Sentencia SOCIAL Nº 2093/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 79/2019 de 24 de Abril de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0000049

EL

Recurs de Suplicació: 79/2019

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 24 d'abril de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2093/2019

En el recurs de suplicació interposat per EXTERNA INGENIERÍA&MONTAJE, S.L. i SERVEIS OBRES I MANTENIMENT, S.L. a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 22 de març de 2018 , dictada en el procediment núm. 926/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part DEERNS, SL, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS) i Nicanor , ha actuat com a ponent l'Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 21 de novembre de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2018 , que contenia la decisió següent:

'Quedesestimandola demanda formulada por EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE S.L frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Y TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDA SOCIAL, DEERNS S.L ,SERVEIS, OBRES I MANTENIMENT S.L (SEROM),y Nicanor ,debo absolver y absuelvo a los demandados de todos los pedimentos en su contra contenidos en la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Que Nicanor prestaba sus servicios por cuenta y orden de la empresa EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE S.L, con la categoría profesional de PEÓN ESPECIALISTA y antigüedad de fecha 12.07.2010 (vida laboral empresa).

La empresa EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE S.L se dedica a la instalación, montaje y desmontaje de andamios y plataformas de su propiedad; siendo contratada por la empresa SEROM S.L para la colocación de un andamio de trabajo en estructura de apeo en la calle Ferrater y Mora 2-4, con el objeto de realizar una obra consistente en el apuntalamiento y reforma de la fachada de las plantas 1ª y 2ª (folios 46-50,

expediente y documento 9 actora).

SEGUNDO.-En fecha 24.10.2015, sobre las 8.20 horas, el trabajador sufrió un accidente laboral. Dicho accidente sobrevino durante el proceso final de desmontaje del andamio ubicado en la obra anteriormente referida.

Para llevar a cabo la misma, se utilizaba una torre de apeo, mediante un andamio tipo ALLROUND de la marca LAYHER, multinivel y multidireccional, el cual tenía unas dimensiones de 3,50 metros hasta el nivel de plataformas, y 4,50 metros hasta el nivel superior de la barandilla.

Respecto de dicho andamio, consta certificado de AENOR con fecha de emisión 2003.01.02 y fecha de expiración 2017.11.20.

El trabajador, en el momento de ocurrir el accidente, se encontraba sobre la marquesina situada a la izquierda del andamio, retirando la última plataforma horizontal (2 metros de largo y entre 10 y 13 kg de peso), y que pasaba mediante una cuerda a su compañero Silvio que se encontraba a pie de calle.

En la realización de estas tareas, el trabajador utilizaba un arnés de seguridad con dos puntos de anclaje tipo gancho. Durante las tareas de cambio del gacho de amarre de un punto a otro, el trabajador accidentado se aseguró a una barra horizontal que no estaba señalizada ni correctamente fijada, y que al caer al vacío no pudo sostenerlo. La barra cayó junto al trabajador a la calle; siendo la caída desde una altura aproximada de tres metros (Acta de infracción y documental).

TERCERO.-El accidente acaecido ha generado al trabajador las prestaciones de incapacidad temporal y de incapacidad permanente en el grado de total.

CUARTO.-En el informe de investigación del accidente de trabajo realizado por INPREIN, como servicio de prevención ajeno, constan como medidas preventivas y/o correctoras propuestas:

Realizar procedimientos escritos y ponerlos en conocimiento de los trabajadores, sobre trabajos con riesgo de caída en alturas en trabajos de montaje y desmontaje de andamios (realizar distintos procedimientos en función del tipo de andamio y su montaje en cada una de las obras).

Reforzar la formación de los trabajadores sobre el riesgo de caída en alturas y el uso de equipos de protección individual. Dicha formación deberá ser eminentemente

práctica en el uso del doble anclaje.

QUINTO.-El trabajador accidentado contaba con formación suficiente en materia de montaje, desmontaje y utilización del andamio tipo ALLROUND (documental y testifical).

SEXTO.-Que iniciado expediente en materia de recargo de prestaciones, por la empresa actora se presentó escrito de alegaciones, en el cual y con carácter subsidiario, se postuló la responsabilidad solidaria de la empresa principal

SEROM S.L (folios 77 y 78, expediente).

Asimismo la mercantil codemandada SEROM presentó escrito de alegaciones, negando la responsabilidad de la solidaria pretendida por EXTERNA INGENIERÍA Y MONTAJE S.L (folios 33 a 36).

Por resolución de la Dirección Provincial del INSS de Barcelona, de fecha 8.03.2017, se declaró la responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, declarando la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social, derivadas del accidente de trabajo enjuiciado, sean incrementadas en el 30% con cargo a la empresa responsable EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE S.L.

Contra esta resolución, la empresa actora interpuso reclamación previa (documento 4 demanda, que se da por reproducido); siendo desestimada dicha reclamación mediante resolución del INSS de fecha 13.06.2017'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant Externa Ingenieria & Montaje, S.L. va interposar un recurs de suplicació, que va ser impugnat pels demandandants Nicanor i Serveis Obres i Manteniment, S.L.. També va interposar Recurs de Suplicació la demandada Serveis Obres i Manteniment, S.L., que va ser impugunat per la actora Externa Ingenieria&Montajes, S.L . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància, que desestimà la demanda en impugnació de recàrrec, recorre la l'empresa demandant, EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE, SL, (EIM) i també l'empresa principal, la codemandada SERVEIS, OBRES I MANTENIMENT SL (SEROM), tot i que no ha estat declarada la seva responsabilitat en via administrativa ni judicial.

