Sentencia Social Nº 2531/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 352/2015 de 13 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 352/2015

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 d'abril de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2531/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 8 de setembre de 2014 , dictada en el procediment núm. 612/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, SAGRAT COR, S.L., CLÍNICA DE SABADELL, S.L. i Vicenta , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 31 de maig de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de setembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que ESTIMO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por don Vicenta frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre gran invalidez, DECLARO el derecho de la demandante a percibir la pensión de gran invalidez con arreglo a una base reguladora de 1.808,53-euros mensuales y con derecho al percibo de un complemento de 1.024,89-euros mensuales, todo ello con efectos desde el día 17/12/2012, y CONDENO al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL al abono de la referida prestación.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-Doña Vicenta , fue declarada en situación de incapacidad permanente, en grado de gran invalidez, derivada de enfermedad común, por resolución del INSS de fecha 15/01/2013, con el derecho al percibo de una prestación conforme a una base reguladora de 1.145,98-euros y un complemento de 520,85-euros.

(Expediente administrativo y hecho pacífico entre las partes).

SEGUNDO.-Contra la resolución antes señalada, la actora formuló reclamación previa entendiendo que le correspondía una mayor base reguladora.

Dicha reclamación fue parcialmente estimada por el INSS mediante resolución de 08/04/2013 que le reconoció una base reguladora de 1.376,07-euros y un complemento de 619,23-euros.

Contra esta última resolución interpuso la demanda directora de estas actuaciones.

(Expediente administrativo y demanda actora).

TERCERO.-La actora venía prestando servicios para la empresa SAGRAT COR, S.L. como enfermera desempeñando su trabajo a jornada completa -que en su empresa era de 38 horas semanales- hasta que en fecha 28/01/2008 pasó a disfrutar de una reducción de jornada de un 33% en méritos al nacimiento de su hijo Carlos , que tuvo lugar el NUM000 /2007. De este modo la jornada efectivamente trabajada por la actora era de 25 horas y 20 minutos semanales.

(Expediente administrativo y documentos unidos como diligencia final)

CUARTO.-En fecha 14/05/2010, cuando la actora desempeñaba la jornada reducida señalada en el ordinal probatorio anterior, nació Arsenio , el segundo hijo de la demandante.

La actora solicitó por escrito de su empleadora -SAGRAT COR, S.L.- una nueva reducción de jornada por el nacimiento de su segundo hijo, que le fue reconocida por la empresa. En méritos a ella la reducción fue de un 49,87% de su jornada pasando a desempeñar una jornada efectiva de 19 horas y 3 minutos semanales.

Posteriormente se subrogó en la posición de empleadora la CLÍNICA DE SABADELL.

(Documentos unidos como diligencia final).

QUINTO.-Las partes están conformes en la fecha de efectos así como en el hecho de que en el período de 02/2010 al 04/10/2010 deben computarse las bases efectivamente cotizadas sin incremento alguno.

En el período de octubre de 2010 a octubre de 2012 las bases de cotización incrementadas al 100% de la jornada correspondientes a la actora son las que se expresan y desglosan en el documento aportado por el INSS como diligencia final junto a su escrito de fecha 15/05/2014 y cuyo contenido se da por reproducido.

(Hecho no controvertido y contenido de la diligencia final)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part demandada Clínica Sabadell S.L. i la part actora el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia l'entitat gestora demandada la infracció d'allò previst als articles 140 i 183.3 TRLGSS, en relació a l ' article 37.5 TRLET . La tesi del recurs, succintament narrada, passa per la consideració que atès que la demandant tenia una reducció de jornada prestant serveis fins al 67 per cent del temps de treball, passant a una posterior reducció pel segon fill (fins al 50,13 per cent de la jornada) D'aquesta forma, es diu, allò que preveu la primera norma indicada és l'equiparació al cent per cent a la quantia que hagués correspost al beneficiari si no hagués existit la reducció de jornada, pel que s'ha de prendre com referència la base reguladora íntegra d'aquell primer període i no la corresponent al cent per cent del salari.

