Última revisión
17/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 2144/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7109/2018 de 29 de Abril de 2019
Relacionados:
Tiempo de lectura: 28 min
Orden: Social
Fecha: 29 de Abril de 2019
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: AGUSTÍ MARAGALL, JOAN
Nº de sentencia: 2144/2019
Núm. Cendoj: 08019340012019102599
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2019:3610
Núm. Roj: STSJ CAT 3610:2019
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2017 - 8006711
EL
Recurs de Suplicació: 7109/2018
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 29 d'abril de 2019
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2144/2019
En el recurs de suplicació interposat per SERVEIS GENERALS DE MOBILITAT I TRANSPORT, S.L. a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data dictada en el procediment núm. 467/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part Cayetano , Celestino i Cesareo , ha actuat com a ponent Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.
Antecedentes
Primer.En data 1 de juny de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de desembre de 2017 , que contenia la decisió següent:
'Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por D. Cayetano , D. Celestino y D. Cesareo , en representación del Comité de Empresa, contra SERVEIS GENERALS DE MOBILITAT I TRANSPORT, S.L., debo declarar y declaro:
- El derecho de los trabajadores de la empresa con la categoría de conductor-perceptor y operador a cobrar el 30% del importe de la dieta en los casos en que por razones del servicio la vuelta del mismo se produzca después de las 00:00 horas del día posterior al que han iniciado el servicio.
- El derecho de los trabajadores de la empresa con la categoría de conductor-perceptor a cobrar el importe de las dietas, cuando por las funciones de toma y deje se alcancen las horas que para su devengo señala el art. 29 del Convenio.
- Condeno a la empresa demandada a estar y pasar por dicha declaración con las consecuencias legales inherentes a la misma.'
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
'PRIMERO.- El presente Conflicto Colectivo afecta a los trabajadores de la empresa SERVEIS GENERALS DE MOBILITAT I TRANSPORT, S.L., del centro de trabajo que la empresa posee en L'Hospitalet de Llobregat, con categoría profesional de conductor-perceptor y operador.
SEGUNDO.- En la empresa es de aplicación el convenio colectivo de empresas de transporte mecánicos de viajeros de la provincia de Barcelona (BOP 9/1/2017).
El art. 29 dispone que 'El devengo y el abono de las dietas, siempre que la empresa no haya optado para facilitar el alojamiento y comidas a la persona trabajadora en sustitución de aquellas, se producirá exclusivamente en los desplazamientos de la persona trabajadora fuera de su residencia habitual, contabilizándose el tiempo transcurrido desde la salida de la persona trabajadora de su centro de trabajo -considerándose como tal, aquel que conste en su contrato de trabajo- hasta su llegada.
Dará derecho a la percepción de la dieta completa la realización de un servicio que obligue al trabajador a comer, cenar y pernoctar fuera de su residencia habitual.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la comida del mediodía cuando el servicio realizado obligue a efectuarla fuera de la residencia habitual, y en cualquier caso, cuando la salida de la persona trabajadora se efectúe antes de las 12 horas y la llegada después de las 14 horas. Esta horquilla horaria se amplía entre las 12 y las 15 horas exclusivamente respecto de las personas trabajadoras que efectúen servicios regulares de transporte (de uso general permanentes o temporales) urbanos o interurbanos, en un radio de hasta 50 km de distancia desde el punto de inicio o final de la línea asignada.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la cena cuando el servicio realizado obligue a efectuarla fuera de la residencia habitual, y en cualquier caso, cuando la salida de la persona trabajadora se efectúe antes de las 20 horas y la llegada después de las 22 horas. Esta horquilla horaria se amplía entre las 20 y las 23 horas exclusivamente respecto de las personas trabajadoras que efectúen servicios regulares de transporte (de uso general permanentes o temporales) urbanos o interurbanos, en un radio de hasta 50 km. de distancia desde el punto de inicio o el final de la línea asignada.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la pernoctación cuando el servicio realizado obligue a la persona trabajadora a pernoctar y almorzar fuera de la residencia habitual y, en cualquier caso, cuando por tal motivo la vuelta se efectúe después de las 0 horas.
