Sentencia Social Nº 2264/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 375/2009 de 23 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 23 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2264/2010

En el recurs de suplicació interposat per INSS G a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 4 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm.

764/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Embutidos Sadisa, S.L i Alejo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 31 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por EMBUTIDOS SADISA S.L contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (I.N.S.S), y D. Alejo , debo dejar sin efecto la imposición del recargo en porcentaje del 30% acordada en resolución del INSS de fecha 1-4-2008, debiendo los codemandados pasar por dicha declaración con todas las consecuencias legales inherentes a la misma".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Alejo , trabajador por cuenta de la empresa actora Embutidos Sadisa S.L, con antigüedad de 1-3-2003 y categoría profesional de encargado, el día 24-10-2006 sufrió un accidente laboral en el centro de trabajo de la empleadora sito en la localidad de La Mata de los Olmos (Teruel). (incontrovertido)

SEGUNDO.- El trabajador se presentó en el lugar donde se encuentra la máquina embuchadora al detectarse un problema con un lomo. Levantó la tapa lateral que protege el mecanismo del pistón y, sin desconectar la corriente eléctrica ni la toma de aire, metió la mano derecha dentro de la máquina para tener acceso al lomo, sufriendo atrapamiento de la extremidad derecha cuando otro trabajador accionó la palanca activando el sistema neumático que hace bajar una especie de prensa y el pistón. (informe de investigación del accidente realizado por el servicio de prevención Capim -folios 74 a 83-)

TERCERO.- Por consecuencia de dicho accidente el Sr. Alejo sufrió lesiones en la mano derecha, permaneciendo en situación de Incapacidad Temporal hasta agosto de 2008. (confesión del trabajador)

CUARTO.- En fecha 9-4-2007 la Inspección de trabajo levantó Acta de infracción nº 1442007000279570 en la que se hace constar que solicitado informe al Gabinete de Seguridad e Higiene de Teruel, en él se indican como causas del accidente: 1.- mal método de trabajo y 2.- ausencia de dispositivo de enclavamiento de seguridad en el resguardo móvil que impida el funcionamiento de la máquina mientras se pueda tener acceso a alguna parte móvil de la misma, y que provoque la parada cuando deje de estar en posición de cierre. El inspector actuante comprobó que la empresa había realizado modificaciones en la máquina, sin que tras las mismas se volviera a obtener el certificado CE. El Inspector estimó que el comportamiento de la empresa vulnera diferentes preceptos legales, incurriendo en la infracción tipificada en el art. 12.16 letra b) del Texto Refundido de la Ley de infracciones y Sanciones en el Orden Social , calificando la infracción de grave y proponiendo una sanción en grado mínimo. (folios 44 a 47)

QUINTO.- El accidente fue debido a que el trabajador Sr. Alejo , de modo temerario introdujo la mano en el interior de la máquina, sin desconectar la toma de aire y sin interrumpir la corriente eléctrica. (confesión del trabajador)

SEXTO.- El acta de infracción levantada contra la empresa Embutidos Sadisa S.L ganó firmeza en vía administrativa, según comunicación de 19-10-2007 de la Subdirección de Trabajo, dependiente de la Diputación General de Aragón. (folio 31).

SEPTIMO.- A instancias de la Inspección de Trabajo el INSS inició expediente de responsabilidad por falta de medidas de Seguridad y Salud Laboral, recayendo el 1-4-2008 resolución por la que se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medias de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por el trabajado D. Alejo , imponiendo a la empresa actora un recargo del 30% sobre las prestaciones de Seguridad Social a que tenga derecho el Sr. Alejo por causa del accidente sufrido el 24-10-2006. (folios 21 a 24).

OCTAVO.- Por el INSS se dictó Resolución de 23-6-2008, que agotó la vía administrativa, desestimando la Reclamación Previa formulada frente a la Resolución de 1-4-2008. (Folios 30 a 33).

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l'INSS va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Embutidos Sadisa S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 1 d'abril de 2.008, que la va declarar responsable per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador codemandat el dia 24 d'octubre de 2.006, a conseqüència del qual va patir lesions en la mà dreta i l'imposà un 30% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.

La sentència d'instància estimà la demanda de l'empresa, segons argumenta la magistrada d'instància en el fonament de dret tercer, basant-se en la prova d'interrogatori del propi treballador codemandant, i declarà que l'accident es va produir per d'imprudència del propi obrer, que va introduir la mà dreta a l'interior de la màquina sense adoptar l'elemental precaució de desconnectar la màquina de la corrent elèctrica i de la presa d'aire.

