Sentencia Social Nº 2182/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7345/2012 de 21 de Marzo de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de març de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2182/2013

En el recurs de suplicació interposat per Diberetif, S.A.U. a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social 1) de data 30 d'abril de 2012 dictada en el procediment núm. 1199/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Jesús Carlos , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En data 28 d'octubre de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 d'abril de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Que ESTIMOla demanda promovida por Jesús Carlos frente a la empresa Diberetif SA, declaro improcedente el despido sufrido por el trabajador con fecha de efectos de 23/09/2011 y en consecuencia, condeno a la empresa demandada a estar y pasar por tal declaración y a que readmita al demandante en su mismo puesto de trabajo y en iguales condiciones a las que regían la relación laboral con anterioridad al despido; o, a su opción, que deberá ejercitar en el improrrogable plazo de cinco días, a que abone al trabajador, una indemnización de 6.180,61 €, más los salarios de tramitación devengados desde la fecha de efectos del despido hasta la notificación de la presente resolución a razón de 38,33 € diarios.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-El demandante, Jesús Carlos , ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa Diberetif SA, dedicada al comercio al por mayor de maquinaria y equipos, con una antigüedad de14/03/2008, categoría profesional de vendedor y un salario diario bruto con inclusión de pagas extras de 38,33 euros (no controvertido).

SEGUNDO.-Por medio de carta fechada el 23/09/2011, cuyo contenido se da por reproducido, la empresa comunicó al actor su despido por causas económicas y de producción con efectos de esa misma fecha. En la carta se justifica la decisión extintiva en los siguientes términos: 'Como vd. conoce la situación del comercio, y sobre todo la situación que está atravesando la empresa, que está sufriendo un descenso en las ventas muy acusado, y debido a las pérdidas que la misma está teniendo durante los últimos años, y que en concreto en el año 2010 superaron los novecientos mil euros, y que en este año 2011 en fecha 31 de Agosto ya hay unas pérdidas de prácticamente la misma cantidad que en todo el año anterior. Y si a esto le añadimos la disminución de las ventas en la tienda en la que vd. se encuentra trabajando, de un 18% del año 2009 con respecto del año 2010, y que en este año se acrecienta aún más con una disminución de ventas con respecto al año anterior de cai un 10%, es por lo que buscando alternativas para superar la difícil situación económica actual, evitando así que se vuelva irreversible, e intentat así evitar el cierre de más tiendas nos hemos visto en la necesidad de amortizar su puesto de trabajo y resolver su contrato.' (folios 231 y 232).

TERCERO.-La cuenta de pérdidas y ganancias de la empresa demandada, en los últimos ejercicios, ha arrojado los siguientes resultados:

- Ejercicio 2009: - 3.636.595 €

- Ejercicio 2010: - 911.714 €

- Ejercicio 2011: - 1.257.987 €

(folios 58 y 107).

CUARTO.-La empresa cuenta con 15 tiendas (folio 59), entre ellas la de Bescanó, provincia de Girona, en la que el actor prestaba servicios y en la que junto al actor trabajaban otros dos empleados (testifical Sra. María Purificación , trabajadora de la citada tienda).

En octubre/noviembre de 2011 la empresa destinó a la tienda de Bescanó a un nuevo trabajador, llamado Albert, que pasó a desarrollar las mismas funciones que realizaba el actor antes de ser despedido. Este nuevo trabajador causó baja médica el 12 de enero de 2012 y no volvió a tienda (testifical Doña. María Purificación ).

En fecha 1/03/2012 la empresa contrató a un nuevo trabajador a tiempo completo con categoría de dependiente para realizar las funciones que hasta la baja médica había desempeñado Albert. La modalidad contractual empleada fue la de contrato por tiempo determinado eventual por circunstancias de la producción, indicándose en el mismo que venía motivado por la 'acumulación de tareas de tienda' (folios 218 y 219).

QUINTO.-El demandante no ostenta ni han ostentado la condición de representante unitario o sindical de los trabajadores (no controvertido).

SEXTO.-El acto de conciliación previo al proceso concluyó con el resultado de intentado sin efecto (folio 5).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor i declarà la improcedència del seu acomiadament per causes objectives, concretament econòmiques i de producció, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació.

