Sentencia Social Nº 2122/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 10/2009 de 10 de Marzo de 2009

Encabezamiento

SUPLI 10/2009

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

ILMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

ILMA, SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

ILMO. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 10 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, formada peis magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTENCIA NÚM. 2122/2009

En el recurs de suplicado interposat per Braulio a la sentencia del Jutjat Social 2 Barcelona de data 20 d?octubre de 2008 dictada en el proeediment núm. 537/2008 en el qual s?ha recorregut contra la part Carlos Manuel , ha actuat com a

ponent ll-lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 23 de juny de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l?actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentencia d?acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el Judici, es va dictar la sentencia en data 20 d?octubre de 2008 , que contenía la decisió següent:

"Desestimo la excepción de caducidad de la acción alegada por Braulio , y estimo la demanda interpuesta por Carlos Manuel contra Braulio , y declaro la improcedencia del despido del trabajador de fecha 2 de Junio de 2008, condenando a Braulio a que readmita al demandante en su puesto de trabajo y en las mismas condiciones que regían con anterioridad al despido: o, a su opción, que debe ejercitar en el plazo de 5 días desde la notificación de esta sentencia, a que indemnice al demandante en mil trescientos cuarenta y un euros y cincuenta y cinco céntimos (1.341,55 euros); y en todo caso con el abono de los salarios dejados de percibir desde el día de su despido y hasta la notificación de esta sentencia, a razón de 21,04 euros diarios."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, Carlos Manuel , mayor de edad, con pasaporte boliviano NUM000 , empezó a prestar sus servicios para Braulio el 10.01.2007 como ayudante de cocinero y percibiendo un salario mensual bruto con prorrata de pagas extras de 640 euros con un horario de 15 a 18-18:30 horas, (f 42, interrogatorio Sr. Braulio , testifical Gregoria , no es controvertida por la empresa la antigüedad y el salario)

SEGUNDO.- En fecha de 29.01.2007 la Inspección de Trabajo giró visita al restaurante del demandado "Pipa", y encontró al Sr. Carlos Manuel prestando sus servicios en la cocina y sin la preceptiva autorización del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, imponiéndosele por la Inspección la sanción de multa en su grado mínimo (f. 17 a 26 y 53 a 59)

TERCERO.- Desde el 29.01.2007 el actor cambió su horario de trabajo de 20 a 23:30 horas de lunes a viernes y los sábados a partir de las 14 horas (interrogatorio actor, testifical Gregoria )

CUARTO.- El actor fregaba los platos, la cocina y las planchas, las salas y los baños, y recogía el bar. También realizaba pequeños arreglos (interrogatorio actor)

QUINTO.- El actor fue atendido en noviembre de 2007 de una quemadura en el ICS. Según el parte módico de 13.11.2007. "el Sr. Carlos Manuel acudió a ucias el 9/11/2007 por presentar quemaduras en mano dcha con plancha de cocina mientras trabajaba según refiere. Se realizó cura tópica y se recomendó curas cada 48 h, realizándose la última hoy mismo y debiendo acudir a nueva cura en 48 h" (f. 43)

SEXTO.- La hermana del actor, Gregoria prestaba sus servicios para el demandado en virtud de contrato fechado el 15.02.2007 hasta el 10,07.2007 y con una jornada de lunes a sábado de 8 a 19 horas. La Sra. Gregoria había empezado a prestar sus servicios en enero de 2007 (f. 45 a 48 y 60, testifical Sra. Gregoria )

SÉPTIMO.- La Sra. Patricia ha visto en alguna ocasión durante el mes de febrero-marzo de 2008 al actor sacando la basura del restaurante "Pipa" (testifical Patricia )

OCTAVO.- El día 2.06 2008 el Sr. Braulio impidió al actor la entrada en el restaurante diciéndole que no volviera más (interrogatorio actor, testifical Patricia )

NOVENO.- El actor devolvió las llaves al demandado tras finalizar su prestación de servicios (f. 44, interrogatorio partes)