La dieta nacional entera, para el personal de conducción de líneas regulares y para los de servicios discrecionales, tiene el valor fijado en las tablas salariales vigentes. Su distribución es la siguiente: el 10% para el desayuno y el 30% para la comida, la cena y la pernoctación, respectivamente. Las dietas para el personal de conducción que va al extranjero tienen el valor fijado en las tablas salariales vigentes. El personal de conducción no tiene derecho al cobro de dietas si la manutención y el
alojamiento no son a su cargo. Por otra parte, en el supuesto que el personal de conducción, por las características del país, haya de efectuar gastos superiores, habrá que pagarle la diferencia con el fin de compensar los gastos que ha tenido, previa justificación.
Aquellas personas trabajadoras que el día 25 de diciembre trabajen una parte de su jornada entre la franja horaria de las 14.00 a las 16.30 horas, y aquellas otras que trabajen una parte de su jornada en la franja horaria de las 22.00 horas del día 31 de diciembre y las 02.00 horas del día 1 de enero, percibirán una dieta adicional por el importe fijado en las tablas salariales vigentes.'
TERCERO.- En fecha 15/6/2016, la representación de la empresa y de los trabajadores suscribieron un pacto cuyo art. 14 dispone que:
'Tendrá la consideración para este pacto y bajo la denominación de 'toma y deje de servicio/liquidación' todas aquellas tareas necesarias para el inicio y fin de la conducción y que son inherentes al puesto de trabajo de la categoría profesional de conductor-perceptor. Con carácter enunciativo y no limitativo, se incluye entre otras, las siguientes:
- Realizar la apertura o cierre del pupitre de venta y comprobación de su correcto funcionamiento.
- Cumplimentar la hoja de servicio.
- Gestionar y conseguir la adecuada cantidad de moneda fraccionaria para facilitar cambio al pasajero diariamente y durante todo el turno de servicio.
- Comprobar el correcto estado de la unidad.
- Liquidar la recaudación obtenida.
- Repostar y/o lavar la unidad.
Se establece para su compensación un complemento salarial denominado 'toma y deje de servicio/liquidación' que consistirá en el valor equivalente a los 20 minutos del valor de la 'hora adicional' reflejado en las tablas salariales del Convenio Colectivo del Sector de Tracción Mecánica de Viajeros de la provincia de Barcelona'.
CUARTO.- La empresa no abona la dieta por pernoctación a los conductores-perceptores operadores que por razones del servicio vuelven después de la 00:00 horas.
QUINTO.- La empresa no abona las dietas a los conductores-perceptores cuando la hora de salida y llegada que determina el devengo se alcanza con los tiempos de toma y deje.
SEXTO.- Los conductores-perceptores deben estar en el lugar de trabajo diez minutos antes de la hora de salida del autobús.
Después de la hora de llegada, estos trabajadores se ocupan del cierre del pupitre, anotar kilómetros e incidencias, e ingresar la recaudación.
El ingreso de la recaudación debe realizarse dentro de las 24 horas siguientes a la llegada.
SÉPTIMO.- Intentado acto de conciliación, se celebró con el resultado de sin avenencia.'
Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.-La sentència d'instància estimà la demanda de conflicte col.lectiu interposada pel Comitè d'Empresa de la demandada i ara recurrent, i declarà el dret dels treballadors de l'empresa, amb la categoria professional de conductor-perceptor, a cobrar el 30% de l'import de la dieta quan la tornada del servei es produeixi després de les 00:00 hores del dia posterior al d'inici del mateix, i el dret a cobrar l'import de les dietes, quan -per les funcions de ' toma y deje'-s'assoleixi les hores que per a la seva meritació estableix l'art. 29 del Conveni col.lectiu.
Front a aquesta sentència Interposa recurs l'empresa demandada en base a un únic motiu, que s'aborda a continuació
SEGON.-En aquest únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , s'identifiquen com a preceptes infringits, per interpretació errònia, els articles 3.1 , 1281 , 1282 , 1285 , 1286 , 1255 i 1258 del Codi Civil .
Això no obstant, basta una ràpida lectura de tot el motiu per constatar que el principal precepte que es denuncia com a infringit i que centra l'objecte de recurs és l' art. 29 del Conveni Col .lectiu de Transports Mecànics de viatgers de la Província de Barcelona (BOP de 9.1.17), que parcialment es reprodueix es reprodueix a continuació:
'Articulo 29. Dietas.
