Sentencia SOCIAL Nº 2253/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1024/2018 de 16 de Abril de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8008379

EL

Recurs de Suplicació: 1024/2018

IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 16 d'abril de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2253/2018

En el recurs de suplicació interposat per Roque a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 19 de juny de 2017 , dictada en el procediment núm. 172/2015, en el qual s'ha recorregut contra Servicios Ingeniería y Montajes, S.A., Fondo de Garantía Salarial, Jesús Ángel , Bruno , Fermín i Dolores , ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 20 de febrer de 2015, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juny de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que DEBO ESRTIMAR Y ESTIMO la excepción de falta de competencia funcional propuesta por Servicios de Ingenieria y Montajes SA y, en su consecuencia, debo absolver a las demandas a los efectos rocesales, dejando imprejuzgado el fondo del litigio y sin perjuicio del derecho del actor a promover su acción frente al Juzgado de lo Mercantil.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- Don Roque , mayor de edad, con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, Servicios de Ingenieria y Montajes SA, desde el día 26 de marzo de 1984, con la última categoría profesional de oficial primera.

2º.- Don Roque carece de la condición de miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores en la empresa.

3º.- En fecha de 15 de diciembre de 2014 la empresa demandada procedió al notificar a Don Roque su cese en el trabajo mediante comunicación escrita y efectos del día 31 siguiente, manifestando en dicha misiva que en fecha 30 de marzo de 2014 se dictó auto en el concurso N81/2014D, del Juzgado de lo Mercantil 8 de Barcelona, por el que se autorizaba la extinción de 13 contratos de trabajo y, entre ellos, el del actor, debiendo producirse la extinción con anterioridad al día 31 d diciembre de 2014. La comunicación daba por resprorducidas las causas del ERE. El salario módulo mensual utilizado a efectos indemnizatorios fue de 2.596,20 € y diario de 86,54 €. Obra en autos la comunicación escrita que damos por reproducida.

4º.- A fecha del despido Don Roque percibía un salario mensual, incluido el prorrateo de pagas extraordinarias, de 3.046,68 €.

5º.- Por auto de 20 de diciembre de 2013, del Juzgado de lo Mercantil 8 de Barcelona, concurso 81/2014D, fue declarada la situación de concurso de la empresa demandada y nombrada administradora concursal, cargo que recayó en Doña Dolores . Obra en autos la referida resolución.

6º.- Por auto de 20 de marzo de 2014, del Juzgado de lo Mercantil 8 de Barcelona, concurso 81/2014D, se acordó la extinción de 13 contratos de trabajo. La extinción de cinco de ellos, entre los que se encontraba el actor, quedaba diferida, quedando fijado el día 31 de diciembre de 2014 como fecha máxima para proceder a la extinción de esos cinco contratos, en atención a las 'necesidades organizativas y productivas de la empresa'. Dicho auto tiene como precedente del acuerdo alcanzado entre empresa y representación legal de los trabajadores. Obran en autos la referida resolución y acta final del periodo de consultas con acuerdo.

7º.- Por Sentencia 90/2014, de 6 de mayo, del mismo Juzgado de lo Mercantil y en el ámbito del mismo proceso concursal, se acordó estimar la demanda formulada por el hoy actor y modificar la lista de acreedores y reconocer a favor del mismo un crédito por los salarios adeudados con la calificación de contingente hasta que se dicte sentencia por el Juzgado de lo Social 33 de Barcelona.

8º.- El día 23 de septiembre de 20154 fue citada sentencia por el Juzgado de lo mercantil en el referido concurso aprobando la propuesta de convenio, ordenando el cese a todos los efectos de la declaración de concurso y el cese de su administrador excepto en las labores derivadas de la sección de calificación y la fiscalización de la completa satisfacción de los créditos contra la masa.

9º.- Se intentó la conciliación por solicitud de 23 de enero de 2015, concluyendo el acto celebrado el día 19 de febrero de 2015 conel resultado de sin avenencia.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada Servicios Ingenieria y Montajes S.A el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la excepció de manca de competència funcional del Jutjat Social, i desestima la demanda, sense entrar en el fons del litigi, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat.

L'objecte del litigi és la impugnació de la comunicació de 15 de desembre de 2014, d'extinció del contracte de l'actor, de conformitat amb interlocutòria del Jutjat Mercantil, que va acordar la extinció del contracte del demandant, integrat en la llista d'afectats de l'ERO col lectiu, que afectava a un grup de treballadors, i que es va fer efectiu de manera diferida en el temps, de manera que en el moment del cessament ja s'havia aixecat la situació concursal (juliol 2014).

