Sentencia Social Nº 2246/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 440/2007 de 12 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2246/2009

En el recurs de suplicació interposat per Leoncio a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 31 d'octubre de 2007 dictada en el

procediment núm. 440/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 14 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda interpuesta por Leoncio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Leoncio , nacido el día 7.08.1942, tiene el DNI NUM000 , (hecho no controvertido).

SEGUNDO.- El demandante fue declarado en situación de incapacidad permanente total por enfermedad común para la profesión habitual de mozo especialista metal por resolución del INSS de fecha 23.04.1999, recogiendo como lesiones las

dictaminadas por la UVAMI en su informe de 20.01.1999: "espondiloartrosis moderada-severa con múltiples protusiones-hernias con estenosis de codo del canal raquídeo. Lumbalgia crónica con irradiación ocasional hacia la extremidad inferior izquierda, evidencia clínica y por EMG de afectación radicular (L4), moderada limitación funcional" (f. 86 y 99)

TERCERO.- En fecha de 16.01.2007 el actor presentó una solicitud de revisión, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 19.02.2007, recogiendo las patologías objetivadas por la UVAMI en su informe de 6.02.2007: "Lumbodiscartrosis severa, canal estrecho lumbar, radiculopatía extremidad inferior izquierda, insuficiencia venosa crónica EEII, neoplasia de próstata pendiente de actitud terapéutica (f. 86)

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa por considerar el actor que estaba afecta a situación de incapacidad permanente absoluta, reclamación que fue desestimada por resolución de fecha 8.05.2007 (f. 9).

QUINTO.- La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1288,67 euros mensuales y efectos desde el día 20.02.2007.

SEXTO.- El demandante padece las siguientes dolencias: lumbodiscartrosis severa con canal estrecho lumbar, radiculopatía L5-S1 izquierda, insuficiencia venosa crónica EEII, neoplasia prostática tratada con radioterapia sin signos de recidiva.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per part del demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon. L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137., 1 c) de la Llei General de la Seguretat Social i l'article núm. 12-3 de l'Ordre Ministerial de 15 d'abril de 1969 referit al grau d'incapacitat permanent, i l'article núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social, article núm. 7 del RDecret 1647/1997, article núm.1 del RDecret 1071/1984, RDecret 1300/1995, art. núm. 17 a 19 de l'Ordre Ministerial de 18 de gener de 1996 i RDecret 286/2003, referits a la revisió del grau de la incapacitat permanent. Fa referència a les lesions declarades provades en relació amb la manifestació de la magistrada de que no pot estar massa temps dret, així com a la claudicació a distàncies mitjanes que reconeix el perit mèdic de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que també afirma que te la mobilitat limitada a la flexo-extensió per dolor i que les lesions osteodegeneratives són severes. S'ha d'afegir també que pateix insuficiència venosa a les extremitats inferiors, lumbodiscartrosi severa amb canal estret lumbar i radiculopatia lumbosacra esquerra, a més de la medicació pel càncer de pròstata. Conclou que en conjunt te una limitació gran per a la mobilitat que disminueix la capacitat de desplaçaments, a més de no poder estar gaire temps dret, fet que comporta que no pugui fer treball dependent de mínims esforç amb el rendiment i eficàcia de qualsevol altre treballador amb un mínim de professionalitat. Cita doctrina jurisprudencial.

Tercer. L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social (RDLegislatiu 1/1995 ), que remet a la definició de la legislació anterior dels diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que presenten d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la sentència no atacat estableix que pateix lumbodiscartrosi severa amb canal estret lumbar, radiculopatia L5-S1 esquerra, insuficiència venosa crònica de les EEII., neoplàsia prostàtica tractada amb radioteràpia sense signes de recidiva, i claudicació a distàncies mitjanes segons el perit mèdic de l'ens gestor, afirmació judicial amb valor fàctic que consta en el Fonament de Dret Tercer de la sentència (Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 27 de juliol de 1992 per totes). Aquest quadre patológic reflecteix un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa sedentària, semisedentària o lleugera, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la claudicació a mitjanes distàncies li permet els desplaçaments, i la radiculopatia no es troba filiada com a funcionalment invalidant poden fer petits esforços, sense perjudici dels brots que pugui patir que, a més del tractament mèdic pal.liatiu, comportin una impossibilitat temporal de treball i el corresponent tractament mèdic puntual.

Si be el quadre patològic actual comporta un agreujament de la patologia artrósica del quadre anterior que va donar lloc a la declaració de la incapacitat permanent total, entenem que actualment no te en el seu conjunt entitat suficient per impedir activitats d'alternància postural , semisedentàries o lleugeres.

Per tant hem de desestimar el recurs i i confirmar la sentència de la instància, perquè entenem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el recurrent demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l' article núm. 143 de la mateixa norma .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Leoncio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona de 31 d'octubre de 2007 , dictada en el procediment núm. 440/2007, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.