Sentencia Social Nº 2252/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6174/2011 de 21 de Marzo de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de març de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2252/2012

En el recurs de suplicació interposat per Juan Pablo a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 13 de maig de 2011 dictada en el procediment núm. 121/2011 , en el qual s'ha recorregut contra la part Cargo Trans Montserrat, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 11 de febrer de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de maig de 2011 , que contenia la decició següent:

'Que ESTIMANDO la excepción de caducidad alegada por la empresa, debo DESESTIMAR la demanda por despido presentada por D. Juan Pablo , con D.N.I. nº NUM000 , contra CARGO-TRANS MONTSERRAT, S.L., absolviendo a la demandada de los pedimentos de la parte actora'

.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor D. Juan Pablo , inició prestación de servicios para la empresa demandada CARGO-TRANS MONTSERRAT, S.L., dedicada a la actividad del transporte de mercancías por carretera y logística, el 2-5-2005, ostentando la categoría profesional de Conductor y percibiendo un salario mensual con inclusión de pagas extras de 1.574,29 euros.

(docum. nº 2 y 3 de la actora unida a la demanda y docum. nº 8 de la empresa demandada)

SEGUNDO.- La empresa demandada el pasado día 13-10-2010, abrió expediente disciplinario al demandante, imputándosele en el pliego de cargos, abandono del puesto de trabajo, así como imprudencia o negligencia en el acto de servicio, y concretamente el día 14-9-2010, cuando jugando con su mechero que llevaba en las manos, se incendió su chaleco, al haberse impregnado con disolvente que estaba usando su compañero de trabajo. Realizó alegaciones en fecha 21-10-2010, poniendo de manifiesto, que estaba ayudando a un compañero de trabajo a limpiar unas plantillas en el lavabo, cuando sin darse cuenta se impregnó el chaleco con disolvente, cuando en un momento determinado al extraer el paquete de tabaco que tenía en el pantalón, le dio un golpe al encendedor, haciendo una chispa, prendiendo fuego al chaleco.

Pliego de cargos y alegaciones del actor que obran en autos aportados por la demandada, que se tienen por reproducidos a los efectos de su integración al presente relato fáctico.

(docum. nº 1 y 3 de la demandada)

TERCERO.- En fecha 25-11-2010, la empresa demandada comunicó el despido disciplinario del demandante, calificando su conducta como muy grave, por abandono del puesto de trabajo, que provocó un accidente, así como la imprudencia o negligencia en el acto de servicios, que implicó un riesgo de accidente o peligro, establecido en el art. 52 del vigente convenio colectivo. En la citada carta se le imputa haber provocado un incendio en los lavabos de la empresa SCA Hygiene, S.A., al manipular un mechero cuando su compañero estaba utilizando disolvente, poniendo en peligro tanto su integridad personal como la de su compañero y el lavabo que quedó muy deteriorado.

Carta que obra en el ramo de prueba de la demandada, y que se tiene íntegramente por reproducida a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 3 de la demandada)

CUARTO.- El pasado día 14-9-2010, en el centro de trabajo de la empresa SCA Hygiene, S.A., y en la zona de servicios que tiene instalada la demandada, y en el interior del lavabo, estaba prestando servicios el trabajador Sr. Víctor , limpiando con disolvente y agua unas plantillas de aluminio. El actor que estaba preparando una carga del Mercadona en las instalaciones de la empresa SCA Hygine, S.A., se dirigió a dichos servicios, entablando conversación con su compañero Sr. Víctor , bromeando con un mechero, cuando inopinadamente lo accionó provocando una llamarada prendiendo en su chaleco y brazo. Entre ambos compañeros apagaron el incendio originado.

El actor después del incidente, acudió a los servicios médicos públicos, iniciando situación de I.T. durante unos días.

(testifical Sr. Víctor , Sr. Esteban y Sr. Laureano , docum. nº 4 a 6 de la demandada)

QUINTO.- El actor acudió el pasado día 13-12-2010 al Colegio de Abogados, solicitando que se le nombrara un Letrado por Turno de Oficio.

Por resolución de 17-2-2011 se le reconoce al actor el derecho de asistencia jurídica gratuita.

