Sentencia Social Nº 2283/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7511/2009 de 24 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2283/2010

En el recurs de suplicació interposat per Domingo a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 21 de juliol de 2009 dictada en el

procediment núm. 498/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Automatismos Control y Programacion, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 14 de maig de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de juliol de 2009, que contenia la decisió següent: " Que, desestimando la demanda interpuesta por Don Domingo contra "AUTOMATISMOS CONTROL Y PROGRAMACIÓN, S.L.", absolviendo de la misma a la entidad demandada, debo declarar y declaro la procedencia del despido del actor y válidamente extinguida en fecha 31-marzo-2009 la relación laboral existente entre las partes ahora litigantes, con derecho por parte del trabajador a la total indemnización entregada, y entendiéndosele en situación de desempleo por causa al trabajador no imputable "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Don Domingo ha venido prestando servicios, para la sociedad demandada "AUTOMATISMOS CONTROL Y PROGRAMACIÓN, S.L.", domiciliada en Barcelona y dedicada a fabricación y montaje de automatismos de control y de programación, encuadrada en el convenio colectivo del sector siderometalúrgico, con antigüedad desde el día 13 de octubre de 1.971, con la categoría profesional de oficial-grupo 5, con salario mensual bruto con inclusión de la parte proporcional de pagas extras de 1.889,87 ?, habiendo realizado labores de montaje y últimamente también las realizadazas con el almacén (encabezamiento y hechos primero y tercero de la demanda en los extremos no opuestos por la demandada acto de juicio folios 25 y 26 y soporte de grabación; hojas de salario folios 34 a 38, 63 a 92 que se dan por reproducidos; escritura transformación societaria folios 95 a 107; interrogatorio en juicio legal representante empresa folio 27; interrogatorio en juicio actor folios 26 y 27 y soporte de grabación; testifical del director de la empresa folio 28).

SEGUNDO.- La empresa, en fecha 31 de marzo de 2.009 y para que tuviera efectos ese mismo día, notificó al actor comunicación escrita en la que se procedía a su despido por causas objetivas en base al art. 52.c) ET , "ante la necesidad objetiva de amortizar su puesto de trabajo por causas productivas, organizativas y económicas", invocando, en esencia, que a pesar de las inversiones realizadas en el año 2006 para adaptar la empresa al proceso productivo de montaje que anteriormente no realizaba, con resultados positivos en los años 2006 y 2007, resultando que en el último trimestre del año 2008 y en enero y febrero de 2009 descendió de forma importante el nivel de compras con respecto a los mismos periodos del año precedente, un 37,35% y un 46,09 ?, respectivamente, habiendo cerrado el ejercicio 2008 con pérdidas -37.863,93 ?. Le entregaba un cheque nominativo por importe de 20.631,60 ? en concepto de indemnización, la cantidad de 1.473,53 ? en concepto de preaviso no disfrutado y la suma de 2.423 ? en concepto de liquidación final de partes proporcionales (documentos obrante a folios 10 a 12, 29 a 31 y 57 a 59 que de dan por íntegramente reproducidos).

El actor ha percibido las cantidades ofrecidas (documentos de liquidación y finiquito obrantes a folios 34, 35, 54 a 65 que se dan por reproducidos; interrogatorio en juicio actor folios 26 y 27 y soporte de grabación).

TERCERO.- Se ha producido una disminución de la actividad de la entidad "AUTOMATISMOS CONTROL Y PROGRAMACIÓN, S.L." en el primer semestre del año 2.009 del 33,75%; en el ejercicio 2.008 la sociedad obtuvo pérdidas de explotación por importe de -37.863,93 ?, mientras que el resultado de explotación del ejercicio 2.007 fue de 25.782,70 ? de beneficios (pericial practicada en acto juicio folio 28 en relación con informe pericial obrante a folios 124 a 124 y a documentos anexos obrantes a folios 130 a 337 que se dan por reproducidos).