SEGON. El recurs conté un primer motiu, de revisió de fets provats, per la via de l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , proposant que el fet provat sisè es modifiqui en el sentit de què, on diu que es va acordar la extinció de 13 contractes de treball, dels quals 5 d'ells quedava diferida, inclòs el de l'actor, 'en atenció a les necessitats organitzatives i productives de l'empresa, amb la data màxima de 31 de desembre de 2014', es digui que es va acordar la extinció de 8 contractes de treball i que altres 5, entre els quals el de l'actor, quedavenafectats'en atenció a les necessitats organitzatives i productives de l'empresa...'.

Es basa en la interlocutòria del Jutjat Mercantil, de 20-03-2014, esmentada en el mateix fet provat sisè. La modificació resultaria transcendent ja que dona lloc a entendre que en la data en què es va dictar la interlocutòria del Jutjat Mercantil va ser efectivament el 15 de desembre de 2014 i no abans, és a dir, amb posterioritat a la aprovació de la proposta de conveni i cessament de la declaració de concurs.

Costa en els folis 96 i següents la citada resolució del Jutjat Mercantil 8 dels de Barcelona, ' Auto resolviendo expediente de extinción y suspensión colectiva de las relaciones laborales ', assumpte 81/2014 , empresa SERVICIOS DE INGENIERIA Y MONTAJES, S.A.

S'observa que en el fonament de dret segon, de la interlocutòria que es designa com a document de referència, es diu que 'tanto la empresa como los trabajadores y la administración concursal han convenido la extinción de los 13 contratos de la plantilla y la modificación substancial de las condiciones de Trabajo ...el acuerdo de extinción se ha alcanzado aceptando los trabajadores la indemnización de 20 días por año trabajado con el tope de 12 mensualidades de salario'.- La fecha de la extinción de los contratos es la del presente auto, para los siguientes trabajadores: (relaciona 8).- El resto de los contratos laborales afectados se extinguirán en atención a las necesidades organizativas y productivas de la empresa con fecha máxima el 31/12/2014 (relaciona 5... entre els quals Roque , amb detall de l'antiguitat i el salari diari).

La part dispositiva, de la mateixa resolució, estableix la extinció dels contractes laborals de 13 treballadors de la mercantil SERVICIOS DE INGENIERIA Y MONTAJES, S.A., acceptant i convalidant l'acord arribat entre l'administrador concursal, la concursada i els treballadors, acceptant els treballadors la indemnització de 12 dies per any treballat amb el topall de 12 mensualitats de salari.

Així resulta que el fet provat sisè, ha transcrit pràcticament de manera idèntica la decisió de la resolució, que per tant no pot ser esmenada tal com el recurs pretén. I en conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu.

TERCER. El segon motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , es dirigeix a sostenir la competència del jutjat social, per dirimir el fons del litigi, atenent a què en el moment de la comunicació de la extinció efectiva del contracte, el concurs ja estava aixecat, cessant per tant la competència del jutjat mercantil per entrar en l'examen del fons de la qüestió suscitada com a acomiadament.

Hem de recordar amb caràcter previ, per tractar-se d'una qüestió d'ordre públic processal, apreciable d'ofici, de conformitat amb la reiterada Jurisprudència en la matèria (sentencies del Tribunal Suprem de 11 de febrer i 27 de març de 1.993, 19 de juliol de 1.994, 2 de juny de 2.008 -rec. 546/2007-, 23 de gener de 2.009 - rec. 250/2008, i d'aquesta Sala de 10 d'octubre de 2.013 -rec. 3634/2013-, 13 de novembre de 2.013 -rec. 1760/2013, i 10 de febrer de 2.014 -rec. 6162/2013-, entre altres)-, que tal como declarar la sentencia de instancia, resulta competència dels òrgans jurisdiccionals mercantils el coneixement de la impugnació de la extinció col lectiva de contractes laborals acordada per Jutjats mercantils segons la reiterada doctrina jurisprudencial en la matèria (sentencia del Tribunal Suprem de 29 de octubre de 2013 - recurs 750/2013- y sentencia d'aquesta Sala de 4 de juny de 2015 -recurs 2017/2015-). Sense perjudici de la possibilitat de interposar recurs de suplicació davant d'aquesta Sala contra aquella resolució, de conformitat amb l' art. 64.8 de la Llei Concursal . (STSJ CAT 3117/2016 de - 04/04/2016, recurs: 5873/2015, núm. de resolució: 1966/2016).

