i, pel que fa a la frase que es vol afegir, perquè malgrat que és cert que no coincideix la quantitat que consta a la carta d'acomiadament relativa a les pèrdues de l'empresa l'any 2011, amb la que figura en el dit fet provat, el magistrat 'a quo' ja fa constar aquesta divergència en el fonament de dret segon, per la qual cosa no existeix cap tipus d'error en la valoració de la prova i, a més, la modificació no tindria cap tipus de transcendència per a modificar la decisió de la sentència recorreguda.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament fonamentat en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral , el recurrent afirma que la sentència ha vulnerat, per interpretació errònia, el que estableix l'art. 51.1 de l'Estatut dels Treballadors, i de l'art. 9.3 del Conveni 158 de la Organització Internacional del Treball, sobre acabament de la relació de treball (1982) i al.lega, en síntesi, el següent: a) que la carta d'acomiadament no feia referència a que l'empresa tingués pèrdues a la data de l'acomiadament ni tampoc que hi hagués previsió de pèrdues i, per últim que si l'any 2011 les pèrdues anuals van ser de -14.774,92€ i no de -62.718€ (tal com posava en la carta d'acomiadament), s'ha d'arribar a la conclusió de que tampoc poden ser certes les dades sobre facturació corresponents a l'exercici de 2011 que consten en la carta d'acomiadament, per la qual cosa no era possible verificar que en el tercer i quart trimestre de 2012 i primer de 2013 la facturació de la demandada fos inferior al mateixos trimestres de l'exercici anterior i b) que en l'actualitat continua vigent l'exigència de que l'empresa acrediti que la mesura d'acomiadar és raonable, d'acord amb el que disposa l'art. 9.3. del Conveni de la O.I.T. abans citat i en el present cas no consta en la carta d'acomiadament cap dada concreta sobre la relació entre costos de personal i volum d'activitat de l'empresa.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar. L'art. 53.4 de l'Estatut dels Treballadors, en la redacció vigent en el moment de l'acomiadament, disposa que la decisió extintiva es considerarà procedent sempre que s'acrediti la concurrència de la causa en que es fonamenta l'acomiadament i s'hagin complert els requisits establerts en l'apartat 1 del citat article i que, en cas contrari, es considerarà improcedent.

Pel que fa a l'acreditació de la causa en que es fonamenti l'acomiadament, l' art. 51.1 de l'ET , en la redacció que li va donar la Llei 3/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral disposa el següent:

'Se entiende que concurren causes económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación econòmica negativa, en casos tales como la existència de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingressos ordinarios o ventas. En todo caso, se entenderá que la disminución es persistente si durante tres trimestres consecutives el nivel de ingressos ordinarios o ventas de cada trimestre es inferior al registrado en el mismo trimestre del año anterior'.

Tal com es diu en la sentència de la Sala de data 16.10.2014 (R. 4281/14 ), és cert que aquesta modificació va suavitzar els requisits que ha d'acreditar l'empresa per procedir a un acomiadament per causes econòmiques, atès que en el moment actual ja no s'exigeix que la situació econòmica negativa pugui afectar a la seva viabilitat o a la seva capacitat de mantenir el volum d'ocupació i també és cert que la norma afirma que aquesta situació econòmica negativa es pot acreditar per la disminució persistent del seu nivell d'ingressos ordinaris o vendes i que s'entendrà que aquesta és persistent si durant tres trimestres consecutius, el nivell d'ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l'any anterior, però sempre s'haurà d'acreditar la situació econòmica negativa i també que la decisió d'acomiadar suposa una decisió raonable i justificada, tal com afirma el recurrent, per tal d'evitar la situació econòmica negativa.