La sentència d'instància va estimar la demanda argumentant que encara que l'empresa havia acreditat pèrdues importants l'any 2009, aquestes havien disminuït l'any 2010 i que d'altra banda no havia acreditat la demandada que a la tenda on treballava l'actor hi haguessin hagut pèrdues durant aquests últims anys i, per fi, que posteriorment a l'acomiadament de l'actor es va contractar a dos nous treballadors que realitzaven la seva mateixa tasca.

SEGON.-En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent sol.licita la modificació del fet provat tercer, en el sentit d'afegir-hi el següent: 'Siendo las pérdidas acumuladas a 31 de octubre de 2011 de -22.366.213€. Que en el año 2011 ha procedido a aumentar el capital social de la empresa en 23.000.000 € por compensación de los préstamos participativos suscritos por TERANA, SAS socio único de la empresa'. Fonamenta la pretensió en el document nº 1 que va aportar com a prova, que és l'informe de l'Auditoria Pricewaterhouse Coopers Auditores, S.L. i de l'informe de l'Administrador únic de l'empresa.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests principis és evident que el motiu ha de ser desestimat, perquè es fonamenta un informe (el de l'auditoria) que no va ser ratificar en judici, i el segon és un informe redactat per la pròpia recurrent, motiu pel qual el magistrat d'instància ja argumenta que te poca fiabilitat.

TERCER.-En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de la Llei de Procediment Laboral, la recurrent al.lega la infracció i aplicació incorrecte de l'article 51 en relació amb l ' article 52 c ) de l'Estatut dels Treballadors i argumenta, amb síntesis, que l'empresa ha acreditat que ha tingut unes pèrdues molt importants en els últims tres anys i que si va contractar a dos treballadors temporals en la tenda on treballava l'actor va ser per cobrir la pujada de vendes de la campanya de Nadal i les vacances dels altres dos treballadors de la tenda.

Pel que fa a l'acomiadament objectiu per causes econòmiques, les sentències d'aquesta Sala de dates 13 de maig i 9 de desembre de 2009 i 25 de març de 2.010 (R. 690/09 , 5411/09 i 7580/09 ), entre d'altres, assenyalen que la doctrina del Tribunal Suprem ha vingut a establir, en síntesi, que la justificació d'un acomiadament d'aquest tipus ha de judicar-se a partir de l'anàlisi de tres elements: el supòsit de fet que determina l'acomiadament -'la situación negativa de la empresa', la finalitat que s'assigna a la mesura extintiva adoptada (atendre a la necessitat d'amortitzar un lloc de treball amb la finalitat de contribuir a superar una situació econòmica negativa) i 'la conexión de funcionalidad o instrumentalidad' entre la mesura extintiva i la finalitat que aquesta té.

També ha posat de relleu el Tribunal Suprem, en la sentència de 24 d'abril de 1996 , que l'expressió legal que es refereix a que la mesura serveixi per a 'la superación de situaciones económicas negativas', no es refereix a que la mesura extintiva garanteixi l'efectiva superació de la crisi, sinó que n'hi ha prou amb que pugui contribuir a ella

D'altra banda, també ha assenyalat el Tribunal Suprem que cal examinar la connexió funcional o instrumental entre la mesura extintiva adoptada i l'objectiu de fer front a la situació econòmica negativa, aconseguint un nou equilibri que permeti reduir les pèrdues o recuperar els beneficis. La doctrina de les sentències de 15 d'octubre de 2.003 i 11 de juny de 2.008 , considera que quan s'acrediten pèrdues rellevants, els acomiadaments poden tenir un principi de justificació, atès que amb ells 'se reducen directamente los costes de funcionamiento de la empresa, aumentando con ello las posibilidades de superación de su situación negativa', i s''afirma també de vegades que 'si las pérdidas son continuadas y cuantiosas se presume en principio, salvo prueba en contrario, que la amortización de puestos de trabajo es una medida que coopera a la superación de la situación económica negativa'.

