Sentencia Social Nº 2232/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6294/2013 de 24 de Marzo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de març de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2232/2014

En el recurs de suplicació interposat per Epifanio a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 3 de setembre de 2013 dictada en el procediment núm. 110/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Hospital Clinic i Provincial de Barcelona, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de setembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimandolas Excepciones de Falta de Acción e Inadecuación del Procedimiento de Despido, respecto de la Demanda interpuesta por Epifanio , contra el HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA, debo absolver y absuelvo a la parte demandada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Epifanio , con Documento de Identidad Número NUM000 , prestó servicios por cuenta y orden de HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL DE BARCELONA, en el centro de trabajo sito en la Calle Rosselló, con Categoría Profesional de Técnico FP2.

El actor prestó un primer servicio el 2 de Agosto de 2004, de sustitución, aislado.

A partir del 22 de Octubre de 2004, el actor trabajó mediante 172 contrataciones y períodos de alta.

El centro de trabajo estaba en la Calle Rosselló, esquina con Casanova, de Barcelona.

Durante el último Contrato de Trabajo, el actor prestó servicios de 8 a 15,30 horas, de lunes a viernes.

El actor trabajó un tiempo de forma fija en la realización de electrocardiogramas.

SEGUNDO.- La Empresa comunicó al actor la finalización de su Contrato de Trabajo con efectos de 2 de Enero de 2013, día en que el actor todavía trabajó.

TERCERO.- El 2 de Mayo de 2005, el actor trabajó, por obra o servicio determinado, 'en régimen de temporalidad con objeto de dar cobertura asistencial a las necesidades del servicio de Cardiología.'.

CUARTO.- El actor no era representante sindical o unitario de los trabajadores.

QUINTO.- Se da por reproducido el Informe de Vida Laboral de la Tesorería General de la Seguridad Social del actor (Documento 4 de la parte demandada).

SEXTO.- Se dan por reproducidos (Documento 5 de la parte demandada):

Contratos de trabajo suscritos con el actor desde el 19 de Marzo de 2010 hasta el 3 de Enero de 2011 (finalizado el 2 de Enero de 2013) y desde el 3 de Marzo de 2013 hasta el 20 de Marzo de 2013 (finalizado el 24 de Mayo de 2013).

SÉPTIMO.- El Salario del actor, con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias, asciende a 64,18 Euros diarios.

Se abonaba mediante transferencia bancaria y se deriva de las últimas nóminas del actor.

OCTAVO.- El 30 de Enero de 2013, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, sobre Papeleta de Conciliación, contra la Empresa.

Dicho Acto se celebró a las 10.36 horas del 25 de Junio de 2013, con el resultado de:

Intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència que desestimà la seva demanda de que es declarés improcedent el seu acomiadament, el qual consta de dos motius, en el primer es demana es declari la nul.litat de la sentència i en el segon el que es denuncia és la infracció de la normativa legal.

El magistrat distància va desestimar la demanda, estimant les excepcions de manca d'acció i d'inadequació del procediment al.legats pel demandant, raonant que l'actora impugna la finalització del contracte temporal que va subscriure amb la demandada i que va finalitzar el dia 2 de gener de 2013, però que posteriorment a aquesta data va continuar treballant per la demandada, concretament en un nou contracte temporal de data 3 de març fins el 24 de maig de 2013,per la qual cosa no va existir un acomiadament i, en conseqüència, no tenia acció per interposar la present demanda, perquè la relació laboral continuava viva i si s'escau, podria presentar una demanda sol.licitat se li reconegués que la seva relació laboral era de caràcter indefinit.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part actora sol.licita es declari la nul.litat de la sentència d'instància per no entrar a examinar el fons de la qüestió, en haver estimar el magistrat l'excepció de manca d'acció i inadequació del procediment, amb la qual cosa ha infringit els articles 103 i següents de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , així com la jurisprudència relativa a la concatenació de contractes i al.lega que aquesta decisió suposa un obstacle processal per a no entrar en el fons de la qüestió i la vulneració al dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l' art. 24 de la Constitució .