En aquest sentit és útil fer referència a la recent sentència del Tribunal Suprem de data 10 de desembre de 2013 , en la qual es fa un repàs a la seva doctrina sobre els acomiadaments objectius per causa econòmica, atès que la dita doctrina encara és d'aplicació, en gran part, als acomiadament objectius, malgrat la modificació de l' art. 51.1 de l'ET :

'3. Sin embargo, sí conviene recordar, como hizo nuestra mas reciente sentencia de 12 de junio de 2012 (R. 3638/11 ), a todos cuyos demás argumentos nos remitimos para evitar inútiles repeticiones, que ' en lo que se refiere a la conexión entre la decisión de amortizar y la finalidad esencial de conseguir una mejora económica de la empresa, la doctrina jurisprudencial ... mantuvo que dicho punto de conexión se encontrará en la adecuación o proporcionalidad de la medida en orden al saneamiento de la empresa ', señalándose que ( STS 11/6/2008, R. 730/07 ) ' la justificación de un despido objetivo económico tiene que enjuiciarse a partir del análisis de tres elementos: el supuesto de hecho que determina el despido -la situación negativa de la empresa-, la finalidad que se asigna a la medida extintiva adoptada (atender a la necesidad de amortizar un puesto de trabajo con el fin de contribuir a superar una situación económica negativa) y la conexión de funcionalidad o instrumentalidad entre la medida extintiva y la finalidad que se asigna'. 'Si estas pérdidas son determinadas y cuantiosas se presume en principio, salvo prueba en contrario...., que la amortización de los puestos de trabajo sobrantes es una medida que coopera a la superación de dicha situación económica negativa', pues, 'la amortización de puestos sobrantes comporta una disminución automática de la partida de costes de personal, que contribuye directamente a aliviar la cuenta de resultados'. Y respecto a la presunción de que la amortización es medida que en estos casos coopera a la superación de la situación económica negativa, cuando las pérdidas son continuadas y cuantiosas, se matiza que 'con carácter general es cierto que la reducción de los costes de personal contribuyen a reducir las pérdidas de una empresa....., pero esta conexión no es automática..... y no autoriza que la empresa..... pueda prescindir libremente de todos o de algunos de los trabajadores, ni tampoco se le puede exigir la prueba de un hecho futuro......, lo que se puede exigir son indicios y argumentaciones suficientes para que el órgano judicial pueda llevar a cabo la ponderación que en cada caso conduzca a decidir de forma razonable acerca de la conexión que debe existir entre la situación de crisis y la medida de despido'.

4. Respecto a los criterios más flexibles en la interpretación de este tipo de extinciones, que el legislador asumió como propios en la reforma propiciada por la Ley 35/2010, que es la norma aplicable en este caso dada la fecha del despido, esta Sala ha entendido también, en la misma sentencia de 12-6-2012 que"'se unifica la definición de las causas de los despidos económicos, que se centra en el art. 51.1ET , eliminando del art. 52.c) la mención que anteriormente se hacía a 'la necesidad objetivamente acreditada de amortizar puestos de trabajo ', con lo que parece quedar fuera de toda duda que se puedan producir extinciones sin necesidad de llevar a cabo una amortización del puesto de trabajo mas que en el sentido orgánico, es decir aunque permanezca la necesidad de realizar las funciones que correspondían al puesto suprimido, y que pueden ser asumidas por otros trabajadores. Además, en la definición unificada que incorpora la nueva redacción del art. 51.1 para las causas 'económicas', varia el elemento de la conexión de la medida extintiva con la causa económica alegada, pues no se exige ya que se haga con la finalidad que se preveía en el art. 52. c) anterior 'de contribuir a la superación de situaciones económicas negativas' , sino que basta con que la situación de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente en su nivel de ingresos, 'puedan afectar a su viabilidad o a su capacidad de mantener el volumen de empleo' . Además la 'situación económica negativa' se identifica ahora, no sólo con las pérdidas actuales, sino también con las 'previstas' , y también con 'la disminución persistente de su nivel de ingresos' , corrigiendo así el criterio restrictivo que en este punto mantenía la doctrina jurisprudencial anterior".

5. En definitiva, ' es claro que al empresario se le exige una prueba plena respecto de los hechos que invoca como causa del despido (las pérdidas o la persistente disminución del nivel de ingresos), pero en cuanto a la conexión finalista, es decir, que las extinciones acordadas constituyan una medida adecuada para mantener o mejorar la viabilidad de la empresa o el volumen de empleo, son circunstancias que constituyen un futurible, y con relación a ellas solo se pueden exigir indicios y argumentaciones al respecto, conservando por tanto el empresario en este punto un margen discrecional que excluye aquellas conclusiones que resulten irrazonables o desproporcionadas ' (FJ 4º STS 12-6-2012 )'.