Per raons d'elemental ordre i congruència, s'abordaran conjuntament els motius de revisió de fets provats i examen del dret aplicat formulats en ambdós recursos

Prèviament, però, i en primer lloc, s'ha d'abordar el primer motiu del segon recurs, formulat per la codemandada SERVEIS, OBRES I MANTENIMENT SL (SEROM), en denunciar una infracció del procediment i postular la nul.litat d'actuacions.

SEGON.-La codemandada SERVEIS, OBRES I MANTENIMENT SL (SEROM), absolta per la sentència d'instància, per la via establerta a l' art. 193 a) LRJS , denuncia dos infraccions processals, denuncies que s'aborden a continuació.

Escau advertir que la seva denúncia es justifica respecte de la pretensió subsidiària d'extensió de responsabilitat formulada per l'empresa demandant. De no ser així no concorreria el requisit de desfavorabilitat que exigeix l' art. 17.5 LRJS per formular recurs de suplicació a qui, com la recurrent, ha estat absolta a la instància.

En primer lloc, denúncia la manca de congruència de la sentència d'instància, amb invocació de l' art. 218.2 LEC i 97.2 LRJS , en confirmar la declaració de responsabilitat empresarial per un motiu, la manca de senyalització a la bastida, diferent dels dos motius que determinaren aquella declaració a la instància, com són la manca d'un procediment de treball per les tasques de desmuntatge de la bastida i la manca de formació suficient i adequada del treballador accidentat.

No podrà prosperar aquesta denúncia: com és de veure a l'Acta d'infracció aixecada per a la Inspecció de Treball, quan s'especifiquen les normes preventives incomplertes (pàgina 7, foli 635), s'especifica a la pàgina 11 (foli 637) -entre d'altres- l'annex IV, apartat 4.3.6 del RD 1215/97, que regula les disposicions mínimes de seguretat i salut en la utilització dels equips de treball, i que especifica que 'cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización,en particular durante el montaje, el desmontajeo las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertència de peligro general, con arreglo al RD 485/97 sobre señalización de Seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro',precepte -a més- que és un dels específicament identificat a la conclusió final de l'esmentada acta (plana 12, tercer paràgraf): 'Se infringe además...así como el art. 3, anexo IV, apartado ...4.3.6.. del RD 1215/97 ..).

Cal afegir, a més, que a la demanda interposada per EIM,SL, la subcontractista, es fa específica referència a aquest incompliment (pàgina 29, 'in fine'), i fins i tot es reprodueix el precepte infringit, tot i que s'imputa la responsabilitat al treballador accidentat.

Per tant, no té cap fonament l'al.legació de la recurrent conforme el jutge 'se saca de la chistera una tercera causa del accidente que nunca había sido planteada ni por la Administración ni por ninguna de las partes den sus contestaciones: la falta de señalización del andamio'.

Com ja s'ha dit, l'incompliment que fonamenta a la sentència d'instància la declaració de responsabilitat -la manca de senyalització- era un dels identificats a la conclusió de l'acta inicial de la Inspecció de Treball i específicament impugnat a la demanda inicial, a la que pogué contestar l'empresa ara recurrent, com a part codemandada. No concorre, per tant, la pretesa indefensió.

En segon lloc, denúncia la infracció de l' art. 72 LRJS en haver desestimat la sentència d'instància l'excepció processal de manca d'acció en no haver postulat l'empresa demandant la seva condemna solidària o l'extensió de responsabilitat respecte de la mateixa a la reclamació prèvia a la demanda.

Tampoc ha de prosperar aquesta denúncia: la Sala comparteix plenament -en aquest punt- el criteri del magistrat d'instància exposat al fonament jurídic primer de la seva sentència, quan raona que cap indefensió se li ha generat a la ara recurrent SEROM ja que, tal com es recull al fet provat sisè, l'empresa demandant presentà en via administrativa escrit d'al.legacions pel que, amb caràcter subsidiari a la revocació del recàrrec, es postulava la responsabilitat solidària de l'empresa principal SEROM, la qual -per tant- hi pogué replicar per mitjà d'escrit d'al.legacions oposant-se a aquesta pretensió.

Per tant, l'excepció de manca d'acció ha estat correctament rebutjada per la sentència d'instància, en no apreciar indefensió alguna envers a aquesta empresa recurrent que -cal recordar-ho- ha estat absolta en la instància.

S'han de desestimar, per tant, el primer motiu del recurs interposat per l'empresa principal SEROM, i -amb ell- el epigrafiat com a III.1 del mateix recurs, que reproduïda idèntica denúncia tot i que per la via de l' art. 193.c) LRJS .

TERCER.-Per la via establerta a l' art. 193 b) LRJS -i per mitjà dels primers tres motius del recurs- postula l'empresa demandant la revisió dels fets provats primer, segon i quart.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.

A la llum d'aquests criteris doctrinal, que restringeixen notablement els supòsits de revisió dels fets provats, s'aborden les revisions fàctiques postulades.

-Primer fet provat: es postula per la part recurrent la inclusió del que ella mateixa qualifica de 'matisos' que, al seu entendre, contextualitzarien les circumstàncies concurrents en l'accident en ordre a la determinació de la responsabilitat aplicable.

A criteri de la Sala, però, no escau aquesta primera revisió en no haver-se justificat ni el pretès error del jutge d'instància ni la rellevància de la modificació:

-Així, pretén que s'expliciti la 'amplia experiència y conocimientos no sólo en el sector de la construcción sinó también en los trabajos desempeñados para la empresa EIM ascendiendo de peón ordinario a peón especialista',quan això és una conclusió o valoració que es pot fàcilment inferir de qui -com el treballador afectat- acreditava en el moment de l'accident cinc de prestació de serveis i tenia reconeguda la categoria professional de peó especialista, sense que el mer informe de vida laboral (foli 895) acrediti la dada de 'amplia experiència y conocimientos'que es vol incloure.