Això no obstant, la sentència de data 29 de setembre de 2.008 , citada abans, afirma que aquesta conclusió s'ha de matisar perquè aquesta connexió no és automàtica; no estableix una relació directa entre el nivell de les pèrdues i el nombre dels acomiadaments i tampoc pot veure's com una presumpció que desplaci al treballador acomiadat la càrrega d'acreditar els fets dels quals es pugui derivar la manca de connexió entre la mesura extintiva i l'objectiu que aquesta ha de perseguir. 'Por ello, ni se puede presumir que la empresa por el solo hecho de tener pérdidas en su cuenta de resultados pueda prescindir libremente de todos o de alguno de sus trabajadores, ni tampoco se le puede exigir la prueba de un hecho futuro, que, en cuanto tal, no susceptible de ser acreditado, como sería el demostrar la contribución que la medida de despido pueda tener en relación con la situación económica negativa de la empresa. Lo que se debe exigir son indicios y argumentaciones suficientes para que el órgano judicial pueda llevar a cabo la ponderación que en cada caso conduzca a decidir de forma razonable acerca de la conexión que debe existir entre la situación de crisis y la medida de despido'.

I, per últim, en la sentència de 29 de novembre de 2010 es diu, citant sentències anteriors de la Sala que 'en tal sentido ha de recordarse nuestro criterio respecto de que la decisión extintiva ha de constituir una «medida racional en términos de eficacia de la organización productiva y no un simple medio para lograr un incremento del beneficio empresarial» [ SSTS 21/03/97 -rcud 3755/96 -; y 30/09/98 -rec. 4489/97 -], de forma que «en el primer caso la extinción del contrato por causas objetivas ... sería procedente, mientras que en el segundo sería improcedente» ( SSTS 04/10/00 -rcud 4098/99 -; y 03/10/00 -rcud 651/00 -'.

Ara bé, l'acomiadament que s'està judicant és de data 23 de setembre de 2.011, per la qual cosa resulta d'aplicació la modificació introduïda en el text dels preceptes citats per l'empresa pel R.D. Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.

Tal com es diu en la recent sentència d'aquesta Sala, de data 23 d'abril de 2012 , amb cita de la d'1 de desembre de 2.011 , la modificació abans citada,

'introduce una nueva configuración del despido objetivo individual por causas económicas, técnicas, organizativas y de producción que regula el art 52 c) del ET , para remitirse a lo dispuesto en el art. 51.1º del mismo cuerpo legal , que pasa a tener la siguiente redacción: 'Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa. A estos efectos, la empresa tendrá que acreditar los resultados alegados y justificar que de los mismos se deduce mínimamente la razonabilidad de la decisión extintiva. Se entiende que concurren causas técnicas cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los medios o instrumentos de producción; causas organizativas cuando se produzcan cambios, entre otros, en el ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal y causas productivas cuando se produzcan cambios, entre otros, en la demanda de los productos o servicios que la empresa pretende colocar en el mercado. A estos efectos, la empresa deberá acreditar la concurrencia de alguna de las causas señaladas y justificar que de las mismas se deduce mínimamente la razonabilidad de la decisión extintiva para contribuir a mejorar la situación de la empresa o a prevenir una evolución negativa de la misma a través de una más adecuada organización de los recursos, que favorezca su posición competitiva en el mercado o una mejor respuesta a las exigencias de la demanda'.

La novedad que introduce el RDL 10/2010, es una flexibilización de los requisitos exigibles para considerar procedentes las extinciones de contratos de trabajo por este tipo de causas............... aunque 'Sigue siendo aplicable el criterio establecido por el Tribunal Supremo en las precitadas resoluciones, que impone al empresario la carga de acreditar estos extremos, por ser a quien corresponde probar la realidad de las causas o factores desencadenantes de los problemas de rentabilidad o eficiencia de la empresa. Lo que supone de un lado, la identificación precisa de dichos factores, y de otro, la concreción de su incidencia en las esferas o ámbitos de afectación señaladas por el legislador. Esta concreción se refleja normalmente en cifras o datos desfavorables de producción, o de costes de factores, o de explotación empresarial, tales como resultados negativos en las cuentas del balance, escasa productividad del trabajo, retraso tecnológico respecto de los competidores, obsolescencia o pérdida de cuota de mercado de los productos o servicios, etc.