El devengo y el abono de las dietas, siempre que la empresa no haya optado para facilitar el alojamiento y comidas a la persona trabajadora en sustitución de aquellas, se producirá exclusivamente en los desplazamientos de la persona trabajadora fuera de su residencia habitual, contabilizándose el tiempo transcurrido desde la salida de la persona trabajadora de su centro de trabajo -considerándose como tal, aquel que conste en su contrato de trabajo- hasta su llegada.
Dará derecho a la percepción de la dieta completa la realización de un servicio que obligue al trabajador a comer, cenar y pernoctar fuera de su residencia habitual.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la comida del mediodía cuando el servicio realizado obligue a efectuarla fuera de la residencia habitual, y en cualquier caso, cuando la salida de la persona trabajadora se efectúe antes de las 12 horas y la llegada después de las 14 horas. Esta horquilla horaria se amplía entre las 12 y las 15 horas exclusivamente respecto de las personas trabajadoras que efectúen servicios regulares de transporte (de uso general permanentes o temporales) urbanos o interurbanos, en un radio de hasta 50 km de distancia desde el punto de inicio o final de la línea asignada.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la cena cuando el servicio realizado obligue a efectuarla fuera de la residencia habitual, y en cualquier caso, cuando la salida de la persona trabajadora se efectúe antes de las 20 horas y la llegada después de las 22 horas. Esta horquilla horaria se amplía entre las 20 y las 23 horas exclusivamente respecto de las personas trabajadoras que efectúen servicios regulares de transporte (de uso general permanentes o temporales) urbanos o interurbanos, en un radio de hasta 50 km. de distancia desde el punto de inicio o el final de la línea asignada.
Nacerá el derecho a la dieta correspondiente a la pernoctación cuando el servicio realizado obligue a la persona trabajadora a pernoctar y almorzar fuera de la residencia habitual y, en cualquier caso, cuando por tal motivo la vuelta se efectúe después de las 0 horas.'
El motiu s'estructura en dos apartats, que es corresponen amb els dos primers pronunciaments declaratius de la part dispositiva de la sentència: el 'A' referit a la dieta per 'pernoctació' i el 'B', centrada també en la interpretació de l'art. 29 del Conveni però en relació a l'art. 14 del pacte reproduït al fet provat tercer, referit al còmput del temps invertit en les funcions o tasques de 'toma y deje'.
Abordant en primer lloc la qüestió suscitada a l'epígraf 'A' -el dret a les dietes dels treballadors/es que, sense necessitat de desplaçar-se fora de la seva residència habitual, acabin el servei després de les 00.00 hores- la recorrent comença per manifestar que és plenament coneixedora de la sentència dictada per aquesta Sala en data 10.4.13, núm. 2549/13 , que -precisament- fonamenta el pronunciament estimatori de la sentència d'instància, i que -per tant- es reprodueix parcialment a continuació:
'Alega la parte recurrente que para el devengo del derecho a dieta por pernoctación, el conductor debe pernoctar y desayunar fuera de su residencia habitual, no devengándose cuando no se dan ambas condiciones. Por la parte actora, al impugnar el recurso, se alega que la interpretación del precepto invocado conduce al pronunciamiento efectuado por la resolución de instancia.
La Jurisprudencia ha establecido determinados criterios en orden a la interpretación de los Convenios Colectivos, que la sentencia del Tribunal Supremo de 2 de diciembre de 2.009 sintetiza del siguiente modo:
'1º) El carácter mixto del Convenio, como norma de origen convencional con eficacia normativa, determina que en su interpretación haya de atenderse tanto a las reglas que se refieren a las normas jurídicas ( arts. 3 y 4 del Código Civil ( LEG 1889, 27 ) ) como a aquellas otras que disciplinan la relativa a los contratos ( arts. 1281 a 1289 del mismo texto legal ). Así lo hemos sostenido en sentencias, entre tantas otras, como la de 13 de junio de 2000 -rec. 3839/99 -; 16 de octubre de 2001 -rec. 33/01 -; 10 de junio de 2003 -rec. 76/02 -; 23 de mayo de 2006 -rec. 8/05 ; 8 de julio de 2006 -rec. 294/05 -; 8 de noviembre de 2006 -rec. 135/05 -; 16 de enero de 2008 -rec. 59/2007 -; y 26 de noviembre de 2008 -rec. 139/2007 -.
