Sentencia SOCIAL Nº 2354/...il de 2018

Última revisión
17/09/2017

Sentencia SOCIAL Nº 2354/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1173/2018 de 20 de Abril de 2018

Tiempo de lectura: 17 min

Tiempo de lectura: 17 min

Relacionados:

Orden: Social

Fecha: 20 de Abril de 2018

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ENFEDAQUE I MARCO, ANDREU

Nº de sentencia: 2354/2018

Núm. Cendoj: 08019340012018101924

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2018:2988

Núm. Roj: STSJ CAT 2988:2018


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 44 - 4 - 2015 - 8040432

EBO

Recurs de Suplicació: 1173/2018

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL LMA. SRA. MARIA PILAR MARTIN ABELLA

Barcelona, 20 d'abril de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2354/2018

En el recurs de suplicació interposat per Rosana , Marí Trini , Ariadna i Romulo a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 9 de maig de 2017 dictada en el procediment Demandes núm. 885/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Renfe Viajeros, S.A., ha actuat com a ponent Il lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer.En data 8 de octubre de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de mayo de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando la demanda interpuesta por el 'Sindicato del Sector Federal Ferroviario de la Confederación General del Trabajo, SSF-CGT' en nombre y representación de sus afiliados Doña Rosana , Doña Marí Trini , Doña Ariadna y Don Romulo GARCÍA, contra 'RENFE VIAJEROS, S.A.U.', debo absolver a la sociedad demandada de las pretensiones en su contra formuladas.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los trabajadores afiliados y representados por el 'Sindicato del Sector Federal Ferroviario de la Confederación General del Trabajo, SSF-CGT' (folios 10 a 22 que se dan por reproducidos), prestan todos ellos servicios para la entidad demandada 'RENFE VIAJEROS, S.A.U.', en la residencia de Barcelona- Sants (trayectos de cercanías), ostentando la categoría profesional maquinista jefe de tren los actores Doña Rosana , Doña Marí Trini y Don Romulo y de maquinista la actora Doña Ariadna , con la antigüedad y salario especificado para cada uno de ellos en el encabezamiento y hecho primero de la demanda, y durante el periodo reclamado todos ellos disfrutaban del derecho a la reducción de jornada para el cuidado de sus hijos menores de 12 años conforme al art. 37.5 ET (encabezamiento y hecho primero de la demanda en lo no cuestionado en el acto del juicio por la sociedad demandada).

SEGUNDO.- La empresa demandada para determinar uno de los componentes de la prima de conducción, integrada por el componente fijo, el componente variable y el complemento de destino, y, en concreto para el componente variable, parte de la jornada realizada por cada trabajador en función del número de minutos tren de cada trabajador, por lo que para dicho cálculo empresarial incide el número de minutos no realizados por los actores que disfrutan del derecho de reducción de jornada para el cuidado de sus hijos menores de 12 años conforme al art. 37.5 ET , reduciendo el componente variable en función del porcentaje de reducción de jornada (alegaciones hechos segundo a quinto de la demanda en los extremos no opuestos por la empresa demandada; alegaciones empresa en contestación a la demanda;

hojas de salario de los actores en relación con abono por el concepto discutido reflejados en las hojas de salario de otro conductor de cercanías del mismo centro de trabajo con jornada completa obrantes a folios 253 a 288 que se dan por reproducidos; documentos y comparativas obrantes a folios 289 a 342 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- De tenerse en cuenta para el referido cálculo con relación a los trabajadores afectados el número de minutos tren por agente medio como para cualquier agente con jornada completa, de manera global con independencia de la cantidad de trabajo, las diferencias a favor de los actores en el periodo comprendido desde el mes de abril-2014 al mes de septiembre-2016, ambos inclusive, salvo la trabajadora Doña Ariadna (desde marzo-2015 a septiembre-2016, ambos inclusive) y la trabajadora Doña Marí Trini (desde abril-2015 a octubre-2015, ambos inclusive), con el detalle que figura en el hecho sexto de la demanda (de abril-2014 a julio-2015, ambos inclusive) y en el escrito de ampliación (de agosto-2015 a septiembre-2016, ambos inclusive), son globalmente las siguientes:

Doña Rosana , 10.249,49 € (hojas de salario obrantes a folios 55 a 107 y 365 a 380 que se dan por reproducidos);

