Última revisión
21/09/2016
Sentencia Social Nº 2074/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 610/2016 de 07 de Abril de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 14 min
Orden: Social
Fecha: 07 de Abril de 2016
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: FALGUERA BARÓ, MIQUEL ÁNGEL
Nº de sentencia: 2074/2016
Núm. Cendoj: 08019340012016102163
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 610/2016
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 8 d'abril de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2074/2016
En el recurs de suplicació interposat per Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 30 de juliol de 2015 , dictada en el procediment núm. 1199/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part UTE PMR Barcelona i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
Antecedentes
Primer.En data 19 de novembre de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre tutela de drets fonamentals, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juliol de 2013, que contenia la decisió següent:
' Que desestimando la demanda interpuesta por el Sindicato 'COMISIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA' (CONC), contra la empresa 'UTE PMR BARCELONA' y con intervención del MINISTERIO FISCAL, debo absolver a la empresa demandada de las pretensiones en su contra formuladas. '
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
' PRIMERO.- El Sindicato demandante 'COMISIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA' (CONC) interpuso demanda de tutela de derechos fundamentales contra la empresa 'UTE PMR BARCELONA', del ramo de atención a pasajeros con movilidad reducida en aeropuertos que desarrolla su actividad en el aeropuerto de Barcelona, suplicando, tras la aclaración efectuada (folio 27), que 'se declare al existencia del derecho de huelga de lo trabajadores de la demandada que tenían asignado turno de trabajo el pasado día 14-11-2012, en un total de 69, así como la nulidad radical de la actuación llevada a cabo por la demandada, ordenando el cese inmediato de la conducta infractora y el restablecimiento de los afectados (sindicatos y trabajadores) en la integridad de su derecho' (encabezamiento y hecho primero y segundo de la demanda; hecho conforme sobre actividad empresarial; suplica de la demanda).
SEGUNDO.- El día 14-11-2012 tuvo lugar una huelga general a nivel estatal, realizada, entre otros, por el sindicato demandante (hecho tercero conforme).
TERCERO.- En la 'Resolución de fecha 7 de noviembre de 2012 de la Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda, por la que se determinan los servicios mínimos de los servicios públicos esenciales para la comunidad en los servicios de transporte con motivo de la huelga general convocada para el día 14 de noviembre de 2012', se dispone en su apartado 3.2, sobre el transporte aéreo, que resultaban imprescindibles para desarrollar las actividades que se enumeraban a continuación, con la participación de los trabajadores convocados a la huelga:...
'i) el servicio de asistencias a la totalidad de los pasajeros con movilidad reducida'
(documento obrante a folios 65 a 88, en especial folio 71, que se dan por reproducidos).
Esta resolución con consta fuera impugnada, en especial por el sindicato demandante (hecho conforme).
CUARTO.- La empresa notificó a la totalidad de los trabajadores que tenían asignado turno de trabajo para el día 14-11- 2012, un total de 69, que debían acudir obligatoriamente a prestar servicios (hecho quinto de la demanda conforme en relación con el cuadrante de servicios del día 14-11-2012 obrante a folios 53 a 56 que se dan por reproducidos; folios 46 a 51 que se dan por reproducidos; acta de Inspección de fecha 04-04-2013 obrante a folio 45).
QUINTO.- En fecha 21 de noviembre de 2.012 'COMISIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA' presentó denuncia contra la empresa ante la Inspección de Trabajo alegando, en esencia, que en la resolución de la Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda, de fecha 7 de noviembre de 2012, no se hacía referencia al servicio de pasajeros con movilidad reducida, que por lo tanto el máximo de trabajadores sujeto a servicios mínimos era del 25% de los trabajadores que prestaran servicios en un día ordinario y que la empresa denunciada había excedido con creces dicho porcentaje vulnerando el derecho de huelga, solicitando las actuaciones sancionadoras y solicitando se requiriera a la denunciada para que subsanara la situación denunciada (documento obrante a folios 40 y 41 a que se dan íntegramente por reproducidos).
SEXTO.- La Inspección de Trabajo, en fecha 4 de abril de 2.013, entendió, en conclusión, que la empresa había lesionado el derecho de huelga al excluir del disfrute de tal derecho a la totalidad de su plantilla y que tal acto constituía una infracción grave del artículo 7.10 de la LISOS , extendiendo la correspondiente acta de infracción (folios 42 a 45 que se dan por reproducidos); y en fecha 10-10-2013 la autoridad administrativa dictó resolución imponiendo a la empresa una sanción de 6.250 € (folio 59 que se da por reproducido).
SÉPTIMO.- Recurrida por la empresa la resolución de fecha 10-10-2013, se estimó el recurso en vía administrativa por resolución de fecha 21 de marzo de 2.014 y se dejó sin efecto la resolución impugnada, indicando que la empresa había actuado en cumplimiento de la resolución de la Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda de fecha 7 de noviembre de 2012 (documento obrante a folios 59 a 64 que se dan íntegramente por reproducidos).'
Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
ÚNIC.-A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS, denuncia el sindicat actora la infracció d'allò disposat a l'article 3 d) LRJS. S'afirma en aquest sentit que la sentència del primer grau entén que la jurisdicció competent per a conèixer del plet és la contenciosa-administrativa, tesi que no es comparteix per la recorrent, en indicar que allò que es pretenia a la demanda era la declaració de la infracció de l'article 28.2 CE, atès que el fet que els serveis mínims fixats administrativament cobrissin el transport de la totalitat de persones amb mobilitat limitada no determina que es tingués que afectar a tota la plantilla.