-Que l'empresa demandant, i ara recurrent, té un objecte més ampli que el definit en el fet provat impugnat -'instalación, montaje y desmontaje de andamios y plataformas de su propiedad'-i es dedica, també, a la realització de muntatge de projectes d'enginyeria i construcció i a l'apuntalament de façanes no queda en absolut acreditat per les fotografies invocades, als folis 975 a 979, que no permet inferir quina sigui l'empresa responsable de les actuacions que s'hi veu.

-Pretén que es suprimeixi la referència que es recull al fet impugnat conforme els 'andamios y plataformes'que instal.la, munta i desmunta són'de su propiedad',circumstància que no només es recull en aquet primer fet provat, sinó també al segon fonament jurídic, al dos darrers paràgrafs, i que expressen la plena convicció del magistrat sobre un fet tan rellevant que -significativament i això es determinant per rebutjar aquesta revisió- la recurrent ni nega frontalment, ni aporta cap element probatori que el desmenteixi.

-Que SEROM era la contractista principal és una evidència ja recollida al mateix fet provat -'siendo contratada por la empresa SEROM SL para la colocación de un andamio de trabajo en estructura de apeo...'-que resulta innecessari reiterar.

-Pel que fa al fet que 'la propiedad edifició designó a DEERN SL como coordinador de Seguridad y Salud',ni el document número 9 adjunt a la demanda, ni el document número 9 aportat a l'acte del judici per la recurrent, ni els folis 46-50 recullen aquesta circumstància que -per contra- sí recull el primer paràgraf del fonament jurídic primer, cosa que fa innecessària la revisió.

Per tant, s'ha de desestimar la revisió fàctica referida al fet provat primer.

-Segon fet provat: La revisió fàctica relativa al fet provat segon postula, en primer lloc, incorporar un paràgraf que expliciti que el treballador accidentat tenia amplia experiència en el tipus de treballs en el context dels quals es produí l'accident, però el cert és que cap dels documents que invoca en suport d'aquesta revisió (foli 114, certificació de forma preventiva genèrica, i folis 894 i 975-979, fotografies de l'obra on es produí l'accident), permeten inferir aquesta conclusió que, probablement, sí tingué suport per mitjà de prova testimonial.Cal afegir, a més, que atès l'acotat objecte social de l'empresa recurrent i la condició d'especialista i l'antiguitat del demandant, aquesta experiència es pot pressuposar.

La segona circumstància que es pretén modificar, que el treballador accidentat passava 'en mano'les plataformes que desmuntava i no per mitjà d'una corda, tal com recull el fet provat, es fonamenta amb la declaració testifical del seu company de feina, mitjà probatori invàlid per la revisió.

Finalment, i respecte a la circumstància sí reflectida en el fet provat conforme 'durante las tareas de cambio del gancho de amarre de un punto a otro, el trabajador accidentado se aseguró a una barra horitzontal que no estaba señalizada ni correctamente fijada',les al.legacions de la recurrent són estrictament jurídiques, impròpies d'una revisió fàctica i -per tant- tampoc no poden prosperar.

S'ha de desestimar, per tant, aquesta segona revisió fàctica postulada.

Quart fet provat: Respecte d'aquest fet provat, postula l'empresa recurrent que la 'mesura correctora' que consta a l'informa d'investigació de l'accident reproduït en l'esmentat fet provat -'reforzar la formación de los trabajadores sobre el riesgo de caída en altures y el suo de equipos de protección individual'i que 'dicha formación deberá ser eminentemente pràctica en el uso del doble anclaje',respon a una valoració incompleta del testimoni de la tècnica de prevenció que l'emeté.

Obviament, aquesta revisió també ha de fracassar, atès que la Sala no pot tornar a valorar la prova testimonial sense que -d'altra banda- els documents invocats permetin establir altre conclusió que la que ja refereix el fet provat cinquè, conforme el treballador accidentat tenia la formació suficient en matèria de muntatge, desmuntatge i utilització de la bastida 'allround'.

TERCER.-També per la via establerta a l' art. 193 b) LRJS -i per mitjà dels primers tres motius del recurs- postula l'empresa codemandada SEROM, la contractista principal, la revisió dels fets provats segon i sisè.

Respecte al fet provat segon, i com aprimera revisió, postula l'adició d'un nou paràgraf, entre el primer i segon de l'actual redactat, que especifiques que 'durante la realización de dicho desmontaje del andamio de EXTERNA INGENIERIA&MONTAJE SL ésta era la única empresa realizando el servicio'.

Fonamenta l'empresa ara recurrent aquesta primera pretensió revisora en una referència que consta en el informe pericial tècnic aportat per la defensa del treballador accidentat, al foli 1189, i l'informe pericial aportat per la recurrent (foli 1121).

No pot prosperar aquesta primera revisió: ni un ni altre informe pericial especifica la font d'informació que permet establir aquest concret fet (que EIM era la única empresa que treballava aquell dia), per la qual cosa cap eficàcia revisora se'ls hi pot conferir respecte d'aquest extrem.

Cal afegir, a més i en tot cas, que tampoc la recurrent ha justificat la rellevància d'aquesta revisió en ordre a una hipotètica extensió de responsabilitat envers ella, la qual tampoc no sembla evident atesa el fonament jurídic de la mateixa, que s'analitzarà més endavant (la responsabilitat solidària ex art. 42.2, primer paràgraf, de la LISOS com a contractista principal).

