Sentencia Social Nº 2082/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 22/2007 de 09 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2082/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i María Inés a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 28 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 22/2007 , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 12 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de març de 2007, que contenia la decisió següent: " Que estimo la demanda presentada per María Inés , contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i declaro a la part demandant en situació d'Incapacitat Permanent Total per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, i en conseqüència condemno a l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL que aboni a la part demandant una pensió vitalícia equivalent al 55 % de la seva base reguladora de 1.502,36 euros mensuals, catorze vegades a l'any, i amb efectes jurídics des del dia 24.08.06, més les millores i mínims que siguin procedents " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- María Inés , amb D.N.I. núm. NUM000 , amb núm. afiliació a la S.S. NUM001 , data de naixement 12.10.54, es troba d'alta en el Règim General com a conseqüència de la seva activitat com Especialista fàbrica electrodomèstics a l'empresa Domar, S.A., des del 04.01.71.

SEGON.- Iniciat procés per Incapacitat Temporal el dia 19.01.05 va esgotar el subsidi en data 18.07.06. Instruït el corresponent expedient administratiu, l'Institut Català d'Avaluació Mèdica va emetre el seu preceptiu informe en data 24.08.06 proposant la no qualificació d'incapacitat permanent, senyalant com lesions les següents: "CERVICOBRAQUIALGIA POSTRAUMATICA, CERVICOARTROSIS DISCRETA. SDE. FIBROMIALGIA TR. POR DOLOR. FOBIA ESPECIFICA EN REMISION PARCIAL". Aquesta proposta va ser acceptada pel director provincial del citat òrgan gestor, i en resolució de data 21.09.06 va desestimar la declaració d'Incapacitat Permanent. Efectuada reclamació prèvia va ser desestimada per resolució expressa de data 07.11.06 .

TERCER.- La base reguladora de la prestació reclamada és de 1.502,36 euros mensuals.

QUART.- Les lesions que presenta la part demandant són les següents: Fibromiàlgia amb 18 punts positius; Trastorn per dolor associat a factors psicològics i malaltia mèdica; Fòbia específica situacional en remissió parcial; Discopatia degenerativa C3-C7, amb petites protusions C4-C5 i C6-C7; Cervicobraquiàlgia esquerra; Protusions Discals L4-L5 i L5-S1. Les limitacions funcionals que presenta són: Limitació per realitzar activitats de grans esforços físics i moviments repetitius que afectin al raquis cervical.

CINQUÈ.- Les funcions que ha de realitzar la demandant com Especialista de muntatge de cadena d'electrodomèstics consisteixen en transport de material per a muntatge dels elements d'una màquina rentadora, el muntatge i després l'embalatge de la màquina ja muntada.

SISÈ.- Per sentència del Jutjat Social núm. 15 de data 08.09.04 (proc. 126/04) es va anul·lar l'alta mèdica lliurada per la mútua Fremap en data13.01.04. Per sentència del Jutjat Social núm. 19 de data 17.02.05 (proc. 866/04) es va declarar la procedència de l'alta mèdica lliurada per la mútua Fremap en data 19.10.04.

SETÈ.- En data 28.12.04 es va dictar resolució per l'INSS que va desestimar el reconeixement de la situació d'Incapacitat Permanent i de Lesions Permanents no Invalidants, derivada de la baixa mèdica per accident de treball patit el 1312.02. Per sentència del Jutjat Social núm. 22 de data 25.05.05 (proc 618/04) es va desestimar la demanda, la qual va ser confirmada per sentència del TSJ de Catalunya de data 27.11.06 .

Tercer. Contra aquesta sentència ambdues parts varen interposar sengles recursos de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i, la demandant va impugnar el interposat pel contrari . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda en part i declara a la demandant en situació de incapacitat permanent en grau de total, presenten sengles recursos de suplicació la part actora, que interessa la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta i l'INSS, que demana la revocació del grau de total.

SEGON. Com a primer i únic motiu, la part actora, per la via de l' article 191 c) de la LPL , al.lega la infracción de l' article 137-5 de la LGSS, en relació als articles 136 i 143 de la mateixa Llei . Mentre que l'INSS al.lega, per la mateixa via, la infracció del article 137-4 de la LGSS , per inadequada interpretació del precepte que estableix els requisits de la incapacitat permanent en grau de total a la vista de les lesions que es declaren provades, que no es qüestionen, valorant que no es poden valorar com a invalidants en cap grau de incapacitat.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. Com s'indica en la STS de 26.06.1991, l'art. 137-4 en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- en que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

Doncs bé, les lesions que presenta la demandant resulten descrites com: fibromiàlgia amb 18 punts positius, trastorn per dolor associat a factors psicològics i malaltia mèdica; fòbia específica situacional en remissió parcial; discopatia degenerativa C3-C7, amb petites protusions C4-C5 i C6-C7; Cervicobraquiàlgia esquerra; protusions discals L4-L5 i L5-S1. Les limitacions funcionals que presenta són: Limitació per realitzar activitats de grans esfoços físics i moviments repetitius que afectin al raquis cervical. El magistrat de instància raona que les lesions descrites impedeixen a la demandant realitzar les tasques fonamentals que constitueixen el nucli de la seva professió habitual d'especialista en cadena de muntatge d'electrodomèstics, on cal realitzar activitats de considerable esforç físic, moviments repetitius amb les extremitats superiors i posicions forçades del raquis cervical durant pràcticament tota la jornada de treball, i en totes les fonamentals tasques de la seva professió, per la qual cosa és mereixedora del grau de incapacitat permanent en grau de total. Aquesta valoració s'ha de considerar ajustada a dret, ja que la descripció de les patologies no ha estat modificada. Per altra banda, també s'ha de confirmar la possibilitat de que la demandant pugui realitzar tasques de caràcter sedentari i que no li comportin esforç físic intens, per la qual cosa no es pot valorar que s'hagi infringit l' article 137 de la LGSS .

En conseqüència, s'ha de valorar que la sentència de instancia ha aplicat correctament els preceptes legals citats pels recurrents i ha de ser confirmada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem els sengles recursos de suplicació interposats per les dues parts, en el procediment número 22-2007, seguit a instància de María Inés per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmem íntegrament la sentència dictada en data 28 de març de 2007, pel jutjat social 3 dels de Barcelona , que declarava a la demandant en situació d'incapacitat permanent total, derivada de malaltia comuna i el dret a la pensió corresponent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.