DÉCIMO.- El actor presentó papeleta de conciliación el 20.06.2008, celebrándose el acto el 10.07.2008 (f. 19)

UNDÉCIMO.- El demandante no ostentaba, ni ostentó durante el último año, la condición de representante unitario o sindical de los trabajadores.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contraria que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L?empresa demandada planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima l?excepció de caducitat de l?acció i declara l?acomiadament improcedent amb condemna de l?empresari de readmetre el demandant o pagar la indemnització fixada, més els salaris de tramitació. L?objecte del recurs és la reposició del procediment al moment anterior a dictar-se sentencia por haver-se infringit normes dels procediment que causen indefensió, la revisió de fets provats i examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l? article 191 a), b) i c) de la Llei de Procediment Laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d?abril .

Segon. En el primer objecte del recurs denuncia la infracció de l? article núm. 103 de la Llei Processal Laboral que estableix el termini de vint dies por reclamar contra un acomiadament. Assenyala que va plantejar aquesta excepció a la vista de la pràctica de la prova d?interrogatori de la part demandada i malgrat la invocació de caducitat que va exposar en conclusions, sense que la magistrada l?atengués. Considera que es vulnera l? article núm. 85.1 de la Llei de Procediment Laboral , perquè en la vista oral es va permetre corregir l?any de la data de lacomiadament a la part demandant amb clara variació substancial de la demanda. Invoca doctrina del Tribunal Constitucional sobre el dret a la tutela judicial efectiva i reitera que la data de lacomiadament verbal que lórgan judicial va corregir quant a l?any 2008 en lloc del 2007 no és un mer error material-de-la demanda. Reitera la interpretado que s!ha de fer daquella -norma i que él principi dequilíbrí processal imposa rebutjar varíacíoms en la cárrega de la prova de lacomiadament i la seva data. Insisteix en la variado substancial també invocan! lartícle núm. 97,2 de la Llei de Procedíment Laboral respecte a la categoría professional- í tasques que portava a cap el demandant segons transcripció detallada del seu interrogatori. També en base a l? article núm. 97.2 de la Llei de Procedíment Laboral , el recurrent considera que s?ha produït inexactitud en la constatació del primer antecedent de fet, que fa referencia a ia data de lacomiadament de 2 de juny de 2008 i no de 2 de juny de 2007 com constava en ta demanda. També en aquest apartat invoca Partióle núm. 218.2 de la Llei dEnjudiciament civil en refació amb larticle núm. 104 b) de la Llei processa! laboral perqué manifesta que no va admetre mai un suposat acte dacomiadament verbal, sino una extínció de comú acord immediatament després de la visita de la fnspecció de Treball girada el día 29 de gener de 2007 al no poder formaützar el contráete de treball. Soposa al convenciment de la magistrada í sestén en valorar la prava testimonial i de Pinterrogatori amb cita de concretes manifestacions que transcríu del minut de ia gravació del judici, por concioure que en la ínterpretació de la prava shan produít motes contradiccions i manca dimparcialítat de la magistrada de la instancia, i combat el principi de "in dubio pro operario" que considera sha aplicat. Sestén en mes consideracions sobre tota la prova practicada i combat els raonaments extensos i detalláis de la motivaeió de la decistó de la instancia que expliquen les proves que han merescut mes credíbilitat a la magistrada, allargant-se sobre les condicions de trebali dantiguitat i jornada declaradas provades, o sobre el lliurament de les claus del local por part del demandant. També combat el raonament de la magistrada que considera exigeix al recurrent provar un fet negatiu consistent en que li" corresponia acreditar que la relació laboral va acabar el 29 de gener de 2007", cosa que li resulta prova diabòlica, perqué es al trebailador a qui correspon provar la continuïtat de la relació laboral i l?acte d?acomiadament.

Tercer. La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 de desembre 1987 [RJ 1987/8804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d?abril 1991 [RJ 1991/3257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declarado de la riuHitat dactuacions en atendré el carácter instrumental de las formes i les eonseqüéncies negatives daquesta esta decisió sobre el procés. En el mateix séntit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentencia de 10 d?abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala 1ª que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos fegalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 1985/1578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de ta! medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit análeg, la Sentencia de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992[RJ 19921611 ]).