Lasegona revisió, també referida al fet provat segon, postula l'adició d'un nou paràgraf, entre el segon i quart de l'actual redactat, del següent tenor literal:

'En las instruccions de montaje del fabricante del citado andamio consta como medidas para prevenir caidas los puntos de conexión para el equipamiento de EPI. Si para el montaje y desmontaje se tiene previsto utilitzar un EPI apropiado, se utilizarán los puntos de conexión representados en los dibuixos 26 a 29. Entre esas medidas no constan indicacions sobre señalización o señales de advertència de peligro general.'

Fonamenta aquesta pretensió revisora en les 'instruccions de montaje y uso' de la bastida a la que es produí a l'accident, que obren a les actuacions com a folis 268 a 325 de les actuacions.

No podrà prosperar tampoc aquesta segona revisió, atès que la recurrent, més enllà d'al.legar que la considera essencial 'para destruir el silogismo deductivo erróneo por el cual se mantiene la imposición del recargo de prestaciones',no concreta ni explica quin sigui el pretès 'silogismo deductivo erròneo' que fonamenta la sentència d'instància, ni -per tant- la rellevància de l'adició que pretén en ordre a alterar l'apreciació de responsabilitat per la sentència d'instància.

Escau recordar, en tot cas, que l'apreciació d'incompliment que fonamenta la declaració de responsabilitat a l'empresa subcontractista empleadora, EIM,SL, té fonament en l'exigència d'adequada senyalització establerta en un precepte legal (l' art. 4.3.6 de l'Annex II del RD 1215/97 ), exigència preventiva que en absolut pot quedar enervada pel fet que les instruccions de muntatge de la bastida no la contemplessin.

Latercera revisió, tot i que la recurrent l'ha formulat en primer lloc, afecta al fet provat sisè, postula l'adició d'un nou paràgraf, entre el segon i quart de l'actual redactat, del següent tenor literal:

'En dicha resolución se llega a la conclusión de que la causa immediata del accidente de trabajo ha sido que el trabajador Nicanor , durante la tarea de cambio del gancho de amarre de un punto a otro, se aseguró a una horizontal que no estaba correctamente fijada, que provocó su caída al suelo desde una altura aproximada de 3 metros de altura . Y, en efecto, en el presente caso las causas que desencadenan el suceso son varias, que se suceden entre sí. Si identifican las siguientes: Como causa básica, la ausencia como complemento y en desarrollo de la evaluación de riesgos, de procedimiento de trabajo escrito. Por tanto, no existía un procedimiento y/o método de trabajo para proceder en los trabajos de montaje y desmontaje de andamios. Asimismo, como causa básica, falta de formación suficiente y adecuada del trabajador, que ejecutaba los trabajos de desmontaje'.

Tampoc ha de prosperar aquesta tercera revisió:

En primer lloc, perquè al fet provat sisè fa referència a la resolució de l'INSS i no a l'acta d'infracció de la Inspecció de Treball, les conclusions de la qual -d'altra banda- es pretén introduir de manera només parcial, obviant la part final de la mateixa a la que també s'inclou, com a causa de l'accident, el dèficit de senyalització.

I, d'altra banda, i com ja s'ha constatat respecte a les anteriors revisions desestimades, no s'ha explicitat la rellevància de l'adició en ordre a determinar un canvi en sentit final de la sentència.

QUART.- En el quart motiu seu recurs, primer dels emparats en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia l'empleadora demandant, EIM, SL, en primer lloc, per interpretació errònia i indeguda aplicació, la infracció de l'apartat 4.3.6, referit específicament a la utilització de les bastides, a l'Annex II del RD 1215/97 , relatiu a disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball.

Disposa aquest precepte que 'cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertència de peligro general, con arrego al RD 485/1997 sobre señalización de Seguridad y salud en el centro de trabajo y delimitades convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro'.

Al.lega la recurrent, amb invocació de les fotografies que consten als folis 7 i 8 de les actuacions, que a la bastida on es produí l'accident hi havia una cinta groga que l'envoltava, així com tanques que impedien l'accés a tota persona al.liena al treball.

No pot prosperar aquesta primera al.legació:

En primer lloc, com ja s'ha raonat en el fonament jurídic anterior, el fet provat segon -que no ha estat modificat, en fracassar la revisió fàctica postulada- refereix que la barra horitzontal a la que va intentar assegurar-se el treballador accident 'no estava señalizada ni correctamente fijada...'.

En segon lloc, no pot fonamentar la denúncia jurídica en base uns fets -la invocada cinta groga i les tanques que impedien el pas- que no consten a la declaració de fets provats de la sentència, sense que s'hagi postulat la seva inclusió.

I, finalment, els elements que s'invoquen -en tot cas- impedirien l'accés a persones al.lienes al treball a la bastida, però no són element preventius que haguessin impedit l'accident de qui -com el treballador accidentat- estava treballant a la bastida.

S'ha de desestimar, per tant, aquesta primera denúncia referida al dret aplicat.

CINQUÈ.-En una segona part d'aquest primer motiu adreçat a l'examen del dret aplicat, sota l'epígraf numèric '1.2', denuncia l'empresa demandant, la 'concurrència de una conducta imprudente y temeraria por parte del trabajador, exoneración de responsabilidad empresarial de EIM en sede de recargo de prestaciones por no concurrir los requisitos configuradores del recargo de prestaciones'.

Cal destacar, en primer lloc, que ni al començament ni en la posterior exposició d'aquest motiu de recurs la recurrent concreta quina sigui la norma o la jurisprudència pretesament infringida, amb incompliment del que exigeix l' art. 196-2 LRJS en relació a l'escrit d'interposició( 'citándose las normas del ordenamiento jurídico o la jurisprudencia que se consideren infringides...').Això fa inviable, per tant, que pugui ser abordada la denúncia, pel seu caràcter genèric.

