Sentencia SOCIAL Nº 212/2022, Juzgado de lo Social - Barcelona, Sección 3, Rec 308/2019 de 27 de Junio de 2022

Encabezamiento

Jutjat Social núm. 03 de Barcelona

Avinguda Gran Via de les Corts Catalanes, 111, edifici S - Barcelona 08075 Barcelona Tel. 938874571 Fax: 938844907

A/e: social3.barcelona@xij.gencat.cat NIG 0801944420198018323

Procediment ordinari 308/2019 A

Matèria: Ordinari. Reconeixement de dret Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 5203000069030819

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274 Beneficiari: Jutjat Social núm. 03 de Barcelona

Concepte: 5203000069030819

Part demandant/executant: Ildefonso Advocat/ada: Jose Manuel Suarez Otero

Part demandada/executada:UNIVERSIDAD DE BARCELONA , FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA) Advocat/ada: ENRIQUE ALCANTARA-GARCIA DE IRAZOQUI

SENTÈNCIA NÚM. 212/2022

Magistrat jutge: F. Xavier Gonzàlez De Rivera Serra Barcelona, 27 de juny de 2022

Antecedentes

1r. El dia 29.04.19 es va presentar demanda davant el jutjat degà de Barcelona que es fonamentava en els fets que es descriuen i es sol·licitava que es dictés sentència que reconegués el demandant com a indefinit no fixe.

2n. Es va admetre a tràmit la demanda i es va citar a les parts per celebrar l'acte del judici pel dia 16.03.20, que es va suspendre per coincidència d'assenyalaments de l'advocat de la part demandada, i es va assenyalar pel dia 19.05.20, i en aquesta ocasió es va haver de suspendre degut a la reordenació de l'agenda del jutjat com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma conseqüència de la pandèmia originada per la COVID-19.

3r. En dates 15.04.20 i 17.07.20 i la part actora ha presentat sengles escrits amb el qual aclaria i ampliava la demanda, i després de les al·legacions realitzades, ampliava la pètita de la demanda en el sentit de que demanava que la sentència declarés l'actor com a empleat públic fix.

4t. Quan la situació sanitària ho va permetre es va dictar provisió en data 07.09.20 en què s'assenyalava la data per a la celebració del judici pel dia 23.11.20, i aquí novament l'advocat de la part demandada va demanar la suspensió per coincidència d'assenyalaments, la qual cosa es va acordar i es va fixar una nova data pel dia 01.02.21.

5è. En aquesta data van comparèixer les parts identificades davant la lletrada de l'Administració de justícia. Obert l'acte, que es va enregistrar, la part demandant va ratificar l'escrit de demanda, així com les ampliacions, i la demandada s'hi va oposar en els termes que consten a la gravació. Es van practicar les proves proposades per les parts, consistents en documental, que va quedar unida a les actuacions, i interrogatori del demandant, amb el resultat que consta a la gravació. En conclusions, les parts van reiterar les seves peticions i el judici va quedar vist per a dictar sentència.

6è. Atès que la el plantejament de la part demandant, que demanava la declaració de treballador fix, es plantejava el dubte de que la condició de treballador indefinit no fix pot ser contradictòria o no ajustada a la regulació de la Directiva 1999/70/CE, es va obrir un tràmit d'audiència a fi de que les parts poguessin fer al·legacions en relació a la idoneïtat de plantejar una qüestió prejudicial sobre si la interpretació d'aquesta normativa es correspon amb la controvèrsia jurídica que ha existit en el procediment i sobre les preguntes que es poguessin formular al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Les dues parts van presentar escrits en què manifestaven, la part actora, la conveniència de formular una qüestió prejudicial, i la demandada, en el sentit de que no era necessari, si bé ambdues parts feien propostes de preguntes a formular si finalment així s'acordava. No obstant, en l'interval es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem de 28.06.21, la qual podria tenir alguna influència en l'objecte d'aquest procediment, motiu pel qual es va obrir un nou tràmit d'al·legacions a fi de que les parts manifestessin si era convenient de continuar o no amb el plantejament de la qüestió prejudicial davant el TJUE, la qual cosa van fer les dues parts, i concretament l'actora mantenia les mateixes al·legacions ja fetes anteriorment i la demandada mantenia l'oposició a la formulació de la qüestió prejudicial i deia que la sentència del Tribunal Suprem venia a reconèixer la situació que l'actor reclamava inicialment en la demanda - indefinit no fix- i desestimava el reconeixement de la condició de fixesa.