SEGON. En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l'article 123 de la Llei General de la Seguretat Social perquè aquest article regula una responsabilitat empresarial que deriva de l'omissió de mesures de seguretat i que aquestes siguin les causants de l'accident i que no s'exclou aquesta responsabilitat pel fet que el treballador hagi actuat de forma imprudent i que en el present cas no es pot afirmar que el treballador hagués actuat amb imprudència temerària, atès que era l'encarregat de les màquines, del seu manteniment, per la qual cosa el fet de posar la mà dins la màquina va ser degut, més aviat, a un excés de confiança, per la qual cosa s'ha de considerar una imprudència professional i aquesta no exonera a l'empresari de la imposició del recàrrec corresponent. D'altra banda cal tenir en compte que la màquina havia estat manipulada mitjançat la col.locació d'una palanca en el seu lateral esquerre, segons consta en el foli 45.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències- que el recàrrec de prestacions establert a l'article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2. i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general, articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de març i 22 d'abril de 2.005. També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem, en la qual es posa de manifest que «la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre, norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2 , establece que "en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...". En el apartado 4 del artículo 15 señala "que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador". Finalmente, el artículo 17.1 establece "que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores". Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

També cal tenir en compte, a més, per resoldre el present litigi, que segons l'article 115.4 b) de la LGSS no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a "dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado", però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la "imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira". S'haurà desbrinar, en conseqüència, si la conducta del treballador s'ha de considerar com temerària, tal com va decidir la jutgessa d'instància o no es pot qualificar com a tal.

La doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008, en la qual s'assenyala el següent:

1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. El primer concepto -realización del acto dañoso con ánimo intencional y deliberado- debe excluirse del examen, pues la cuestión litigiosa se ha centrado exclusivamente en averiguar si el accidente se ha producido en grado temerario, o en, otras, formas más atenuadas de la culpabilidad. Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a), que "no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira".

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de "defender" al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que "en materia de accidentes de trabajo (SS. de 19.10.2000, 17.5.2001, 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001, que acabamos de citar)" .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , "el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos".

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línea que "la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene" cuando no opera como causa exclusiva del accidente "entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de Riesgos Laborales dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador".

TERCER. Doncs bé, en el present cas la Sala no comparteix la decisió de la sentència d'instància en el sentit de que la causa de l'accident patit pel treballador va ser per imprudència del treballador, atès que segons consta en el fet provat quart, la Inspecció de treball va indicar que les causes de l'accident era que hi havia un mal mètode de treball i l'absència d'un dispositiu d'enclavament de seguretat que impedís el funcionament de la màquina mentre es pugui tenir accés a alguna de les seves part mòbils i que provoqui la parada d'aquesta. És a dir, la màquina havia de comptar amb un dispositiu que fes que s'aturés quan s'introduís algun objecte dins d'aquesta, per tal d'evitar accidents com el que va patir el treballador. D'altra banda, també consta en el citat fet provat que l'inspector va comprovar que l'empresa havia realitzat modificacions en la màquina, sense que després d'aquestes tornés a obtenir el certificat de la CE.

Pel que fa a la possible imprudència del treballador accidentat, cal dir, en primer lloc perquè en cap cas es pot parlar d'un imprudència temerària, perquè no reuneix els requisits que la jurisprudència exigeix perquè es pugui qualificar com a tal, segons abans s'ha indicat, sinó que, en tot cas, es podria parlar d'una simple imprudència professional, perquè no es pot oblidar, tal com correctament afirma el recurs de l'Entitat Gestora, que el treballador era l'encarregat de l'empresa, per la qual cosa tenia experiència i coneixement del funcionament de la màquina, el que -sens dubte- va comportar que existís una certa imprudència professional en la seva conducta, però que, en cap cas, aquesta imprudència pugui minorar totalment la conducta infractora de l'empresa que, com abans s'ha dit, també existeix.

En tot cas, aquesta imprudència professional ha de tenir rellevància únicament en la quantia del recàrrec imposat a la demandada, que segons preveu la llei es pot imposar en la quantia del 30 al 50%. Però en el present supòsit, l'Entitat Gestora ja ho va tenir en compte en valorar els fets, atès que segons consta en el fet provat setè, el recàrrec es va imposar en la seva quantia mínima, és a dir, en el 30%.

Així doncs, no hi ha dubte que va existir una infracció de les mesures de seguretat per part de l'empresa, tal com correctament va decidir la resolució de l'INSS. Per tant, s'imposa l'estimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la revocació de la resolució recorreguda desestimant la demanda interposada per l'empresa i confirmant la Resolució de l'INSS de data 1.4.2008.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Girona, en data 4 de novembre de 2.008 que va recaure en les actuacions nº 764/2008, en virtut de demanda presentada per EMBUTIDOS SADISA, S.L. contra l'esmentat Institut i el Sr. Alejo , i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, desestimant la demanda de la citada empresa i confirmant la Resolució de l'INSS de data 1.4.2008.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.