Última revisión
21/09/2016
Sentencia Social Nº 2057/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 979/2016 de 06 de Abril de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 13 min
Orden: Social
Fecha: 06 de Abril de 2016
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: SOLÉ, ASCENSIÓN PUIG
Nº de sentencia: 2057/2016
Núm. Cendoj: 08019340012016102180
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 979/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 7 d'abril de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2057/2016
En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 16 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 1152/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Constanza , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
Antecedentes
Primer.En data 1-12-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:
que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Constanza contra el Instituto Nacional de
1) debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 1.125,43 euros, con efectos económicos desde la notificación de esta sentencia, condicionada a la baja en el Régimen Especial de la Seguridad Social para Trabajadores Autónomos, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo a dicho régimen;
2) debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar dicha pensión a la parte demandante.
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
1º- La parte demandante, Constanza , nacida el NUM000 .51, está encuadrada en el Régimen Especial de la Seguridad Social para Trabajadores Autónomos (RETA) y su profesión habitual es la de directora de una guardería infantil.
2º- El 12.6.14, la parte demandante, en situación de activo, solicitó ser declarada en situación de incapacidad permanente. Incoado expediente de incapacidad permanente, la parte demandante fue reconocida por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que emitió dictamen el 30.7.14. El INSS, mediante resolución de 12.9.14, acordó denegar la solicitud.
3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.
4º- La parte demandante padece neumonitis intersticial por hipersensibilidad crónica, con trastorno ventilatorio restrictivo leve y disminución grave de la difusión de gases (DLCO del 26,3%) que no corrige con volumen alveolar. Precisa oxígeno a mínimos esfuerzos.
5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta es de 1.125,43 euros mensuales y la fecha de efectos es la de la notificación de la sentencia, condicionada a la baja en el RETA.
Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
Segon.- Denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta, i, en base al document mèdic que cita, interessa la revocació de la sentència, perquè no s'evidencia un estat funcional diferent al valorat pel ICAM el 30 de juliol de 2014 .
La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.
La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el quart fet provat, al qual ens remetem, que contempla neumonitis instersticial per hipersensibilitat crònica, amb trastorn ventilatori restrictiu lleu i disminució greu de difusió de gasos ( DLCO del 26,3%) que no corregeix amb el moviment alvelolar. Precisa oxigen a esforços mínims.
Ens remetem a pronunciaments d' aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya, com la Sentència de 21 de desembre de 2015 ( rec. 5486) en cas d'incapacitat permanent degut a insuficiència ventilatòria, en la qual en el seu únic Fonament de Dret recordem que : ' Para evaluar la función respiratoria se dispone de dos pruebas primordiales, la espirometría y el test de difusión de gases. A través de la espirometría se valora tanto la Capacidad Vital Forzada (CVF) -en inglés FVC-, y el Volumen Espiratorio Forzado en un segundo (VEMS) -en inglés FEV1-. Según se reduzca una, otra o ambas tendremos patología restrictiva , si lo que se reduce es el FVC, y una patología obstructiva, si el parámetro que se reduce es el VEMS o FEV y, una patología mixta si se reducen ambos parámetros.
A través del test de difusión de gases se valora junto a otros parámetros la D.L.C.O. que indica la capacidad de transferencia de monóxido de carbono que tienen las paredes alveolares hacia el torrente circulatorio. Dicha función es la primordial del aparato respiratorio, ya que un individuo puede tener unos valores NORMALES de FVC y de FEV y padecer de una enfermedad INTERSTICIAL (fibrosis pulmonar, enfisema, etc.) y padecer de disnea; para su evaluación se debe realizar esta prueba, que dará la alteración de dicha capacidad de difusión de gases. En cuanto a la relación de esos valores, la Sala viene calificando (sentencias de 15 de octubre de 2003 , 3 de octubre de 2007 , 31 de enero de 2011, rec. 2010/1666 , entre otras) y sin alteración relevante, cuando los valores obtenidos tanto de FVC como de FEV están por encima del 80 %,; si los valores obtenidos de FVC o la FEV están entre el 70 - 80 %, se califica de leve; será moderada, si los valores obtenidos están entre el 60 - 70 % de los valores de referencia; moderada/grave, si los valores obtenidos están entre el 50 - 60 % de los valores de referencia; Grave, si los valores obtenidos están entre el 35 - 50 % de los valores de referencia; Muy Grave, si los valores obtenidos están por debajo del 35 % de los valores de referencia. Igualmente es doctrina de suplicación, en términos de limitaciones funcionales que de estos se derivan, que : a) si el índice resultante de la espirometría es del 35% o inferior , la calificación sería de incapacidad permanente absoluta (-) ; b) si el índice es del 34% al 49% la calificación sería de incapacidad permanente absoluta (+) , añadiéndose acto seguido, que para que eso ocurra, es necesario además padecer de otras dolencias asociadas y que, valoradas de forma conjunta, afectan de una manera relevante a su capacidad funcional; en cambio deberemos calificar de incapacidad permanente total (+),si no existen tales dolencias , siempre que la profesión requiera esfuerzo o se desarrolle en ambientes contaminados; c) si el índice es del 49% al 64% la calificación sería de incapacidad permanente total (-)siempre que se trate de profesiones exigentes de esfuerzos importantes o que se desarrollen en ambientes muy contaminados.'
Tal com consta provat la demandant pateix la neumonitis intersticial per hipersensibilitat crònica amb trastorn ventilatori retrictiu lleu i disminució greu de la difusió de gasos ( DLCO del 26,3%), prova que indica la capacitat de transferència de monòxid de carboni de les partes alveolars al torrent circulatori, sent aquesta funció primordial del aparell respiratori, atès que es poden presentar uns valors normals de FVC i FEV i presentar dispnea, constituint la prova DLCO. la valoració de la seva alteració de la capacitat de difusió de gasos en valors percentuals entre 29 i els 26,3 que reflecteix la relació fàctica. La demandant precisa oxigen a mínims esforços, de forma que te contraindicades i impossibilitades tasques fonamentals com la deambulació a petites distàncies, i requereix oxigenoteràpia crònica amb oxigen líquid portàtil, estant pendent de transplantament pulmonar per la fibrosi pulmonar que provoca díspnea .
Reuneix doncs els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.
Atesos els nostres fonaments jurídics precedents
Fallo
Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 16 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona , en el procediment núm. 1152/2014, que confirmem.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