7è. Finalment en data 27.07.21 aquest magistrat va dictar una interlocutòria mitjançant la qual plantejava una qüestió prejudicial, i concretament es formulaven dues preguntes:

Primera. ¿Puede entenderse conforme a la definición de 'trabajador con contrato de duración determinada' establecida en la cláusula 3 del Acuerdo Marco de la CES, la UNICE y el CEEP, sobre el trabajo de duración determinada, anexo a la Directiva 1999/70/CE del Consejo de 28 de junio de 1999, la figura del contrato 'indefinido no fijo', de acuerdo con la interpretación de la doctrina jurisprudencial interna, según la cual el contrato de trabajo se extingue en el momento en que se cubre la vacante que ocupa este trabajador con contrato de trabajo 'indefinido no fijo', teniendo en cuenta que obligatoriamente se cubrirá esta vacante aunque no se conozca la fecha exacta?

Segunda. ¿Puede entenderse conforme a la definición de 'trabajador con contrato de duración indefinida comparable' establecida en la cláusula 3 del

Acuerdo Marco de la CES, la UNICE y el CEEP, sobre el trabajo de duración determinada, anexo a la Directiva 1999/70/CE del Consejo de 28 de junio de 1999, la figura del contrato 'indefinido no fijo', de acuerdo con la interpretación de la doctrina jurisprudencial interna, según la cual el contrato de trabajo se extingue en el momento en que se cubre la vacante que ocupa este trabajador con contrato de trabajo 'indefinido no fijo', teniendo en cuenta que obligatoriamente se cubrirá esta vacante aunque no se conozca la fecha exacta?

8è Aquest procediment es va tramitar en el TJUE amb el núm. C-464/21.

9è. En data 02.05.22 es va rebre la interlocutòria dictada per la Sala Sisena del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en què contestava les qüestions formulades per aquest òrgan judicial amb la següent declaració:

Las cláusulas 2 y 3, punto 1, del Acuerdo Marco sobre el trabajo de duración determinada, celebrado el 18 de marzo de 1999, que figura en el anexo de la Directiva 1999/70/CE del Consejo, de 28 de junio de 1999, relativa al Acuerdo Marco de la CES, la UNICE y el CEEP sobre el Trabajo de Duración Determinada, deben interpretarse en el sentido de que un trabajador que ha estado vinculado a su empleador del sector público mediante sucesivos contratos de trabajo de duración determinada y cuya relación laboral puede convertirse, como sanción, en 'indefinida no fija' está comprendido en el ámbito de aplicación de dicho Acuerdo Marco.

10è. El mateix dia es va enviar a les parts la còpia de la resolució rebuda i es va donar un termini de 10 dies per fer les al·legacions que estimessin pertinents abans del dictat de la sentència. Les dues parts van presentar escrits i van manifestar, resumidament, el següent: la part actora deia que la resolució constatava que la qualificació d'indefinit no fix entra dins de l'àmbit d'aplicació de la Directiva 1999/70/CE, i per tant participa de la mateixa naturalesa que el contracte temporal, la qual cosa determina que la sanció pel frau de llei en la contractació no pot, sense conseqüències, mantenir el mateix tipus de contractació, i per consegüent procedia declarar l'actor com a treballador indefinit; la part demandada deia que la irregularitat en la contractació obliga a qualificar la relació com indefinida no fixa i que l'extinció del contracte per cobertura de la vacant genera el dret a la indemnització prevista pels supòsits per causes objectives.

11è. En data 07.06.22 la part demandant va presentar un escrit de sol·licitud de mesures cautelars, que es va tramitar amb el número 14/22, en què demanava la suspensió de la resolució de la Universitat de Barcelona de convocatòria d'un procés selectiu, entre d'altres, per la cobertura de la plaça 29791, que es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 18.11.21, fins que es resolgués aquest procés principal. En data 20.06.22 es va realitzar una compareixença, amb assistència de les dues parts, en la qual van fer les al·legacions que van estimar oportunes en la seva defensa. En data 27.06.22 s'ha dictat resolució que desestima la mesura cautelar.

Hechos

Primer. La part demandant Sr. Ildefonso, amb DNI NUM000, presta els seus serveis per la Universitat de Barcelona des del dia 01.07.02, amb la categoria professional de tècnic superior, grup 1, i un salari mensual de 3.353,82 euros bruts, amb inclusió de la prorrata de pagues extres, corresponents a l'any 2019.

Segon. Des de l'inici de la prestació de serveis ha subscrit els següents contractes de treball, pels períodes i modalitats que s'indiquen a continuació i sense solució de continuïtat:

- 01.07.02. Contracte per obra o servei determinat. Objecte: 'realitzar tasques per l'elaboració de material docent multimèdia a la Divisió de Ciències de la Salut'.

- 12.09.05. Contracte per obra o servei determinat. Objecte: 'donar suport a la Unitat de Serveis als Usuaris del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) respecte el procés de preparació, elaboració i utilització de material de suport a la docència i la seva millora, fins el 30 de setembre de 2006'.

- 01.10.06. Contracte per obra o servei determinat. Objecte: 'donar suport a la Unitat de Serveis als Usuaris del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) respecte el procés de preparació, elaboració i utilització de material de suport a la docència i la seva millora durant el curs 2006-2007', amb previsió de finalització el 30.09.07.

