Sentencia Social Nº 2229/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2461/2011 de 20 de Marzo de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de març de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2229/2012

En el recurs de suplicació interposat per BCN 92 Ship Repairs, S.L. a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 1 d'octubre de 2010 dictada en el procediment núm. 589/2009, en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Carlos , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 5 de juny de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 d'octubre de 2010 , que contenia la decició següent:

'Que desestimando la demanda promovida por Bcn Repair Ship Repairs SL debo absolver y absuelvo al Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social y Carlos de las pretensiones de la demanda'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que por resolución administrativa de 19-1-2009 se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por Carlos el 13-11-2007, así como el recargo en las prestaciones de seguridad social con un incremento del 50% con cargo a la empresa BCN 92 Ship Repairs SL.- folio 384-

SEGUNDO.- Que disconforme con la anterior resolución administrativa la parte actora, Bcn 92 Ship Repairs SL, interpuso interpuso la pertinente reclamación previa contra la anterior resolución administrativa señalando en esencia que el accidente se produjo de forma fortuita.

TERCERO.- Que la parte actora no desvirtúa con la prueba practicada los hechos determinantes del accidente de trabajo producido, recogidos en el acta de infracción emitida por la Inspección de Trabajo, a la cual íntegramente me remito, y de la cual se ampara la resolución administrativa impugnada, esencialmente:

El día 13 de noviembre de 2007 a las 10 horas el trabajador Carlos , con la categoría profesional de montador en la sección de producción y antigüedad en la empresa de 1-1-2005 se encontraba junto con otro compañero realizando tareas de montaje de la hélice situada en el eje de babor denominado Paraffine. Para realizar esta operación, debido al peso y dimensiones de la hélice, ésta se sujeta con ternales y polipastos para elevarla y posteriormente encararla y colocarla en el eje. Se hizo un primer intento de colocación de la misma elevándola con la ayuda de dos polipastos- cuyas cadenas se unían a dos de las cuchillas tensadas con bragas- poniéndolas frente al eje, pero al no quedar bien encaradas, ésta se volvió a bajar - para volver a subir- y se colocó verticalmente dentro de un palet de madera situado en el suelo y apuntalado con dos tacos de madera a la cuna del barco. El Sr Carlos se encontraba colocado entra la hélice y la cuna del barco cuando el palet de apoyo del barco se rompió abalazándose la hélice sobre el trabajador y quedando éste atrapado entre el centro de la misma y el saliente del hierro de la viga del barco. Como consecuencia sufrió lesiones en la caja torácica, costillas y afectación de órganos internos....' ' A pesar de recoger la evaluación de riesgos del puesto de trabajo de producción la caída de objetos por desplome o derrumbe, no se adopta ninguna medida preventiva para el caso que durante el montaje no encaje a la primera con lo que se debe bajar y volver a subirla'.- folios 441 y ss, 451, 452.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma el Sr. Carlos . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància,que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 19 de gener de 2.009 , que la va declarar responsable, per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador Don. Carlos , el dia 13 de novembre de 2.007, i l'imposà un 50% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.

La sentència d'instància va desestimar la demanda en afirmar que l'accident no es va produir per un cas fortuït, com al.legava la part actora, sinó que s'hauria d'haver previst la possibilitat de que es trenqués el palet de recolzament de l'hèlice i que s'hauria d'haver donat ordres per impedir que el treballador es pogués accidentar pel trencament de qualsevol material i que, en tot cas, calia haver previst que en hi hagués un espai suficient entre el vaixell i l'hèlice per tal d'evitar que el treballador quedés atrapat en cas de caiguda d'aquesta, tal com va passar.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la modificació dels fets provats primer i tercer. Pel que fa al primer es demana s'hi afegeixi el següent:'Asimismo, se propuso mediante Acta de Infracción núm. NUM000 , la sanción de 2.046€. Mediante resolución de fecha 9 de febrero de 2009, fue confirmada dicha sanción, catalogando la misma en un grado mínimo'.Es fonamenta la pretensió en els docs. que es troben als folis 455 a 488 de les actuacions i 441 a 444.

Així mateix es pretén s'afegeixi en el fet tercer que el Sr. Carlos té la categoria professional d'oficial de 1ª i és Delegat de Personal i de Previsió.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, sense que la modificació es pugui basar en el mateix document en que el jutge ha fonamentat el fet que es vol modificar. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits, cal dir que les dues modificacions han de ser desestimades, perquè encara que són certes, no tenen cap transcendència per a la modificació de la decisió de la resolució impugnada. En tot cas cal fer referència a que la infracció per manca de mesures de prevenció de riscos laborals va ser qualificada per la Inspecció de Treball com a greu i que el fet de que l'actor fos delegat de personal i de prevenció, tampoc té cap importància en el present fet, ja que l'empresa fonamenta la seva demanda en que l'accident va tenir lloc per un cas fortuït i en tot cas el que s'haurà d'examinar és si totes les normes deprevenció de riscos laborals van ser aplicades.

