Sentencia Social Nº 2411/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8731/2008 de 29 de Marzo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de març de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2411/2010

En el recurs de suplicació interposat per Plastoquimica, S.L. a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 14 de juliol de 2008 dictada en el procediment

núm. 134/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Benjamín , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 19 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Plastoquímica SL, debo absolver y absuelvo a Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social y, Don Benjamín de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El trabajador Don Benjamín , mayor de edad, con DNI NUM000 , sufrió un accidente de trabajo en fecha 25 de mayo de 2006, mientras prestaba servicios por cuenta de la empresa Plastoquímica SL.

SEGUNDO.- La Inspección Provincial de Trabajo y Seguridad Social extendió acta de infracción y promovió expediente de recargo de prestaciones, tramitado ante el INSS con audiencia de las partes. Por Resolución del INSS de 9 de octubre de 2007 se acordó declarar la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el accidente de trabajo sufrido por Don Benjamín el día 25 de mayo de 2006 y disponer que las prestaciones de seguridad social derivadas de dicho accidente de trabajo fuesen incrementadas en el 40% con cargo a la empresa actora.

TERCERO.- Contra la anterior Resolución la empresa demandante interpuso reclamación previa, que fue expresamente desestimada por Resolución de 8 de enero de 2008.

CUARTO.- El accidente de trabajo sufrido por el trabajador Don Benjamín acaeció cuando el Sr. Benjamín debía cortar una plancha de polipropileno de 4000mm X 2000mm X 12mm en dos planchas de 4000mmX950mm. Para ello, ayudado por dos compañeros y la asistencia de un puente grúa, colocaron la plancha sobre la sierra. Dado que la protección impedía la correcta colocación de la plancha, procedió a retirarla. Una vez alineada la plancja, el Sr. Benjamín emplujó la plancha con las manos hacia el disco para proceder a su corte mientras que los otros dos compañeros se colocaron tras el disco estirando de la plancha a la salida de la máquina. Una vez cortado el primer trozo, el trabajador accidentado inició el segundo corte de 4000mm X 950mm, dejando una tira de una anchura de 100 milímetros; durante esa operación, con la mano izquierda cobre la tira y la derecha sobre la plancha de 950 mm de anchura, al acabar el corte la ira se levantó desplazando la mano izquierda del Sr. Benjamín hasta el disco que se encontraba en movimiento.

El trabajador siniestrado no había recibido formación e información específica.

La maquina disponía de seta o interruptor de paro de emergencia.

En el momento del accidente el disco de sierra se hallaba al descubeirto, sin protección superior, habiendo sido retirada la otra protección.

La maquina carecía de empujadores.

QUINTO.- El trabajador accidentado participó en un curso de dos horas sobre protección de incendios.

SEXTO.- El trabajador siniestrado había recibido casco de seguridad, botas con plantilla y puntera reforzadas, antiácida, guantes de cuero, gafas de protección contra polvo e impactos, traje de trabajo y mascarilla de protección.

SEPTIMO.- La Autoridad Laboral competente impuso a la empresa actora una sanción en cuantía de 1.502'54 ? como responsable de una infracción grave.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Don. Benjamín . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 9 d'octubre de 2.007, que la va declarar responsable per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador Don. Benjamín , el dia 25 de maig de 2.006, i l'imposà un 40% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.

SEGON. En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la modificació dels fets provats quart, cinquè i vuitè. Pel que fa al quart es demana es modifiqui en el següent sentit: a) que va ser el propi treballador Sr. Benjamín el qui va canviar el mètode de treball establert, sense autorització de la persona responsable, col.locant el tauler sobre la part dreta de la màquina deixant el disc a l'esquerra del tauler, retirant la protecció d'aquest i deixant-lo al descobert i que segons el Cap del taller, en cap altre ocasió s'havia realitzat aquesta operació d'aquesta forma. b) Que es suprimeixi que la màquina no tenia "empujadores" i que es substitueixi per l'afirmació de que, en cas de talls de peces petites, existeixen "empujadores" que anul.len la possibilitat d'atrapament. c) Que s'afegeixi que per a realitzar el treball que feia no li calia utilitzar "empujadores", perquè hi havia dos operaris realitzant l'operació i d) que es suprimeixi que el treballador sinistrat no havia rebut formació i informació específica i que es substitueixi pel redactat següent: "que los operarios que manejan dicho equipo han recibido la formación específica sobre los riesgos inherentes al mismo y son plenamente conocedores de los métodos establecidos por la empresa para el uso de cada uno de ellos". Totes les modificacions es basen en l'informe del seu perit.