- 30.04.19. Contracte d'interinitat. Objecte: per cobrir la plaça vacant NUM001, de Tècnic superior al CRAI - Gabinet del Rectorat, fins que es proveeixi reglamentàriament la plaça o s'amortitzi.

Tercer. El 4 d'abril de 2002 es va publicar la oferta de contracte laboral, per un contracte d'obra i serveis a la Divisió IV per l'elaboració de material docent multimèdia. Els requisits eren els següents: llicenciat o titulació equivalent, experiència en l'ús d'eines informàtiques per a la confecció de material docent multimèdia -editors d'HTML (Dreamweaver, Front Page), programes de tractament de la imatge/dibuix (Corel Draw, Photoshop), programes Flash i Java, XML-. Els mèrits eren els següents: llicenciatura en ensenyaments de ciències experimentals, ciències de la salut o enginyeries, experiència docent, experiència en el desenvolupament d'aplicacions multimèdia i de suport a la docència. L'actor va presentar la seva sol· licitud, juntament amb altres persones, i després de ser valorat el seu currículum i després d'una entrevista, va ser contractat.

Quart. L'any 2016 es defineix el perfil de la plaça que l'actor estava ocupant, i es fa una concreció i actualització de totes les funcions desenvolupades, de manera que s'assigna a aquesta plaça el codi NUM001.

Cinquè. El demandant va presentar reclamació prèvia en data 29.04.19.

Fundamentos

Primer. Mitjans de prova que s'han considerat per a la constatació dels fets declaratsprovats

1.- D'acord amb el que disposa l' article 97.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social (LRJS) el jutge ha de concretar els mitjans de prova que s'han tingut en compte per a fixar el fets provats, així com els raonaments que s'han portat a terme en cas de discrepància entre les parts sobre els punts de fet en els que es basa el litigi, i finalment assenyalar l'objecte del debat.

2.- En el present cas, els mitjans de prova que s'han tingut en compte per establir els fets provats han estat els documents aportats per les dues parts, que essencialment són coincidents, com també de les manifestacions fetes en l'acte del judici, les quals mostren que hi ha conformitat en els fets bàsics. No obstant, el fet provat 3r s'ha constatat de la prova documental aportada per l'actor i del seu interrogatori practicat a instància de la part demandada.

Segon. Objecte del debat

3.- La qüestió que s'ha de resoldre és la que es planteja per la part actora, quan reclama que es reconegui l'actor com a treballador fix o indefinit, encara que inicialment demanava la condició d'indefinit no fix.

4.- La part demandada, si bé inicialment s'oposava íntegrament a la demanda, el cert és que, a partir del dictat de la sentència del Tribunal Suprem de 28.06.21 -posterior a la celebració del judici d'aquest procediment-, ja va admetre clarament que l'actor reunia les condicions per ser reconegut com a treballador indefinit no fix, de manera que el debat ja es centra en si, d'acord amb les circumstàncies fàctiques i tenint en compte la resposta del TJUE a la qüestió prejudicial plantejada per aquest jutjat, es pot acceptar la petició exercida en aquest procés i estimar que el demandant ostenta la condició de treballador indefinit.

5.- Cal parar atenció en el contingut de total la interlocutòria dictada en la qüestió prejudicial perquè necessàriament ha de determinar la resposta a aquest cas, i això tot i que es podrien plantejar dubtes sobre l'abast de la resposta i que, dit sigui de pas, va fer dubtar a aquest magistrat de formular una nova petició de decisió prejudicial a l'empara del que preveu l'art. 104.2 del Reglament de procediment del TJUE, en la versió consolidada de 25.09.12.

6.- Diem que és necessari tenir en compte la totalitat de la interlocutòria, ja que, més enllà de la part dispositiva, que s'ha transcrit en l'antecedent de fet 9è d'aquesta resolució, hi ha un concret apartat que ajuda a interpretar el sentit de la resposta del tribunal de Luxemburg. Concretament l'apartat 25, que diu:

25. Es irrelevante al respecto que la relación laboral entre dicho demandante y su empleador se convierta, como sanción, en 'indefinida no fija'. Como se ha indicado en el apartado 13 del presente auto, el juzgado remitente parece considerar que el concepto de 'trabajador indefinido no fijo', tal como lo define la jurisprudencia nacional, está incluido, en realidad, en la definición de trabajador con contrato de duración determinada que figura en el Acuerdo Marco, puesto que la relación laboral se extingue por la producción de un hecho o acontecimiento determinado, concretamente la decisión de la Administración de cubrir la plaza de que se trate, en particular mediante un proceso selectivo, decisión que depende exclusivamente de la voluntad de la propia Administración. De ello resulta, sin perjuicio de las comprobaciones que corresponde efectuar al juzgado remitente, que la conversión de la relación laboral entre las partes en el litigio principal en

'indefinida no fija' es una sanción por el recurso abusivo a sucesivos contratos de trabajo de duración determinada, pero no modifica la propia naturaleza de estos contratos (véase, en este sentido, el auto de 11 de diciembre de 2014, León Medialdea, C-86/14, no publicado, EU:C:2014:2447, apartado 41).