Això no obstant, no està de més afegir que la al.legació de la recurrent -després d'insistir en el fet que el treballador tenia formació la suficient per l'operació de desmuntatge a la que es produí l'accident (aspecte que la sentència d'instància recull al fet provat cinquè)- centra la seva al.legació en una pretesa manifestació del treballador accidentat conforme 'durante las tareas de cambio de gancho de amarre de un punto a otro, se mareó y cayó',al.legació que -al marge de ser intrínsecament contradictòria amb la pretesa imprudència temerària que s'imputa al treballador- no consta recollida a la declaració de fets provats, ni s'ha postulat la seva inclusió.

En tot cas, més enllà d'aquesta al.legació de mareig del treballador accidentat, en cap cas incardinable o assimilable al concepte de 'imprudència temerària' establert per la jurisprudència per l'exoneració de responsabilitat empresarial, ni tan sols s'invoca en tota l'al-legació quin comportament o omissió del treballador justificaria aquesta imputació.

SISÈ.-En el cinquè motiu del recurs, segon dels emparats en l'apartat c) de l'article 193 de la Llei foral, denuncia l'empleadora recurrent, EIM, SL, en primer terme, la indeguda estimació de la manca d'acció respecte a la codemandada DEERNS, SL, empresa codemandada en qualitat de coordinadora de seguretat i salut de l'obra a la que es produí l'accident, amb específica denúncia d'infracció de l' art. 72 LRJS en relació a l' art. 24 CE .

La sentència d'instància, al primer fonament jurídic, aborda les respectives excepcions processals per manca d'acció formulades per ambdues empreses codemandades -la codemandada DEERNS, SL, empresa codemandada en qualitat de coordinadora de seguretat i salut de l'obra a la que es produí l'accident, l'empresa principal SEROM- i només l'aprecia respecte a la primera, en base a que 'ninguna referencia se contiene en la reclamación previa ni en el escrito inicial de alegaciones en cuanto a la codemandada DEERNS, SL, por lo que indudablemente debe estimarse la excepción processal invocada'(com analitzarem més endavant, respecte a l'altra codemandada, desestima l'excepció processal).

L'empresa recurrent, sense negar aquesta afirmació fàctica que fonamenta l'estimació de l'excepció processal respecte a la codemandada DEERNS, SL, raona que a l'escrit d'al.legacions es demanava la declaració de responsabilitat solidària de la codemadnada SEROM en qualitat de contractista principal, i que 'de ello se infiere la lògica conclusión de que en la obra que nos ocupa intervinieron más de una empresa...SEROM como contractista principal...EIM com subcontratista de primer nivel... pero también DEERNS contratada por el empresario titular y propietario del edificio en calidad de coordinadora de seguridad y salud...en consecuencia, todos los agentes indicados formaban parte de la cadena de subcontratación, ...por lo que la eventual responsabilidad que en su caso se condenara alcanzaría a todos ellos como titulares del deber de protección...'.

Com ja s'ha raonat anteriorment, tot i que la declaració de fets provats no recull que la codemandada DEERNS SL fos la coordinadora de seguretat i salut, aquesta circumstància sí es recull el primer paràgraf del fonament jurídic primer.

Però el que l'empresa ara recurrent no ha desvirtuat és, precisament, el fet que fonamenta l'apreciació de l'excepció processal de manca d'acció: que ni a la reclamació prèvia, ni a l'escrit inicial d'al.legacions es postulés l'extensió de responsabilitat envers l'esmentada empresa.

Per tant, no s'aprecia la pretesa infracció de l' art. 72 LRJS en relació a l' art. 24 CE , i aquest motiu ha de ser també íntegrament desestimat atès que, validada l'apreciació de l'excepció processal de manca d'acció per part de la sentència d'instància, ja no escau entrar a analitzar la segona part del motiu, epígraf '1.2', pel que es postulava l'extensió de responsabilitat envers l'esmentada empresa codemandada.

SETÈ.-En el sisè motiu del recurs, tercer dels emparats en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia l'empleadora recurrent, EIM, SL, la infracció dels articles 42.2 LISOS , 24.3 LPRL i 42 ET , així com de la jurisprudència aplicable.

En síntesi, considera la recurrent que s'havia d'estendre la responsabilitat a l'empresa codemandada SEROM, com a contractista principal de l'obra on es produí l'accident.

Escau recordar que l' art. 42.2, primer paràgraf, de la LISOS disposa el següent:

'3. La empresa principal responderá solidariamente con los contratistas y subcontratistas a que se refiere el apartado 3 del artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales del cumplimiento, durante el período de la contrata, de las obligaciones impuestas por dicha Ley en relación con los trabajadores que aquéllos ocupen en los centros de trabajo de la empresa principal, siempre que la infracción se haya producido en el centro de trabajo de dicho empresario principal'.

I l' art. 24.3 LPRL , al que es remet l'anterior precepte, estableix:

'3. Las empresas que contraten o subcontraten con otras la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquéllas y que se desarrollen en sus propios centros de trabajo deberán vigilar el cumplimiento por dichos contratistas y subcontratistas de la normativa de prevención de riesgos laborales.'

Per tant, com encertadament raona l'empresa recurrent i recull la jurisprudència ( STS 11.5.05 ), són dos els requisits que s'han de donar per tal que escaigui l'extensió de responsabilitat:

Si les obres o serveis subcontractats entre ambdues empreses responen a la 'pròpia activitat' de l'empresa principal.

Si aquestes obres o serveis en el marc de les quals es produeix l'accident es produïren en el centre de treball de l'empresa principal.