Doña Marí Trini (sin computar periodo noviembre-2015 a septiembre-2016, ambos inclusive, en que permaneció en situación de incapacidad temporal), 10.503,77 € (hojas de salario obrantes a folios 112 a 162 y 381 a 396 quese dan por reproducidos);

Doña Ariadna , 3.797,35 € (hojas de salario obrantes a folios 116 a 194 y 397 a 412 que se dan por reproducidos); y Don Romulo , 3.857,68 € (hojas de salario obrantes a folios 200 a 252 y 413 a 428 que se dan por reproducidos). (cantidades no opuestas por demandada para supuesto estimación demanda, dejando aparte la alegada excepción de prescripción de determinados periodos; hojas de salario de los actores en relación con abono por el concepto discutido reflejados en las hojas de salario de otro conductor de cercanías del mismo centro de trabajo con jornada completa obrantes a folios 253 a 288 que se dan por reproducidos; documentos y comparativas obrantes a folios 289 a 342 que se dan por reproducidos).

CUARTO.- Los actores han venido efectuando directamente ante la empresa sucesivas reclamaciones de haberes:

Doña Rosana , en fechas 27-04-2015, 18-03-2016 y 23-12-2016 (folios 49 a 54 que se dan por reproducidos);

Doña Marí Trini , en fechas 24-04-2015 y 18-03-2016 (folios 108 a 111 que se dan por reproducidos);

Doña Ariadna , en fechas 18-03-2016 (reclamando desde mayo-205,

inclusive) y 09-12-2016 (folios 163 a 165 que se dan por reproducidos);

Don Romulo , en fechas 23-04-2015, 18-03-2016 y 03-01-2017 (folios 195 a 199 que se dan por reproducidos);

QUINTO.- La papeleta de conciliación extrajudicial fue presentada en fecha 08-09-2015, el intento conciliatorio sin efecto por incomparecencia de la empresa se efectuó en fecha 01-10-2015 y la demanda objeto de las presentes actuaciones fue presentada el día 08-10-2015 (folios 1 y 23 que se dan por reproducidos).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.


Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència de instància, que desestimà la demanda interposada pels treballadors recorren aquests, que demanen primerament la modificació del fet provat segon de la sentència i afegir uns altres dos fets de pròpia redacció als que figuren en el relat fàctic. Respecte de la modificació del fet provat segon, no s'escau acollir-la doncs malgrat que la menció al 'número de minutos-tren de cada trabajador' o al 'número de minutos no realizados por los actores que disfrutan del derecho de reducción de jornada...' pot ser una mica imprecís o interpretable en forma errònia, per la magistrada 'a quo' s'ha determinat correctament el problema plantejat en el plet i es pacífic a les actuacions que el mòdul emprat en la determinació de la prima de conducció es el total de minuts-tren de conducció de tots els treballadors del quadre de servei, format evidentment pel número de minuts-tren de tots els treballadors del quadre, entre ells els demandants que frueixen reducció de jornada que evidentment influiran en el resultat final tant si, com sembla lògic, el seus minuts-tren son inferiors als dels seus companys no afectats per reducció de jornada com en cas contrari.

Respecte de la addició de dos nous fets provats, el primer pretén fer referència a que els demandants no desenvolupen menys minuts-tren que els seus companys a jornada complerta. No podem donar lloc a aquesta pretensió doncs els recurrents no denuncien cap error de valoració de prova del jutjat sinó que, simplement, formulen la seva pròpia valoració de proves documentals obrants a la causa i que la empresa impugnant valora de forma diversa introduïnt per tant un element fàctic no controvertit a la instància única i que no s'escau plantejar ara en suplicació. A més aquesta pretensió sembla trencar tant amb la lògica de treballadors que frueixen fins a un cinquanta per cent de reducció de jornada com en la pròpia pretensió del recurrents de una retribució igualitària del complement de productivitat amb independència del temps aportat pels demandants a la obtenció de un objectiu comú del quadre doncs el temps de conducció requereix necessàriament altres activitats de treball no consistents en la conducció de trens, encara que aquesta sigui la principal i prioritària i per això sigui valorada als efectes de fixació de la prima i de admetre's la tesi dels recurrents es privaria de tota importància la resta del temps de treball tant necessari per que els trens circul.lin correcta i puntualment com la estricta activitat de conducció.