També es pretén la modificació del fet provat cinquè, afegint el següent: "se le había entragado un ejemplar de las "Normas básicas de seguridad" y había recibido el curso de Formación y Prevención de Riesgos Laborales impartido por la empresa SGS TECNOS, S.A.". Es basa en els documents que es troben als folis 105, 113 i 257 de les actuacions.

I, per últim, es demana s'afegeixi un nou fet provat, que seria el vuitè, pel qual es proposa la redacció següent: "El equipo de trabajo Sierra Disco Ortza 320 F cumple los requisitos indicados en el RD 1215/97 , sobre seguridad de máquinas y refiere marcado CE". Es fonamenta de nou en l'informe del seu perit.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, sense que la modificació es pugui basar en el mateix document en que el jutge ha fonamentat el fet que es vol modificar. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits, cal dir que totes tres modificacions han de ser desestimades. La primera referent al fet quart, perquè en el fonament de dret segon el magistrat d'instància explica llargament que s'ha basat en les proves d'interrogatori de part, així com en la de testimonis i perits per fonamentar el citat fet, que es el que descriu com i perquè es va produir l'accident i perquè les modificacions que es pretenen es basen únicament en l'informe del seu propi perit, que ja ha estat valorat pel magistrat, sense que s'observi un error evident en l'apreciació de la prova.

En segon lloc i pel que fa a la modificació que es demana del fet cinquè, perquè dels documents citats no es desprèn el que es vol afegir, atès que en realitat el curs en el qual va participar el treballador i que consta en el citat fet, és el mateix al qual fa referència l'empresa, com es pot veure pels documents que es troben als folis que cita, ja que el seu títol era el de "formación y prevención de riesgos laborales y protección contra incendios".

I, pel nou fet que vol afegir, perquè es fonamenta també en l'informe del perit de l'empresa, sense que s'adverteixi cap error del jutge "a quo" en la valoració de la prova i d'altra banda, perquè tampoc tindria transcendència per a modificar la decisió de la sentència, perquè una cosa és que complís els requisits indicats i una altra molt diferent és que s'haguessin tret les mesures de protecció en el moment en que es va produir l'accident, que és el que afirma el fet anterior.

TERCER. En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent afirma que la sentència ha infringit l'article 123.1 de la Llei General de la Seguretat Social perquè aquest article regula una responsabilitat empresarial que deriva de l'omissió de mesures de seguretat i que aquestes siguin les causants de l'accident i en el present supòsit la sentència basa la desestimació de la demanda en l'acta de la Inspecció de Treball que ha estat recorreguda, per la qual cosa no és ferma, i, en conseqüència, no ha quedat acreditada la vulneració de cap normativa. D'altra banda argumenta que no ha incomplert cap article referent a la protecció dels treballadors, atès que havia elaborat el corresponent Pla de Prevenció de Riscos Laborals i el treballador va rebre el corresponent curs de formació i informació en matèria de prevenció de riscos laborals, així com un exemplar de les normes bàsiques de seguretat. Que la màquina tenia els mitjans de protecció adients, el que va succeir és que els treballadors els van treure, per la qual cosa, tenint en compte que la responsabilitat de l'empresa no és objectiva, aquesta s'exclou quan la producció de l'accident es produeix per la conducta imprudent del treballador accidentat, com va succeir en el present supòsit. Finalment argumenta que, en tot cas, i de forma subsidiària, s'hauria de rebaixar el recàrrec al seu grau mínim, tenint en compte la conducta imprudent i temerària del treballador.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, de les quals únicament citarem la més recent de data 16 de març d'enguany (R. 375/09), que el recàrrec de prestacions establert a l'article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2. i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general, articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de març i 22 d'abril de 2.005. També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem, en la qual es posa de manifest que «la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre, norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que "en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...". En el apartado 4 del artículo 15 señala "que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador". Finalmente, el artículo 17.1 establece "que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores". Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

També cal tenir en compte, a més, per resoldre el present litigi, que segons l'article 115.4 b) de la LGSS no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a "dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado", però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la "imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira".

La doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008, en la qual s'assenyala el següent:

"1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. ..... Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a), que "no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira".