Al.lega el recurrent que és pacífic que davant la finalització d'un contracte temporal, si es vol discutir el frau en la cadena de contractes temporals, l'acció que s'ha d'interposar és la d'acomiadament, citant a l'efecte la STSJ de Castella-La Manxa de data 7.10.2010, per la qual cosa el recurs hauria de ser estimat i anul.lada la sentència per infracció de normes de procediment, i que la Sala dicti una nova resolució, en aplicació del principi d'economia processal o be, subsidiàriament, es retornin les actuacions al Jutjat d'instància perquè es dicti nova sentència resolent la qüestió de fons plantejada.

Cal dir que la qüestió ha debat ha estat ja resolta per aquesta Sala, en sentir favorable al recorrent, en la sentència de data 19 de febrer de 2013 (R. 6950/12 ), que va resoldre un assumpte molt similar al present, atès que el demandant era també l'Hospital Clínic i la sentència impugnada provenia del mateix Jutjat i la mateixa doctrina s'haurà de mantenir en el present litigi, per aplicació del principi de seguretat jurídica i perquè la Sala entén que no hi ha arguments que facin modificar l'esmentada decisió. En la dita sentència, es raonava el següent:

'En primer lloc, cal aclarir que la sentència impugnada confon una qüestió processal, com és la de la legitimació ad causam amb una qüestió substantiva com és l'efecte econòmic de la declaració de improcedència de l'acomiadament, de forma que, per tal d'evitar 'que la actora [pueda] obtener [...], a la vez, los efectos de una sentencia de despido improcedente [...] y por otra parte nuevas contrataciones con esa misma empresa', en lloc de desestimar l'acció exercida o estimar-la parcialment, el que fa és negar l'accés a l'empara judicial i apreciar l'excepció de falta d'acció.

Cal recordar que l'acomiadament és un acte unilateral de l'empresari d'extinció del contracte de treball, el qual no necessàriament ha de presentar-se en la forma de l'escrit a que es refereixen els articles 53 i 55 de l'Estatut dels Treballadors, sinó que, com recorda la sentència del Tribunal Suprem de 7.12.2009 (Recurs: 2686/2008 ) que cita anteriors sentències de 26.2.1990 i 14.5.2007 :

'la expresión «despido» [...] también comprende -por lo general- cualquier otro cese unilateralmente impuesto por el empresario al trabajador, aunque estuviese fundado en causa ajena al incumplimiento contractual'.

És cert que determinades sentències del Tribunal Suprem [de 26.2.2003 (recurs 583/2002 ) i 21.11.2005 (recurs 4070/2004 )], s'han pronunciat respecte a cessaments en contractes temporals seguits de nova contractació, en el sentit que no es tractava de veritables acomiadaments, perquè el comiat exigeix l'extinció de la relació i el consegüent cessament en els serveis i en conseqüència es deia en aquells cassos que la reacció adequada no és plantejar una demanda d'acomiadament, sinó l'exercici de 'una acción encaminada a tener por improcedente o inadmisible esa alteración ', però es tracta de supòsits de nomenament de personal estatutari sense interrupció de la prestació, que no són assimilables al cas present.

En el present supòsit, hi ha una declaració extintiva per part de l'empresa i es produeix un concret efecte extintiu, per tan, la manera de impugnar aquesta decisió empresarial és l'acció per acomiadament ja que la posterior contractació i reincorporació en la prestació de serveis a la mateixa empresa no altera la existència d'un acomiadament. La nova contractació no elimina les conseqüències extintives del comiat que si no fossin impugnades es consolidarien ( STS 7.12.2009 Recurs: 2686/2008 ).

Per altra part, l'acció exercida per la demandant pretén que la clàusula de temporalitat dels contractes subscrits, seria fraudulenta en tan que, sota l'aparença de legalitat aquestes clàusules persegueixen un resultat de temporalitat prohibit per l'ordenament jurídic, en conseqüència, la relació laboral esdevindria indefinida, la qual cosa comporta, entre d'altres efectes la manca d'eficàcia del posterior contracte temporal per obra o servei determinat ( ss TS 20.2.2007 Rec. 2580/1996 i 22.2.2007 Rec. 4969/2004 ). Per tan es tractaria d'un fet, el de la continuïtat de la prestació de serveis vinculada a un contracte amb clàusula de temporalitat nul la, que afectarà eventualment a l'acreditació de salaris de tramitació ( article 56.1.b) ET ), però no enerva l'acció per comiat.

