Sentencia Social Nº 2418/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1029/2016 de 19 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1029/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 20 d'abril de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2418/2016

En el recurs de suplicació interposat per ROBERT BOSCH ESPAÑA FABRICA DE CASTELLET, S.A., UNIPERSONAL a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 18 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1047/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Adriano , INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 4-11-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda planteada por ROBERT BOSCH ESPAÑA FABRICA DE CASTELLET. SLU contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIA y Adriano , debo absolver a la entidad gestora de la pretensión deducida en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- Con efectos 1-10-2010, Adriano es beneficiario de la prestación de jubilación parcial, habiendo suscrito, en la misma fecha, con la empresa demandante ROBERT BOSCH ESPAÑA FABRICA DE CASTELLET contrato de trabajo de duración determinada, hasta 4-6-2015, a tiempo parcial.

2º.- El 1-10-2010 la empresa suscribía con Bernardo la conversión del contrato de trabajo temporal en contrato indefinido en su modalidad de contrato de relevo para sustituir al trabajador Adriano .

3º.- El 21-2-2014 se produjo la extinción del contrato de trabajo del trabajador relevista en el marco de un plan de bajas voluntarias de la Empresa motivado por la necesidad de amortización de puestos de trabajo al objeto de ajustar la plantilla de la Empresa a los volúmenes de producción -no controvertido-

4º- Resolución de 19-6-2014, confirmada por la R. de 12-9-2014 desestimatoria de la reclamacón previa, determinó una deuda de 12481,93 € a la empresa demandante, correspondiente al importe abonado a Adriano , en concepto de jubilación parcial, durante el período 22-2-2014 a 30-6-2014, por incumplimiento de lo establecido en la disposición adicional segunda del Real decreto 1131/2002. 26-4-2010 , la entidad gestora determinaba deuda y reclamaba de la empresa demandante el importe abonado a Adriano , en concepto de jubilación.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'empresa demandant contra la Sentència que desestima la seva impugnació de la Resolució del Institut Nacional de la Seguretat Social de 12 de setembre de 2014 que confirma la Resolució anterior e 19 de juny la qual determina el deute de l'empresa de 12.481,93 euros en concepte de prestació de jubilació parcial pel import abonat al treballador Adriano pel període de 22 de febrer a 30 de juny de 2014 per incompliment de la Disposició Addicional 2ª del R Decret 1131/2002 de 24 d'abril de 2010 al no haver contractat durant aquest temps treballador rellevista, és per denunciar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència d'acord amb l'apartat c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- La recurrent denuncia la infracció de la Disposició addicional 2ª del R Decret 1131/2002 de 31 d'octubre . Resumidament argumenta que la raó de no substituir el rellevista contractat per cobrir la jornada del treballador jubilat parcialment, va ser per la necessitat objectiva d'amortitzar llocs de treball en el marc del Pla de baixes voluntàries de l'empresa degut a la necessitat d'amortitzar llocs de treball per ajustar la plantilla de l'empresa als volums de producció. Les raons de suprimir el lloc de treball del rellevista de la part de jornada del treballador jubilat no són ni poden ser formals sinó que són circumstàncies materials concurrents, que han exigit acomiadar al rellevista per causes objectives. El fet que no se seguís el procediment per acomiadament col lectiu previst en l'article núm. 51 del ET. no inhabilitat a l'empresa per extingir la relació laboral de treballadors per causa objectiva, si aquell tràmit no és necessari. Invoca doctrina del TSJ. de la Rioja de 14 de setembre de 2007, que manté que no procedeix que l'empresa aboni la prestació de jubilació parcial quan es troba incursa en un procés de reestructuració per causes objectives previstes en l'article núm. 51 i 53,c ) del ET., que ha impedit substituir el rellevista contractat. Conclou que la Resolució del INSS. impedeix la reducció de plantilla a fi de conservar la màxima ocupació possible segons la situació de crisi objectiva, i invoca l' article 1.184 del Codi Civil entenent que el deutor queda alliberat del deute quan la prestació resulti legal o físicament impossible.

De la relació fàctica no atacada queda constància que el 1 d'octubre de 2010 el treballador de l'empresa recorrent va ser beneficiari de la prestació de jubilació parcial fins el 4 de juny de 2015. El mateix dia l'empresa va contractar el treballador Don. Bernardo en la modalitat de contracte de relleu esdevenint el seu contracte temporal en indefinit. El dia 21 de febrer de 2014 es va produir l'extinció del contracte d'aquest darrer treballador rellevista en el marc d'un Pla de baixes voluntàries a l'empresa degut a l'amortització de llosc de treball per ajustar la plantilla. Aquest fet va ser la raó de la reclamació de la prestació indeguda de la pensió de jubilació parcial per part del INSS. pel període des del 22 de febrer de 2014 fins a 30 de juny de 2014, en aplicació de l'apartat 1,3 i 4 de la Disposició addicional 2ªdel R. Decret 1131/2002 de 31 d'octubre que transcriu el 3er Fonaments de Dret de la Sentència, a la qual norma ens remetem.

