Sentencia Social Nº 2265/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1957/2006 de 22 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 22 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2265/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 16 DE NOVEMBRE DE 2005 dictada en el procediment núm. 549/2005 en el qual s'ha recorregut contra la

Antecedentes

Primer. En data 25 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que estimando totalmante la demanda interpuesta por María Rosa frente al INSS, debo DECLARAR Y DECLARO que la parte actora se halla afecta de una Incapacidad Permanente Absoluta, derivada de Enfermedad Común, con derecho a percibir una pensión vitalicia anual del 100% de la Base reguladora, siendo ésta de 650,22 Euros mensuales y con fecha desde 11/03/05 y debo CONDENAR Y CONDENO al INSS a estar y pasar y por dicha declaración y a abonar la prestación correspondiente, dentro de sus respectivas responsabilidades."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La parte actora María Rosa provista de DNI, n° NUM000 , nacida el 30/11/44 se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, con el número NUM001 y en situación de alta.

SEGUNDO. Su profesión habitual es la de trabajadora autónoma en un bar.

TERCERO. A resultas del expediente administrativo instruido, la Uvami emitió dictamen en fecha 11/03/05. Mediante resolución de 06/04/05 el INSS declaró a la parte actora en situación de incapacidad permanente en el grado de total para su trabajo habitual, derivada de enfermedad común con fecha de efectos 11/03/05 y el derecho a percibir una pensión mensual de 357,62 Euros, más las revalorizaciones de pensión correspondientes. La pensión se percibe desde el 06/04/05.

La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades, contenía el siguiente cuadro residual:

POLlARTRITIS REUMATICA CON DEFORMACION EN AMBAS MANOS. ARTROPLASTIA DE SUSTITUCION DE IFP DE 3° DEDO Y ARTRODESIS IFD 2° DEDO MANO DCHA.

CUARTO. Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución de fecha 30/06/05.

QUINTO. La base reguladora de la pensión asciende a 650,22 Euros. Fecha de efectos es de 11/03/05.

SEXTO. La parte actora está afecta de las siguientes lesiones:

POLlARTRITIS REUMATICA SEVERA CON DEFORMACION EN AMBAS MANOS. ARTROPLASTIA DE SUSTITUCION DE IFP DE 3° DEDO Y ARTRODESIS IFD 2° DEDO MANO DCHA.

HIPERCOLESTEROLEMlA

LUMBOARTROSIS MODERADA

SEPTIMO.- Inició un proceso de incapacidad temporal el 02/02/05 y el 11/03/05 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta la demandant no li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques manuals que no requereixin força o precisió.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existencia d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la severa patología de poliartritis reumàtica amb deformació de les dues mans i artroplàstia interfalàngica de dos dits de la mà dreta, que comporta la pràctica inexistència de funcionalitat manual que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm.2 de Barcelona de 16 de novembre de 2005, dictada en el procediment núm. 549/2005 , seguit a instància de Sra. María Rosa contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.