TERCER.En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 123.1 de la Llei General de la Seguretat Social perquè aquest article regula una responsabilitat empresarial que deriva de l'omissió de mesures de seguretat i que aquestes siguin les causants de l'accident i no es tracta d'una responsabilitat objectiva, com ha posat de relleu tant la Sala com el Tribunal Suprem i en el present cas l'accident es va produir perquè es va trencar la caixa de fusta en la que es va recolzar l'hèlice, conducta inexcusable en un treballador amb més de 15 anys d'experiència i format com a Delegat de Prevenció.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, de les quals únicament citarem la de data 16 de març de 2010 (R. 375/09 ), que el recàrrec de prestacions establert a l' article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2 . i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general , articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de mar ç i 22 d'abril de 2.005 . També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem , en la qual es posa de manifest que«la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de laLey de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre, norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que 'en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...'. En el apartado 4del artículo 15 señala 'que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador'. Finalmente, el artículo 17.1 establece 'que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores'. Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

També cal tenir en compte, a més, per resoldre el present litigi, que segons l' article 115.4 b) de la LGSS no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a 'dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado', però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la 'imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira'.

La doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008 , en la qual s'assenyala el següent:

'1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. .......... Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a ), que 'no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira'.

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de 'defender' al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de suactuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que 'en materia de accidentes de trabajo ( SS. de 19.10.2000 , 17.5.2001 , 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001 , que acabamos de citar)' .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , 'el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos'.

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línea que'la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene,cuando no opera como causa exclusiva del accidente, 'entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sustrabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de RiesgosLaboralesdispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudieracometer el trabajador'.

QUART.Doncs bé, en el present cas, en el que no s'han modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió de que l'article esmentat no ha estat infringit. I això pels motius següents:

1)Pel que fa a l'accident, segons consta en el fet provat tercer, aquest es va produir perquè l'actor i els companys que l'ajudaven, estaven intentant muntar una hèlice situada en l'eix de bavor i en no poder-la muntar es va haver de tornar a baixar i es va col.locar verticalment dins d'un palet de fusta que es trobava en el sòl i apuntat amb dos trossos de fusta al vaixell. Doncs bé, el citat palet es va trencar i l'hèlice es a desplaçar sobre el treballador i aquest va quedar atrapat entre el centre d'aquesta i una biga de ferro que sobresortia del vaixell, produint-se l'accident que el va ferir.

2) Doncs bé, tal com correctament argumenta el magistrat d'instància, encara que és cert que el trencament del palet de fusta va ser degut a un cas fortuït, no s'ha de confondre aquest fet amb la producció de l'accident, perquè s'havia de preveure aquesta possibilitat i en tot cas l'empresa hauria d'haver donat les ordres precises per tal d'impedir que un treballador es pogués veure perjudicat pel trencament de qualsevol material o per qualsevol error humà que no constitueixi una imprudència temerària.

3) En aquest sentit s'hauria d'haver previst, tal com posa de relleu la Inspecció de Treball en el seu informe, i en compliment del que disposa l'Annex II, punt I, apart I del RD 1215/1997, de 18 de juliol, que en el muntatge dels equips de treball es tindrà en compte la necessitat d'espai suficient lliure entre els elements mòbils dels equips de treball i els elements fixes o mòbils del seu entorn i el que s'afegeix en l'apartat 10è, quan assenyala: 'los equipos de Trabajo llevados o guiados manualment, cuyo movimiento pueda suponer un peligro para los trabajadores situados en sus proximidades, se utilizarán con las debidas precauciones, respetándose, en todo caso, una distancia de Seguridad suficiente'.

4) Així doncs, l'empresa havia d'haver donat les instruccions necessàries als seus treballadors perquè en cap cas, quan es tracta de muntar equips perillosos, com en el cas que s'està examinant, es situessin en un lloc on no hi hagi lloc suficient per moure's, per tal d'evitar ser atrapats per elements mòbils.

5) No es pot estimar, doncs, l'al.legació de l'empresa de que encara de que s'hagués complert el que disposen els articles citats l'accident hagués tingut lloc igualment, ja que el cert és que si la tasca s'hagués portat a terme d'acord amb el que disposen les normes de prevenció de riscos laborals abans citades, el treballador no s'hagués col.locat en un lloc amb poc espai de maniobra i, en conseqüència, l'accident no s'hagués produït.

Així doncs, és ben evident, que hi va haver tot una sèrie d'infraccions de prevenció de riscos laborals per part de l'empresa, tal com consta en el fet provat quart, per la qual cosa aquesta va incomplir els articles 14, apartats 1 , 2 i 3 i art. 17.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i els articles abans mencionats del RD 1215/1997 i va existir una directa relació de causalitat entre les citades infraccions i el resultat de l'accident.

CINQUÈ.La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per BCN 92 SHIP REPAIRS, S.L., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 1 d'octubre de 2.010 que va recaure en les actuacions nº 589/2009, en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra Don. Carlos , l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recurrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.