Sentencia Social Nº 2378/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 262/2015 de 01 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 262/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2378/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 29 de maig de 2014 dictada en el procediment núm. 751/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Ángela , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de maig de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda promovida por Ángela contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la parte actora se encuentra en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE, en su grado de ABSOLUTA, derivada de enfermedad común.

En consecuencia, debo condenar y condeno a la entidad demandada a estar y pasar por esta resolución y, en consecuencia, a reconocer y abonar a la parte actora una pensión vitalicia y mensual en cuantía del 100% de la base reguladora de 907,34 €, más los incrementos legales que, en su caso correspondan, y con efectos desde 4-4-2013.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.- Ángela nacida NUM000 -1968, cuyas demás circunstancias personales se tienen por reproducidas, de profesión habitual LIMPIADORA del Régimen General, inició situación de incapacidad temporal el 30-8-12 y el 4-4-13 es alta con propuesta de incapacidad permanente.

2º.-Por Resolución de 22-4-13 es declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total derivada de enfermedad común, con derecho a percibir pensión desde 19-4-13, por las siguientes lesiones dictaminadas por el ICAM el 4-4-13: 'ESCLEROSIS MULTIPLE REMITENTE RECURRENTE DE DIAGNOSTICO RECIENTE Y EVOLUCION CLINICA BASTANTE ACTIVA DESDE EL PRIMER BROTE, QUE YA HA DEJADO SECUELAS NEUROLOGICAS (HIPERREFLEXIA, ROMBERG, MARCHA EN TANDEM, ANEMIA CRONICA MIXTA DEFICITARIA DE HIERRO Y POR TRASTORNO CRONICO. HEPATOESPLENO-MEGALIA. ATRESIA BRONQUIAL PULMONAR DCHA'.

3º.-Resolución de 12-6-13 desestima la reclamación previa por la que considera la parte actora está afecta de la situación e incapacidad permanente en grado de absoluta.

4º.-La parte actora presenta:

-- Esclerosis múltiple recurrente remitente (EMRR), que debuta en julio de 2012. Especialmente activa, con gran número de brotes - último marzo 2014, y febrero- 13, agosto-13, nov-13- y que va dejando secuelas neurológicas. Grado 4 con secuelas de hiperreflexia, marcha en tándem y Romberg +.

-- Anemia crónica mixta.

-- Artresia bronquial congénita pulmonar derecha.

-- Hepatoesplenomegalia

5º.-La base reguladora de la prestación: 907,34 €. Fecha de efectos, en su caso: 4-4-2013.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pot realitzar tasques sedentàries, tal com es desprèn dels documents que es troben als folis 35 i 37 de les actuacions, en els que es pot observar una estabilització i, fins hi tot, milloria de la patologia que pateix la demandant.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat quart, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus com per impedir-li la realització de qualsevol treball, amb independència del que consti en algun dels documents que obren a les actuacions.

Doncs bé, segons consta en el dit fet provat, la demandant pateix esclerosis múltiple recurrent remitent que es va detectar en el mes de juliol de 2012, especialment activa, amb gran nombre de brots (l'últim en el mes de març de 2014), que van deixant seqüeles neurològiques. La dita patologia està qualificada com de grau 4, és a dir, severa i amb seqüeles de hiperreflèxia, marxa en tàndem i Romberg +, a la qual s'ha d'afegir una anèmia crònica mixta, atrèsia bronquial congènita pulmonar dreta i hepatoesplenomegalia, lesions totes elles que li comporten, tal com va decidir la magistrada d'instància, una impossibilitat absoluta per a realitzar qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona, en data 29 de maig de 2014 , que va recaure en les Actuacions 751/13, en virtut de demanda presentada per Doña. Ángela , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.