En definitiva, te raó el recurrent. No es pot admetre que la demandant no tingui acció d'acomiadament per haver-se satisfet les seves pretensions, ja que l'acció s'orienta al reconeixement del frau de llei en la contractació, qüestió sobre la qual omet pronunciar-se la sentència, i la seva condició de personal laboral indefinit de l'Hospital Clínic. Si la demandant no hagués estat cessada per finalització del contracte el dia 11.3.2012, no hauria romàs sense treballar des d'aquesta data fins el 25.3.12, data aquesta última en què subscriu un nou contracte amb l'Hospital demandat, de forma que hi ha un perjudici evident derivat del comiat i per tan correspon l'acció en aquesta modalitat processal especial amb l'única conseqüència, per al cas de declarar-se la improcedència de l'acomiadament, de descomptar dels hipotètics salaris de tramitació els percebuts a partir del 25.3.2012'.

TERCER.S'entrarà a examinar, seguidament, el fons de l'assumpte, tal com sol.licita de forma principal el recurrent, en aplicació del principi d'economia processal i tenint en compte que en el relat fàctic de la sentència consten tots els fets necessaris per resoldre el present litigi.

En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei processal laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit, per inaplicació, l'art. 15.3 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb els articles 54, 55 i 56 de la mateixa llei, així com la jurisprudència i al.lega, en síntesi, que en la demanda s'al.legava que la relació laboral de l'actora era indefinida per frau en la contractació i, per tant, la finalització del contracte que s'impugna és un acomiadament i això perquè l'Hospital utilitza de forma massiva la contractació temporal i en segon lloc per l'existència d'un contracte amb un objecte generalista en evident frau de llei, concretament el signat el dia 2 de maig de 2005 (fet provat tercer), per la qual cosa demana que es declari que la relació laboral de l'actor amb la demandada era de caràcter indefinit, perquè s'ha d'analitzar el total de la contractació i en que aquest, també perquè existeix un contracte en frau de llei a la cadena contractual, supòsit idèntic a l'examinat per aquesta Sala en la sentència de data 28.10.2010 , en la que es va estimar el recurs per l'existència d'un sol contracte signat en frau de llei (en aquell cas es referia a l'Hospital de St. Pau).

Aquesta Sala s'ha pronunciat ja reiteradament sobre la pràctica habitual a l'Hospital Clínic d'atendre parcialment les seves necessitats productives ordinàries i estructurals a través de la successiva subscripció de contractes temporals, i uns cops l'ha declarat fraudulenta ( sentències de 28,10,2010, Recurs 7314/2010, 21.9.2011 , Recurs 5063/2010) o en altres ocasions l'ha convalidat (sentències de 14.5.2012 Recurs 931/2012, 21.1.2011 Recurs 399/2011 o 19.2.2013 ( R. 6950/12 ) sempre atenent a la causa real de la contractació.

Per resoldre el present litigi s'ha d'aclarir, en primer lloc, que s'ha de refusar l'al.legació de la demandada de que en el cas que s'està examinant només es poden examinar als contractes signats a partir del de 23.4.2010, atès que entre aquest contracte i l'anterior, que va finalitzar el dia 19.3.2010, van transcórrer 35 dies i, en conseqüència, és va trencar el vincle essencial del contracte, perquè no és aquesta la doctrina del Tribunal Suprem en relació a aquesta qüestió.

En efecte, el nostre alt Tribunal, va modificar la seva anterior doctrina referent a que si entre un contracte temporal i l'altre existia una interrupció superior a 20 dies (que és el termini que estableix la llei per impugnar l'extinció del contracte), el vincle ja s'havia trencat, argumentant que el que s'havia d'examinar era tota la sèrie de contractes temporals i el vincle essencial del contracte, amb independència de si la interrupció entre un contracte o l'altre superava els 20 dies, afirmant que aquesta interrupció s'hauria de valorar cas per cas. Concretament en la sentència de data 12 de juliol de 2010 , en la que es citen les anteriors de 8 de mar ç i 17 de desembre de 2007 , es diu el següent;