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de "defender" al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que "en materia de accidentes de trabajo (SS. de 19.10.2000, 17.5.2001, 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001, que acabamos de citar)" .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , "el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos".

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línea que "la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene" cuando no opera como causa exclusiva del accidente "entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de Riesgos Laborales dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador".

QUART. Doncs bé, en el present cas, en que no s'han modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió que l'article esmentat no ha estat infringit. I això pels motius següents:

1) És cert que l'acta de la Inspecció de Treball en que s'imposava una sanció a l'empresa ha estat impugnada, però aquest fet no té cap rellevància de cara al present litigi, atès que el relat fàctic de com va succeir l'accident no el fonamenta el magistrat únicament en l'acta citada, sinó en el conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral (testifical, interrogatori i pericial).

2) Pel que fa a l'accident, segons consta en el fet provat quart, aquest es va produir perquè l'actor i els companys que l'ajudaven, van procedir a retirar la protecció que tenia la màquina que havia de tallar una planxa, però aquesta retirada es va decidir perquè la protecció impedia la correcta col.locació de la planxa, i d'altra banda, no hi havia cap dificultat per fer-ho. És a dir, no es va tractar d'una imprudència, sinó d'una necessitat, per tal de poder realitzar la tasca que tenien encomanada.

3) D'altra banda, segons consta en el fonament de dret segon, la màquina tenia una segona protecció, que sembla ser que era l'original, que no estava tampoc instal.lada quan es va produir l'accident que s'està examinant.

4) Així mateix també consta en el citat fonament de dret que els perits que van anar al judici van reconèixer que s'hauria pogut posar un interruptor en els mecanismes de cobertura, de tal manera que en absència dels citats requisits el circuït elèctric quedés obert, impedint d'aquesta forma que arribés l'energia elèctrica al motor que fa girar la serra i, en conseqüència impedint el seu funcionament.

5) Per últim, també s'ha acreditat que els operaris no tenien "empujadores" que haguessin evitat que el treballador hagués de treballar directament amb les mans.

6) En relació amb la formació del treballador, és cert que aquest que havia assistit a un curs de dos hores sobre formació i prevenció de riscos laborals i protecció contra incendis, però cal dir que aquest curs no consta que incidís sobre el funcionament de la màquina que va produir l'accident i, a més, aquesta circumstància no té incidència en el present supòsit, en el qual l'accident es va produir per la retirada de les cobertes de protecció.

CINQUÈ. També s'ha de desestimar l'al.legació de la recurrent de que va ser el treballador el que va realitzar la feina malament i que l'accident es va deure a la seva actitud imprudent, atès que, en primer lloc en cap cas es pot parlar d'un imprudència temerària, perquè no reuneix els requisits que la jurisprudència exigeix perquè es pugui qualificar com a tal, segons abans s'ha indicat, sinó que, en tot cas, es podria parlar d'una simple imprudència professional, deguda a la llarga experiència del treballador en la realització de la seva tasca, la qual en cap cas eximeix a l'empresa de la seva responsabilitat, perquè cal tenir en compte que l'empresari ha de protegir el treballador fins hi tot quan aquest realitza el seu treball de forma inadequada, tal com estableix l'article 15.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , quan estipula que les mesures preventives hauran de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador.

Així doncs, és ben evident, que hi va haver tot una sèrie d'infraccions de prevenció de riscos laborals per part de l'empresa, tal com consta en el fet provat quart, per la qual cosa aquesta va incomplir els articles 14, apartats 1, 2 i 3 i art. 17.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i article 3 del RD 1215/1997 en relació amb l'Annex I 1.8 i una directa relació de causalitat entre les citades infraccions i el resultat de l'accident .

Per últim i pel que fa a la pretensió subsidiària de l'empresa, relativa a disminuir el recàrrec a la quantitat mínima, tenint en compte la imprudència amb que va actuar el treballador, tampoc es pot estimar, atès que en el present supòsit l'Entitat Gestora ja ho va tenir en compte en valorar els fets, atès que segons consta en el fet provat primer, el recàrrec es va imposar en la quantia del 40%, és a dir deduint un 10% de la quantitat màxima que estableix la norma. El motiu, en conseqüència ha de ser desestimat.

SISÈ. La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l'article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 500?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per PLASTOQUÍMICA, S.L., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona, en data 14 de juliol de 2.008 que va recaure en les actuacions nº 134/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra Don. Benjamín , l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 500?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.