Volem observar, en primer lloc, que els serveis mínims fixats per la resolució de la Secretaria d'Estat d'Infraestructures, Transports i Habitatge de 7 de novembre de 2012, davant la convocatòria de la vaga general del dia 14 de novembre establia, entre d'altres, com a servei essencial el corresponent a l'assistència a la totalitat dels passatgers amb mobilitat reduïda, indicant-se que AENA havia de garantir la prestació habitual del servei 'manteniendo para ello el personal estrictamente necesario', amb trasllat a les empreses afectades. No consta la impugnació en seu contenciós-administrativa de la referida resolució.
Així les coses caldrà observar que, contra allò que és la tesi central de la recorrent, la sentència del primer grau no considera que existeixi una falta de jurisdicció per aquest ordre. Allò que afirma és que l'afectació de la totalitat de la plantilla deriva de la dita ordre ministerial, sense que tinguem competència per tal de declara la vulneració al respecte de l' art. 28.2 CE . Però això no vol dir que, contra el que afirma ara la demandant, es desconegui la competència d'aquest ordre jurisdiccional -d'aquí que a la part dispositiva es desestimi l'acció i no es declini la competència-, atès que la sentència afirma en forma expressa: 'Y aunque se limitara el control por el orden jurisdiccional social en este caso al conocimiento 'de las impugnaciones exclusivamente referidas a los actos de designación concreta del personal laboral incluido en dichos mínimos', esto no es lo que plantea en su demanda el Sindicato demandante, pues no parte de la base de que debían ser atendidos la totalidad de pasajeros con movilidad reducida y que teniendo en cuenta los vuelos o necesidades previstas para ese día de huelga general no era necesario que prestaran servicio los mismos trabajadores que lo efectúan un día ordinario, sino que pretende, como razona en el hecho cuarto de su demanda, que los servicios mínimos fijados para ese día debían ser de un máximo del 25% de los trabajadores que prestan servicios en un día ordinario, por pertenecer la actividad a los servicios de handling, se había vulnerado el derecho de huelga por la empresa; lo que, a la vista, de la referida Resolución de 07-11-2012 apoyo jurídico para calificar de tal modo la conducta empresarial'.
Per tant, caldrà aclarir al sindicat recorrent que, de fet, en supòsits com el present la vulneració del dret de vaga es pot produir a dos nivells. D'una banda, en la resolució que fixa els serveis mínims en relació al manteniment dels serveis essencials; d'altra, en la decisió empresarial que concreta i subjectivitza aquests serveis mínims. En el primer cas, tot i els canvis experimentats després de l'entrada en vigor de la LRJS, aquesta jurisdicció és incompetent; per contra, sí tenim plena jurisdicció per analitzar l'adaptació en el marc de l'empresa. I ocorre que la jutjadora del primer grau allò que afirma és que, atès que la Resolució administrativa de serveis essencials exigeix el manteniment de l'atenció a tots els usuaris amb mobilitat reduïda l'afectació del cent per cent de la plantilla deriva d'aquest acte administratiu. Ara bé, com també afirma la pròpia sentència, això no comporta que aquesta jurisdicció no sigui competent en relació a les competències de designació personal i quantificació de la plantilla. Si la part recorrent reflexiona sobre això es donarà compte que la sentència allò que afirma és precisament el que ara es sustenta en el recurs.
El problema no està a la sentència: està a la deficiència de la demanda. En efecte, en el dit escrit inicial s'afirmava que els serveis mínims aplicables eren del vint-i-cinc per cent dels treballadors en el sector del hadling, pel que es considerava que l'obligació de prestació de serveis per tota la plantilla imposada per l'empresa vulnerava el dret de vaga. Sens dubte, així hagués estat si el percentatge de serveis mínims fou el que consta a la demanda, però no és aquest el contingut de la resolució administrativa abans indicada, que s'aplica, entre d'altres, al sector aeroportuari al què està adscrit el servei discutit, i no a l'activitat de handlig (on sí regia el vint-i-cinc per cent). Però ocorre que del relat fàctic de la sentència es deriva que no és així. I per bé que certament -contra allò que acostuma a ser un error comú- no cal confondre 'serveis essencials' amb 'serveis mínims', no consta ni a la demanda, ni a la sentència -probablement perquè mai va conformar la pretensió del sindicat actor- cap dada concreta que ens pugui dur a la conclusió de que la concreció individual i quantitativa efectuada per l'empresa fou abusiva, atès que desconeixem -com desconeixia la jutjadora del primer grau- el nombre de vols ajornats per causa de la vaga, l'afectació en el nombre de viatgers, etc. Certament si a la demanda s'hagués indicat que l'obligació de treballar tota la plantilla en un dia de vaga era exorbitant, atès que encara que es considerés administrativament que s'havia de mantenir la totalitat del servei de mobilitat de viatgers això no comportava -per l'aplicació de les descrites variables de vols i passatgers- que totes les persones assalariades haguessin d'estar al seu lloc de treball, hom podria acceptar raonablement que existia, al menys, una situació indiciària d'infracció de l' art. 28.2 CE . Però això no és el que s'afirma a la demanda, en la que s'indica que tot i que els serveis mínims eren del vint-i-cinc per cent l'empresa obligà a treballar a tots els empleats, invocant uns serveis mínims d'un sector que no es correspon a l'activitat descrita.
El principi d'instància única del procés laboral impedeix modificar les pretensions entre el primer i el segon grau jurisdiccional atès que, en cas contrari, s'estaria afectant el dret de tutela judicial efectiva, en causar indefensió a l'altra part. D'aquí que el recurs no pugui ser estimat, atès que a la pràctica allò que s'està intentant és convertir una pretensió en una altra.
Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per la CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 14 dels de Barcelona en data 30 de juliol de 2015 , recaiguda en les actuacions 1199/2013, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra UTE PMR BARCELONA, amb intervenció del MINISTERI FISCAL, en demanda de tutela de drets fonamentals, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