(docum. nº 1 unido a la demanda, escrito del actor presentado el 19-4-2011)

SEXTO.- El demandante no ocupa, ni consta que haya ocupado en el último año, cargo representativo o sindical.

SÉPTIMO.- En fecha 1-3-2011, se intentó la conciliación ante el organismo público competente que tuvo lugar intentado sin efecto, según papeleta presentada el día 10-2-2011.

La demanda tuvo entrada ante el Decanato de los Juzgados de Tarragona en fecha 11-2-2011.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència en matèria d'acomiadament que estima l'excepció de caducitat de l'acció. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment en que es van infringir normes o garanties del procediment que causen indefensió, revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191, a), b ) i c) de la Llei de Procediment Laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

SEGON.L'excepció de caducitat apreciada en la sentència de la instància es basa en una data presumpta apreciada pel magistrat coincident amb el mateix dia 13 de desembre de 2010 en què el treballador acomiadat va acudir al Col legis d'Advocats de Tarragona interessant el nomenament d'advocat d'Ofici, atès que considera que no s'ha provat cap data de notificació al treballador demandant de la designa provisional de l'advocat d'ofici per part del Col legi d'Advocats de Tarragona. El magistrat de la instància te per bona com a data de notificació la de 13 de desembre de 2010 malgrat referir en els fonaments de dret la possible data posterior d'una setmana i mitja o dues setmanes segons manifestacions del treballador afectat. Basant-se en la resolució provisional del Col legi d'Advocats de Tarragona de 13 de desembre de 2010 dirigida a l'advocat escollit, la notificació de la qual al professional designat d'ofici tampoc consta, raona que fins a la presentació de la demanda de presentació de conciliació administrativa i demanda judicial el dia 1o i 11 de febrer de 2011 respectivament, han transcorregut sobradament els vint dies hàbils de termini de caducitat.

La part recurrent s'alça en suplicació per denunciar com a primer motiu contra l'estimació de l'excepció de caducitat, la infracció per interpretació errònia de l' article 16 de la Llei 1/1996 de 18 de juliol d'Assistència de Jurídica Gratuïta. Transcriu la norma denunciada i en concret el paràgraf referit a l'acció processal afectada per termini de caducitat, supòsit en què aquesta acció quedarà suspesa fins que recaigui resolució definitiva en via administrativa, reconeixent o denegant el dret a justícia gratuïta. Fa referència a que consta provat que va interessar designa d'advocat d'ofici al Col legis d'Advocats de Tarragona el dia 13 de desembre de 2010, sense que consti en quina data concreta se li va notificar al demandant recurrent la resolució provisional amb la designa del lletrat. Allò que consta provat és la data de la Resolució definitiva de reconeixement del dret a assistència jurídica gratuïta i de designa provisional d'advocat d'ofici del Col legi d'Advocats de 17 de febrer de 2011. Conclou que consegüentment no ha transcorregut el termini de caducitat, de forma que s'ha de tenir per presentada l'acció dintre d'aquest termini.

TERCER.La controvèrsia principal rau en la integració i interpretació de l'article núm. 16 de la Llei 1/1996 d'Assistència Jurídica Gratuïta en la redacció donada per la Llei 16/2005 en relació a la causa de suspensió del termini de caducitat de l'acció d'acomiadament que estableix l'article núm. 21.4 de la Llei de Procediment Laboral a efectes de determinar el període de suspensió del de la caducitat de l'acció d'acomiadament.

