Sentencia Social Nº 2159/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 751/2006 de 11 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. ENRIQUE JÍMENEZ ASENJO GÓMEZ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 11 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2159/2009

En el recurs de suplicació interposat per Elena a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 10 de maig de 2007 dictada en el

procediment núm. 751/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial i Mariola , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 20.10.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Mariola contra Dª. Elena , sobre reclamación de cantidad, debo CONDENAR Y CONDENO a Dª. Elena a que abone a la demandante la cantidad de 2.163,97 Euros, más los intereses moratorios correspondientes de esta cantidad, que se calcularán al tipo de interés del 10% anual."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Dª Mariola , mayor de edad, con NIE nº NUM000 , ha trabajado como empleada doméstica de Dª. Elena , desde el 6 de Junio del año 2000. Cuando comenzó su relación la actora con la demandada, la trabajadora residía ilegalmente en España y no tenía permiso de trabajo y residencia y realizaba una jornada a tiempo completo, percibiendo un salario de 600 Euros netos mensuales.

SEGUNDO.- El 8/03/2005, Dª. Elena suscribió con Mariola un contrato de trabajo para el proceso de normalización de trabajadores extranjeros en el servicio doméstico con prestación de servicios para un solo empleador, obteniendo la trabajadora el permiso de trabajo y residencia que permitió a la empresaria afiliar a la actora en la Seguridad Social en fecha 8/08/2005. (folios nº29-ss)

TERCERO.- El día 6/06/2006 Dª. Elena procedió a dar de baja en la Seguridad Social a la trabajadora, extinguiéndose el contrato de común acuerdo entre ambas partes. (lo reconoce la actora en su demanda y se colige del informe de vida laboral)

CUARTO.- En el momento de la extinción del contrato la trabajadora tenía pendiente de percibir la paga de navidad 2005, y las partes proporcionales de las pagas extras de Junio 2006, Navidad 2006 y vacaciones, por un total 898,97 euros. (son las cantidades de la demanda, que no han sido discutidas).

QUINTO.- La empresaria descontaba de su salario a la trabajadora un total de 138 Euros mensuales, que se correspondían con la cantidad que la empresaria abonaba a la Seguridad Social por la afiliación de la trabajadora como empleada de hogar que presta servicios para un solo empleador. (se colige del documento que obra al folio nº60-61 y del reconocimiento de este descuento que realiza la empresaria en su contestación a la demanda.

SEXTO.- Se intentó la conciliación previa con el resultado de intentada y sin efecto (folio nº 4).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la demandada com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant l'addició d'un nou fet provat segon bis, amb el següent text: "En septiembre de 2005 y hasta la exinción de la relación laboral el 6-6-62006, la jornada laboral de la actora era de 5 a 8 de la tarde y su salario era de 300 euros"; la dita pretensió s'empara en allò que consta a l'acta del judici i una sèrie de conjectures que es realitzen en relació a la prova practicada i respecte el document que consta en el foli 33. I per la mateixa via anterior, es demana la supressió del fet provat quart, per considerar que predetermina la part dispositva, indicant-se que el contracte de l'actora era a temps parcial.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació de la modificació proposada. En efecte, hem de recordar, respecte l'addició d'un nou fet provat segon bis, que l'acta del judici és ineficaç als efectes pretesos, atès que no es tracta de prova de part, sinó de la fe pública processal que aixeca el senyor secretari del jutjat. Serà útil a altres efectes, però no és en cap moment prova documental sobre la què basar la revisió fàctica. D'altra banda, hem d'observar que no correspon a la part, ni a aquesta pròpia Sala, la valoració de la prova efectuada, la qual cosa és competència única de la jutjadora del primer grau, llevat error manifest, que no consta concorri en les presents actuacions. I, finalment, volem indicar que per bé que és cert que en el document que obra en el foli 33 consta la prestació de serveis de l'actora per a una altra empresa, es fa constar -en tractar-se d'un informe de vida laboral- que els serveis prestats per la treballador per a EUROLAR; SA ho eren a temps parcial, pel que en cap moment es pot derivar que existeixi una incompatibilitat de prestació de serveis per la demandada a jornada complerta i a temps parcial per a una tercera empresa o, si més no, difícilment podem acceptar que el dit document palesi un error en la valoració de la prova. Al què hem d'afegir que la tesi de la postura de la demandada es basà essencialment en una testifical que la jutjadora del primer grau valora en forma efectiva, sense que li mereixi credibilitat i tenint present la resta de la prova practicada, sense que la Sala, pels motius expressats, tingui competències per tal de tornar a efectuar la dita valoració sense cap suport fàctic efectiu, que el recurs no ofereix.

I respecte el fet provat quart, cal fer esment que la predeterminació consisteix en el vici d'incloure en el relat fàctic expressions jurídiques que haurien d'integrar-se en la fonamentació jurídica i que, pel seu contingut, produeixen indefensió a l'altra part. Doncs bé, és evident que el dit contingut l'únic que constata és que existia un impagament de determinats conceptes salarials, el què no és, per se, cap element jurídic, sinó una constatació fàctica, sense que, d'altra banda, se'ns aporti cap element fàctic que desvirtuï que el vincle contracte entre les parts era a jornada complerta, en relació a les reflexions fetes anteriorment.

SEGON. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia per la recorrent la infracció de l' art. 16.5 del RD 1424/1985 . La tesi del recurs passa en aquest punt es basa essencialment en la consideració que la jornada de l'actora era a temps parcial. És evident que la desestimació de la revisió fàctica ha de comportar també la d'aquest motiu, atès que cap element fàctic té la Sala per compartir les argumentacions de la recorrent, pel que difícilment podem compartir que la retribució fos per hores i no a jornada sencera.

TERCER. Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 23.3 del D 2346/1969, l'art. 9.1 del RD 1637/1995, l'art. 81.5 de la Llei 52/2002 i l'art. 15 de la TAS "118/2003 ". La lògica del recurs incorre en aquest motiu, de nou, en l'afirmació de que el vincle contractual era a temps parcial, aquest cop en el terreny del sistema de cotització dels treballadors de la llar, pel que hem de reiterar l'argumentació abans efectuada, amb la conseqüència de la desestimació d'aquest motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Elena contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 32 de Barcelona en data 10 de maig de 2007 , recaiguda en les actuacions 751/2006, en virtut de demanda deduïda per Mariola contra la dita recorrent en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat la part actora actuant en el recurs la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.