2º) Como recuerda el Ministerio Fiscal en su preceptivo informe, ' la interpretación de los contratos y demás negocios jurídicos (y el convenio colectivo participa de tal naturaleza) es facultad privativa de los Tribunales de instancia, cuyo criterio, como más objetivo, ha de prevalecer sobre el del recurrente, salvo que aquella interpretación no sea racional ni lógica, o ponga de manifiesto la notoria infracción de alguna de las normas que regulan la exégesis contractual ' ( STS de 12 de noviembre de 1993 ( RJ 1993, 8684 ) - rec.2812/1992 -, 3 de febrero del 2000 ( RJ 2000, 1603 ) -rec.2229/1999 -, 16 de diciembre del 2002 ( RJ 2003, 2339 ) -rec.1208/2001 -, 19 de septiembre de 2003 ( RJ 2003, 7169 ) -rec. 6/2003 -, 25 de septiembre de 2008 ( RJ 2009, 111 ) -rec.109/2007 - y 13 de mayo de 2009 - rec.108/2008 -, entre otras). A lo que las STS de 20 de marzo de 1997 ( RJ 1997, 2604 ) (rec.3588/1996 ), 27 de septiembre de 2002 ( RJ 2002, 10661 ) (rec.3741/2001 ), 16 de diciembre del 2002 (rec. 1208/2001 ), 25 de marzo de 2003 ( RJ 2003, 4837 ) (rec.39/2002 ), 30 de abril de 2002 (rec.156/2003 ) y 25 de marzo de 2009 ( RJ 2009, 3821 ) (rec.85/2008 ) han añadido que ' en materia de interpretación de cláusulas de convenios y acuerdos colectivos, en cuyo esclarecimiento se combinan las reglas de interpretación de las normas con las de la interpretación de los contratos, debe atribuirse un amplio margen de apreciación a los Órganos jurisdiccionales de instancia, ante los que se ha desarrollado la actividad probatoria relativa a la voluntad de las partes y a los hechos comitentes '.
3º) En cuanto a los concretos criterios de interpretación, como recuerdan las STS de 13 de marzo (rec. 39/2006 ), 3 de abril (rcud. 316/2006 ) y 5 de julio de 2007 ( RJ 2007, 5486 ) (rcud.1194/2006 ) y 27 de junio (rec. 107/2006 ) y 26 de noviembre de 2008 ( RJ 2009, 385 ) (rec.139/2007 ), ' el primer canon en la exégesis de los contratos -privados o colectivos - es 'el sentido propio de sus palabras' a que se refiere el art. 3.1 del Código Civil y el 'sentido literal de sus cláusulas' de que habla el art. 1281 del Código Civil , de forma que cuando los términos de un pacto son claros y terminantes, no dejando lugar a dudas sobre la intención de los pactantes debe estarse al indicado sentido literal, sin necesidad de acudir a ninguna otra regla de interpretación ( SSTS 29/09/86 y 20/03/90 ), puesto que las normas de interpretación de los arts. 1282 y siguientes del CC tienen carácter de subsidiariedad en su aplicación, ( SSTS 01/04/87 ; y 20/12/88 ); o dicho de otro modo, el art. 1281 C.C . consta de dos párrafos, que persiguen la doble finalidad de evitar que se tergiverse lo que aparece claro ( SSTS 22/06/84 ), o que se admita -sin aclarar- lo que se ofrezca oscuro, siendo factor decisivo de interpretación, en el primer supuesto las palabras empleadas ( SSTS 20/02/84 ; 04/06/84 ; y 15/04/88 ), y en el segundo la intención evidente de los contratantes ( STS 30/01/91 , 23/05/06 - cas. 8/05 -; 27/09/06 ( RJ 2006, 6536 ) - rec. 294/05 -; 31/01/07 ( RJ 2007, 1024 ) -rec. 4713/05 -; y 31/01/07 ( RJ 2007, 1495 ) -rec. 5481/05 -)'.
A lo que las sentencias de 16 de enero (rec. 59/2007 ) y 27 de junio de 2008 ( RJ 2008, 4341 ) (rec.107/2006 ), antes citadas, han añadido que, no obstante, ' esa prevalencia del componente gramatical, en tanto que expresivo -en principio- de la voluntad de las partes, ha de ceder ante interpretaciones lógicas que pongan de manifiesto la discordancia entre la literalidad y la presumible voluntad de los pactantes'.