Per a la cabdal comprensió del debat escau tenir present que en els antecedents jurídics de la sentència del primer grau es refereixen les manifestacions de les parts en el judici. Així, es recull en els antecedents el següent:

'El INSS se opuso a la misma alegando la existencia de cinco períodos diferenciados a la hora de computar fas bases de cotización y que eran:

a) Del 28/01/2008 al 01/2010, alegó que las cotizaciones debían computarse incrementadas hasta el 100% de la base de cotización porque se trata de los dos primeros años de reducción de jornada por guarda legal ( art. 180.3 de la LGSS y 37.5 del ET ). En base a ello manifestó que la las bases de cotización incrementadas eran de 2.060,75-euros para el año 2008 y de 2.122,57-euros para el año 2009.

b) Del 02/2010 al 04/10/2010 no hay derecho al incremento hasta el 100%, por lo que deben computarse como bases de cotización las efectivamente cotizadas y que constan en el documento número 4 del INSS.

c) Del 04/10/2010 al 09/2011 manifestó que la actora ya provenía de una reducción de jornada y desempeñó una jornada del 50,13% por lo que los incrementos aplicados lo han sido hasta una cuantía igual a un 67% de jornada porque esta era la jornada que desempeñaba en el período b).

d) El cuarto período va del 09/2011 al 02/2012; en septiembre de 2011 Clínica Sabadell se subrogó en la posición de empleadora de la actora y en este período deben computarse únicamente las cotizaciones efectivamente realizadas.

e) Y el quinto período abarcaría desde 02/2012 (fecha de inicio de la incapacidad temporal) hasta el 10/2012. Respecto a dicho período se ha tomado como bases de cotización la media de los tres últimos meses anteriores al alta puesto que la actora prestaba servicios a tiempo parcial.

De todo resulta, a criterio de la demandada, que la base reguladora de la gran invalidez sería de 1.461,86-euros, que el complemento por dicho grado alcanzaría 681,46-euros y que la fecha de efectos sería del 17/12/2012.

La actora mostró su conformidad a la fecha de efectos postulada por el INSS, así como que en el período b) no debe existir incremento de las bases de cotización'

I en la fonamentació jurídica la magistrada del primer grau indica:

'La presente controversia se centra en determinar cómo deben computarse las bases de cotización mensuales a la vista de la existencia de dos reducciones de jornada por guarda legal y de la existencia de un mes de incapacidad temporal -el de octubre de 2012-cuestiones ambas que afectan directamente a la cuantificación de la base reguladora de la prestación reconocida cuyo grado y fecha de efectos no son discutidos.

En efecto, partiendo de la existencia de los cinco períodos alegados por el INSS al contestar la demanda -trascritos en el antecedente de hecho segundo- y siguiendo la misma línea expositiva, debo manifestar que en realidad no existe discrepancia entre las partes en cuanto a la cuantificación de los períodos a) y b). Es decir del 28/01/2008 al 01/2010 ambas partes alegan que las bases deben incrementarse al salario que correspondería como si se hubiera trabajado el 100% de la jornada -por estar dentro de los dos primeros años de guarda legal, ex art. 180.3 de la LGSS - y la razón les asiste; y en el período que va del 02/2010 al 04/10/2010 solo debe computarse la cantidad efectivamente cotizada por estar comprendidas más allá de esos dos primeros años de reducción, y también por el mismo precepto señalado la razón les asiste.

En lo que no están conformes es en cómo deben computarse las bases a partir de octubre de 2010. Al respecto el argumento de la actora es que existe una nueva reducción de jornada distinta causada por el nacimiento del segundo hijo de la actora, Arsenio , por lo que las bases deben incrementarse al 100% de lo que era su jornada completa; y en cambio el argumento del INSS es el de considerar que a la actora no se le puede aplicar ese incremento porque ya desde el mes de febrero de 2010 es una trabajadora a tiempo parcial.

Sentados así los términos del debate, debe dejarse constancia que las dos reducciones de jornadas de las que disfrutó la actora eran por guarda legal de menor, pero lo eran por dos menores distintos; la primera tras nacer Carlos , su primer hijo y la segunda tras el nacimiento de Arsenio . Cuantitativamente también son distintas, porque así como en la primera la reducción lo era de un 33% de su jornada, en la posterior lo es de un 49,87% de su jornada completa.