7.- Així, el debat gira en torn a les conseqüències que s'han de derivar d'una contractació, en principi, fraudulenta i amb una duració inusualment llarga -17 anys en el moment d'interposar la demanda, i ara 20 anys-, a partir del que ha interpretat en aquestes situacions el TJUE, i que en els últims anys aquests pronunciaments han estat particularment reiterats, com també intensos. En aquest sentit ja podem mencionar les sentències dictades després de ser interposada la demanda origen d'aquestes actuacions, sentència de 19.03.20 (assumptes C-103/18 i C-429/18, acumulats), interlocutòria de 30.09.20 (assumpte C-135/20), però també la més recent d'enguany de 13.01.22 (assumpte C-282/19).

8.- No obstant, prèviament cal fer un petit raonament sobre la contractació temporal del demandant, ja que inicialment, i fins l'any 2019, després fins i tot d'haver iniciat aquesta acció, es va fonamentar en la modalitat contractual d'obra o servei determinat, encara que després ho va fer amb un contracte d'interinitat.

Tercer. Contracte de treball per obra o servei determinat

9.- El contracte de treball per obra o servei determinat es tracta d'una modalitat contractual prevista en l' article 15.1.a de l'Estatut dels treballadors (ET), que permet la formalització de relacions laborals pel temps que duri una obra o un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpies dins de l'activitat de l'empresa, l'execució de la qual, encara que limitada en el temps, és en principi de duració incerta. En aquest tipus de contractes temporals l'obra o servei és la causa de la contractació, i per això s'extingeixen amb l'acabament de la dita obra o servei determinats que els van servir d'objecte. Per tant, la durada del contracte serà la del temps necessari per a la realització de l'obra o servei, de manera que la referència a l'obra o servei ha de tenir un mòdul de determinació en el cicle de treball que concreti l'activitat normal o permanent de l'empresa i la que definirà l'execució per la concreta persona treballadora, mitjançant una constatació d'aquest servei, o obra determinat, especificant i identificant en el temps i en l'espai aquesta execució.

10.- La justificació de la contractació no pot ser una referència a l'ajustament de la plantilla en funció de les necessitats per a satisfer plenament o a les necessitats de la demanda de serveis, ja que aquesta fórmula duta al límit suposaria una clara permissivitat en la contractació i cessament de les persones treballadores en funció de les seves necessitats, i això no troba empara en el vigent model de relacions laborals, on, a pesar de les modificacions legislatives dels últims anys, i que s'intenta revertir amb el Reial decret llei 32/2021, encara es conserva el principi d'estabilitat en l'ocupació.

11.- Sobre això ja va reflexionar la jurisprudència del Tribunal Suprem en la sentència de 20.03.02 (rcud 1676/01), la qual diu que a pesar de que l' art. 15.1 ET, després de la reforma introduïda per la Llei 11/84, de 19 de maig, digui que 'el contracte de treball podrà concertar-se per temps indefinit o per una durada determinada', assenyala que:

'como sigue observando la doctrina más autorizada, el cambio terminológico o elimina la preferencia del contrato por tiempo indefinido, ya que el de duración determinada solo es posible en los casos que la norma explicita, la cual ha mantenido parecidas conversiones en tiempo indefinido, si el trabajador no es alta en seguridad social, si se ha cometido fraude de ley o se ha prescindido de la forma escrita legalmente pedida. Doctrina análoga a la aquí expresada se contiene en la sentencia de 16 abril 1999 (rec. 2779/98; la cual invocaba a su vez las sentencias de 26 octubre 1996 (rec. 1238/96) y de 5 diciembre 1996 (rec. 1123/96)'.

12.- Si tenim en compte la successió de contractes de treball veiem que, mentre el primer podria haver estat justificat quant a l'objecte de la contractació -'realitzar tasques per l'elaboració de material docent multimèdia a la Divisió de Ciències de la Salut'-, doncs es podria interpretar com un projecte nou que necessitava una persona per donar impuls a una nova activitat que es desenvolupava des de l'àrea de docència, i que fins i tot coincidiria amb la convocatòria pública que es va fer per la contractació (fet provat

3r), no podem dir el mateix amb el següent contracte, el qual simplement es descrivia com un suport al Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), i que introduïa en la descripció elements que no tenien res a veure amb un servei concret, doncs la fixació d'una possible data límit del 30.09.06 no es pot equiparar a la definició de l'objecte. Però la tercera contractació, que tenia el mateix objecte que l'anterior, amb una suposada vigència per un curs acadèmic, la qual cosa desactivaria qualsevol justificació de que l'objecte fos per una obra o servei determinat, finalment es va allargar durant més de 12 anys, i per tant només es pot qualificar la contractació temporal com fraudulenta, i d'aquí que el contracte d'interinitat que va subscriure el mes d'abril de 2019 ja no tenia aquesta naturalesa temporal que se li pretén.