Com es recull al fet provat primer, l'empresa recurrent 'se dedica a la instalación, montaje y desmontaje de andamios y plataformes de su propiedad...siendo contratada por la empresa SEROM SL para la colocación de un andamio de trabajo en estructura de apeo en la calle...., con el objeto de realizar una obra consistente en el apuntalamiento y reforma de la fachada de las plantes 1ª y 2ª'.

La jurisprudència, unívocament, ha inclòs el muntatge i desmuntatge de bastides per la construcció o reforma d'edificis com a 'pròpia actividad' de l'empresa o contractista principal, atès que és inherent al cicle productiu de la obra o reforma constructiva, ja que resulta indispensable per a la mateixa, i -d'altra banda- entra en l'estricte concepte de centre de treball de l' art. 1.5 ET , a la llum del RD 171/2004, de Prevención de Riesgos Laborales en materia de coordinación de actividades empresariales, que, al seu article segon , disposa que 'se entenderá por centro de trabajo cualquier àrea, edificada o no, en la que los trabajaadores deban permanecer o a la que deban accedir por razón de trabajo'i, como 'empresari titular del centre de treball: la persona que té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball'.

Exponent d'aquesta doctrina es la sentència d'aquesta Sala, de 24.2.09, número 1628/09 , relativa a una situació molt concomitant com l'analitzada en el present recurs, que raona el següent:

'Tal com correctament assenyala la sentència d'instància, l' article 24.3 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que les empreses que contractin o subcontractin amb d'altres la realització d'obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus propis centres de treball, hauran de vigilar el compliment pels esmentats contractistes i subcontractistes de la normativa de prevenció de riscos laborals. D'altra banda, l' art. 2 del RD 171/2004, de 20 de gener ( RCL 2004, 261, 623) que desenvolupa l'art. 2 de l'art. abans citat, en matèria de coordinació d'activitats empresarials, assenyala que als efectes del que estableix el R.D. 'se entenderá por centro de trabajo, cualquier área, edificada o no, en la que los trabajadores deban permanecer o a la que deban acceder por razón de su trabajo. Y empresario titular del centro de trabajo, la persona que tiene la capacidad de poner a disposición y gestionar el centro de trabajo'. Finalment, l' art. 42.3 del RDL 5/2000 ( RCL 2000, 1804, 2136) determina que l'empresa principal respon solidàriament amb els contractistes i subcontractes a que es refereix l'apartat 3 de l' art. 24 de la LPRL del compliment, durant el període de la contracta de les obligacions imposades per l'esmentada Llei en relació amb els treballadors que aquelles ocupin en els centres de treball de l'empresa principal, sempre que la infracció s'hagi produït en el centre de treball del citat empresari principal.

La doctrina del Tribunal Suprem en relació amb aquesta responsabilitat és la següent: 1) 'lo decisivo, como ocurre también en otros supuestos como en el caso de la empresa usuaria en el trabajo temporal, es el hecho de que 'el trabajo se desarrolle en muchos casos bajo el control y la inspección de la empresa principal, o en relación con lugares, centros de trabajo, dependencias o instalaciones de ésta, y que además los frutos y consecuencias de ese trabajo repercuten en ella, produciéndose así una peculiar situación en la que participan los empleados del contratista, éste y también la empresa principal, situación en la que concurren conexiones e interferencias mutuas entre estas tres partes que en ella se encuadran' ( STS de 5 de maig de 1999 ).

2) 'Si la empresa que ahora rechaza su responsabilidad se ha adjudicado una obra para su ejecución, y decide libremente subcontratarla a otra empresa de su misma actividad, lo que ocurra en ese lugar de trabajo no le es en absoluto ajeno, sino que forma parte de las responsabilidades de ejecución que ha de asumir, lo mismo que los beneficios, con la contrata, de forma que su responsabilidad deriva de la falta de información control que le era exigible en relación con los trabajadores de la empresa subcontratista en relación con una obra de la que era adjudicatario' ( STS 10 de desembre de 2.007 ).

Aplicant doncs, la normativa assenyalada al present litigi, no hi ha cap dubte que l'empresa principal ha de ser declarada responsable solidàriament del recàrrec que li ha imposat l'Entitat Gestora, juntament amb l'empresa en la qual treballava el treballador accidentat.'

Escau, per tant, estimar aquest darrer motiu i declarar la responsabilitat solidària de l'empresa codemandada SEROM SL .

VUITÈ.-Abordem a continuació les denuncies per infracció de dret de l'empresa codemandada SEROM SL que no han estat resoltes en els fonaments jurídics anteriors. Recordem que ja han estat resolts el primer motiu del recurs, per la via de l'¡ art. 193 a) LRJS (i -amb ell- el epigrafiat com a III.1 del mateix recurs, que reproduïda idèntica denúncia, tot i que per la via de l' art. 193.c) LRJS ), així com els motius referits a la revisió fàctica.

La primera d'aquestes denúncies, a l'epígraf III.2 i sota el títol 'en cuanto a la inexistència de la causa del accidente por la cual se mantiene la imposición de recargo de prestaciones',denuncia la recurrent la infracció per interpretació errònia i indeguda aplicació, la infracció de de l'apartat 4.3.6, referit específicament a la utilització de les bastides, a l'Annex II del RD 1215/97, relatiu a disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball.

Disposa aquest precepte, com ja hem recordat en el fonament jurídic quart, que 'cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertència de peligro general, con arreglo al RD 485/1997 sobre señalización de Seguridad y salud en el centro de trabajo y delimitades convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro'.