Per a determinar la competència, s'ha de tenir presentquin és el moment en què s'adopta la decisió extintiva,que és durant la situació concursal, tal com queda més amunt exposat. També que la decisió és col lectiva, doncs forma part de l'ERO que ha decidit el Jutjat Mercantil. Partint de què la decisió s'origina en la jurisdicció mercantil i està aprovat l'ERO, la atribució de la competència d'acord amb els articles 8.2 i 64-1 de la Llei concursal , 22/2003, de 9 de juliol, és del jutge del concurs, per a les accions d'extinció col lectiva, com és el cas, sense perjudici de la seva possible impugnació davant d'aquesta Sala, art. 64-8 LC , que no es va realitzar.

Ens trobem doncs amb una resolució judicial ferma,que determina una afectació de l'ERO, d'extinció del contracte de l'actor, acordant el dret a la indemnització corresponent, que és cosa jutjada. No és obstacle a tal afirmació el fet que la eficàcia del cessament es dilati, atenent a les necessitats organitzatives o productives, ja que la jurisprudència ha avalat aquesta possibilitat, en els EROS extintius, tal com es valora en la STS 688/2016, de 20 de juliol, recurs 323/2014 , citada en la sentència del jutjat social, encara que referent a la dilació en el pagament de la indemnització, avala també l'escalonament de la data d'efectes.

Tal com recorda la STS de 21/06/2017, RCUD 18/2017 : 'Las acciones que los trabajadores o el FOGASA puedan ejercer contra el auto en cuestiones que se refieran estrictamente a la relación jurídica individual, se sustanciarán por el procedimiento del incidente concursal en materia laboral. El plazo para interponer la demanda de incidente concursal es de un mes desde que el trabajador conoció o pudo conocer el auto del juez del concurso. La sentencia que recaiga será recurrible en suplicación».- 'Por consiguiente, la discrepancia con la decisión extintiva puede ser suscitada, bien por el cauce colectivo -como aquí se pretende- a través del recurso de suplicación frente al Auto, bien individualmente -por cada uno de los trabajadores afectados- a través del incidente concursal laboral que se regula en los arts. 195 y 196.3 LC .'

Per tant, el jutjat social de instància, no és competent per a dirimir la decisió extintiva acordada, per molt que hagi cessat la situació concursal en el moment dels en què s'apliquen uns efectes ja acordats pel Jutjat Mercantil i no impugnada la decisió.

QUART. Respecte a la recuperació de la competència per part del jutjat social, un cop finalitzat el concurs, no només el conveni de creditors, és una qüestió examinada per aquesta Sala en la sentència en Sala general, de 21 de gener de 2014, recurs 3.848/2013 . S'analitza si una cop signat el conveni de creditors, el jutjat social torna a ser competent per iniciar o continuar una execució de la sentència,

sense esperar la liquidació, arribant a la conclusió contrària. Es tracta d'un supòsit diferent al que aquí s'examina, ja que es valora la recuperació de la competència en la execució, no en fase declarativa, però els arguments són extensibles, amb major raó, al cas jutjat. Es diu:

'La recurrente pretende el alzamiento de la suspensión acordada pues entiende que una vez firmado el convenio, el juez de lo social vuelve a ser competente para iniciar o continuar con la ejecución de la sentencia, lo que no comparte esta Sala, pues la propia exposición de motivos de la Ley Concursal viene a proclamar que 'La Ley Orgánica del Poder Judicial, modificada por la Ley Orgánica para la Reforma Concursal, atribuye al juez del concurso jurisdicción exclusiva y excluyente en aquellas materias que se consideran de especial trascendencia para el patrimonio del deudor, aunque sean de naturaleza social, así como las de ejecución y las cautelares, cualquiera que sea el órgano del que hubieran dimanado. El carácter universal del concurso justifica la concentración en un solo órgano jurisdiccional del conocimiento de todas estas materias, cuya dispersión quebranta la necesaria unidad procedimental y de decisión', que 'la aprobación del convenio no produce la conclusión del concurso, que sólo se alcanza con el cumplimiento de aquél'y que 'La ley regula detalladamente las causas de conclusión del concurso, cuya naturaleza puede ser muy diversa: bien porque la apertura no se ajustó a derecho (revocación del auto de declaración de concurso), bien porque el procedimiento alcanzó su finalidad (cumplimiento del convenio, íntegra satisfacción de todos los acreedores), bien por su frustración (inexistencia de bienes y derechos con los que satisfacer a los acreedores), bien por el ejercicio del derecho de disposición de las partes sobre el procedimiento (desistimiento o renuncia de la totalidad de los acreedores reconocidos transacción del deudor con ellos, causas éstas que, por sus características, sólo pueden operar una vez terminada la fase común del procedimiento y que exigen aceptación u homologación del juez, previo informe de la administración concursal).