En el segundo semestre del año 2.008 se evidencia un importante descenso en las demandas de montaje cercano al 80% con incidencia en la actividad de las máquinas de montaje; a finales de 2.008 y principios de 2.009 por falta de trabajo se pasó a realizar en la empresa jornada continua sin reducción de salarios, y un par de viernes se liberó a los trabajadores de prestar servicios sin repercusión en su retribución. La empresa ha despedido a otros dos trabajadores por alegadas circunstancias objetivas en fecha 28 de febrero de 2.009, uno de categoría "grupo 7 operarios" y otra de categoría "grupo 6 oficial 3º) (testifical del delegado de personal folio 27, testifical del director de la empresa folios 27 y 28 y soporte de grabación; documentos obrantes a folios 109 a 122 que se dan por reproducidos).

Siguen trabajando en la empresa, que en la fecha del juicio tenía una plantilla de 10 trabajadores, tres trabajadores de categoría análoga a la del actor, dos del grupo 5 oficiales y uno del grupo 6 A (documentos folios 60 a 61 que se dan por reproducidos, testifical del director de la empresa folios 27 y 28 y soporte de grabación).

CUARTO.- El actor estuvo en situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común desde el día 23 de junio de 2.008 al 4 de marzo de 2.009, con el diagnóstico de esguinces y torceduras del tobillo, habiendo sido dado de alta médica por la Inspección médica (documentos folios 32, 33 y 108 que se dan por reproducidos).

QUINTO.- El actor presentó la papeleta de conciliación extrajudicial en fecha 15 de abril de 2.009 (documental folios 46 y 47 que se dan por reproducidos). Fijado el día 14 de mayo de 2.009 para el intento conciliatorio compareció la empresa pero no el trabajador y se tuvo la papeleta por no presentada, archivándose el expediente (documental folio 48 que se da por reproducido).

En fecha 15 de mayo de 2.009 el actor presentó ante el CMAC un escrito acompañando un informe emitido por el ICS y solicitando que se realizara nuevamente el acto de conciliación (documental folios 51 y 52 que se dan por reproducidos). El informe emitido por el ICS a las 19,21 horas del día 14 de mayo de 2.009 hacía constar, a petición del interesado, que se trataba de un paciente que había sido visitado hacía tres días por un problema esquelético-mecánico que le incapacitaba para deambular y se le había recomendado tratamiento médico y reposo por un período aproximado de diez días (documental folio 52 que se da por reproducido).

El CMAC entendiendo la existencia de justa causa de incomparecencia volvió a citar a las partes para el día 5 de junio de 2.009 en que se celebró el acto con protesta de la empresa, concluyendo sin avenencia (documentos folios 49 y 53 que se dan por reproducidos).

El actor, personalmente, fue a buscar el informe a los servicios médicos en fecha 14 de mayo de 2.009 y no avisó a nadie desde el día en que fue visitado por el médico (unos tres días antes del 14 de mayo) hasta el día que estaba citado para el CMAC (interrogatorio en juicio actor folios 26 y 27 y soporte de grabación).

SEXTO.- La demanda objeto de las presentes actuaciones fue presentada el día 14 de mayo de 2.009 (folio 1).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda i declara procedent la decisió extintiva de l'empresa, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'empresa.

SEGON. Entrant en la valoració dels motius del recurs, en primer lloc la part actora interessa la revisió dels fets provats, per la via de l' article 191 b) de la Llei de Procediment Laboral . Demana per aquesta via la addició d'un nou fet provat, a fi de complementar el que diu que són omissions del relat fàctic, en base als documents de contrast que cita, amb la redacció següent:

"Séptimo.- La empresa registró en el ejercicio 2007 un aumento de facturación del 18,54 % en relación con el anterior, también, en dicho mismo ejercicio obtuvo un beneficio del 252% en relación también con el anterior. Las pérdidas del ejercicio 2008 equivalieron aproximadamente a un 10% de la facturación".