En aplicación de tal doctrina, estimamos que la norma convencional invocada en el recurso no ha resultado objeto de infracción alguna por la sentencia de instancia, por cuanto de su literalidad no se desprende la consecuencia pretendida por la parte demandada recurrente, ni puede tildarse de arbitraria o ilógica la interpretación de tal norma efectuada por la juzgadora de instancia, sino, por el contrario, acorde con la literalidad de la norma, primero de los criterios hermenéuticos consagrado por el artículo 1281 del Código Civil , en los supuestos en que los términos resulten claros y no dejen lugar a dudas sobre la intención de los contratantes, aplicable en esta sede.
Así, al regular la dieta por pernoctación, el artículo 29 de la norma convencional establece su devengo cuando el servicio realizado obligue al trabajador a pernoctar y desayunar fuera de la residencia habitual (careciendo de trascendencia la traducción al castellano del término 'esmorzar' por almorzar -referida en el recurso-, al contraerse el objeto de éste al resto de articulado), añadiendo que 'en cualquier caso' tal devengo se producirá cuando la jornada se efectúe después de las 00:00 horas. Del referido redactado se desprende que no se trata, como pretende la parte recurrente, de dos condiciones acumulativas, sino que el devengo se produce en uno u otro caso; de no haber sido así, la referencia a la segunda de las circunstancias resultaría superflua, dado que la primera ya llevaría implícita la segunda, esto es, difícilmente podría entenderse un servicio que obligase a pernoctar y desayunar fuera de la residencia habitual sin que se hubiese prolongado más allá de las 00:00 horas. Por ello, el precepto resulta entendible desde la óptica abordada por la juzgadora de instancia no sólo por su tenor literal, sino por la propia lógica de su redactado.
Por lo expuesto, estimamos que la interpretación del precepto conduce al reconocimiento de la dieta por pernoctación a los trabajadores en los supuestos en que por razones del servicio regresen del mismo después de las 00:00 horas del día posterior al de su inicio, y, habiéndolo así entendido la resolución de instancia, procede desestimar la infracción denunciada, y, con ello, el recurso interpuesto, confirmando íntegramente la resolución recurrida.'
La recurrent, després de declarar-se plenament coneixedora d'aquest pronunciament contrari a la seva pretensió, manifesta la seva discrepància envers al mateix, en considerar que -en la seva interpretació- prescindeix del paràgraf primer de l'art. 29 de l'esmentat conveni, que senyala que 'El devengo y el abono de las dietas...se producirá exclusivamente en los desplazamientos de la persona trabajadorda fuera de su residencial habitual..',i -en forma extensa i amb explícita reproducció dels articles 3.1 , 1281 , 1282 , 1285 , 1286 , 1255 i 1258 del Codi Civil - defensa una interpretació del reproduït precepte convencional que restringeixi el dret de les dietes als treballadors/es que es vegin obligats a pernoctar fora de la seva residència habitual. Parteix l'empresa recurrent que el paràgraf primer i cinquè de l'art. 29 són contradictoris, contradicció que -al seu entendre- no hauria estat analitzada ni resolta per l'esmentada anterior sentència de la Sala.
La Sala comparteix amb la recurrent que, efectivament, una primera lectura entre el primer i quart (erròniament esmentat com a cinquè) apartat de l' art. 29 del Conveni Col .lectiu aplicable, pot abocar a interpretar que són contradictoris.
Però si s'analitza la lògica sistemàtica de tot el precepte, la conclusió només pot ser la que ja assolí la Sala en aquell pronunciament de 10.4.13, ja reproduït. És cert que en aquesta anterior sentència no es feia cap específica referència a l'apartat primer de l'art. 29, que sembla limitar les 'dietes' 'exclusivamente en los desplazamientos de la persona trabajadora fuera de su residencia habitual',però la Sala entén que en aquest primer apartat la voluntat de les parts fou explicitar el criteri general, sense que sigui necessàriament incompatible amb el mateix el fet que, a continuació i en els apartats següents, de forma detallada i respecte a cada tipus de dieta, s'incloguin també -com a supòsits que meriten el dret a dieta- aquells en els que, sense que concorri desplaçament fora de la residència habitual, el servei s'allargui més enllà de les 22 o 23 h.
