Sentencia Social Nº 2147/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 167/2016 de 10 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 167/2016

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2147/2016

En el recurs de suplicació interposat per Palmira a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 30 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 854/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 9 de setembre de 2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Desestimar la demanda presentada per Palmira contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL' .

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1r. La demandant, Palmira , nascuda el dia NUM000 /1957 i amb DNI núm. NUM001 , te com activitat professional habitual com a venedora de vehicles (règim general) i acredita el període de cotització necessari per tenir dret a les prestacions d'invalidesa (32 anys, 11 mesos i 23 dies).

2n. La demandant va demanar la prestació el 5.5.14. En aquell moment,havia esgotat la prestació d'atur en data 29.1.12 i la seva inscripció com a demandant d'ocupació havia quedat en suspensió per incapacitat temporal en data 3.2.11 per cancer de mama, i els corresponents tractaments mèdics. S'nscrigué de nou com a demandant d'ocupació en data 26.2.14.

3r. Després de ser examinada per la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats el dia 05/06/14, per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social del dia 30/06/14, es va declarar la part actora no afecta a cap grau d'invalidesa permanent, i denegar el dret a prestacions econòmiques, en no trobar-se en situació d'alta o assimilada. Les lesions reconegudes foren: 'Cervicolumboartrosis avanzada con inestabilidad cefalica y limitacion en la movilidad, mas gonartrosis bilateral avanzada-severa con dificultad a la deambulación.

4t. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

5è. La base reguladora de la prestació és de 1414,16 euros al mes per a la invalidesa total, i la data d'efectes la de 5.6.14.

6è. La demandant pateix: 'Patologia òssia degenerativa, amb coxartrosi bilateal moderada i avançada i severa gonartrosi bilateral, amb dolor crònic i limitació per esforços i sobrecàrrega mecànica de la columna, així com per bipedestació i deambulació perllongada i sostinguda. EPOC de grau moderat. Carcinoma ductal infiltrant mama esquerra, sense evidència de recidiva. Diverticulitis, millorada clínicament gràcies a dieta. '

7è. Per sentència dictada pel JS núm. 12 de Barcelona de 15.5.12 es desestimà la demanda interposada pel demandant, també en reclamació d'invalidesa permanent.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta, o subsidiàriament total, postula la defensa de la part actora, com a primer i únic motiu de recurs, per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , la infracció de l' art. 137- 4 i 5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que està incapacitada per a la realització qualsevol professió u ofici, o subsidiàriament totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, demanant la declaració de incapacitat permanent en grau d'absoluta, o subsidiàriament total, i el dret a la pensió corresponent.

La vigent Llei general de la Seguretat Social, aprovada per Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, que va entrar en vigor el 2 de gener de 2016, manté (per manament de la disposició transitòria vigèsima sexta) la definició dels graus d' incapacitat permanent - en l ' article 194.1 al 6 -, la redacció que establia el Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , aplicable al cas, fins que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a les que es fa referencia

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137 -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb el que estableix l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- ve referida a la darrera professió que exercitava el demandant. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que ' la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

En el present cas l'actora, de professió habitual venedora de vehicles, consta que pateix la patologia descrita en el fet provat sisè, descrita com a patologia òssia degenerativa, amb coxartrosi bilateral moderada i avançada, severa gonartrosi bilateral, amb dolor crònic i limitació per esforços i sobrecàrrega mecànica de la columna, així com per bipedestació i deambulació perllongada i sostinguda. EPOC de grau moderat. Carcinoma ductal infiltrant mama esquerra, sense evidència de recidiva. Diverticulitis, millorada clínicament gràcies a la dieta. S'ha d'afegir a tal descripció el quadre de malalties que ha valorat l'ICAM, que per tant és un fet indiscutit, i no pot ser ignorat en la valoració, d'acord amb el que consta en la resolució administrativa, quan indica que també pateix la demandant cervicolumboartrosis avançada, amb inestabilitat cefàlica i limitació a la mobilitat.

La descripció de les àmplies limitacions que s'han exposat, tal com invoca el recurs, no permet a la part demandant la realització de les tasques essencials de la seva professió habitual de venedora de vehicles, que contra el que valora la sentència, exigeix un mínim de capacitat de bipedestació i deambulació, doncs els vehicles no es venen en catàleg, sinó que s'han de mostrar, desplaçant-se caminant i exposant el seu funcionament als clients, cosa que comporta una mínima exigència de funcionalitat, bipedestació, deambulació i postures de sobrecàrrega. Encara que durant la jornada laboral es pugui restar en posició sedent, no és imaginable que es pugui dur a terme la professió habitual de la demandant, de manera àgil i eficient, per assolir un rendiment mínim per l'empresa i sense una penositat que no li és exigible a cap treballador o treballadora. La gonartrosi severa, el dolor crònic, la limitació per sobrecàrrega de la columna, per cervicolumboartrosis avançada, amb inestabilitat cefàlica i limitació a la mobilitat, a la deambulació, etc., són suficients limitacions de les facultats i capacitats físiques, com per decidir que la demandant és tributària del grau d'incapacitat permanent total, ja que no es valora que tingui capacitat suficient per a la realització de les tasques essencials de la seva professió, encara que podria dedicar-se a una altra, que de caràcter exclusivament sedentari, que no és el cas. Aquesta argumentació comporta acollir el recurs de suplicació i estimar la demanda en part, declarant a l'actora en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, amb dret a percebre la pensió, en la quantia i des de la data d'efectes que ha resultat admesa.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per Palmira contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 33 dels de Barcelona, de data 30 de setembre de 2015 , en les actuacions número 854/2014, seguides contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, revoquem la sentència impugnada.

Estimem en part la demanda formulada per Palmira i la declarem en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a l'exercici de la seva professió habitual, i el dret a percebre la prestació equivalent al 75% de la base reguladora de 1.414,16 euros, des de la data d'efectes del dia 5 de juny de 2014.

Condemnen a l'Entitat Gestora demandada a estar i passar per aquesta resolució i a que pagui a la demandant la prestació reconeguda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.