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Respecte a la addició del fet provat setè, s'ha de valorar tenint en compte els criteris indicats. Basa la seva pretensió el demandant en els documents obrants als folis 29, 30 i 31 de les actuacions, La transcendència de la modificació que proposa estaria en relació a la valoració de la causa d'acomiadament ja que pretén destacar que en els exercicis de 2006 i 2007, l'empresa va obtenir resultats positius. El que proposa afegir el demandant és dedueix efectivament dels documents que cita (carta d'acomiadament, que diu explícitament que els resultats del exercici 2006-2007 van ser positius) tractat-se de fets no controvertits, que es recullen també en el fet segon dels declarats provats. En conseqüència, no pot ser atès aquest primer motiu del recurs per manca de transcendència de la modificació proposada.

TERCER. Abans d'entrar en el motiu de infracció jurídica, com bé observa l'escrit de impugnació, s'ha de valorar la primera causa de desestimació de la demanda que valora la sentència, consistent en la caducitat de l'acció, element jurídic que no combat en cap moment el recurrent. Si bé és cert que no consta en la part dispositiva de la sentència, si que es tracta de una excepció formulada en la constestació a la demanda per l'empresa demandada i que de la fonamentació jurídica de la sentència es dedueix que podria ser estimada, encara que de no estar-ho, podia ser apreciada d'ofici.

La sentència declara provat que la data d'efectes de l'acomiadament va ser el dia 31 de març de 2009 (fet provat segon) i la demanda al registre general dels jutjats es va presentar el 14 de maig de 2009. L'actor va presentar la papereta de conciliació administrativa en data 15 d'abril de 2009 (fet cinquè), que va fixar per a la compareixença el dia 14 de maig següent, data en què el treballador no es va presentar, tenint-se'l per desistit, amb arxiu de l'expedient. Al dia següent, el treballador es va presentar al STCI amb un informe emès pel metge del ICS en el que es deia que estava malalt i en tractament amb recomanació de repòs, per un període aproximat de 10 dies. Per aquest motu, el STCI va valorar que l'absència al acte assenyalat era justificada i va procedir a citar novament a les parts per l'acte de conciliació, que es va realitzar sense avinença el dia 5 de juny següent.

El còmput dels dies transcorreguts, a efectes de caducitat de l'acció, s'ha de valorar de la forma següent:

- del 1 d'abril (dia següent a l'acomiadament) al 15 d'abril (dia de la presentació de la papereta de conciliació) van passar 8 dies hàbils a efectes del procediment, ja que s'ha de treure del còmput el dia inicial de la comunicació i el dia de la presentació de la papereta de conciliació.

- a partir del dia 15 d'abril, es produeix la suspensió de 15 dies hàbils (excepte dissabtes), és a dir, fins el dia 6 de maig.

- del 7 de maig al 14, dia de la presentació de la demanda, havien transcorregut un total de 6 dies més, és a dir, un total de 13 dies.

És a dir, entre la data d'efectes de l'acomiadament i la de presentació de la demanda, si tenim en compte que la papereta de conciliació ha interrumput per 15 dies el curs de la caducitat, segons imposa l'article 59-3 ET, en relació al 65-1 de la LPL , havien transcorregut 13 dies dels 20 que regula la caducitat de l'acció l'article 59 ET . El citat article 65-1, indica que el còmput de la caducitat es reanudarà el dia següent a intentada la conciliació o transcorreguts quinze des de la presentació de la demanda de conciliació, sense haver-se celebrat.

La magistrada del Jutjat Social, que en la part dispositiva de la sentència no aprecia la caducitat de l'acció, ja que aquesta no permet entrar en la valoració del fons del litigi, valora no obstant en la fonamentació jurídica que la conducta del treballador es podia qualificar de frau de llei, entenent que l'acció estaria caducada, per no haver-se realment justificat la incompareixença a la conciliació administrativa. En aquest punt, aquesta Sala considera que la decisió de tornar a convocar l'acte de conciliació, acceptada la justificació de malaltia presentada per la part actora, es tracta d' un acte administratiu del Lletrat del Servei de Conciliacions Individuals, acte que va ser consentit per les parts, doncs no consta la seva impugnació per l'empresa a qui perjudicava, i que ha de tenir com a efecte donar validesa al compliment del requisit previ. Amb aquest raonament l'acció no estaria caducada, però tampoc si s'arribés a la conclusió contrària, ja que la interrupció de la demanda de conciliació hauria de tenir-se en compte igualment doncs així ho disposa l'article 65 de la Llei adjectiva laboral , ja que quan disposa l'arxiu de les actuacions tenint per no presentada la papereta ( article 66-2 de la LPL ) també es tracta de un acte administratiu contra el que es pot recòrrer tal com l'actor va fer i va ser estimada la pretensió. Per la qual cosa s'ha de rebutjar tant l'excepció de caducitat de l'acció, com la de valorar que l'acte administratiu de conciliació no ha de tenir efecte, per frau de llei, havent-se d'estar a la seva realització sense avinença, tal com consta en els fets provats de la sentència.