13.- La constatació del frau de llei en la contractació dóna lloc al que en el sector privat és la declaració de contracte de treball indefinit, sense cap altre especificació, amb els efectes que es derivarien de la mateixa.

14.- Ara bé, com sigui que en l'àmbit de la contractació laboral en el sector públic la doctrina judicial ha establert que la conseqüència és la declaració d'una relació laboral indefinida no fixa, hem d'analitzar les conseqüències amb la vista posada en els darrers pronunciaments del TJUE, i especialment en el que s'ha fet en la qüestió prejudicial plantejada en el curs d'aquest procediment, però des de la perspectiva de les mesures destinades a evitar la utilització abusiva de la contractació temporal que preveu la clàusula 5a de l'Acord marc sobre el treball de duració determinada, aprovada per la Directiva 1999/70/CE, o, en altre paraules, veure si la conseqüència de declaració d'indefinit no fix que s'ha establert per la doctrina judicial com a solució, realment es pot considerar com efectiva per prevenir la contractació temporal en frau de llei.

Quart. Examen de la contractació en frau de llei en el sector públic

15.- De tots és conegut el criteri del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió, que va començar amb la creació jurisprudencial de la figura de la relació laboral indefinida no fixa (sentència de 07.10.96, ECLI:ES:TS:1996:5360), que es va mantenir durant més de dues dècades, amb certes matisacions i desenvolupament d'aspectes concrets, i especialment quant a les conseqüències de l'amortització o la cobertura de la plaça que ocupava la persona que havia patit la contractació fraudulenta, fins que s'ha reconegut, com a conseqüència de la doctrina del TJUE posada de manifest en la sentència de 05.06.18 (assumpte C-677/16), que aquesta situació no es podia mantenir sense cap altra conseqüència i es va admetre que l'extinció d'un contracte de treball d'una persona que havia mantingut la contractació durant més de tres anys, amb diversos contractes havia de tenir unes conseqüències econòmiques per l'administració o empresa del sector públic, que no eren altres que fixar, per analogia -no perquè la llei ho estipulés- la indemnització que correspon a una extinció del contracte de treball per causes objectives, de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.

16.- A partir d'aquest moment la jurisprudència del Tribunal Suprem, seguida gairebé unànimement per la doctrina dels Tribunals Superiors de Justícia, ha dictat nombrosíssimes sentències que resolen la qüestió en el mateix sentit.

17.- Ara bé, els últims pronunciaments del TJUE ens aporten elements que fan veure la situació des d'una altra perspectiva, i especialment la Interlocutòria dictada en la qüestió prejudicial instada en aquest procés, de 26.04.22 (assumpte C- 464/21), que ha dit, no sense certa controvèrsia doctrinal, que la conversió de la relació laboral en indefinida no fixa en els casos en què es considera fraudulenta la contractació temporal és una sanció pel recurs abusiu a la utilització d'aquest tipus de contractació, però, i això és determinant, no modifica la pròpia naturalesa d'aquests contractes, és a dir, que no deixen de ser contractes de duració determinada.

18.- La qüestió és, doncs, si es pot sancionar l'abús de la contractació de duració determinada amb la conversió d'aquest contracte en un altre també de duració determinada.

19.- La resposta evidentment és que no, ja que llavors no s'estaria garantint un dels criteris bàsics d'interpretació de les normes de la Unió Europea, tant del dret primari com del derivat, com és el de l'efecte útil. Aquest principi és el que permet que la intenció dels legisladors comunitaris no es converteixi en una simple manifestació de voluntat i s'obtinguin els resultats esperats per la norma.

20.- El 'considerant' 14 de la Directiva diu que les parts que subscriuen l'Acord sobre contractació temporal volen establir els principis generals i les condicions mínimes pels contractes de treball de duració determinada amb la intenció de millorar la seva qualitat amb l'establiment un marc que impedeixi els abusos derivats de la utilització d'aquest tipus de contractació, i si es permet que la sanció de la contractació temporal sigui una relació contractual també temporal, aquest efecte útil es dilueix i es perpetua l'abús.