El fet provat cinquè i setè de la sentència no s'ataquen en revisió de fets provats del segon objecte del recurs, , de manera que respecte a les dates que aquí interessen recopilem: que el dia 25 de novembre de 2010 l'empresa ocupadora va notificar la decisió d'acomiadament disciplinari al treballador. Que el dia 13 de desembre de 2010 el demandant va acudir al Col legi d'Advocats de Tarragona a fi de que se li reconegués el dret a justícia gratuïta i se li designés advocat d'ofici. Que el mateix dia 13 de desembre de 1010 consta comunicació a l'advocat de la designació provisional supeditada a l'aprovació definitiva per la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta en l'expedient d'intervenció professional núm. TARR 16459/10. Que consta la Resolució de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta de Tarragona del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya de l'expedient de petició de reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta presentat pel col legi d'Advocats de Tarragona núm. TARR 16459/2010 sol licitant, el nom del demandant, que Resol : 1er. Reconèixer el dret d'assistència jurídica gratuïta al sol licitant per a la defensa en judici de les seves pretensions , d'acord amb l'apartat d) de l'article núm. 2 de la Llei 1/1996. b) Confirmar la designació d'advocat realitzada provisionalment pel Col legi d'Advocats de Tarragona d'acord am l'article núm. 16 de la Llei, c) que es notifiqui aquesta Resolució d'acord amb l'article núm. 17 de la Llei 1/1996, fent saber als titulars del dret o interès legítim el dret a la seva impugnació.

No qüestionades les dates de referència que cita el recurrent i consten en la relació fàctica i en el procediment, tan per l' exposició de motius de la Llei 16/2005 respecte a la suspensió del termini per interposar l'acció d'acomiadament, com per l'article núm. 15 de la Llei 1/96 referit a la designa d'advocat de Torn d'Ofici, queda palès que el Col legi d'Advocats no te l'atribució de designar advocat d'ofici de forma definitiva, sinó de forma provisional fins que la Comissió d'Assistència de Justícia Gratuïta depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya reconegui aquest dret, sense oblidar que el termini màxim de suspensió del termini de caducitat mentre es pronuncia la Comissió és de trenta dies i transcorreguts, opera el silenci positiu.

La Sala dissenteix del criteri del magistrat de la instància que en el tercer fonament de dret de la sentència raona que el termini de caducitat no pot quedar suspès per haver demanat també el demandant el benefici de justícia gratuïta que se li va concedir el dia 17 de febrer de 2011, perquè separa l'acte de demanar la designa d'advocat d'ofici i el benefici d'Assistència Jurídica Gratuïta perquè tenen una base jurídica diferent i considera que la suspensió del termini de caducitat opera respecte de la designa d'advocat d'ofici fins al nomenament de l'advocat per part del Col legi d'Advocats, i en canvi l'article núm. 16 de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta no preveu aquesta suspensió, atès que la part demandant pot interposar les corresponents accions amb l'advocat designat, sense esperar el reconeixement del dret a justícia gratuïta.

L'article núm. 2 d) de la Llei 1/1996 estableix el dret a assistència jurídica gratuïta dels treballadors en la defensa dels seus drets laborals, en el qual es troba intrínseca la designa d'advocat ( article núm. 6 i núm. 27 de la Llei 1/1996) que ha de ser del torn d'ofici dels Col legis d'Advocats que operi en la demarcació judicial on s'hagi de plantejar l'acció processal. Aquest dret està sotmès a un procediment concret en els termes establerts per la Llei 1/ 1976, que és una llei especial i posterior a la Llei de Procediment Laboral, a la qual en tot cas complementa en la regulació de l'article núm. 21.4. Així ens trobem que l'article núm. 9 de la Llei 1/1996 estableix que és la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta l'òrgan responsable d'efectuar el reconeixement del dret regulat a la Llei. En el cas de l'ordre social de la jurisdicció, és l'òrgan que ha de resoldre la designa d'advocat del Torn d'Ofici en el procediment de la instància, perquè així ho mana expressament l'article núm. 18 de la Llei en regular els efectes de la Resolució de la Comissió ratificant o revocant el nomenament provisional d'advocat del Torn d'Ofici dels Col legis d'Advocats que mana l'article núm. 15 de la Llei 1/1996 referit a la designa d'advocat del Torn d'Ofici per a les persones incloses en l'article núm. 2 de la Llei, al establir en el primer paràgraf que la designa d'advocat que efectuen els Col legis d'Advocats és provisional, i que aquests serveis col legials han de trametre la petició a la Comissió en el termini de quinze dies per a què resolgui ( art. 17 de la Llei) amb la corresponent notificació a les parts. La primera conclusió a què arribem és doncs que la designa d'advocat d'ofici en l'ordre social està sotmès al procediment establert en la Llei 1/1976 .