QUART. Entrant en els motius de infracció de normes substantives plantejats en el recurs, per la via de l'article 191 c) de la LPL, es cita pel recurrent l'article 52 c) del ET, en relació al 51-1 del mateix text legal, indicant que no concòrren els requisits de la citada norma per justificar l'extinció objectiva del contracte, ja que les úniques pèrdues acreditades del 10% de la facturació no comprometien la viabilitat futura de l'empresa, interessant que es declari la improcedència de l'acomiadament.

L'article 52.c) de l'Estatut dels Treballadors , estableix la possibilitat d'extinció del contracte laboral quan existeixi la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar el lloc de treball , indican literalment les causes següents:

"c) Quan hi hagi la necessitat acreditada objectivament d'amortitzar llocs de treball per alguna de les causes que preveu l'article 51.1 d'aquesta Llei i en un nombre inferior al que s'hi estableix. Amb aquest efecte, l'empresari ha d'acreditar la decisió d'extinció per causes econòmiques, amb la finalitat de contribuir a superar situacions econòmiques negatives, o per causes tècniques, organitzatives o de producció, per superar les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva al mercat o per exigències de la demanda, mitjançant una millor organització dels recursos.

Els representants dels treballadors tenen prioritat de permanència a l'empresa en el supòsit a què es refereix aquest apartat."

Es requereix per la norma, no solament que l'amortització del lloc de treball contribueixi a superar "situacions econòmiques negatives", si la causa és econòmica, sinó també, si és tècnica, organitzativa o de producció, que permeti superar les dificultats que han impedit el bon funcionament de l'empresa , per la posició competitiva en el mercat o per exigències de la demanda, a través de una millor organització dels recursos (a diferència del acomiadament col lectiu de l'article 51.1 no exigeix el plus de que vagi dirigida a garantir la viabilitat futura).

Aquests requisits han de ser provats per la demandada, tal com dicta l'article 105-2 de la LPL , a més a més d' un requisit genèric: que la mesura acordada sigui necessària, per tant no solament convenient o recomanable, sinó necessària en el sentit estricte i que aquesta necessitat es reveli com a objectiva, és a dir, que pugui valorar-se des d'un punt de vista extern i generalment reconeixible i no únicament des del punt de vista de l'interès subjectiu de l'empresari.

La sentència del Tribunal Suprem de 30-09-02 (ED 2002/55523), recorda que no li és exigible a l'empresari un pla de viabilitat, però si la prova de l'existència de la causa al legada, la connexió entre aquesta i la perspectiva de superació de la crisi, així com la seva proporcionalitat, indicant que la sentència que la valora ha de raonar en tot cas la necessitat de la mesura adoptada. Indica literalment l'esmentada sentència que:

