Sentencia Social Nº 2170/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2712/2009 de 17 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2008 - 0015938

fc

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2170/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 22 de desembre de 2008 dictada en el procediment Demandes núm. 272/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Fulgencio , ha actuat com a ponent

Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 1 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando en los términos expuestos la demanda interpuesta por Don Fulgencio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro a la parte actora, en situación de incapacidad permanente grado de absoluta para todo trabajo, con origen en enfermedad común, y condenando, en consecuencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social, a que le reconozca y abone con cargo a la Seguridad Social española una pensión vitalicia y mensual inicial ascendente 127,74 euros, todo ello sin perjuicio de posteriores actualizaciones, revalorizaciones y complementos, y con efectos económicos desde el día 18 de enero de 2007 y con abono de las diferencias correspondientes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Don Fulgencio , nacido el día 22 de Abril de 1.960 (folio 125), se encontraba afiliado y en situación asimilada al alta (folio 65), en el Régimen General de la Seguridad Social por su profesión de camarero (folio 51).

SEGUNDO.- Por resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 14 de diciembre de 2.007, el actor fue declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de camarero por indicar que padecía "hepatopatía crónica enólica en control evolutivo; discopatía L5-S1; portador de prótesis total de ambas caderas (1999 y 2001)", con derecho a una pensión mensual de 26,53 ? y efectos económicos desde el día 18 de enero de 2.007. La pensión resultaba de una base reguladora fijada por el INSS en 598,57 ?, resultado de dividir entre 84 meses las bases de cotización del período 01-04-1999 a 31- 10-2005, conforme figura en el estadillo obrante a folio 50 que se da por probado y por reproducido. Sobre dicha base reguladora, el INSS aplicó el porcentaje del 55 por 100; y para determinar el porcentaje a cargo de España, que fijó en 7,70 por 100, partió de la pensión teórica (329,21), días de cotización en España (514) y días de cotización en otros países (6.160), de donde resultaba una pensión básica de 25,35 ? que con la actualización de 1,18 ? ascendía a 26,53 ? (documentos obrantes a folios 48 a 51 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- Interpuesta por el actor reclamación previa en fecha 22 de enero de 2.008 solicitando la incapacidad permanente absoluta y que se tuvieran en cuenta las cotizaciones efectuadas en Suiza donde había trabajado la práctica totalidad de su vida laboral (folio 40 y 41 que se dan por reproducidos), fue desestimada por la Entidad Gestora por resolución de fecha 14 de febrero de 2.008 (folio 36 a 38 que se dan por reproducidos).

CUARTO.- El actor acredita haber cotizado en Suiza, en el período global 01-04-1999 a 31-10-2005, tenido en cuenta por el INSS, los siguientes períodos y cantidades:

De abril a octubre de 1.999, 18.843,04 ?

De abril a octubre de 2.000, 20.340,75 ?

De abril a diciembre de 2.001, 15.918,73 ?

De mayo a octubre de 2.002, 15.631,20 ?

De abril a octubre de 2.003, 18.863,43 ?

De abril a septiembre de 2.004, 17.483,59 ?

(documentos obrantes a folios 27 a 31 que se dan por reproducidos y actuaciones practicadas como diligencias finales documentos obrantes a folios 139 a 149, 150 a 152 que se dan por reproducidos).

De sustituirse los anteriores períodos, que el INSS ha computado con las bases mínimas actualizadas, por las cotizaciones efectuadas en Suiza, resultaría un total de bases de cotización del período 01-04-1999 a 31-10-2005 por importe de 139.361,17 ?, que dividido entre 84 arrojaría una base reguladora de 1.659,06 ?.

(estadillo cálculo obrante a folio 165 que se da por reproducido en relación con estadillo cálculo INSS obrante a folio 50 que se da por reproducido).

QUINTO.- Partiendo de la referida base reguladora de 1.659,06 ?, y del porcentaje con cargo a España, 7,70 por 100, para la pensión de incapacidad permanente total resultaría una pensión mensual inicial con cargo a al seguridad social española, sin perjuicio de posteriores actualizaciones, revalorizaciones y complementos, por importe de 70,26 ? (1659,06x 55: 100= 912,48x 7,70: 100= 70,26) y para la pensión de incapacidad permanente absoluta resultaría una pensión mensual inicial con cargo a al seguridad social española, sin perjuicio de posteriores actualizaciones, revalorizaciones y complementos, por importe de 127,74 ? (1659,06x 7: 100= 127,74).

SEXTO.- Conforme al estadillo aportado por el INSS para el calculo de la base reguladora, la base reguladora resultante asciende a 656,76 ? y no a 598,57 ? como se ha tenido en cuenta por el INSS, pues el resultado de dividir 55.168,21 (25,236,87 + 29.931,64) entre 84 arroja un resultado de 656,76 (estadillo de calculo obrante a folio 50 con resultado final erróneo que se da por reproducido).

SÉPTIMO.- La parte actora padece hepatopatía esteatósica crónica secundaria a enolismo y virus hepatitis C con cirrosis hepática; VIH sin tratamiento actual por carga viral negativa; portador de prótesis total bilateral de caderas (1999 y 2001) con limitación funcional para bipedestación y deambulación prolongadas; leve protusión discal L4-L5 y discopatía importante L5-S1, lumbopatía secundaria a lumbartrosis moderada sin signos de afectación radicular; hernia hiatal de mediano tamaño

(informe aportado por actor folio 17 y 16, informe ICAM folio 69 y 82 a 92, informe aportado por el INSS al acto de juicio folios 33).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant afectat d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon. L'ens condemnat denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que la hepatopatia crònica enòlica es troba asimptomàtica de del punt de vista clínic i el HIV positiu es troba sense tractament per càrrega viral negativa. La pròtesi bilateral de malucs impedeix la bipedestació i deambulació prolongades i la resta de patologies com la lumbopatia secundària a la lumboartrosi moderada no són limitant perquè no es constata clínicament afectació radicular.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el treballador demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el setè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la hepatopatia esteatòsica crònica secundària al enolisme i virus hepatitis C amb cirrosi hepàtica, i degut també al VIH positu , així com a la pròtesi bilateral de malucs amb limitació funcional per a la bipedestació i deambulació prologades, juntament amb la patologia artròsica lumbar amb discopatia important amb lumbopatia. Tal com raona la magistrada de la instància , el conjunt de patiments i fonamentalment la hepatopatia avançada i les dificultats per desplaçar-se, tenen entitat suficient per impedir de forma absoluta el desplegament de qualsevol activitat assalariada amb el rendiment i regularitat imprescindibles en qualsevol treball per compte pròpia o d'altre. En conseqüència concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, degut a la severitat de les patologies. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat i confirmada la sentència.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona de 22 de desembre de 2008 , dictada en el procediment núm. 272/2008, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.