Sentencia Social Nº 2052/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 721/2007 de 05 de Marzo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de març de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2052/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 26 de juny de 2006 dictada en el procediment núm. 15/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Rosario , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 11 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de juny de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por Rosario contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación de incapacidad por agravación y declaro a la misma mismo en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA derivada de enfermedad común por revisión debiendo estar y pasar por tal declaración el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y condenando al INSS al abono a la misma de una pensión del 100% sobre la base reguladora de 457,71 euros con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos de 23-09-2005."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora Rosario cuyos datos de identificación personal y demás circunstancias constan en el encabezamiento de la demanda que ha dado origen al presente expediente y se da aquí por reproducido nacida el 20-08-1955, presentó solicitud de revisión por agravación el 05-08-2005.

SEGUNDO.- Por resolución de 27-01-1997 fue declarada la actora en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común en base a las siguientes lesiones y dolencias: crisis epilépticas parciales complejas con generalización secundaria habitualmente coincidentes con el periodo menstrual, en tto. Con resultado insuficiente, última crisis en 16-11-1996.

TERCERO.- Reconocido médicamente el actor por el ICAM en 08-09-2005 emitió informe en el que se expresaba que se observaban en la actora las siguientes lesiones y dolencias: politraumatismo en agosto de 2004, secuelas:lesión del plexo lumbosacro dcho. Deambulación asistida (1 muleta) Férula anti-equino EID, urgencia miccional pos destrusor inestable, crisis epilépticas en tratamiento anticomicial.

En la vía administrativa la Dirección Provincial del I.N.S.S. declaró en fecha 22-09-2005 no haber lugar a modificar por agravación el grado de incapacidad declarado.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el I.N.S.S. de forma expresa por resolución de 105-12-2005.

CUARTO.- La base reguladora es 457,71 euros. La fecha de efectos económicos de la misma de 23-09-2005.

QUINTO.- Rosario se halla afecta de Crisis epilépticas parciales complejas en tratamiento anticomicial con resultado insuficiente. Así mismo tras politraumatismo en 08-2004 con fracturas de EE.II. y ramas pélvicas y fractura estallido no desplazada de L1, estallido vejiga urinaria y lesión de plexo-lumbosacro L5-S1 que tras el tratamiento quirúrgico y RHF, presenta las siguientes secuelas: a nivel funcional deambulación con muleta y ferula anti-equino en EID limitada a distancias cortas por dolor, a nivel neurológico lesión plexo lumbosacro derecho con debilidad y alteración sensibilidad distal a L3 derecho y urgencia miccional pos destrusor inestable

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les noves lesions que pateix únicament la limitarien per activitats de deambulació important.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar - concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Cal remarcar que el seu estat s'ha agreujat des que va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total l'any 1997, perquè aleshores les lesions reconegudes eren únicament crisis epilèctiques i ara, a més, ha de deambular amb una closa, porta fèrula anti-equino EID i pateix urgència miccional pos destrusor inestable. Per tant, valorant totes les lesions en el seu conjunt, s'arriba a la conclusió de que l'actora està actualment incapacitada per a tot tipus de treball, fins hi tot per realitzar treballs de tipus sedentaris perquè té dificultats fins hi tot per desplaçar-se en trajectes curts.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 26 de juny de 2.006, que va recaure en les Actuacions 15/2006 , en virtut de demanda presentada per Doña. Rosario , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.