QUART.En el cas present, aplicant la dita doctrina al present litigi i tenint en compte la modificació de l' article 51.1. realitzada per la Llei 3/2012 , el motiu s'ha de desestimar, perquè cal dir que l'empresa, tal com posa de relleu el magistrat d'instància, va acreditar la situació econòmica negativa, perquè es va acreditar que les vendes totals de l'any 2011 són superiors les que posa en la carta d'acomiadament (357.845,88€) que les que consten en les declaracions d'IVA (350.207,15€), però similars a la de la xifra de negocis declarada en els comptes anuals de 2011 (357.961,74€); el mateix succeeix l'any 2012, perquè la carta mencionava 254.981,61€ i les declaracions d'IVA pugen a 251.302,27€ d'ingressos, mentre que la xifra de negocis dels comptes anuals s'apropa més al contingut de la carta d'acomiadament (254.381,82€), és a dir s'ha de considerar provada una disminució molt important de vendes.

Pel que fa a les pèrdues, a la carta d'acomiadament constava per a l'any 2010, unes pèrdues de -57.293€ i a l'any de 2011 de -62.718€ i el primer import concorda amb les xifres dels comptes anuals, però no pas el segon, en que les pèrdues van baixar a -14.774,92€, encara que per a l'any 2012 aquestes van tornar a pujar a -64.514,24€, per la qual cosa, apart de l'error patit en la carta en relació a les pèrdues de l'any 2011, el cert és que aquestes han existit en els anys 2010, 2011 i 2012 (any anterior a l'acomiadament), per la qual cosa és evident que les causes econòmiques es van acreditar.

CINQUÈ.Pel que fa a la raonabilitat de la mesura adoptada també s'haurà de desestimar. És cert, tal com diu la doctrina del Tribunal Suprem, que una baixada en el nombre de treballadors és, en principi, una mesura adient per reduir les pèrdues d'una empresa, perquè suposa un menor cost en salaris, però, en tot cas, la justificació de la mesura s'ha d'acreditar mínimament i no es pot fonamentar, únicament, en que l'empresa ha disminuït les seves vendes durant tres trimestres consecutius. En tot cas, es tracta d'una qüestió que s'haurà de valorar casualment, perquè no és el mateix que una empresa mitjana o gran extingeixi el contracte de treball de 2 o 3 treballadors per causes econòmiques, sense fonamentar la decisió de la mesura, que ho faci una empresa petita en que aquesta raonabilitat és molt més clara, únicament pel fet de la pressió que suposen dos o tres salaris sobre la massa salarial de l'entitat.

Com diu la sentència del Tribunal Suprem de data 12.6.2012 , que cita el magistrat d'instància i a la qual hem fet referència anteriorment, pel que fa a la connexió finalista, és a dir, que les extincions decidides siguin una mesura adequada per a mantenir o millorar la viabilitat de l'empresa o el volum d'ocupació, són circumstàncies de futur que no es poden acreditar, per la qual cosa només es poden exigir indicis i arguments al respecte, i, en conseqüència, l'empresari conserva sobre aquest punt un marge de discrecionalitat que únicament exclou aquelles conclusions que resultin no raonables o desproporcionades.

Doncs ve aplicant la dita doctrina al present supòsit és clar que la mesura de l'empresa no es pot declarar irraonable o desproporcionada, perquè consta en el fet provat tercer que es tracta d'una entitat que tenia una plantilla de 4 treballadors i que l'actor s'encarregava del transport de comandes de l'empresa, i a la vista de la baixada de la facturació de l'entitat (que va passar de 277.285,63€ l'any 2011 a 199.600,22€ l'any 2012 i a 80.174,52€ en el primer semestre de 2013, segons el fet provat quart, que no ha estat modificat), és evident que ha d'existir molt menys treball de repartiment de comandes.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Imanol contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa, en data 25 de setembre de 2.014 , que va recaure en les Actuacions 635/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr., contra EQUIPOS DE LIMPIEZA, S.L., Don. Jose Ángel i el FOGASA, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.