Sentencia SOCIAL Nº 2062/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7624/2016 de 23 de Marzo de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8027343

F.S.

Recurs de Suplicació: 7624/2016

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de març de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2062/2017

En el recurs de suplicació interposat per Aurora a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 27 de setembre de 2016 dictada en el procediment núm. 597/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 30-6-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de setembre de 2016 , que contenia la decisió següent:

DESESTIMO la demanda presentada por Doña Aurora contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y confirmo la resolución impugnada, absolviendo al INSS de las pretensiones de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Aurora , con fecha de nacimiento el día NUM000 -1972, con DNI núm. NUM001 , está afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 y en situación de alta o asimilada en el régimen general, solicitó la prestación el 5-03-2015 hallándose en activo en la fecha de la solicitud. Inició un proceso de incapacidad temporal en 9-2015 bajo el diagnóstico

Segundo.- Por resolución de 17-04-2015 se resolvió no haber lugar a declarar a la demandante en ningún grado de incapacidad permanente y no provenir de la situación de incapacidad temporal. Examinada por el ICAMS en fecha 27-03-2015 objetivó el siguiente cuadro residual 'Esclerosis múltiple remitente-recurrente EDSS: 3.5'.

Tercero.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 5-05-2015 que fue desestimada por resolución de 11-05-2015.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación, subordinada su percepción al cese en el trabajo, es de 1.866,30 euros y efectos 27-03-2015, compensados los períodos de actividad y prestaciones coincidentes.

Quinto.- La parte actora padece en la actualidad 'Esclerosis múltiple remitente-recurrente, diagnosticada en 2013 manifestándose en dos brotes en enero y septiembre de 2013, en control por neurología y tratamiento farmacológico. Hipoestesia derecha e hiperreflexia plantar (EDSS 3.5), en tratamiento con Teriflunomida. Trastorno adaptativo en tratamiento psicológico. Cervicoartrosis y lumboartrosis con clínica de raquialgias, sin afectación motora ni limitación funcional actual. Síndrome de túnel carpiano bilateral y dedo pulgar de mano izquierda en resorte, tratado con infiltraciones.'.

Sexto.- Inició un proceso de incapacidad temporal, por contingencia común en fecha 2-09-2013 y por resolución de 18-02-2015 se le extendió alta con efectos 25-02-2015 con el diagnóstico 'Esclerosis múltiple remitente-recurrente EDSS 3.5 y primer dedo mano izquierda en resorte'. Impugnó el alta y por sentencia del Juzgado Social 24 de Barcelona, de 10-07-2015 fue desestimada la demanda.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d' incapacitat permanent absoluta, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, i fa repàs de les patologies declarades provades que consten en el cinquè fet provat de la sentència, que transcriu, i es remet a la doctrina jurisprudencial que estableix que també l'activitat laboral senzilla o lleugera exigeix un cert grau d'esforç físic i estrès.

Es refereix a la patologia osteoarticular a nivell cervical, lumbar i en mans, i a la Cervicodiscartrois amb discopatia degenerativa de C4 a C7, que va provocar una situació d'incapacitat temporal de 18 mesos i provoca dolor neuropàtic als braços i mans amb radiculopatia i braquiàlgia. Manté que te limitada la possibilitat de rotar, de lateralitzar i la flexoextensió, així com mantenir els braços en suspensió, juntament amb les parestèsies i hipoestèsies i edemes als braços.

A la columna lumbar presenta lumbodiscartrosi degenerativa L4 a S1 amb lumbàlgia i lumbociatàlgia de repetició. La ciatàlgia és completa ja que surt del raquis i irradia per la cara posterior de la cuixa fins la part posterior del genoll, i arriba fins els peus.

Pateix deformitat a les dues mans i síndrome de túnel carpià bilateral, amb parestèsies i hipoestèsies doloroses i falta de força.

La fibromiàlgia presenta 16/18 punts dolorosos. També patologia psiquiàtrica.

També es remet al quadre neurològic diagnosticat d'esclerosi múltiple remitent recurrent , amb dues plaques desmielitzants al cervell lòbul parietal dret i tronc del callós, la lesió medul lar cervical C2-C3 que afecta principalment els braços amb pèrdua de força bilateral i hiperreflèxia de la ma dreta dominant amb edemes i ma en garra, parestèsies braquial i disestèsies, hipoestèsies. Tot el quadre presenta severa limitació a la mobilitat.

Conclou que el conjunt de la patologia acredita la incapacitat permanent absoluta postulada.

L'article núm. 136 137 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat.

La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat permanent absoluta suposa la impossibilitat d'exercir-ne qualsevol, concepte més ampli que el de lloc de treball, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-la a terme, ha de ser en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre persona treballadora en una professió habitual o en altra lleugera o sedentària, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a qualsevol treball és absoluta, quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva resulten utòpiques.

Ens remetem al cinquè fet provat no atacat per la recorrent, devent partir en el nostre enjudiciament de les lesions, patologies i seqüeles que hi consten. També ens referim a les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en la fonamentació de la sentència, així com als fets conformes.

El quart Fonament de Dret de la Sentència examina abastament tota la prova mèdica practicada en la facultat exclusiva que assisteix a la magistrada d'examinar-la i valorar-la segons el bon enteniment a que obliga l'article núm. 97.2 de la LRJS.. ens remetem a les consideracions que hi consten de forma detallada explicant i motivant el convenciment judicial. La magistrada, en mesura final per decidir millor va interessar el diagnòstic de metge forense, a la vista del quadre complex i important de la patologia de la recorrent que és evolutiva, i s'expressa de forma àmplia i diversa.

El metge forense confirma el diagnòstic de la malaltia principal d'esclerosi múltiple remitent recurrent , que ara per ara es troba estable, amb parestèsies i disestèsies a les mans, en tractament .

La magistrada de la instància, que és qui enjudicia la pretensió ja que en la jurisdicció social existeix una única instància, sent el recurs de suplicació únicament de revisió i no una segona instància com la civil, en la qual es pot procedir a valorar de nou tota la prova i inclús aportar-ne mes, contràriament a la regulació processal social ( art. 193, b ) i c ) i 196, 2 i 3 de la LRJS .), arriba al convenciment expressat en les afirmacions judicials del Cinquè Fonament de Dret , que la clínica depressiva per trastorn adaptatiu a la situació de la malalta, es troba en tractament psicològic .

Que el quadre important i florit amb seqüeles osteoarticulars i reumàtiques cròniques, es troba també controlat.

Que la patologia cervical i lumbar i la fibromiàlgia, son moderades i no produeixen afectació motora per contractures i atròfies.

La Síndrome del túnel carpià , excepte el dit polze de la ma esquerra que es troba en ressort, no presenta dèficits importants de mobilitat, encara que presenti edema als canells, sense que segueixi tractament.

La nostra conclusió, amb la sentència de la instància, és que ara per ara i sense perjudici de presentar brots puntuals d'exacerbació d'alguna de les patologies i seqüeles que pateix que requereixin un tractament mèdic específic o impossibilitin temporalment el treball per compte d'altre o propi, el quadre de salut que presenta en el seu conjunt es troba estable i està controlada mèdicament, de manera que pot efectuar l'activitat que desplega d'administrativa, que no exigeix esforços físics importants que tindria vedats.

Conseqüentment, no reuneix els requisits exigits per l'article núm. 137.5 de la LGSS., de forma que desestimem el recurs amb confirmació de la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per la demandant Sra. Aurora contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona de 27 de setembre de 2016 en el procediment núm. 597/2015, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.