Respecte del fet provat nou que es demana figuri com a sisè, resulta intranscendent tota vegada que no es tracta de qüestió discutida respecte de la forma de càlcul del número de treballadors promig del quadre de servei .

Restaran doncs sense modificació els fets provats de la sentència del jutjat.

SEGON.-En el següent i darrer motiu de recurs, els demandants denuncien com a infringits, per errònia interpretació, el 'Acuerdo para el Desarrollo Profesional (BOE de 27 de febrer de 2013) que forma part integrant del conveni col.lectiu de RENFE, norma cinquena 'sistema retributivo' i 'regulación de la prima variable del marco regulador de conducción' i doctrina jurisprudencial establerta per les sentències que es mencionen.

La part recorreguda impugna la dita interpretació i abona la duta a terme per la magistrada de la instància, a més de invocar com a suport de la aplicació duta a terme per la empresa de la retribució de la prima variable de conducció els articles 37.6 de l'Estatut dels Treballadors i 195 del X Conveni Col .lectiu de RENFE.

Simplificadament els recurrents entenen que amb fonament en la interpretació donada pel Tribunal Suprem a la sentència de 10 de novembre de 2010 ( i també, afegim en les concordants de 5 de octubre de 2010 (Rec. 243/2009 ) i de 16 de novembre de 2015 (Rec.353/2013 ), no es correcta la pràctica empresarial consistent en abonar l'import de la prima variable fixada a partir del total de minuts de conducció dels conductors del quadre corresponent de forma global als treballadors en jornada complerta i de forma proporcional i per tant reduïda als treballadors que frueixen de reducció de jornada per cura de fills menors de 12 anys. El supòsit contemplat a la dita sentència de conflicte col.lectiu (Rec.222/2009 ) -i també a les altres dues que hem mencionat abans- que confirmava un altra en el mateix sentit dictada per la Audiència Nacional es referia a un concepte retributiu diferent del que ara examinem, en concret a l'anomenat 'plan de objetivos' i també, al menys en sentit estricte, respecte del col.lectiu de treballadors afectats que eren els que, havent prestat serveis durant tot l'any natural o exercici de que es tractés, havien dut a terme una jornada parcial o haguessin estat en situació de incapacitat temporal . En aquests casos raonava l'Alt Tribunal, fent seus els arguments de la Audiència Nacional i amb expressa menció a la doctrina jurisprudencial que atorga preeminència a la interpretació de les clàusules contractuals feta pels tribunals de la instància respecte de la dels recurrents, llevat de que la mateixa no sigui racional ni lògica o posi de manifest la infracció de alguna de les normes que regulen la exegesi contractual (SSTTS de 12 de novembre de 1993 i les moltes següents en el mateix sentit), ampliant-se amb la doctrina consolidada a partir d ela STS de 20 de març de 1997 en el sentit de que en interpretació de clàusules de convenis i acords col.lectius en les quals es combinen las regles de la interpretació de normes amb les de interpretació dels contractes ha de atribuir-se un ampla marge de apreciació als òrgans jurisdiccionals d ela instància front als quals s'ha desenvolupat la activitat probatòria relativa a la voluntat de les parts i als fets concomitants, que :

'...la sentencia recurrida estima que el punto de partida para resolver el conflicto debe ser determinar la naturaleza jurídica del complemento en cuestión. Para ello dice que 'la simple lectura de la cláusula tercera del convenio permite concluir que las partes negociadoras pactaron una retribución por objetivos, ligada al logro de alcanzar un índice de productividad superior al establecido en el Contrato Programa, que se obtiene mediante la división de los ingresos comerciales alcanzados durante el año, por el número de trabajadores, siendo pacífico que la expresión equivale a la media de trabajadores que prestaron servicio durante el año'. Y añade: 'Estamos, por tanto, ante un complemento salarial por resultados, cuyo devengo es propiamente colectivo, alcanzándose mediante los esfuerzos mancomunados de todos los trabajadores de la empresa, quienes tienen derecho a recibir (el complemento en cuestión) no habiéndose pactado por los negociadores del convenio ningún otro requisito que no fuera alcanzar colectivamente los objetivos propuestos, de manera que, si se alcanzan los objetivos, deberán repartirse mancomunadamente entre todos los trabajadores, como defendió esta Sala en sentencia de 15-12-2008 , sin que sea exigible ningún tipo de distinción en función de tiempo de trabajo o de resultados concretos' (Fundamento Tercero de la sentencia recurrida).