Al.lega la recurrent que aquest precepte no guarda cap relació amb el cas, atès que en el moment de l'accident 'no se estaba utilizando el andamio, sino realizando su desmontaje',cosa que -al seu entendre- exoneraria d'aquella obligació preventiva, atès que el mètode de treball es substituït per les instruccions del fabricant, sense que es contempli -per ineficaç- la necessitat d'aquella senyalització.

Però aquesta al.legació no té ni explícit fonament legal, ni suport jurisprudencial, ni -a l'entendre- cap lògica, atès que res justifica que l'obligació de senyalització desaparegui quan els propis empleats de l'empresa subcontractada l'estiguin desmuntant.

Cal recordar que la bastida, en el moment de ser desmuntada per l'empresa subcontractada, EIM,SL, ha estat utilitzada pel personal de la contractista principal, SEROM SL, i que, per tant i per tal de poder desenvolupar les tasques d'apuntalament i reforma de la façana, poden haver -com possiblement passà- haver manipulat algun element estructural de la bastida, com ara la barra horitzonal la mala fixació de la qual produí l'accident. I en tot cas, corresponia a SEROM SL supervisar la seguretat de tots els elements que integraven la bastida, assegurar aquella barra horitzontal o -en tot cas- senyalitzar-ne el perill.

No s'aprecia, per tant, aquest primera infracció denunciada i el motiu ha de ser desestimat.

NOVÈ.-La següent de la denúncia d'infracció normativa formulada per SEROM SL consta a l'epígraf III.3 del seu recurs, sota el títol 'imprudència temeraria por parte del trabajador como elemento exonerador del recargo de prestaciones'.

Cal reiterar, respecte d'aquesta denúncia, el que ja hem dit al fonament jurídic cinquè respecte de la mateixa denúncia formulada per l'empresa demandant: que ni al començament ni en la posterior exposició d'aquest motiu de recurs la recurrent concreta quina sigui la norma o la jurisprudència pretesament infringida, amb incompliment del que exigeix l' art. 196- 2 LRJS en relació a l'escrit d'interposició ( 'citándose las normas del ordenamiento jurídico o la jurisprudencia que se consideren infringides...'). Això fa inviable, per tant, que pugui ser abordada la denúncia, pel seu caràcter genèric.

La denuncia d'imprudència temerària al treballador accidentat, en tot cas, no té fonament: en contra del que raona la recurrent, corresponia a l'empresa recurrent -com a titular del centre de treball i responsable de la coordinació en matèria preventiva- advertir que el punt d'ancoratge de l'arnés no estava ben fixat, al marge que eren els seus operaris qui havien estat treballant a la bastida els dies anteriors.

S'ha de desestimar, per tant, també, aquest motiu de recurs.

DESÈ.-La següent denúncia d'infracció normativa formulada per SEROM SL consta a l'epígraf III.4.2 del seu recurs, sota el títol 'falta de acción contra esta empresa, incumplimiento de la reclamación previa',ja ha estat resolta anteriorment i -per tant- ens reiterem amb el que ja s'ha manifestat en el segon fonament jurídic segon.

La Sala comparteix plenament -en aquest punt- el criteri del magistrat d'instància exposat al fonament jurídic primer de la seva sentència, quan raona que cap indefensió se li ha generat a la ara recurrent SEROM ja que, tal com es recull al fet provat sisè, l'empresa demandant presentà en via administrativa escrit d'al.legacions pel que, amb caràcter subsidiari a la revocació del recàrrec, es postulava la responsabilitat solidària de l'empresa principal SEROM, la qual -per tant- hi pogué replicar per mitjà d'escrit d'al.legacions oposant-se a aquesta pretensió.

ONZÈ.-Finalment, com a darrera denúncia d'infracció normativa formulada per SEROM SL, consta a l'epígraf III.4.2 (repetit) del seu recurs, sota el títol 'ausencia de infracción dentro de la esfera de responsabilidad de mi representada, ausencia de actividades concurrentes',denuncia la infracció de l' art. 42 ET i la STS de 14.5.08 , que considera un cas anàleg al que es objecte del present procediment.

Raona, en síntesi, que no es dona concurrència d'empreses al mateix centre de treball i que, per tant, no és possible sostenir que l'eventual incompliment preventiu per part de l'empresa subcontractada entri en l'esfera de responsabilitat de la subcontractada.

Aquesta qüestió ja ha estat abordada i resolta anteriorment i -per tant- ens reiterem amb el que ja s'ha manifestat en el setè fonament jurídic, per resoldre el qual ja hem tingut en compte les al.legacions de l'empresa SEROM, SL en l'escrit d'impugnació al recurs formulat per EIM, SL.

Escau recordar que l' art. 42.2, primer paràgraf, de la LISOS disposa el següent:

'3. La empresa principal responderá solidariamente con los contratistas y subcontratistas a que se refiere el apartado 3 del artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales del cumplimiento, durante el período de la contrata, de las obligaciones impuestas por dicha Ley en relación con los trabajadores que aquéllos ocupen en los centros de trabajo de la empresa principal, siempre que la infracción se haya producido en el centro de trabajo de dicho empresario principal'.

I l' art. 24.3 LPRL , al que es remet l'anterior precepte, estableix:

'3. Las empresas que contraten o subcontraten con otras la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquéllas y que se desarrollen en sus propios centros de trabajo deberán vigilar el cumplimiento por dichos contratistas y subcontratistas de la normativa de prevención de riesgos laborales.'

Per tant, com encertadament raona l'empresa recurrent i recull la jurisprudència ( STS 11.5.05 ), són dos els requisits que s'han de donar per tal que escaigui l'extensió de responsabilitat:

Si les obres o serveis subcontractats entre ambdues empreses responen a la 'pròpia activitat' de l'empresa principal.

Si aquestes obres o serveis en el marc de les quals es produeix l'accident es produïren en el centre de treball de l'empresa principal.