21.- Sobre l'efecte útil de la Directiva 1999/70, la recent sentència de 13.01.22 (assumpte C-282/19, ECLI: EU:C:2022:3), que més endavant es traurà a col·lació, diu clarament (el subratllat és nostre):

79 Los Estados miembros disponen a este respecto de un margen de apreciación, ya que tienen la opción de recurrir a una o varias de las medidas enunciadas en la cláusula 5, apartado 1, letras a) a c), del Acuerdo Marco o incluso a medidas legales existentes equivalentes. De ese modo, la cláusula 5, apartado 1, del Acuerdo Marco asigna a los Estados miembros un objetivo general, consistente en la prevención de tales abusos, dejándoles sin embargo la elección de los medios para alcanzarlo, siempre que no pongan en peligro elobjetivo o el efecto útil de este Acuerdo Marco( sentencia de 24 de junio de 2021, Obras y Servicios Públicos y Acciona Agua, C-550/19, EU:C:2021:514, apartado 46 y jurisprudencia citada).

22.- En aquesta línia de garantir l'efecte útil, la Interlocutòria dictada en l'assumpte C- 135/20 (ECLI: EU:C:2020:760), de 30.09.20, apartat 22, ja va dir que, partint de que el dret de la Unió Europea no ofereix cap resposta concreta sobre quines poden ser les mesures de prevenció dels abusos en matèria de contractació temporal, aquestes s'han de regular en els ordenaments jurídics dels Estats membres, però que no poden ser menys favorables que les que regeixen situacions anàlogues de caràcter intern (principi d'equivalència), ni poden fer impossible o excessivament difícil en la pràctica l'exercici dels drets conferits per l'ordenament jurídic de la Unió (principi d'eficàcia).

23.- Així, el retorn a la sobirania dels òrgans judicials interns que fa el TJUE sobre l'examen i valoració de l'efectivitat de les mesures legals previstes per evitar l'abús de la contractació temporal, obliga examinar si la figura de creació jurisprudencial de l'indefinit no fix, i el possible posterior reconeixement d'una indemnització de 20 dies per any treballat, també de construcció judicial, quan s'acordi l'extinció de la relació laboral és o no una mesura adequada per tal objectiu.

24.- Consegüentment, el reconeixement de la contractació temporal fraudulenta, encara que es consideri una sanció, no es pot quedar en la conversió d'una relació contractual de naturalesa temporal en una altra de la mateixa naturalesa jurídica, i es per això només ens queda veure si la mesura consegüent de fixació d'una indemnització igual a la que es correspon amb una extinció del contracte de treball per causes objectives és eficaç i adequada.

25.- Per tant, la perspectiva d'enjudiciament, cal insistir en això, no es pot reduir al reconeixement de la figura de l'indefinit no fix, ja que no es garanteix l'efecte útil de la Directiva, sinó que és necessari un anàlisi de la validesa de la resta de mesures previstes legalment -o de creació jurisprudencial- per prevenir o evitar l'abús.

26.- La mateixa resolució a la que hem fet referència en l'apartat 22 anterior (ATJUE 13.01.22) ens diu que quan es prohibeix en el sector públic la transformació de la successió dels contractes de duració determinada en un contracte indefinit, la normativa interna de l'Estat ha d'incloure una altra mesura eficaç per prevenir i sancionar la utilització indeguda d'aquests contractes temporals (apartat 24 de la resolució).

27.- La recent sentència de 13.01.22, a la qual ens referíem en l'apartat 21, s'ha pronunciat de manera contundent quan analitza la normativa d'un Estat en el qual no es preveu una mesura i sanció per evitar l'abús de la contractació temporal i obliga les autoritats de l'Estat membre a adoptar mesures proporcionades, efectives i dissuasòries per garantir la plena eficàcia. A continuació es transcriuen determinats apartats que així ho indiquen (amb el subratllat nostre):

91 Por otra parte, la cláusula 5 del Acuerdo Marco no enuncia sanciones específicas en caso de que, no obstante, se compruebe la existencia de abusos. En tal caso, corresponde a las autoridades nacionales adoptar medidas que nosolo deben ser proporcionadas, sino también lo bastante efectivas y disuasoriascomo para garantizar la plena eficacia de las normas adoptadas en aplicación delAcuerdo Marco(véase, en este sentido, la sentencia de 24 de junio de 2021, Obras y Servicios Públicos y Acciona Agua, C-550/19, EU:C:2021:514, apartado 47 y jurisprudencia citada).

92 Así, la cláusula 5 del Acuerdo Marco no impone a los Estados miembros una obligación general de transformar en contratos por tiempo indefinido los contratos de trabajo de duración determinada. En efecto, la cláusula 5, apartado 2, del Acuerdo Marco deja en principio a los Estados miembros la facultad de determinar en qué condiciones los contratos o relaciones laborales de duración determinada se considerarán celebrados por tiempo indefinido. De ello resulta queel AcuerdoMarco no establece en qué condiciones se puede hacer uso de los contratos portiempo indefinido( sentencia de 3 de junio de 2021, Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Rural, Agrario y Alimentario, C-726/19, EU:C:2021:439, apartado 49 y jurisprudencia citada).

[...]

