Sentencia Social Nº 2519/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7541/2014 de 13 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 7541/2014

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2519/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i Pedro Enrique a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 23 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 756/2013, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 16 de juliol de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent: ' Que DESESTIMANDO la pretensión de incapacidad permanente en grado de Absoluta, ESTIMO la demanda presentada por DON Casiano , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre INCAPACIDAD PERMANENTE en grado de Total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, DECLARANDO al actor en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE en grado de TOTAL, para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, CONDENANDO al INSS a estar y pasar por tal declaración y a ABONAR a la parte demandante una pensión vitalicia equivalente al 55% de su base reguladora de 1.830,85 € mensuales, catorce veces al año, y fecha de efectos de 06.03.2013, más las mejoras y mínimos que fueran procedentes. '

Amb data 28 de juliol de 2014 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual es del següent tenor literal: ' Acuerdo que procede la aclaración del Fallo de la Sentencia solicitada por la demandada, de modo que donde dice Don Casiano DEBE DECIR DON Pedro Enrique '. '-

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, DON Pedro Enrique , nacido el NUM000 .1968, con DNI núm. NUM001 , consta afiliadao a la Seguridad Social, estando en situación de alta o asimilada a la de alta, en el régimen general, siendo su profesión habitual la de OFICIAL PANADERIA.

SEGUNDO.- Iniciado por la actora proceso de IT el 17.08.2011 agotó el subsidio el 11.02.2013 que fue prorrogado hasta que se dictó Resolución por la Dirección Provincial del INSS en fecha de 05.03.2013, denegando declarar a la parte demandante en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, al no reunir el requisito de incapacidad permanente.

La Resolución del INSS indicada se basó en el informe emitido por l'Institut Català d'Avaluació Mèdiques i Sanitàries de fecha 14.02.2013, en el que se reconocían a la parte actora las siguientes lesiones:

'ADENOCARCINOMA DE PROSTATA TRATADO MEDIANTE PROSTATECTOMIA RADICAL Y LINFADENECTOMIA ILIO-OBTURATRIZ BILATERAL (18.08.2011) BLOQUEO HORMONAL Y RADIOTERAPIA. ACTUALMENTE NO INFORMADO DE PROGRESION O RECIDIVA. TRASTORNO ADAPTATIVO CON ANIMO DEPRESIVO, NO INCAPACITANTE'.

TERCERO.- Presentada reclamación previa por la parte actora contra la anterior Resolución, al entender que está afecta de incapacidad permamente, en grado de absoluta y subsidiariamente de total, derivada de enfermedad común, fue la misma desestimada por silencio administrativo.

CUARTO.- La parte actora presenta las siguientes dolencias:

'ADENOCARCINOMA DE PROSTATA T3 N1 EN EL 2011 IQ MEDIANTE PROSTATECTOMIA RADICAL Y LINFADENECTOMIA MAS RDT Y BLOQUEO HORMONAL. NO SIGNOS DE RECIDIVA DE LA ENFERMEDAD. QUEDA COMO SECUELA INCONTINENCIA URINARIA A PEQUEÑOS ESFUERZOS Y FUGA DE HECES CON USO DE PAÑAL, QUE PERSISTE A PESAR DEL TRATAMIENTO CON REHABILITACION FUNCIONAL DEL SUELO PELVIANO.

DISFUNCION SEXUAL.

LUMBOCIATALGIA CRONICA SIN SIGNOS DE AFECTACION RADICULAR.

TRASTORNO ADAPTATIVO CON ANIMO DEPRESIVO SIN LIMITACION PSICOFUNCIONAL'.

QUINTO.- Para el caso de estimarse la demanda, la base reguladora de la prestación reclamada es de 1.830,85 € mensuales y la fecha de efectos la de 14.02.2013 para la IPA y la de 06.03.2013 para la IPT. Se acredita periodo mínimo de cotización necesaria para causar derecho a la prestación pretendida.

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts varen interposar sengles recursos de suplicació, que formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i, la part demandant va impugnar el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part i declara al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a l'exercici de la seva professió habitual d'Oficial de forner, presenten sengles recursos de suplicació la part demandant i l'INSS, interessant respectivament la declaració del grau d'absoluta i la revocació del grau d'incapacitat que estima la sentència.

SEGON.Els dos recursos es formulen amb un únic motiu, emparat en la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , amb al.legació de la infracció de l' art. 136 en relació a l ' article 137- 4 i 5, de la Llei general de la Seguretat Social/LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar el grau de incapacitat, divergint amb les limitacions funcionals que suposen a l'actor les malalties acreditades, que s'admeten.

S'ha declarat provat que pateix adenocarcinoma de pròstata T3 N1 l'any 2011. IQ mitjançant prostatectomia radical i linfadenectomia més RDT i bloqueig hormonal. No signes de recidiva de la malaltia. Queda com a seqüela incontinència urinària a petits esforços i fuga de femta amb ús de bolquers, que persisteix malgrat el tractament amb rehabilitació funcional del sol pèlvic; disfunció sexual. Lumbociatàlgia crònica sense signes d'afectació radicular. Trastorn adaptatiu amb ànim depressiu sense limitació psicofuncional.

La sentència ha valorat que la malaltia que pateix l'actor el limita per a les funcions bàsiques de la seva professió d'Oficial forner, però no per a realitzar les tasques essencials de qualsevol altre professió u ofici.

