Sentencia Social Nº 2283/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 493/2007 de 12 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2283/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 6 de noviembre de 2007 dictada en el procediment núm. 493/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Mateo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 5 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de noviembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda interpuesta por Mateo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), y declaro al actor en situación de incapacidad permanente absoluta, con derecho a percibir el 100% de la base reguladora de 2399,45 euros y fecha de efectos 30.01.2007, con sus mejoras y revalorizaciones, condenando al INSS a estar y pasar por esta declaración y a hacer pago de la prestación en la cuantía establecida, revocando la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Mateo , nacido el día 19.11.1955, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 (f. 66).

SEGUNDO.- El Sr. Mateo inició un proceso de incapacidad temporal el 23.08.2006, y el 30.01.2007 se le extendió el alta con propuesta de incapacidad permanente, dictándose resolución por el INSS en fecha de 16.03.2007 por la que se le declaraba en situación de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual de supervisor de gasolinera según el dictamen de la UVAMI (ICAM) de 30.01.2007 con el siguiente resultado: "laminectomía i artrodesis de L3 a S1, foraminotomia L4-L5 i L5-S1 dretes i alliberació d' arrels L5 i S1 amb seqüel.les de dolor lumbociàtic dret, crampes, entumiment peu pret, deambulació breu-moderada amb claudicació" (f. 86 y 94).

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa solicitando se declarase al actor en situación de incapacidad permanente absoluta, que fue desestimada en fecha 21.05.2007 (f. 94).

CUARTO.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 2.399,45 euros, y fecha de efectos 30.01.2007.

QUINTO.- El demandante padece las siguientes patologías: laminectomía y artrodesis de L3 a S1, foraminotomía L4-L5 i L5-S1 derechas y liberación de raíces L5 i S1 con secuelas de dolor lumbociático derecho, plurirradiculopatía crónica a nivel L5 derecho severa y S1 y S2 derecha moderada con signos de denervación, crampas, entumecimiento pie derecho, deambulación breve-moderada con claudicación neurógena, cervicoartrosis avanzada, gonartrosis moderada, FVC 74%, FEV1 77%.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pot realitzar treballs de caràcter sedentari.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actor a conseqüència de les greus patologies òssies que pateix en la columna lumbar, té com a seqüeles que tingui entumit el peu dret i que només pugui deambular de forma breu-moderada, amb claudicació neurògena, i amb plurirradiculopatia crònica a nivell L5-S1, amb seqüeles de dolor lumbociàtic dret, però és que, a més, també té una cervicoartrosi avançada i una gonartrosi moderada, per la qual cosa és evident que no només no pot realitzar tasques que requereixen esforços, sinó qualsevol tipus de treball, fins hi tot els sedentaris.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona, en data 6 de novembre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 493/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Mateo , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.