En aplicado de la doctrina transcrita, entenem que no sha produít índefensió material a fa part. La desestimado efe Pexcepció de caducítat de faccié d?acomiadament exigía entrar a examinar el fons de la controversia sobre el rnomertt concret en qué aquell es va produir, de manera que sí lempresa mantenía que la relació de treball es va resoldre de comú acord el gener de 2007 i no s?havia produït un acomiadament verbal posterior ni que fos el día 2 de juny de 2007, per provar la caducítat de facetó havia de provar que efectívament es va produir l?acord comú de cessament el gener de 2007 í que el cómput de vint dies havia de comptar- se des d?aquella data, sense perjudici de la discussió de fons. Aquesta exigencia no comporta provar cap fet negatiu, sino el fet positiu de l?existencia d?acord comú de resoldre la relació, La resta de consideracions sobre la valorado de fa prova practicada incideix directament en el fons de ia litis, rao por la qual és evident que no existeix cap motiu díndefensió que comporti la nulitat de tes actuacions al moment anterior a dictar-se sentencia com postula el recurrent. Per tant desestimem aquest objecte del recurs.

Quart En el segon objecte del recurs postula la modificado del fet provat segon per a qué en relació a l?Acta de la Inspecció de Treball es faci constar a la fi del text que "...en l?Acta d?infracció es constata un sol día de prestació de servéis (29 de gener de 2007)." Basa la modificació en l?actuació Inspectora.

Postula la supressió del Fet Provat cinqué que es refereix a qué el demandant va ser ates d?una cremada el novembre de 2007 pels servéis medics públics, i que en la butlleta médica de 13 de novembre de 2007 consta que el treballador va anar a Urgéncies el 9 de novembre de 2007 en cremar-se amb una planxa de cuina en el treball. Fa consideracions sobre aquest fet i es remet a l?interrogatori i testimonial practicats.

També postula la supressió del fet provat vuité, que refereix que el día 2 de juny de 2008 l?empresari va impedir l?entrada al treballador i li va dir que no tornes més. Considera que aquest fet és contradictori amb la prova d?inferrogatori de les parts.

La modificado de fets provats únicament pot ser conseqüéncia d?un error de fet evident i fia de derivar de la prova pericial o documental efícac i eficient sense haver de recorrer a deduccíons lógiques o raonables ates el carácter extráordinari del recurs de suplicado i del fet que no es fracta d?una segona instancia, rao que impedeix dur a terme una análisi de la prova practicada amb una valorado nova de la totalitat deis eíements de prova emprats ( Sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perqué aixo suposaria Ja substítució del criteri objectiu del jutge dínstancia que, com sha dit, aprecia els eíements de convicció segons l? article 97.2 de la Lleí de Procedíment Laboral , que és un concepte mes extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l? article 299 de la Llei d?Enjudiciament Civil com el comportarnent de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant lanálisi de la part, lógicament pardal i interessada, cosa que no es pot acceptar perqué suposa un desplaoament de la funció judicial ordenada por l? article 2.1 de la Llei Orgánica del Poder Judicial i por l? article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laboráls i d?aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instancia, ja que aquesta facuitat els hi esta atribuida únicament por a suposits de qué els elements esmentats com a revisors, ofereíxin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l?apreciació de la prova.

Eb aplicació d?aquesta doctrina, no podem estimar la modificació del fet provat segon perqué respon a la interpretació que el recurrent fa de la redacció de l?Acta d?infracció de la Inspecció de Treball, que fa referencia al día que va girar visita al centre de treball. La supressió dels altres dos fets no es basa en prova eficaç i eficient prevista en l? article núm. 191 b) i 194 de la Llei de Procediment Laboral . Per tant, no observant error de fet clar de la magistrada en l?apreciació de la prova, desestimem aquest objecte del recurs.

