Sentencia Social Nº 2259/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 319/2015 de 26 de Marzo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 319/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de març de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2259/2015

En el recurs de suplicació interposat per María a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 24 de gener de 2014 dictada en el procediment núm. 263/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de gener de 2014 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMANDO la demanda formulada por Doña. María contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (I.N.S.S.), ABSUELVO a la parte demandada de las pretensiones contra ella ejercitadas, confirmando las resoluciones administrativas impugnadas.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- Doña. María , nacida el día NUM000 -1950, con D.N.I. nº NUM001 , afiliada al Régimen General, por Resolución del I.N.S.S. de fecha 4-11-2010 fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de Total para su profesión habitual de Enfermera, derivada de enfermedad común, por tener en aquél momento las siguientes dolencias: Luxación congénita de cadera izquierda. Actualmente con signos de artrosis severa y pendiente de colocación de prótesis. Prótesis total de cadera izquierda hace 10 años.

2.-En fecha 28-11-2012 solicitó la revisión del grado de incapacidad reconocido, por agravación de sus dolencias y le fue denegada la agravación por Resolución del I.N.S.S. de fecha 29-1-2013, por constituir las lesiones el mismo grado de incapacidad permanente reconocido en su día.

3.-Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 19-2-2013, quedando agotada la vía administrativa.

4.-Las lesiones que acredita la demandante son: Artroplastia total de cadera izda. implantada hace varios años y con criterios de proceso de aflojamiento mecánico en curso. Recambio quirúrgico a medio plazo.

Artroplastia cadera derecha implantada hace dos años por coxartrosis secundaria a displasia grave. En el postoperatorio fractura de trocánter mayor que obliga a reintervención para osteosístesis. Fracaso de osteosíntesis con rotura del material por pseudoatrosis del trocánter mayor. Pendiente de intervención quirúrgica para dar solidez al tocánter, intentando que consolide.

Hipoacusia neurosensorial bilateral con afectación moderada del área conversacional.

Depresión neurótica recurrente en relación con su patología articular.

Docs. nº 1, 2, 4 y 9 de la actora y pericial de la dda.

5.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.651,15 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 30-1-2013 (día siguiente a la primera resolución administrativa). Hecho no controvertido.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada pel la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver- se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat quart, en el sentit de que s'hi afegeixi que també pateix 'marcha claudicante a pesar del uso de muletas. Necesidad de tercera persona para realitzar los actos esenciales de la vida diària. Fonamenta en la revisió en l'informe de l'hospital de Bellvitge (folis 48 a 51) i en l'informe del propi ICAM que es troba al foli 31 de les actuacions.

La modificació s'ha d'acceptar en part, únicament pel que fa a que pateix marxa molt dificultosa, atès que també ho reconeix l'informe de l'Hospital de Bellvitge i l'informe de l'ICAM, on consta que l'actora té limitació a la deambulació i podria ser transcendent per la modificació de la decisió de la sentència impugnada, però no es pot acceptar la resta perquè es tracta d'una valoració jurídica que no s'ha acreditat.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS es denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i s' al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè aquestes s'han agreujat des de l'any 2010 en que va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total, i que les lesions que actualment pateix l'impedeixen realitzar qualsevol tipus de treball.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

QUART.El motiu s'ha d'estimar, perquè si comparem les lesions que en l'actualitat pateix l'actora i que figuren en el fet provat quart, amb les que patia l'any 2010, quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat primer), es veu que ara té una lesió que abans no tenia, com és la patologia del maluc dret, en la qual fa dos anys li van fer una artroplàstia per coxartrosi secundària a displàsia greu. En el postoperatori hi va haver fractura de trocànter major que va obligar a reintervenir per osteosíntesi. Posteriorment l'osteosíntesi va fracassar amb trencament del material per pseudoartrosi del trocànter major. És a dir, que ara no únicament està impossibilitada per la lesió que patia al maluc esquerre, sinó que també ho està per les lesions abans relacionades, respecte al maluc dret.

És cert que en l'actualitat la demandant es troba pendent d'intervenció quirúrgica en els dos malucs, però també ho és que mentrestant aquestes intervencions no es realitzen, s'ha acreditat que l'actora té molt restringida la seva capacitat de bipedestació i deambulació perquè ha de caminar amb crosses, tal com ho reconeix el propi informe de l'ICAM i en aquesta situació és evident, a judici de la Sala, que no pot realitzar cap tipus de professió, fins hi tot les sedentàries, perquè tindria dificultat, fins hi tot, per desplaçar-se al lloc de treball.

Tal com afirma la recurrent, cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

CINQUÈ.Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat per la demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant-la en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 2.651,15€ (fet provat cinquè), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 30 de gener de 2.013, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona, en data 24 de gener de 2014 , que va recaure en les Actuacions 263/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actora en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 2.651,15€, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 30 de gener de 2013 i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar a la demandant la prestació esmentada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.