84 De ello se desprende que, cuando se ha producido una utilización abusivade sucesivos contratos o relaciones laborales de duración determinada, esindispensable poder aplicar alguna medida que presente garantías de protecciónde los trabajadores efectivas y equivalentes, con objeto de sancionar debidamente dicho abuso y eliminar las consecuencias de la infracción del Derecho de la Unión. En efecto, según los propios términos del artículo 2, párrafo primero, de la Directiva 1999/70, los Estados miembros deben '[adoptar] todas las disposicionesnecesarias para poder garantizar en todo momento los resultados fijados por[dicha] Directiva' ( sentencia de 24 de junio de 2021, Obras y Servicios Públicos y Acciona Agua, C-550/19, EU:C:2021:514, apartado 49 y jurisprudencia citada).

85 Por tanto, procede considerar que, en el caso de autos, si se demuestra queen la normativa nacional controvertida en el litigio principal no existe ninguna otramedida efectiva para evitar y sancionar los abusos eventualmente constatadosrespecto del personal del sector de la enseñanza pública de la religión católica, talsituación podría menoscabar el objetivo y el efecto útil de la cláusula 5 del AcuerdoMarco.

28.- I més endavant, la mateixa sentència llença un missatge clar a les autoritats judicials:

117 A este respecto, incumbe a los autoridades judiciales del Estadomiembro de que se trate garantizar la observancia de la cláusula 5, apartado1, del Acuerdo Marco, velando por que los trabajadores con los que se hayancelebrado de manera abusiva sucesivos contratos de trabajo de duracióndeterminada no se vean disuadidos, con la esperanza de seguir empleadosen el sector en cuestión, de hacer valer ante las autoridades nacionales,incluidas las jurisdiccionales, los derechos que se desprenden de laaplicación por la normativa nacional de todas las medidas preventivasestablecidas en la cláusula 5, apartado 1, del Acuerdo Marco( sentencia de jueves (sic), 25 de octubre de 2018, Sciotto, C-331/17 , EU:C:2018:859, apartado 68 y jurisprudencia citada).

29.- Arribats a aquest punt, cal abordar la qüestió referida a si el reconeixement del dret de percebre una indemnització equivalent a la que correspon a l'extinció del contracte per causes objectives és efectiva per evitar i sancionar els abusos en la contractació per temps determinat que les administracions públiques i el sector públic han comès i permès.

30.- El Tribunal Suprem ja va tractar aquesta qüestió en la sentència de 28.03.17 (ECLI:ES:TS:2017:1414), que reproduïa un passatge de la de 07.11.16 (rec. 755/2015) amb els següents termes:

En concreto en el ATJUE de 11 diciembre 2014 (Asunto León Medialdea v. Ayuntamiento de Huétor Vega, C-86/149), que da respuesta a una cuestión prejudicial española, se deja patente que los denominados trabajadores indefinidos no fijos se hallan incluidos en el marco de la Directiva 1999/70/CE del Consejo, de 28 de junio de 1999, relativa al Acuerdo marco de la CES, la UNICE y el CEEP sobre el trabajo de duración determinada. Además, el TJUE pone de relieve que es contraria a la Directiva una normativa nacional que no incluya ninguna medida efectiva para sancionar los abusos (en el sentido de la cláusula 5, apartado 1, de dicho Acuerdo marco) resultantes del uso de sucesivos contratos de trabajo de duración determinada en el sector público.

Dado que la medida efectiva puede consistir en una indemnización y que el Ordenamiento jurídico interno español contiene ya ese mecanismo en el art. 49.1

c) ET, ninguna justificación podría aceptarse para excluir la indicada indemnización por la mera circunstancia hallarnos ante relaciones de trabajo que se desarrollan del sector público.'.

31.- És a dir, es considerava en aquell que una mesura efectiva per prevenir i sancionar els contractes temporals fraudulents en el sector públic és la fixació de la indemnització

-abans de la sentència de l'any 2017- prevista pels contractes temporals, i després d'aquesta sentència, de l'acomiadament per causes objectives en els següents termes:

Cuarta. Tal como hemos señalado, la ausencia de un régimen jurídico propio del contrato indefinido no fijo, que el EBEP se ha limitado a reconocer sin establecer la pertinente regulación de sus elementos esenciales -en este caso, el régimen extintivo- obliga a la Sala a resolver el debate planteado en torno a la indemnización derivada de la extinción de tal contrato, cuando la misma se produce por la cobertura reglamentaria de la plaza. En este sentido, acudiendo a supuestos comparables, es acogible la indemnización de veinte días por año de servicio, con límite de doce mensualidades, que establece el artículo 53.1-b) del ET en relación a los apartados c ) y e) del artículo 52 del mismo texto legal para los supuestos de extinciones contractuales por causas objetivas. La equiparación no se hace porque la situación sea encajable exactamente en alguno de los supuestos de extinción contractual que el referido artículo 52 ET contempla, por cuanto que ese encaje sería complejo, sino porque en definitiva la extinción aquí contemplada podría ser asimilable a las que el legislador considera como circunstancias objetivas que permiten la extinción indemnizada del contrato.