Cinqué. El tercer objecte del recurs és por denunciar la violado de l? article núm. 59.3 de la Llei de Procediment Laboral que estableix el termini de vint dies hábils por impugnar un acomiadament i parteix de qué la data dacomíadament de referencia és la de 2 de juny de 2007 i no de 2008. També denuncia la infracció de l? article núm. 105 de la mateixa llei processal laboral en relació amb l?article núm. 217 de la Llei dEnjudiciament Civil , perqué la cárrega de provar la subsistencia de la relacio laboral i l?acomiadament verbal corresponia al treballador, fets que no ha acredítat al seu parer. Fa referencia a la doctrina jurisprudencial invocada en el primer objecte del recurs.

La relació fáctica no ha sígut modificada i hem de concloure que el demandant treballava por compte de l?empresari recurrent des del día 10 de gener de 2007 com ajudant de cuina amb el salari que conste. Que sense perjudici de la vista de la Inspecció de Treball del día 29 de gener de 2007, el mateix día se li va canviar l?horari que va passar de tarda a comencar la jornada a les 20 hores de dilluns a divendres i a les 14 els dissabtes. Consten provades de les tasques relacionades que duía a cap, i que en el mes de novembre de 2007 va acudir a urgéneies por una cremada en el treball. La germana també treballava al bar des de gener de 2007, El día 2 de juny de 2008 l?empresari va impedir que el treballador entres al restaurant dient-li que no tornes, i aquest va tornar les claus.

Havent quedat provat que la relació laboral es va estendre des de gener de 2007 fins el 2 de juny de 2008 en qué el treballador va ser acomiadat de forma verbal por lempresari, degut al convencíment de la magistrada por la valoració conjunta de la prova practicada i dels elements de convicció de les parts segons l? article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , és evident que no podem atendré aquest objecte del recurs, tota vegada que no sha produít la caducitat de lacció processal, perqué ha quedat provada la data de racomiadament verbal del día 2 de juny de 2008 i no de 2007, de manera que la sentencia no vulnera larticle núm. 59.3 de la Llei de Procediment Laboral . També partírn de qué el treballador ha aconseguit provar l?existencia de relació laboral com a auxiliar de cuiner amb les tasques concretes relacionades, de forma que no podem atendré la pretensió sobre la infracció de l? article núm. 217 de la Llei d?Enjudiciament Civil . No es pot atendré la manifestado de la recurrent sobre la valoració -de la prova, perqué tal com hem dit en el fonament de dret precedent, efectiváment l?órgan judicial te facultat exclusiva de valoració dels mítjans de prova í elements de convicció que aportin les parts per la seva potestat jusridiccional.

Atesa la relació fáctica no moridicada, existeix un acomiadament verbal de data 2 de juny de 2008 que s?ha de qualificar ímprocedent com ha fet la sentencia de la instancia d?acord amb l? article núm. 55 de l?Estatut dels Treballadors (RDLegislatíu 1/1995 ), amb els efectes previstos en l? article núm. 56.1 de la mateixa norma .

Hem de desestimar por tant aquest objecte del recurs i confirmar la sentencia de la Instancia en la seva totalitat.

Sisé. En aplicació de l? article núm. 233 de la Llei de Procediment Laboral , correspon condemnar l?empresa recurrent a qué pagui 400 euros en concepto d?honoraris al lletrat que signa l?escrit d?impugnació del recurs.

Vistos els fonaments de dret precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l?empresari Don. Braulio contra la sentencia de 20 d?octubre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona en el procediment núm. 537/2008 , que confirmem. Condemnar-lo també a qué pagui 400 euros en concepte d?honoraris del lletrat que signa l?escrit d?impugnació del recurs. Donis el curs legal al dipòsit i asseguraments.

Contra aquesta sentencia es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s?ha de preparar en aquesta Sala en els deu díes següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l?article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedará unit al rotlle. Incorporeu l?original al llibre de sentencies corresponent

Així ho pronuncíem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magístrada ponent ha llegit i publicat la sentencia. En dono fe.