La controvèrsia és qüestió de dret resolta per la doctrina jurisprudencial, que cita la sentència de la instància en el 4rt. Fonament de Dret, i afegim , la doctrina de la STS. 4884/2014 de 17-11-2014 ( rec. 3309/2013 ) en cas de necessària substitució del treballador rellevista durant el període de pròrroga de la incapacitat temporal o, en cas contrari, el deure de reintegrar les prestacions de la jubilació parcial, atenent a la finalitat del contracte de relleu i de jubilació parcial de mantenir la ocupació i assegurar el finançament de la Seguretat Social, obligant la substitució del cessament del treballador rellevista en el termini de quinze dies en garantia de la substitució, ja que l'obligació és mantenir el relleu per a la totalitat del temps de la jubilació parcial de la persona menor de 65 anys.

També la STS. de 13 de juny de 2015 ( recud 3280/14 ) segueix i es remet a la doctrina jurisprudencial que citem, en el supòsit de treballador rellevista a qui se li va reduir la jornada contravenint el punt 3 paràgraf tercer de la Disposició Addicional 2ª del R Decret 1131/2002 de 31 d'octubre , amb cita de les SSTS. de 24-4-2013 ( recud. 2520/2012), de 22-11-2010 ( recud. 89/2010 ) y de 17-11-2014 ( rcud. 3309/2013 ) a la qual ens hem referit abans, que segueix i transcriu amb cita de doctrina jurisprudencial anterior , i s'estén en la naturalesa obligacional i no sancionadora del reintegrament de la prestació previst en la D.A. Segona del RD 1331/2002 a que fa referència també la sentència de la instància.

La STS. de 13 de juny de 2015 reitera la finalitat de la normativa sobre jubilació parcial i contracte de relleu de garantir l'ocupació i que la jubilació anticipada no constitueixi una pèrdua de llocs de treball, de forma que la normativa imposa l'obligació simultània del contracte de relleu i evitar que els ingressos de la Seguretat Social es vegin disminuïts. La Sentència repassa la casuística de la necessitat de substituir el rellevista, i entre altres supòsits recorda 'Los casos de despido objetivo por razones individuales de trabajador relevado y relevista, afirmándose al efecto que aún «partiendo de que la obligación de reintegro no supone una sanción al empleador sino un mero acto de gestión prestacional [ TS 9-2-2010 y 13-3-2010, R. 2334/09 y 2244/09 ] ... la empresa demandante ciertamente podía extinguir el contrato de trabajo del trabajador jubilado anticipadamente, pero tenía la obligación de conservar, de mantener el contrato de relevo con el trabajador relevista, o contratar uno nuevo en caso de cese por cualquier causa de éste [incluido el despido], hasta que el relevado alcance la edad de jubilación o, cabría añadir, deje de percibir las prestaciones por jubilación anticipada, puesto que así se desprende del referido número 1 de la DA Segunda del R.D. 1131/2002» (SSTS 22/09/10 - rcud 4166/09-; y 22/04/13 - rcud 2303/12 -).'

Segueix recordant la doctrina jurisprudencial que no seria aplicació la DA 2ª del R. Decret 1131/2002 de 31 d'octubre respecte del reintegrament de la prestació de jubilació parcial en el supòsit d' 'extinción del contrato del trabajador relevista, si el cese de éste y el del trabajador jubilado a tiempo parcial se hubiese producido a virtud de ERE ( SSTS 29/05/08 -rcud 1900/07 -; 23/06/08 -rcud 2335/07 -; 23/06/08 -rcud 2930/07 -; 16/09/08 -rcud 3719/07 -; 19/09/08 -rcud 3804/07 -. Se refiere a la doctrina la STS 25/01/10 -rcud 1245/09-, aunque para supuesto diferente ; y 09/02/11 -rcud 1148/10 -, en obiter dicta); y d).- Finalmente, tampoco existen la obligación [sustitutoria] y responsabilidad [prestacional] de que tratamos cuando el relevista ha sido contratado a tiempo completo y el cesado ha sido el trabajador jubilado a tiempo parcial [60%], pues una interpretación teleológica y sistemática de la norma lleva a concluir la inexigibilidad de nueva contratación que habría de comportar una jornada superior al 100 por 100 y previa a la jubilación parcial ( STS 06/10/11 -rcud 4582/10 -).'

Sent la finalitat de la institució de la jubilació parcial la política pel manteniment de la ocupació i el manteniment financer de la Seguretat Social, la substitució del rellevista que cessa és obligada, i en cas d'incompliment, és obligat el reintegrament de les prestacions percebudes pel jubilat parcial a fi de garantir la finalitat i els dos objectius de la seva raó de ser.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial referida, el motiu del recurs no es pot admetre, tenint també present que la sentència que invoca el recurrent de la Sala Social del TSJ de La Rioja no constitueix doctrina jurisprudencial segons l'article núm. 1.6 del Codi Civil susceptible d'invocació en aquest motiu de suplicació.

En conseqüència desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació plantejat per l'empresa Robert Bosch España Fábrica de Castellet, SLU. contra la Sentència de 18 de setembre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona en el procediment núm. 1047/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.