32.- Però si, com hem desenvolupat a partir de la resolució dictada pel TJUE en la qüestió plantejada per aquest magistrat, com també de la més recent doctrina d'aquest tribunal comunitari, posterior a l'any 2017, que la figura de l'indefinit no fix participa de la mateixa naturalesa temporal -sigui per l'esdeveniment d'un termini o el compliment d'una condició- que el contracte de duració determinada, és evident que el tractament no pot ser el mateix dels casos en què es produeix una extinció per causes objectives, ja que llavors s'estaria vulnerant l'efecte útil de la normativa comunitària.

33.- La conseqüència de tot el que s'ha dit és de que no hi ha cap mesura adequada, ni a nivell legal ni tampoc jurisprudencial: no ho és 'convertir' el contracte de duració determinada fraudulent en un contracte de duració determinada indefinit no fix, i tampoc ho és reconèixer una indemnització destinada a compensar la pèrdua d'un treball per causes objectives procedents.

Quart. Solució en els cas que ens ocupa

34.- Un aspecte que no pot ser eludit és que el demandant va estar treballant durant més de 16 anys ocupant la plaça que ell havia accedit mitjançant un concurs públic, ja que de l'any 2002 fins l'any 2019 la cobertura formal de la prestació dels serveis era mitjançant contractes d'obra i servei determinat, i no és fins l'any 2016 que no es crea la plaça específica amb un número de registre, que és la que ja estava desenvolupant, i passats 3 anys, per seguir treballant, signa un contracte que aparentment és d'interinitat per cobrir la vacant, però que en realitat no era, ja que les funcions que donen contingut a la plaça les venia realitzant el demandant.

35.- Calia fer aquest apunt, ja que qualsevol decisió que es pogués prendre en relació al manteniment de la relació contractual de l'actor, no es pot valorar sota la perspectiva de que la relació contractual és la d'interinitat, sinó que ja abans, sense haver cap plaça 'vacant', l'actor estava fent les feines encomanades i definides al llarg dels anys, és a dir, la 'vacant' s'ha creat sobre la base de la feina i funcions que ha desenvolupat l'actor durant 14 anys.

36.- Si tornem per un moment a l'Acord marc annex a la Directiva 1999/70, veiem que els negociadors socials comunitaris posen per endavant un principi que ens ha de donar una orientació de com resoldre aquest procés:

6. Considerando que los contratos de trabajo de duración indefinida son la forma más común de relación laboral, y que contribuyen a la calidad de vida de los trabajadores afectados y a mejorar su rendimiento;

37.- La qualitat de vida de les persones afectades, com també el rendiment professional, són una de les principals justificacions per regular en l'àmbit comunitari la contractació temporal i posar fre als abusos, i aquest ha de ser l'objectiu últim de la resposta que ens requereix el TJUE, tal com hem vist en l'apartat 28 d'aquesta sentència.

38.- Doncs bé, tenint en compte el que s'ha exposat i valorant les circumstàncies concretes del cas que ens ocupa, la única resposta que es pot donar és la de reconèixer que la relació laboral del demandant amb la Universitat de Barcelona és indefinida, sense cap altra especificació, la qual cosa significa estimar íntegrament la demanda.

Cinquè. Recurs

39.- Contra aquesta sentència es s'hi pot interposar recurs de suplicació per raó de la matèria.

Fallo

Estimo la demanda promoguda per Ildefonso, contra Universitat de Barcelona, i Fons de Garantia Salarial, sobre reconeixement de dret, i reconec que la relació entre el demandant i la Universitat de Barcelona és de caràcter indefinit, amb tots els efectes inherents a aquesta declaració.

Absolc el Fons de Garantia Salarial, ja que cap responsabilitat li correspon .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i feu-los saber que hi poden interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recurs que han d'anunciar en aquest Jutjat per compareixença o per escrit en el termini dels cinc dies hàbils següents a la notificació d'aquesta decisió. És indispensable que en el moment de l'anunci la part que no tingui el caràcter de treballador acrediti haver consignat l'import íntegre de la condemna en el Banc Santander, entitat 0049, oficina 4251, situada al carrer Aprestadora, 18 de l'Hospitalet de Llobregat, en el compte corrent d'aquest expedient núm. 5203-0000-65-0308-19 d'aquest Jutjat, o presenti un aval solidari d'una entitat financera pel mateix import, així com el dipòsit de la quantitat de 300 euros. En cas de fer l'ingrés per transferència indicar número de compte IBAN ES55-0049-3569-9200-0500-1274, i en 'Concepte' s'haurà d'indicar el número de compte de l'expedient: 5203-0000- 65-0308-19.

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo. El magistrat jutge

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.