Sentencia Social Nº 230/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3710/2004 de 13 de Enero de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 de gener de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 230/2005

En el recurs de suplicació interposat per Marcelina i Gabino a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 15/01/2004 dictada en el procediment Demandes núm. 784/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.C.S.-(Institut Català de la Salut) i -Ministerio Fiscal-, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 9.10.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Personal Estatutari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15/01/2004, que contenia la decisió següent:

"Apreciar l'excepció d'incompetència de jurisdicció oposada per l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, en favor de la jurisdicció Contenciós-Administrativa i, per tant, desestimar la demanda interposada per Marcelina i Gabino contra l'esmentat organisme, quedant imprejutjada la qüestió de fons plantejada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Els actors tenen plaça en propietat com a practicants del servei d'Urgències de l'ICS. La Sra. Marcelina té una antiguitat de 20.2.84, i està adscrita al Servei d'Urgències de la Gerència d'àmbit d'atenció primària núm. 7. El Sr. Gabino de 1.1.78, i està adscrit al Servei ordinari d'urgències de la Gerència d'àmbit d'atenció primària núm. 5.

2.- Ambdós actors sol.licitaren l'accés al sistema de carrera professional, sol.licituts que foren denegades per sengles resolucions de data 12.11.02, on s'especificava com a causa de la denegació: "nomenament de personal estatutari fix, interí, substitut, eventual de categories professionals no incloses en l' àmbit d'aplicació del sistema de carrera professional previstes al punt 4.1.1 de l'Acord de govern de 12.11.02."

3.- Interposada reclamació prèvia per ambdós, ha estat desestimada per resolució de 14.11.03.

4.- L'Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de 29.10.02, signat entre l'Administració Sanitària i els Sindicats CEMSATSE i CCOO, i aprovat per Acord de Govern de la Generalitat de data 12.11.02, preveu, entre altre mesures, la instauració d'un sistema de "carrera professional" que permet als professionals, als quals els és d'aplicació, una forma de progressar de forma individualitzada a nivells diferents, prèviament fixats, com a reconeixement al desenvolupament professional en termes d'experiència, coneixements i compromís amb l'organització, i pretén, alhora, contribuir a la millora de la qualitat assistencial.

El punt 3er del esmentat Acord, titulat "Personal de les Institucions Sanitàries de l'ICS al qual se li manté el seu actual sistema de retribucions i de condicions de treball", integra, entre d'altres, el "Personal de SEU i SOU (serveis ordinaris i especials d'urgències)", com aquell en el que estant integrats ambdós actors.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com es desprèn de l'anterior relat fàctic i del global de les actuacions, els demandants, practicants dels serveis d'urgència de l'ICS, ostenten la condició de personal estatutari fix, sanitari no facultatiu. En el seu moment varen sol·licitar el seu accés a la denominada "carrera professional", el que fou denegat per resolució de l'esmentat organisme, per considerar que aquella carrera no resultava d'aplicació a la categoria professional consolidada.

De l'inalterat relat fàctic es desprèn que la instauració de la dita "carrera professional", com un nou model retributiu. es deriva dels acords signats per l'Administració Sanitària i diversos sindicats. En aquest acord s'exclou a determinats col·lectius, entre els què es troben els serveis especials d'urgència, en els que s'integren els demandants.

Contra la dita denegació, i després dels tràmits administratius oportuns, interposaren els actors demanda en la què es considerava que l'exclusió del dit personal del camp d'aplicació de l'acord era una mesura "injustificada i discriminatòria" i vulneradora d'allò establert en l'Acord General sobre condicions de treball del personal de l'àmbit d'aplicació de la Mesa General de la Negociació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

La sentència d'instància, en base als criteris senyalats -entre d'altres- en la STS 13.03.2003 declarà la incompetència de jurisdicció, declinant el coneixement de la litis en l'ordre contenciós- administratiu.

SEGON.- Contra la dita sentència s'alcen ara en suplicació els actor, emparant la seva pretensió en allò previst en l'apartat c) de l'art. 191 i denunciant que la sentència d'instància vulnera allò establert en els arts. 1, 2 b), 6 i 10.2 a) LPL i els arts. 9.5 i 93 LOPJ

Com a qüestió prèvia escau observar que la cita dels arts. 6 i 10.2 cap relació guarda amb la present litis, atès que en les dites normes allò que s'observa és la competència funcional o material i territorial, sense que es faci esment a la competència jurisdiccional.

La base central de l'argumentació del recurs és que el pronunciament del magistrat a quo vulnera la doctrina i jurisprudència (sic) contenciós administrativa, i als dits efectes s'aporten dues interlocutòries de dos jutjat del dit ordre.

A banda de que, per obvis motius, els criteris senyalats per aquests jutjats en res afecten a aquesta Sala, ni tampoc als jutjats del social -sense perjudici, en el seu cas, de la via establerta en l'art. 42 i ss LOPJ-, escau observar que cap incongruència existeix entre aquestes interlocutòries i allò que es diu en la sentència.

En efecte, els conflictes individuals que es puguin derivar en l'aplicació de l'acord sindicats-ICS en quant al personal estatutari són, prima facie, competència d'aquest ordre jurisdiccional. Són múltiples els pronunciaments d'aquesta Sala i dels jutjats d'instància respecte la dita qüestió, fins i tot en vers als acords postulats. Tanmateix, però, allò que aquí es postula no és l'aplicació dels dits acords, sinó la seva adequació a la legalitat i constitucionalitat. Així, no pretenen els demandants invocar un millor dret dins del marc d'aquests pactes, sinó que -com es desprèn de la seva pròpia demanda- allò que postulen és que la seva exclusió -que deriva directament dels acords- és injustificada i discriminatòria, a més del caràcter limitador dels mateixos en relació a l'Acord General sobre condicions de treball del personal de l'àmbit d'aplicació de la Mesa General de la Negociació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Observi's, doncs, que la pretensió processal no és el criteri d'aplicació, sinó la impugnació dels pactes. Així es desprèn en forma clara i terminant del propi escrit rector.

Essent aquests els termes del debat -i no uns altres- és obvi que la doctrina cassacional que es cita en la sentència resulta plenament d'aplicació. Es deriva de la mateixa que no és competència del ordre social la impugnació de les normes reguladores de les condicions de treball del personal estatutari sorgides de l'heteronomia o l'autonomia col·lectiva. Si allò que es pretén, simplement, és la no inclusió dels demandants en el sistema anomenat "carrera professional" resta evident que la conclusió d'aquest ordre no pot ser un altre que la desestimació, atès que les seves categories es troben expressament excloses. Tanmateix, si allò que es postula, com ocorre en el present cas, és que els acords dels què ha sorgit el dit sistema són il·legals, la dita qüestió és competència de l'ordre contenciós administratiu. Pocs dubtes resten, atès el contingut de la demanda, que és aquesta segona la pretensió dels demandats, el que ha de comportar la desestimació del recurs, atès que el magistrat d'instància ha interpretat correctament les normes processals i els criteris jurisprudencials aplicables.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Marcelina i Gabino contra la sentència dictada pel jutjat del social número 33 dels de Barcelona en data 15 de gener de 2004, recaiguda en les actuacions 784/2003, en virtut de demanda deduïda pels dits actors davant l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT en reclamació de reconeixement de dret i quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.