El citado argumento se refuerza con otro, desplegado en el Fundamento Cuarto de la sentencia recurrida, que es de gran importancia. Dice así: 'Se ha acreditado pacíficamente que RENFE OPERADORA alcanzó los objetivos en su escala máxima... habiéndose probado, así mismo, que el cálculo del objetivo se obtuvo dividiendo los ingresos reales por la media de personal, computándose por igual a todos los trabajadores, tanto a los que realizaron jornada completa como a los que la realizaron parcialmente, así como a los que permanecieron en situación de IT en el año 2008, fuere cual fuere el período de baja, lo que permite concluir inequívocamente que estamos ante un complemento colectivo, en el que es indiferente la aportación individual y el sobreesfuerzo de cada trabajador...'. Y añade aún algo muy relevante: '...si no hubiera sido así, si se hubiera computado la media de trabajadores en función del tiempo efectivo de trabajo prestado por cada uno de ellos, la productividad hubiera sido muy superior, porque los ingresos comerciales anuales se hubieran dividido por un número muy inferior de trabajadores al que se computó efectivamente por la empresa...'.

Entenem que la situació contemplada a la dita sentència no es de cap manera equivalent a la que examinem en aquest procediment en tractar-se el present de un complement que no té el caràcter de global com en el supòsit que contempla la repetida sentència del TS, sinó el criteri fonamental del qual es atendre al temps efectivament dedicat a la conducció de trens, el que implícitament suposa també la necessària dedicació a tasques necessàries que no constitueixen directament aquesta dedicació, fixant-se per tant en el número global de minuts de conducció en relació al número de conductors que han treballat en l'any complert de referència i no en criteris tant generals i desvinculats de la finalitat de rendiment com els ingressos globals de la empresa en relació al número de treballadors de la mateixa (que era el cas de la sentència de 2010). A partir d'aquesta divergència i no existint previsió expressa a la normativa convencional per a regular la situació dels treballadors amb jornada reduïda, la Sala entén que, donat el caràcter salarial del concepte retributiu mencionat, es d'aplicació respecte de la reducció proporcional del complement duta a terme per la empresa el que disposen tant l' article 195 del X Conveni de RENFE com l'article 37.6 amb relació amb el article 26 de l'estatut dels Treballadors.

I en tot cas, aquest Tribunal de suplicació ha de donar també prioritat, seguint amb això la doctrina jurisprudencial mes amunt indicada, a la interpretació dels preceptes duta a terme per la magistrada de instància, en no concórrer cap dels supòsits de manca de racionalitat o de lògica o de vulneració de normes interpretatives exclosos per la dita doctrina.

TERCER.-Per les raons argumentades, sÂ?imposa doncs la desestimació del recurs, amb confirmació de la resolució recorreguda,

Fallo

DESESTIMEMel recurs de suplicació interposat pels demandants Rosana , Marí Trini , Ariadna i Romulo contra la sentència de 9 de maig de 2017 del Jutjat Social núm. 14 de Barcelona , queCONFIRMEM íntegrament.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.


LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS

Medidas de conciliación de la vida personal, laboral y familiar. Paso a paso
Disponible

Medidas de conciliación de la vida personal, laboral y familiar. Paso a paso

Dpto. Documentación Iberley

14.50€

13.78€

+ Información

Situaciones especiales de cotización
Disponible

Situaciones especiales de cotización

Dpto. Documentación Iberley

6.83€

6.49€

+ Información

Incapacidad temporal. Paso a paso
Disponible

Incapacidad temporal. Paso a paso

Dpto. Documentación Iberley

13.60€

12.92€

+ Información

Incapacidad temporal del autónomo. Paso a paso
Novedad

Incapacidad temporal del autónomo. Paso a paso

Dpto. Documentación Iberley

15.30€

14.54€

+ Información

Trabajo a tiempo parcial. Paso a paso
Disponible

Trabajo a tiempo parcial. Paso a paso

Dpto. Documentación Iberley

17.00€

16.15€

+ Información