Sentencia Social Nº 2242/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 592/2015 de 25 de Marzo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 592/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 25 de març de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2242/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 27 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 306/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Camilo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Acceptar la demanda interposada per Camilo contra Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant:

1- Revoco la resolució administrativa impugnada, i declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau d'Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.045,33€ mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 19/12/2011.

2- Estableixo un termini de d'un any des de la data d'aquesta sentencia a partir del qual podran les parts instar la revisió del grau per agreujament o milloria.

3- Condemno al demandat Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.-El demandant Camilo , nascut el dia NUM000 /1963, i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM001 , prestava serveis com a Peó en fabrica d'estructures per compte d'altri.

Segon.-En situació d'incapacitat temporal des del dia 15/09/2010, va causar alta amb proposta de valoració d'incapacitat permanent el dia 19/12/2011. Es va iniciar expedient per a la valoració d'Incapacitat Permanent, la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, el 05/01/2012 va emetre informe-proposta, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 25/01/2012, en la que es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau de Total, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: ' Genu varo bilaretal (>D). Gonartrosis bilateral de predominio dcho. tricompartimental severa con meniscopatia destructiva ambos meniscos. Tributaria de protesis total de rodilla. Lumbociatalgia dcha. secundaria a herniadiscal L5-S1 con compromiso radicular S1 D. Limitación funcional marcada'.

Tercer.-Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia que fou desestimada per nova resolució de 09/03/2012.

Quart.-Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, puntualitzant que la gonartrosi severa es dels dos genolls, i ambdós son tributaris de pròtesis total, que no obstant es retarda en la mesura del possible atesa la edat del pacient.

Cinquè.-La base reguladora mensual de la prestació demandada és: 1.045,33€ pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 19/12/2011 . '

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pot realitzar tasques sedentàries, tal com es desprèn del document que es troba al foli 36 de les actuacions, que és el dictamen de l'ICAM, perquè no va quedar acreditat que l'actor no es pugui desplaçar a un lloc de treball.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat quart, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus per impedir-li la realització de qualsevol treball, amb independència del que consti en algun dels documents que obren a les actuacions.

Doncs bé, segons consta en el dit fet provat, el demandant pateix una gonartrosi severa en els dos genolls, per la qual cosa tots dos són tributaris de pròtesis total, intervenció quirúrgica que, no obstant, es retardarà en la mesura del possible atesa l'edat del pacient i aquesta patologia li suposa una severa limitació funcional, atès que té serioses dificultats per a una deambulació autònoma i, en conseqüència, la capacitat de bipedestació i deambulacio es troba extraordinàriament limitada, fins al punt que no es pot considerar compatible ni tan sols amb la deambulació necessària per accedir a un lloc de treball, tal com el magistrat a quo afirma en el fonament de dret segon, raonaments que la Sala comparteix.

Apart d'aquesta patologia, que és la més greu, cal tenir en compte que, a més, el demandant també pateix una lumbociatàlgia dreta, secundària a hernia discal L5-S1, amb compromís radicular S1, la qual també li suposa una limitació funcional marcada.

Així doncs, si valorem les dites patologies en el seu conjunt, la Sala entén que, en l'actualitat, l'actor està incapacitat per a realitzar qualsevol tipus de treball, amb independència de que en el moment en que sigui intervingut quirúrgicament, pugui ser revisat el seu estat físic per tal de valorar una possible modificació de grau.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 27 de juny de 2012 , que va recaure en les Actuacions 306/12, en virtut de demanda presentada pel Don. Camilo , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.