Sentencia Social Nº 2174/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 663/2004 de 13 de Marzo de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

IL·LMA. SRA. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de març de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2174/2006

En el recurs de suplicació interposat per Ana a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 16 de desembre de 2004 dictada en el procediment núm. 663/2004

en el qual s'ha recorregut contra la part TGSS i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 23 de setembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de desembre de 2004 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Ana frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo absolver y absuelvo a la entidad gestora de los pedimentos en su contra formulados "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La trabajadora Ana , nacida el 04.12.51, con D.N.I. nº NUM000 y en situación de asimilada a la de alta, por paro involuntario no subsidiado, con demanda de empleo, en el régimen general.

2º.- Previo dictamen médico del 13-05-04 de la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades. Por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de 08-06-04, se declaró que no procede declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a prestaciones económicas porque no reúne el requisito de incapacidad permanente. Las lesiones reconocidas en la Resolución son " hemilaminectomia L5-S1 y resección hernia discal. Lumbalgias mecánicas residuales " .

3º.- Contra esta resolución se interpuso reclamación previa, que fue desestimada por resolución expresa de la entidad gestora de 02-08-04.

4º.- La profesión habitual de la actora es la dependienta de carniceria, con contrato de trabajo a tiempo parcial.

5º.- La base reguladora asciende a 472,78 euros y efectos de 21-04-04 . La parte actora acepta base y efectos.

6º.- Las dolencias que presenta la actora son: hemilaninectomia L5-S1 izda, por discopatia L5.-S1 y hernia discal. Fibrosis perirradicular S1 sin signos electromiográficos de afectación motora.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària no la va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent total, postula la defensa de la part actora, com a primer motiu de recurs, la revisió fàctica de l'empara del què preveu l'apartat b) de l'art. 191 L.P.L. alhora que demana, en una redacció confusa com a segon motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral la infracció de les normes que regulen la incapacitat permanent ( sense cita expressa de l'art. 137.3 i 4 de la LGSS) indicant que la descripció de la situació patològica que realiza la sentència impugnada obliga a valorar que està incapacitada per totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, demanant la declaració de incapacitat permanent en grau de total.

SEGON. Respecte a la primera petició, ha de ser atesa, ja que si el CRAM va valorar que la seva patologia li provocaba lumàlgies mecàniques residuals, aquest reconeixements vincula a la part i és trascendent a l'hora de valorar el dret a pensió. En conseqüència, la seqüela descrita ha de ser integrada al relat fàctic.

TERCER. En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15-05-1990, 18-01-1991 i 29-01-1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valoran i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26-06-1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.1 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969.- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut descatacant reiteradament -entre d'altres SSTS de 12- 06-1986, i 24-07-1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poden ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, en el present cas l'actora, de professió habitual dependenta de carniceria, s'ha evidenciat que pateix una afectació important del raquis lumbar, en el que se li ha practicat hemilamectomia L5-S1 per discopatia L5-S1 i hèrnia discal, patint en l'actualitat fibrosi perrricadicular S1 sense signes electromiogràfics d'afectació motora i lumbàlgies mecàniques residuals. La professió descrita és notori que requereix realitzar una bidepestació durant tota la jornada laboral, ja que no es pot realitzar aquesta feina de forma sedant, i també exigeix que es puguin realitzar esforços fisics lleus i mitjans durant tota la jornada, ocasionalment importats.

En conseqüència, ha de ser estimat el recurs, revocada la sentència de instància, en base a l'article 137 de la LGSS, ja que les patologies descrites s'ha de considerar que impedeixen a l'actora la realització de les feines més importants i exigibles en un lloc de treball de la seva categoria professional en qualsevol empresa..

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Ana contra la sentència dictada pel jutjat del social núm. 22 dels de Barcelona de data 16 de desembre de 2004, recaiguda en actuacions 663-2004 contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, hem de REVOCAR I REVOQUEM l'esmentada sentència.

Estimem la demanda i declarem a la demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, i el dret a percebre una pensió per valor del 55% de la base reguladora de 472,78 euros al mes, més increments i revaloritzacions que siguin aplicables, des de la data d'efectes del dia 21-04-2004.

Condemnem a l'INSS a estar i passar per aquesta resolució i al pagament de la pensió en la quantia i forma indicades.

Contra aquesta sentència es por interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els núms. 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral.

Nofiqueu aquesta sentència a les parts i a al Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.