'en supuestos de sucesión de contratos temporales, si existe unidad esencial del vínculo laboral, se computa la totalidad de la contratación para el cálculo de la indemnización por despido improcedente, ha sido seguida por las Sentencias ya más recientes de 29 de septiembre de 1999 (rec. 4936/1998 ); 15 de febrero de 2000 (rec. 2554/1999 ); 15 de noviembre de 2000 (rec. 663/2000 ); 18 de septiembre de 2001 (rec. 4007/2000 ); 27 de julio de 2002 (rec. 2087/2001 ) 19 de abril de 2005 (rec. 805/2004 ) y 4 de julio de 2006 (rec. 1077/2005 ), y si bien en varias de estas resoluciones la Sala ha tenido en cuenta como plazo interruptivo máximo el de los veinte días previstos como plazo de caducidad para la acción de despido , también ha señalado que cabe el examen judicial de toda la serie contractual, sin atender con precisión aritmética a la duración de las interrupciones entre contratos sucesivos. Así, por ejemplo, se ha computado la totalidad de la contratación, a pesar de la existencia de una interrupción superior a 20 días, en los supuestos resueltos por las sentencias de 10 de abril de 1995 (rec. 546/1994 ) y 10 de diciembre de 1999 (rec. 1496 /1999 ), con interrupción de 30 días, y de coincidencia con el período vacacional en el auto de 10 de abril de 2002(rec. 3265/2001)'. La doctrina establecida en esa serie establece el principio de la unidad esencial del contrato, cuando la reiteración de contratos temporales evidencien la existencia de unidad de contratación'.

QUART.Entrant seguidament a examinar el fons de l'assumpte,cal posar de relleu que en el present cas l'únic contracte que el demandant afirma que es va signar en frau de llei (entre els 172 contractes temporals que ha signat) és el de data 2.5.2005, atès que era un contracte per obra o servei determinat amb la durada d'un sol dia, en que la causa era 'dar cobertura asistencial a las necesidades del Servicio de Cardiología'. I s'ha de compartir l'opinió del demandant de que el citat contracte tenia com a base una causa falsa o incorrecte, perquè és evident que una causa tan general com aquesta no pot ser base suficient per a signar un contracte per obra o servei determinat, perquè les necessitats del Servei de Cardiologia, en un Hospital, no és pot pas afirmar que sigui una obra o servei determinat 'amb autonomia y sustantivitat pròpia dentro de la actividad de la empresa y cuya ejecución, aunque limitada en el tiempo, sea en principio de duración incierta', tal com requereix l'article 15.1 a) de l'Estatut dels Treballadors, perquè el dit servei forma part, com és de domini públic, dels serveis essencials i permanents d'un hospital tan gran com és l'Hospital Clínic. Així, doncs, és clar que el citat contracte tenia una causa que no era real.

Ara bé, el que no comparteix la Sala és que l'existència d'aquest únic contracte basat en una causa incorrecte, hagi de portar com a conseqüència la declaració de relació laboral indefinida entre les parts, tal com, en efecte, va decidir la sentència de la Sala de data 28.10.10 , citada pel recurrent, perquè en contra del que afirma la dita sentència, la Sala entén que l'existència d'altres 171 contractes temporals totalment correctes signats per les parts, demostren que no hi ha hagut per part del demandat cap voluntat d'actuar amb ànim fraudulent i que aquell únic contracte d'un sol dia en el qual la causa no era correcta, segurament va ser degut a un error involuntari per part dels serveis administratius del demandat i no pot comportar la declaració de que la relació laboral amb l'actor es va convertir en indefinida, perquè aquesta conseqüència està lligada als contractes celebrats en frau de llei, segons disposa l'article 15.3 de l'Estatut dels Treballadors.

Així, doncs, el motiu s'ha de desestimar, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància, encara que per motius diferents als de la dita sentència, sense que calgui entrar a examinar la qüestió relativa a si és el treballador el qui té dret a decidir entre la readmissió o la indemnització.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Epifanio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona, en data 3 de setembre de 2013 , que va recaure en les Actuacions 110/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA, en reclamació per Acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem la citada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.