Aquesta, a criteri de la Sala, és la única interpretació integradora possible, atès que -del contrari, si la voluntat del precepte fos excloure de totes les dietes a qui no es desplaci fora de la seva residència habitual- no tindria cap sentit que l'apartat quart inclogués també com a beneficiaris de la dieta els treballadors/es que acaben el servei després de les 22 hores, inclusió que només pot respondre a la voluntat de compensar, també, a aqueststreballadors/es que veuen allargada la seva jornada de treball fins hora tan tardana.
Per tant, la Sala s'ha de mantenir amb la interpretació recollida a la sentència ja esmentada de 10.4.13 i -per tant- ha de ser desestimat aquest primer motiu del recurs.
TERCER.-Abordant ja l'epígraf 'B' d'aquest mateix únic motiu de recurs, ', centrada també en la interpretació de l'art. 29 del Conveni però en relació a l'art. 14 del pacte reproduït al fet provat tercer, per mitjà del mateix impugna l'empresa recurrent el segon pronunciament de la sentència d'instància, que reconeix el dret dels 'conductors-perceptors''a cobrar el importe de las dietas, cuando por las funciones de toma y deje se alcancen las horas que para su devengo señala el art. 29 del Convenio'.
Per una millor comprensió d'aquest pronunciament -i del segon epígraf del motiu de recurs que l'impugna- escau tenir present que l'article 14 del Pacte de data 15.6.16 -parcialment reproduït al fet provat tercer- detalla les funcions o 'tareas necesarias'que tenen la consideració de 'toma y deje de servicio/liquidación'.
Raona la sentència d'instància que, en base a aquest pacte, 'ha de entenderse que el servicio no se inicia únicamente con la salida o finaliza con la llegada del autobús, sinó que comprende 'todas aquellas tareas necesarias para el inicio y fin de la conducción y que son inherentes al puesto de trabajo de la categoria de conductor-perceptor', es decir, el tiempo que el art. 14 del pacto definió como 'toma y deje de servicio/liquidación',i afegeix que no tindria cap lògica atendre només a l'inici o finalització de la conducció, prescindint del temps invertit en aquestes altres tasques necessàries abans i després de la mateixa.
L'empresa demandada, en aquest epígraf 'B' del seu recurs, denúncia la infracció -per interpretació errònia- de l' art. 153 LRJS , en considerar que la pretensió atesa per aquest segon pronunciament de la sentència, hauria d'haver estat rebutjat per inadequació de procediment. Fonamenta aquesta denúncia en que 'el conflicto colectivo que regula el art. 153 LRJS es una controvèrsia jurídica que ha de versar sobre la interpretación o aplicación de una norma estatal, un convenio colectivo o una pràctica de empresa...y no ya, de entrada, de la interpretación subjetiva de una norma'.
La Sala ha de rebutjar aquesta denúncia de inadequació de procediment: la pretensió deduïda al 'petitum' de la demanda, en aquest concret aspecte, era que 'se reconozca el derecho de los trabajadores de la empresa, con categoria de conductor-perceptor, como parte integrante de su jornada de trabajo, los 20 minutos de 'toma y deje', 10 de los cuales antes del inicio de la jornada diària, para generar el derecho a las dietas correspondientes del articulo 29 del convenio colectivo de aplicación',pretensió que -en tenir una naturalesa clarament interpretativa- encaixa perfectament amb la pròpia d'un procediment de conflicte col.lectiu. Òbviament, tota pretensió interpretativa és, indefectiblement, subjectiva, ja que la que postula la part demandant, com subjectiva és -també- la que defensa la part demandada. I l'objecte i raó de ser del procediment de conflicte col.lectiu és, precisament, determinar quina d'ambdues interpretacions s'adequa al marc legal, convencional i contractual i -per tant- ha d'acabar sent considerada la interpretació 'objectiva'.
S'ha de desestimar, per tant, aquesta segona denúncia d'infracció normativa.