Aquesta Llei també estableix en el tercer paràgraf segona frase de l'article núm. 16 modificat per la Llei 16/2005 de 18 de juliol, que'Cuando la acción pueda resultar perjudicada por el transcurso de los plazos de caducidad, ésta quedará suspendida hasta que recaiga resolución definitiva en vía administrativa, reconociendo o denegando el derecho, momento a partir del cual se reanudará el cómputo del plazo.'Aquesta norma es complementa amb la disposició de l'article núm. 21.4 de la Llei de Procediment Laboral que ordena la suspensió del termini de caducitat de l'acció des de la petició de designa d'advocat. Hem de concloure per tant que la suspensió del termini de caducitat s'estén des de la petició d'advocat del Torn d'Ofici del Col legi d'Advocats corresponent fins a la notificació de la Resolució de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que confirma aquella designa provisional, o fins que per fets concloents quedi demostrat el coneixement de la designa per part de l'interessat i el professional assignat. Així ho hem interpretat aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en Sentència de 6 de maig de 2009 ( rec. 552/2009 ) de 4 de desembre de 2007 ( Rec. 45/2007) i en Sentència de 7 de març de 2008 ( rec. 100/2008) que conclou 'Cal fer esment, així mateix, que aquesta mateixa Sala ha vingut considerant que la simple constància de designa de lletrat no és suficient per tal de determinar el reinici del còmput de la caducitat (per totes, la nostra sentència 5912/2004, d'1 de setembre [AS 20042728]). En conseqüència, en matèria de caducitat la data a tenir present com a 'dies ad quem' en què fineix la interrupció de la caducitat és la que es dicta resolució administrativa reconeixent o denegant el dret, sense que sigui d'aplicació -com es fa a la sentència- les regles prescriptives generals. En tot cas, volem aclarir que, lògicament, el còmput de la caducitat s'iniciarà abans en aquells casos en els què consti de forma fefaent una conducta processal de la part que accedeix al dit dret de justícia gratuïta (així, per exemple, si la data d'interposició de la papereta de conciliació administrativa o la demanda és anterior a la dita resolució administrativa).'

Aquesta Sentència afegeix: 'Vol la Sala destacar el tracte diferenciat existent en la matèria entre les institucions de la caducitat i de la prescripció, tal i com s'observa en la norma referida. Així, mentre que quan opera caducitat de l'acció el termini de la suspensió fineix, com es pot veure, a partir de la resolució administrativa que accepta o denega el benefici de justícia gratuïta, en el cas de la prescripció el reinici sorgeix des del moment de la notificació al sol licitant de la designa de lletrat o, en el seu cas, des de la notificació del reconeixement del dret per la Comissió d'Assistència Jurídica. Si bé es mira, el termini aplicable a la caducitat és -en primera instància i llevat que no consti notificació de designa de lletrat- més ample que en la prescripció, doncs el moment de la resolució administrativa -forçosament posterior a la designa provisional per la pròpia dinàmica del sistema- és aquí el de la data de la resolució administrativa. S'ha d'observar, però, que -també a diferència de la prescripció- en el cas de la caducitat el 'dies a quo' és el de la resolució administrativa i no el de la notificació.'

Per altra banda cal recordar la STC 219/2003, de 15 de desembre (RTC 2003219):'la interpretación del art. 16 LAJG (RCL 1996 89), así como, en general, del conjunto del articulado de esta norma legal, debe venir guiada por la finalidad proclamada expresamente por la propia Exposición de Motivos de la misma de garantizar a todos los ciudadanos, con independencia de cuál sea su situación económica, el acceso a la Justicia en condiciones de igualdad, impidiendo cualquier desequilibrio en la efectividad de las garantías procesales garantizadas constitucionalmente en elart. 24 CE(RCL 19782836) que pudiera provocar indefensión, y, en particular, permitiéndoles disponer de los plazos procesales en su integridad'.Ha de regir una interpretació restrictiva de la caducitat en matèria d'aplicació de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta, tal com es desprèn de la doctrina constitucional invocada, partint de què la resolució administrativa de la Comissió sempre és posterior a la designa provisional de professional defensor.