" El empresario no está obligado a adoptar, ni mucho menos a probar, la existencia de otras medidas complementarias incluidas en un plan de viabilidad, sino solo a acreditar que la medida adoptada ayuda, razonablemente, a superar -nunca a garantizar lo que en el momento de la extinción no pasa de ser un deseo, una pura hipótesis- la situación negativa. Así lo entendió ya esta Sala en su sentencia de 14-6-96 (rec. 3099/1995) EDJ 1996/5083 , dictada bajo la vigencia de la Ley 11/1994 EDL 1994/16072 . (...) Cuestión distinta es que el plan de viabilidad pueda constituir un elemento probatorio relevante en el juicio de razonabilidad que, en toda ocasión, debe formar el Magistrado. Porque no basta con probar la existencia de pérdidas que acrediten la situación económica negativa, sino que además el juzgador debe realizar un juicio de razonabilidad sobre "la conexión entre la situación desfavorable existente en la empresa y los despidos acordados (...) y la adecuación o proporcionabilidad de estos para conseguir la superación de aquella", en expresión de la sentencia de 14-6-96 (rec. 3099/1995) EDJ 1996/5083 , o como señaló la Sentencia de 24-4-96 (rec. 3543/1995) EDJ 1996/4533 para comprobar si la contribución de la medida es "directa y adecuada al objetivo que se persigue (...) y no meramente ocasional, tangencial o remota". Resumiendo, debe juzgar si existe o no una razonable conexión entre la causa de la amortización, la medida propuesta y el fin pretendido. "

Per altra banda, la sentència del TS de data 15-10-03, valora que per presumir-se ajustada a dret la mesura, s'exigeix una valoració de que les pèrdues siguin reiterades i quantioses, sense que es pugui admetre com a causa les pèrdues només esporàdiques. Indica literalment l'Alt Tribunal que: "Si estas pérdidas son continuadas y cuantiosas se presume en principio salvo prueba en contrario, de acuerdo con la jurisprudencia de la Sala, que la amortización de puestos de trabajo sobrantes es una medida que coopera a la superación de dicha situación económica negativa. Así se viene entendiendo desde nuestra sentencia de 24 de abril de 1996 EDJ 1996/4533 , con el argumento de que la amortización de puestos de trabajo sobrantes comporta una disminución automática de la partida de costes de personal, que contribuye directamente por sí misma a aliviar la cuenta de resultados. Esta línea de argumentación fue ratificada en la sentencia de 14 de junio de 1996 EDJ 1996/5083 al exigir una conexión de funcionalidad entre la extinción del contrato de trabajo producida y la superación de la situación económica negativa constatada, y ha sido reiterada luego en otras resoluciones, entre ellas recientemente en la sentencia de 30 de septiembre de 2002 EDJ 2002/51523 ."

CINQUÈ. En aplicació dels criteris esmentats al cas concret, resulta dels fets provats que l'empresa demandada va tenir beneficis l'exercici de 2007, per valor de 25.782,70 euros, i que en l'exercici de 2008, va tenir pèrdues per valor de 37.863,93 euros, any en què es dona un descens en un 80% de les comandes, amb incidència en l'activitat de màquines de muntatge. També s'acredita que en els mesos de gener i febrer de 2009, el nivell de compres ha descendit en un 37,35% i un 46,09 %, respectivament. Que l'empresa, dedicada a fabricació i muntatge d'automatismes de control i programació, ha acomiadat a uns altres dos treballadors per causa objectiva, i que resten 10 treballadors a la plantilla. També s'acredita que a finals de l'any 2008 i a primers del 2009, per manca de feina es va passar a realitzar una jornada continua sense reducció de salaris i que un parell de divendres es va alliberar a treballadors de prestar serveis, elements dels que també és dedueix la necessitat d'ajustar la plantilla de personal a la nova situació de l'empresa, que no apareix com a situació merament esporàdica, sinó de disminució de la producció i pèrdues reiterades en el temps. Davant d'aquesta realitat constatada, la magistrada de instància, conclou que s'ha de donar lloc a declarar la procedència de la decisió extintiva, criteri que ha de ser confirmat per aquesta Sala, ja que compleix els requisits de l'article 52 c) que, en la interpretació que en fa la jurisprudència, no es pot valorar com a infringit. En conseqüència doncs ha de ser desestimat el recurs de suplicació.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació presentat per Domingo contra la sentència dictada pel Jutjat del Social 14 dels de Barcelona, en data 21 de juliol de 2009 , recaiguda en les actuacions 498-2009, en virtut de demanda deduïda per la dita actora contra AUTOMATISMOS CONTROL Y PROGRAMACION, S.L., en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, confirmem la decisió de la sentència de instància.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.