Com es recull al fet provat primer, l'empresa recurrent 'se dedica a la instalación, montaje y desmontaje de andamios y plataformes de su propiedad...siendo contratada por la empresa SEROM SL para la colocación de un andamio de trabajo en estructura de apeo en la calle...., con el objeto de realizar una obra consistente en el apuntalamiento y reforma de la fachada de las plantes 1ª y 2ª'.

La jurisprudència, unívocament, ha inclòs el muntatge i desmuntatge de bastides per la construcció o reforma d'edificis com a 'pròpia actividad' de l'empresa o contractista principal, atès que és inherent al cicle productiu de la obra o reforma constructiva, ja que resulta indispensable per a la mateixa, i -d'altra banda- entra en l'estricte concepte de centre de treball de l' art. 1.5 ET , a la llum del RD 171/2004, de Prevención de Riesgos Laborales en materia de coordinación de actividades empresariales, que, al seu article segon , disposa que 'se entenderá por centro de trabajo cualquier àrea, edificada o no, en la que los trabajaadores deban permanecer o a la que deban accedir por razón de trabajo'i, como 'empresari titular del centre de treball: la persona que té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball'.

Exponent d'aquesta doctrina es la sentència d'aquesta Sala, de 24.2.09, número 1628/09 , relativa a una situació molt concomitant com l'analitzada en el present recurs, que raona el següent:

'Tal com correctament assenyala la sentència d'instància, l' article 24.3 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que les empreses que contractin o subcontractin amb d'altres la realització d'obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus propis centres de treball, hauran de vigilar el compliment pels esmentats contractistes i subcontractistes de la normativa de prevenció de riscos laborals. D'altra banda, l' art. 2 del RD 171/2004, de 20 de gener ( RCL 2004, 261, 623) que desenvolupa l'art. 2 de l'art. abans citat, en matèria de coordinació d'activitats empresarials, assenyala que als efectes del que estableix el R.D. 'se entenderá por centro de trabajo, cualquier área, edificada o no, en la que los trabajadores deban permanecer o a la que deban acceder por razón de su trabajo. Y empresario titular del centro de trabajo, la persona que tiene la capacidad de poner a disposición y gestionar el centro de trabajo'. Finalment, l' art. 42.3 del RDL 5/2000 ( RCL 2000, 1804, 2136) determina que l'empresa principal respon solidàriament amb els contractistes i subcontractes a que es refereix l'apartat 3 de l' art. 24 de la LPRL del compliment, durant el període de la contracta de les obligacions imposades per l'esmentada Llei en relació amb els treballadors que aquelles ocupin en els centres de treball de l'empresa principal, sempre que la infracció s'hagi produït en el centre de treball del citat empresari principal.

La doctrina del Tribunal Suprem en relació amb aquesta responsabilitat és la següent: 1) 'lo decisivo, como ocurre también en otros supuestos como en el caso de la empresa usuaria en el trabajo temporal, es el hecho de que 'el trabajo se desarrolle en muchos casos bajo el control y la inspección de la empresa principal, o en relación con lugares, centros de trabajo, dependencias o instalaciones de ésta, y que además los frutos y consecuencias de ese trabajo repercuten en ella, produciéndose así una peculiar situación en la que participan los empleados del contratista, éste y también la empresa principal, situación en la que concurren conexiones e interferencias mutuas entre estas tres partes que en ella se encuadran' ( STS de 5 de maig de 1999 ).

2) 'Si la empresa que ahora rechaza su responsabilidad se ha adjudicado una obra para su ejecución, y decide libremente subcontratarla a otra empresa de su misma actividad, lo que ocurra en ese lugar de trabajo no le es en absoluto ajeno, sino que forma parte de las responsabilidades de ejecución que ha de asumir, lo mismo que los beneficios, con la contrata, de forma que su responsabilidad deriva de la falta de información control que le era exigible en relación con los trabajadores de la empresa subcontratista en relación con una obra de la que era adjudicatario' ( STS 10 de desembre de 2.007 ).

Aplicant doncs, la normativa assenyalada al present litigi, no hi ha cap dubte que l'empresa principal ha de ser declarada responsable solidàriament del recàrrec que li ha imposat l'Entitat Gestora, juntament amb l'empresa en la qual treballava el treballador accidentat.'

Escau, per tant, desestimar aquest darrer motiu.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació.

Fallo

Que, amb íntegra desestimació del recurs de suplicació interposat per SERVEIS OBRES I MANTENIMENT SL, i amb parcial estimació de l'interposat per EXTERNA INGENIERIA&MONTAJE SL, hem de revocar i revoquem parcialment la sentència dictada pel Jutjat Social número 12 de Barcelona de data 22.3.18 , en el sentit d'estendre amb caràcter solidari la responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat en l'accident patit per Nicanor en data 24.10.15 a la codemandada SERVEIS OBRES I MANTENIMENT SL, que, per tant, haurà d'assumir solidàriament amb EXTERNA INGENIERIA&MONTAJE SL el recàrrec de prestacions de seguretat social del 30% reconegut en favor de l'esmentat treballador.

Es condemna SERVEIS OBRES I MANTENIMENT a què aboni els honoraris per a la impugnació del recurs, que xifrem en 600 euros a favor de la defensa lletrada de la part impugnat i també disposem la pèrdua del seu dipòsit necessari per recórrer efectuat la qual cosa s'ha de dur a terme quan la sentència sigui ferma.

Disposen la devolució del dipòsit necessari per recórrer efectuat per EXTERNA INGENIERIA&MONTAJE SL, la qual cosa s'ha de dur a terme quan la sentència sigui ferma.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.