QUART.En aplicació dels raonaments precedents en el cas present hem d'estimar el recurs del recurrent quan indica que la data de finalització del termini de suspensió de la caducitat no era la que aplica la sentència perquè el magistrat ha pres com a data la de la designa provisional de lletrat per part del Col legi d'Advocats corresponent, que per altra banda no consta provada la seva notificació a les parts interessades. Aquesta data de 13 de desembre de 2010 no queda provada com la que correspon a la de notificació de la designa al treballador demandant ni al lletrat designat, ja que no consta aquest extrem fàctic, i no es pot mantenir o deduir de cap pràctica habitual del Col legi d'Advocats de Tarragona no demostrada.

En el cas present queda constància clara en la resolució provisional i en la resolució definitiva de 17 de febrer de 2011 que el demandant va interessar de forma conjunta i indestriable en el mateix dia 13 de desembre de 2010 el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta amb la corresponent designa d'advocat d'ofici, com queda palès pel el número de procediment iniciat coincident amb el núm. De procediment en el qual recau la Resolució definitiva de 17 de febrer de 2011 que resol aquests dos extrems. Partim de la data de notificació de l'acomiadament el dia 25 de novembre de 2010, i de què fins interessar designa d'advocat d'ofici el dia 13 de febrer de 2010 havien transcorregut nou dies hàbils del termini de caducitat dels 20 dies hàbils establerts en l'article núm. 59.3 del Estatut dels Treballadors sense que computin els dissabtes, tal com manté la sentència de la instància. Segons la dicció del citat art. núm. 16 de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta el termini de caducitat va quedar suspès des del dia 14 de desembre de 2010 fins el dia 17 de febrer de 2011, moment de la resolució definitiva que reconeix al treballador el dret a la assistència gratuïta. No obstant, atès que el recurrent va presentar demanda de conciliació administrativa el dia 10 de febrer de 2011 i demanda judicial el dia 11 de febrer de 2011, la suspensió del termini de caducitat va finalitzar el dia 10 de febrer de 1011, havent quedat suspès també pel període fins a la celebració de la conciliació administrativa de 1 de març de 2011, tot i que el termini de caducitat va quedar definitivament interromput amb la presentació de la demanda judicial el dia 11 de febrer de 2011. En el cas present la data efectiva de fi de la suspensió del termini de caducitat no és la expressada en la sentència, ni tampoc la de la resolució administrativa de concessió o denegació del benefici de Justícia Gratuïta i confirmació de la designa d'advocat d'ofici, sinó la que va interrompre el termini de caducitat per interposició de la corresponent demanda de conciliació extraprocessal el dia 10 de febrer de 2011. Havent presentat la demanda judicial el següent dia 11 de febrer de 2011 va estar dintre del termini de caducitat ja que no havia transcorregut cap mes dia de termini des del dia 13 de desembre de 2010.

CINQUÈ.L'estimació del motiu, no obstant, ha de tenir efectes devolutius i no declaratius. Tot i que el recurs articula els objectes per via de l'apartat b) i c) de l' art. 191 de la Llei de Procediment Laboral sobre el fons de la litis d'acomiadament, és evident que l'aplicació de la institució de la caducitat determina que no existeixi pronunciament d'instància en relació al fons del litigi sobre si l'acomiadament disciplinari era o no procedent. De manera que hem de tornar les actuacions a la instància a fi de què entri a conèixer el fons de la controvèrsia jurisdiccional i no causar indefensió a les parts.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació plantejat pel Don. Juan Pablo contra la Sentència de data 13 de maig de 2011 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Tarragona, en el procediment núm. 121/2011 i seguit a instància de l'esmentat Sr. contra CARGO TRANS MONTSERRAT S.L., la qual revoquem.

Amb desestimació de l'excepció de caducitat, declarar que la demanda judicial contra l'acomiadament de 25 de novembre de 2010 es va presentar dintre del termini de caducitat, i retornar les actuacions al Jutjat de la instància per a què dicti Sentencia nova en què entri a conèixer sobre el fons de la pretensió.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.