Sentencia Social Nº 2250/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1832/2006 de 21 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2250/2007

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 16 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm. 312/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 27 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de setembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que estimando parcialmente la demanda formulada por Magdalena , debo declarar y claro a la misma, por agravación, en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo tipo de trabajo, derivada de Enfermedad Común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 318,34 Euros con efectos desde el 8-1-05, más las mejoras legales que procedan. Absuelvo a la demandada TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL de la pretensión formulada en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°) La demandante, nacida el 7-3-41, tiene reconocida la incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, por resolución del INSS de 8-5-95. La patología que dio lugar al reconocimiento de esta incapacidad fue la siguiente: "Cervicoartrosis avanzada con algias y déficit funcional. Síndrome túnel carpiano d. Cifosis dorsal. Podologías bilaterales con lesión gammagráfica de sobrecarga".

2°) El 5-11-04 presentó ante el INSS solicitud de revisión por agravación, que fue denegada mediante resolución de 7-1-05, contra la que interpuso reclamación previa, siendo también desestimada por nueva resolución de 23-2-05, quedando agotada la vía administrativa. En la tramitación del expediente administrativo fue reconocido por el ICAM, que emitió dictamen el 13-12-04 .

3°) Acredita en la actualidad la siguiente patología: las mismas que determinaron el reconocimiento de la IPT, si bien ahora se añade: Cervicoartrosis avanzada amb freqüents algies locals i irradiació a ambdues espatlles. Lumbartrosi amb hernia discal L4- L5 que provoquen limitació funcional pel dolor i impossibilitiat de realització de qualsevol feina que impliqui sobrecàrrega física. Espoló calcan bilateral. Dermatitis radica perctoral dreta. Carcinoma intraductal d'alt Grau a mama dreta. Transtorn adptatiu amb manifestacions ansioso-depressives i tractament farmacológic" .

Resulta de la documental obrante al folio 11.

4°) La base reguladora de la prestación que reclama es de 318,34 Euros.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada l'INSS va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Magdalena . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 i núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta la demandant no la incapaciten per a tasques sedentàries.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el tercer fet declarat provat de la relació fàctica no tacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al sever dèficit funcional cervical i lumbar pel dolor i àlgies provocades pel quadre artròssic avançat, amb irradiació a les espatlles, a més de l'espoló calcani bilateral, la dermatitis ràdica pectoral dreta, el carcinoma intraductal d'alt grau de mama dreta i el trastorn adaptatiu amb manifestacions ansioses depressives i tractament farmacològic. Queda provat que la demandant te severes limitacions per a la mobilitat, tant pel server quadre artrossic com pel carcinoma de mama dreta interductal d'alt grau que comporta la impossibilitat d'activitats que impliquin sobrecàrrega física. S'ha d'afegir el quadre psíquic i la resta de patologies, que han aparegut de nou o s'han agreujat respecte a les objectivades l'any 1995 que consten en la relació fàctica. El conjunt de lesions li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat. Per tant es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS .. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesosels fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Sabadell de 16 de setembre de 2005 , dictada en el procediment núm. 312/2005 seguit a instància de Doña. Magdalena contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL , i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.