Y, por supuesto, en aplicación de esa misma doctrina jurisprudencial, se mantiene la exigencia de que se dé una necesaria correlación entre la amortización del puesto de trabajo y la finalidad esencial de conseguir una mejora económica de la empresa, una conexión de funcionalidad o instrumentalidad entre la extinción o extinciones de contratos de trabajo decididas por la empresa y la superación de la situación desfavorable. Sobre este extremo, la Ley no exige que tenga que demostrarse de forma plena e indubitada que la extinción del nexo contractual lleve consigo necesariamente la consecuencia de superar la crisis económicas o garantizar la viabilidad futura de la empresa'.

Ara bé, aquesta flexibilització dels requisits que abans s'exigien, no eximeix l'empresa del deure d'acreditar que, efectivament, existeixen una sèrie de dificultats d'una certa entitat, per superar el quals és una mesura adequada i raonable l'extinció dels contractes de treball. És a dir, el que no es permès és utilitzar qualsevol situació purament puntual, que pugui incidir en un moment determinat en l'activitat de l'empresa, per a adoptar la decisió d'acomiadar, que només es pot adoptar quan els problemes de l'empresa siguin d'una certa entitat i importància i afectin al conjunt de la seva activitat, de tal manera que realment perjudiquin el seu bon funcionament considerat de manera global i no només quan es tracti dels ordinaris i habituals problemes merament episòdics i transitoris que es produeixen en la normal activitat de qualsevol empresa en més o menys freqüència com a conseqüència lògica de la seva actuació en el mercat.

QUART.-Aplicant la totalitat de la doctrina citada al present litigi, la Sala entén que en el present supòsit la resolució impugnada no ha infringit els articles citats, atès que, tal com correctament argumenta el magistrat d'instància, l'empresa no va aconseguir acreditar els motius en que basava l'acomiadament de l'actor.

Recordem que segons la carta d'acomiadament la recurrent fonamentava l'extinció del contracte en causes econòmiques i de producció. Doncs bé, pel que fa a les causes econòmiques, és cert que aquestes es van acreditar en el seu conjunt, segons consta en el fet provat tercer, durant els anys 2009, 2010 i 2011. Ara be, cal tenir en compte que l'empresa té unes 15 tendes en tot el territori nacional i que l'actor treballava a la tenda situada al poble de Bescanó i tal com correctament afirma el magistrat d'instància, la demandada no va acreditar que en la citada tenda s'hagués produït una baixada de les vendes.

Però és que a més, tal com també argumenta el magistrat d'instància, és una dada molt important ha tenir en compte que tal com consta en el fet provat quart, l'empresa, només un mes després d'acomiadar l'actor, va contractar a un altre treballador per realitzar les seves tasques i que posteriorment, quan aquest va cessar per baixa mèdica, en el mes de gener de 2012 i ja no va tornar a la tenda i un mes i mig després (el dia 1 de març) en va contractar un altre treballador amb un contracte eventual 'de acumulación de tareas de tienda'.

Sobre aquestes contractacions argumenta la recurrent que el primer treballador es va contractar per la pujada de feina que comporta la campanya de Nadal i el segon per substituir els altres dos treballadors durant les seves vacances. Doncs bé, la Sala no por acceptar aquest argument atès que no s'entén que s'hagi d'amortitzar el lloc de treball del demandant a finals de setembre i en el mes d'octubre es necessiti contractar a un altre treballador per fer la mateixa feina perquè ja comença la campanya de Nadal i menys es pot acceptar que els altres dos treballadors de l'empresa realitzin les seves vacances a partir del mes de març, especialment quan aquest motiu no consta en el contracte que es troba als folis 218 i 219 de les actuacions, ja que el contracte signat ho va ser acumulació de tasques i no per interinitat.

Així, doncs, el cert és que la demandada no va acreditat la necessitat d'amortitzar el lloc de treball de l'actor, el que comporta la desestimació del motiu.

CINQUÈ.-La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per DIBERETIF, S.A.U. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona, en data 30 d'abril de 2012 , que va recaure en les Actuacions 1199/2011, en virtut de demanda presentada pel Don. Jesús Carlos , contra l'esmentada empresa, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400€. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositada i consignada, a les que es donarà el seu destí legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.