Respecte a la manca de capacitat per a la seva professió, que posa en dubte l'INSS, s'ha de dir que és indiscutible que el demandant no té capacitat per a portar a terme tasques d'esforç al llarg de tota la jornada laboral, per la qual cosa estaria correctament qualificada la declaració d'incapacitat, ja que la professió de forner és notòriament d'esforç manual, bipedestació, deambulació. Es recurs de l'Entitat Gestora s'ha de desestimar per tant.

Pel que fa al recurs del demandant, s'ha de partir de què segons declara la jurisprudència, la incapacitat permanent absoluta s'ha d'atendre quan de la descripció de les patologies patides resulti una inhabilitació completa del treballador per tota professió u ofici, perquè les aptituds que li restin no siguin compatibles amb la possibilitat de concertar una relació de treball retribuïda, amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, 'en régimen de dependencia con un empresario durante toda la jornada laboral, sujetándose a un horario y con las exigencias de todo orden que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden establecido y en interrelación con otros compañeros ( STS 12-7 y 30-9-86 , entre muchas otras).'

Això comporta que per la valoració de la incapacitat ha d'atendre la situació global de la persona, i no es tracta d'ignorar que tota professió u ofici suposa esforç quan s'ha d'estar sotmès a les exigències d'un horari o jornada laboral, normalment molt exigent en els casos de treballs per compte aliena, i molt difícil d'acomplir escrupolosament quan es pateixen malalties que provoquen astènia o cansament greu, o altres incomoditats greus per a la vida social com és la incontinència fecal i urinària, quan aquesta és qualifica com a greu, severa o que exigeix l'ús de bolquers. Aquesta Sala en supòsits anàlegs ha diferenciat la valoració de la incapacitat, quan la incontinència precisa clarament ús de bolquers o no.

Així, es diu en la sentència de 20 de gener de 2015 ( ROJ: STSJ CAT 274/2015 - ECLI:ES:TSJCAT :2015:274): 'En cuanto a la incontinencia fecal , esta Sala, en su sentencia de 5-3-2012 (rec. 3201/2011 ) , declaraba que ' (...) el conjunt de patologies i en concret la incontinència fecal de tipus funcional, és incompatible amb activitats que requereixin esforç i força i que tinguin impedits l'absència immediata del lloc de treball, però no amb un ventall d'activitats sedentàries, semi sedentàries i lleugeres'. En este tipo de secuelas está contraindicada la realización de esfuerzos físicos, la atención al público o el desarrollo de profesiones en las que no sea posible efectuar pausas siempre que se precisen, siendo abundantes las profesiones cuyo desarrollo no exige lo anterior. En atención a ello, no constando una deposición incontrolada que obligue al uso de pañal, no puede considerarse que el trabajador recurrido tenga abolida su capacidad laboral,pudiendo llevar a cabo, en términos de rentabilidad empresarial, actividades laborales livianas y sedentarias'. En el mateix sentit s'expressava la sentència d'aquesta Sala de 16 d'octubre de 2014 , recurs 3347-2014, que valora incontinencia fecal a l'esfoç, que no precisa ús continuat de bolquers.

A diferencia de les anteriors la sentència d'aquesta Sala de 16 de setembre de 2014 ( ROJ: STSJ CAT 8700/2014 - ECLI:ES:TSJCAT :2014:8700), sentencia: 5934/2014, recurs: 2931/2014 , valora: ' ...continúa produciéndole incontinencia fecal que puede ir remitiendo en el futuro pero que todavía subsiste, de todo lo cual se deduce la pérdida actual de facultades para desarrollar con un mínimo de aprovechamiento cualquier actividad laboral tal como declaró en un caso semejante la sentencia de esta Sala núm. 8215/2010, de 17 de diciembre , con la consecuencia de que la sentencia recurrida no ha infringido lo establecido en el artículo 137.5 de la LGSS que define la incapacidad permanente absoluta para todo trabajo'.

En el cas de la sentència impugnada, la descripció de la incontinència fecal no es refereix com a conseqüència d'esforç, sinó que es tracta d'un procés sever, que precisa ús de bolquers (incontinència urinària es descriu a petits esforços i fecal com a fuga de femta amb ús de bolquers) i que ara per ara no ha estat objecte de remissió, sense perjudici de què si millorés amb el tractament podia ser revisada la declaració d'incapacitat ( art. 143 LGSS ) per millora del procés incapacitant. Per tant, amb el que s'ha declarat provat seguint el criteri de la doctrina i la valoració concreta més amunt exposada, s'aprecia la infracció de dret al legada pel demandant, ja que la constatació de la incontinència urinària a petit esforç i la fuga de femta amb ús de bolquers, ha de donar lloc a valorar que el demandant no està capacitat per a realitzar les tasques essencials de qualsevol professió u ofici, doncs la integració en qualsevol treball suposa per si un mínim esforç i exigeix una capacitat que té limitada la part actora en la seva vida social, i donaria lloc a una greu penositat en la realització de les tasques elementals de la seva feina, que no li és exigible a cap treballador. En conseqüència, s'estima el recurs de la part actora.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I estimem el recurs de suplicació interposat per Pedro Enrique contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 4 de Barcelona, en data 23 de juny de 2014 - aclarida per interlocutòria de data 28 de juliol de 2014 - dictada en les actuacions número 756-2013, seguides contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, revoquem la sentència impugnada.

Estimant la pretensió principal de la demanda, declarem a l'actor Pedro Enrique en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, i el dret a percebre la prestació per valor del 100% de la base reguladora de 1.830,85 euros al mes, des de la data d'efectes del dia 14 de febrer de 2013, condemnant a l'Entitat Gestora demandada a estar i passar per aquesta resolució i al pagament de la pensió declarada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.