QUART.-A continuació, amb caràcter subsidiari i sense arribar a formular denúncia expressa d'infracció (cosa que, per si mateixa, hauria d'impossibilitar l'èxit de la denúncia), invoca la recurrent que la sentència d'instància no ha tingut en compte la doctrina del Tribunal Suprem (recollida, entre d'altres, a la STS de 2.10.07 ), que establí que el temps invertit en les funcions de 'toma y deje' no tenien la consideració de temps de treball efectiu.
En relació a aquesta al.legació -i al marge de la possible inadequació d'aquest criteri jurisprudencial del Tribunal Suprem amb la doctrina del TJUE que considera que el temps de presència al centre de treball ha de computar com a jornada 'aun cuando al interesado se le permita descansar en su lugar de trabajo du¬rante los períodos en que no se soliciten sus servicios' ( STJCE de 9 de septiembre de 2003, C-151/02 , Jaeger)- com encertadament invoca la defensa lletrada del Comitè d'Empresa, la coincidència d'aquella sentència del Tribunal Suprem amb el cas present és només en la denominació de 'toma y deje', atès que el que es conclou a la mateixa és que 'para el computo de la jornada en los diferentes sectores del transporte y en el trabajo en el mar, se distinguirá entre tiempo de trabajo efectivo y tiempo de presencia...',afegint que 'se considerarà en todo caso tiempo de trabajo efectivo aquel en el que el trabajador se encuentre a disposición del empresario y en el ejercicio de su actividad, realizando las funciones propias de la conducción del vehiculo o medio de transporte u otros trabajos durante el tiempo de circulación de los mismos, o trabajos auxiliares que se efectuen en relación con el vehiculo o medio de transporte, sus pasajeros o su carga'.
En el cas present, per contra i com es reflecteix a l'art. 14 d'aquest Pacte d'empresa de data 15.6.16, reproduït al fet provat tercer, tenen la consideració de 'toma y deje de servicio/liquidación' todas aquellas tareas necesarias para el inicio y fin de la conducción y que son inherentes al puesto de trabajo de la categoria profesional de 'conductor perceptor',per la qual cosa la Sala ha de compartir plenament la conclusió de la sentència d'instància conforme el temps invertit en aquestes funcions també ha de computar en ordre a la meritació de les dietes regulades a l' art. 29 del Conveni Col .lectiu.
S'ha de desestimar també, per tant, aquesta al.legació de l'empresa recurrent, cas que es pogués considerat que integra una denúncia d'infracció normativa .
CINQUÈ.-Finalment, al.lega la recurrent que les tasques descrites a l'art. 14 de l'esmentat pacte no necessàriament han de desenvolupar-se quan finalitza la jornada i que l'ingrés de la recaptació pot fer-se dins de les 24 hores següents a la finalització del servei, per la qual cosa la interpretació postulada pel Comitè demandant d'afegir 10 minuts de jornada tant a l'inici com a la finalització de jornada comporta confondre la fórmula de calcular el complement salarial regulat en aquell pacte amb el còmput del temps real utilitzat.
Certament, en els termes que consta redactada la pretensió es podria haver produït la possible confusió advertida, però no ha estat el cas de la sentència d'instància que en el tercer fonament jurídic ressalta que en el tenor literal de l'art. 14 del Pacte no hi consta l'esmentada distribució de 10 minuts abans i en acabar el servei de conducció, i que el que sí es rellevant -en ordre a la pretensió formulada- és el temps realment invertit en les funcions o tasques de 'toma y deje', que sí ha de ser tingut en compte en la possible meritació de les dietes, cas que es superin els límits horaris establerts a l' art. 29 del Conveni Col .lectiu.
Per tant, la Sala comparteix plenament -també respecte d'aquesta qüestió- el criteri de la sentència d'instància, raó per la qual s'ha de desestimar també aquesta darrera denúncia i, amb ella, el recurs en la seva integritat.
Per tot el que ha estat exposat,
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per SERVEIS GENERALS DE MOBILITAT I TRANSPORT SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 31 dels de Barcelona en data 5.12.17 , a les actuacions núm. 467/17, en matèria de Conflicte Col.lectiu, a instància del seu Comitè d'Empresa, hem de confirmar i confirmem íntegrament l'esmentada sentència, i condemnar a l'empresa recurrent a l'abonament de les costes de la part recorreguda en l'import de 1.000€.
Disposem la pèrdua del dipòsit necessari per recórrer, la qual cosa s'ha de dur a terme uan la sentència sigui ferma.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