(...)Consideramos por ello que no es hasta la fecha de conclusión del concurso cuando el juez laboral recupera la competencia para iniciar o continuar las ejecuciones laborales pendientes, pues esta interpretación deriva tanto del espíritu de la ley concursal como de la propia normativa de aplicación, sin que esta interpretación vulnere la tutela judicial efectiva, pues existen múltiples mecanismos que la ley pone a disposición de los acreedores para incorporarse en la lista de los acreedores a fin de ver satisfechos sus créditos, como así se desprende de los arts. 49 , 85 y 197 bis de la LC ,constituyendo créditos contra la masa los generados por el ejercicio de la actividad profesional o empresarial del deudor tras la declaración del concurso, incluyendo los créditos laborales, comprendidas en ellos las indemnizaciones de despido o extinción de los contratos de trabajo, así como los recargos sobre las prestaciones por incumplimiento de las obligaciones en materia de salud laboral, hasta que el juez acuerde el cese de la actividad profesional o empresarial, o declare la conclusión del concurso ( art. 84.2.5 LC ), disponiendo el art. 84.4 de la LC que las acciones

relativas a la calificación o al pago de los créditos contra la masa se ejercitarán ante el juez del concurso por los trámites del incidente concursal, pero no podrán iniciarse ejecuciones judiciales o administrativas para hacerlos efectivos hasta que se apruebe el convenio, se abra la liquidación o transcurra un año desde la declaración de concurso sin que se hubiere producido ninguno de estos actos.'.

En el mateix sentit la sentència d'aquesta Sala de 13-05-2016 , recurs 1091-2016.

En el cas que ens ocupa, l'aixecament del concurs, donaria lloc a la exigència de la satisfacció dels crèdits de la massa, dins dels quals estava inclosa la indemnització per acomiadament del demandant, ja prevista i acordada. La recuperació de la jurisdicció pel jutjat social, en la execució, com hem dit, seria des del moment de realització dels crèdits de la massa. D'altra banda seria encara discutible possible, la realització en execució posterior de decisions fermes del Jutjat Mercantil, d'efectes dirimits en el temps. Però no es pot interpretar que càpiga la recuperació de la competència social per a la impugnació d'un acte o decisió adoptada durant la fase de concurs, que ha adquirit fermesa. Una altre interpretació deixaria sense efecte resolucions judicials fermes de dictades pel Jutjat Mercantil, en exercici de les seves competències, i també les que formen part de l'execució de les resolucions, com són, els efectes dilatats en el temps o la determinació, prelació, i quantificació dels crèdits, en base a la decisió que aplica l'acord de l'ERO o altres mesures, etc. Conclusió que és conforme amb el principi de seguretat jurídica i amb el contingut de l'atribució de competències abans descrita i que es deriven de l' art. 8 i 64 de la citada Llei concursal , en relació a l' art. 1 i 2 de la LRJS .

En conseqüència, en no ser competent el jutjat social per a resoldre la qüestió objecte del procediment, ja que el demandant no podia interposar demanda individual contra la decisió de l'ERO acordat pel Jutjat Mercantil, no es pot entrar a debatre sobre altres extrems de fons plantejats en el recurs de suplicació, tals com la forma de la comunicació extintiva o l'abast de l' afectació col lectiva o el possible frau de llei.

Es desestima per tant el recurs del suplicació, confirmant íntegrament la sentència impugnada, que rebutja la demanda per falta de competència funcional, sense entrar en el fons del litigi.

Pels motius exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Roque , contra la sentència dictada en data 19 de juny de 2017, pel Jutjat Social número 15 dels de Barcelona, en el procediment número 172/2015, dirigit contra SERVICIOS DE INGENIERIA Y MONTAJES, S.A., Luciano , Jesús Ángel , Bruno , Fermín I EL FONS DE GARANTIA SALARIAL, en matèria d'acomiadament, i confirmar la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.