Lo trascendental, a mi juicio, es que se trata de dos reducciones causadas por la guarda legal de dos menores distintos. De este modo, la inicial para el cuidado de Carlos finalizó al interesar la actora, y serle reconocida por su empleadora, la segunda por Arsenio . Aunque efectivamente en esa fecha la primera reducción de jornada ya había ultrapasado los dos años, lo cierto es que a los efectos de determinar una nueva reducción distinta por un nuevo nacimiento de lo que partieron las partes, y de lo que en definitiva debe partirse, es de la jornada completa que la trabajadora tenía antes del inicio de la primera reducción. La interpretación que efectúa el INSS lo que conlleva, a la postre, es a la inaplicación del beneficio que a efectos prestacionales contempla el art. 180.3 de la LGSS en los supuestos en que se encadenan distintas reducciones por guarda legal causadas por distintos sujetos, y ello implicaría un supuesto de discriminación indirecta - interpretación aparentemente inocua de una norma que sin embrago de forma objetiva implica un trato distinto, desigual y no justificado para un sector determinado, el de trabajadores/as que optan por encadenar guardas legales tras el nacimiento de sucesivos hijos-'

Plantejats així els termes del debat resta clar que el motiu -i amb ell, el recurs- no poden ser estimats. En efecte, caldrà observar, d'entrada, que la voluntat del legislador en la LOIEDH, en modificar l'article 180 TRLGSS era clara i evident: evitar que la maternitat o els rols socials imperants suposin per a les dones qualsevol conseqüència negativa en el règim de prestacions de la Seguretat Social. D'aquí que -per bé que amb uns efectes temporals limitats- es contemplés la ficció jurídica d'equiparar la base reguladora afectada per l'exercici del dret de reducció de jornada per motius familiars al cent per cent del salari pel cas que no s'hagués produït el naixement o malaltia greu d'un fill o, en el seu cas, la malaltia d'un familiar. Volem observar que si el legislador hagués optat per una solució més lògica i equilibrada, com és el manteniment de la descrita ficció salarial al llarg de tot el període de reducció de la jornada per causes familiars -i no, únicament per dos anys-, restaria evident que no existiria en el present cas cap problema hermenèutic. Certament aquesta darrera consideració pot ser entesa en forma de suport a la tesi de l'entitat gestora, si ens limitem a una mera lectura formal. Però caldrà denotar que si aprofundim en la referida voluntat del legislador es podria donar la paradoxa de que una persona que tingui més d'un fill en períodes d'interval entre cada naixement o l'adopció superiors als dos anys (però que això no obstant, romangués en reducció continuada de la jornada) podria tenir altament negatius en la seva carrera d'assegurança, la qual cosa resultaria contrària al mandat constitucional de l' article 39 CE i, a més, constituiria -com encertadament senyala la jutjadora del primer grau- una discriminació per raó de sexe, tenint present que com és notori i estadísticament queda demostrat són les dones les que en percentatges molt elevats exerceixen els drets de conciliació familiar.

No s'escapa a la Sala que la doctrina del TJUE ha vingut indicant que una legislació de Seguretat Social que comporti que el càlcul de les prestacions es vegi afectada per la reducció de jornada no resulta contrària ni a l'Acord Marc europeu sobre permís parental, ni a la Directiva 79/7, atès que juntament amb el dret a la igualtat i la protecció de la família escau preservar l'equilibri pressupostari del sistema (per totes, STJCEE de 16.07.2009 , assumpte Gómez-Limón Sánchez- Camacho) Ara bé, ocorre que el legislador nacional ha vingut a desenvolupar aquestes tuteles, per bé que en forma parcial. Per tant, correspon als jutges de cada país fer la interpretació adient tant al mandat de la normativa estatal, com respecte els dits principis. En aquest marc escau reiterar la hermenèutica finalista a la què abans hem fet esment. Consideració a la què se n'han d'afegir altres; com ara que la tesi de l'INSS portaria a l'absurd que una persona amb reducció de jornada, si esdevingués un nou fet causant, podria accedir a una base reguladora íntegre simplement limitant-se a reintegrar-se per un curt termini de temps en la seva jornada complerta i sol licitant poc després l'exercici d'una nova reducció.

Certament el legislador ha omès fer qualsevol referència a l'encadenament de diverses situacions causants successives (el que no ocorre, per exemple, en el cas d'excedència precedida de reducció de jornada) Ara bé, volem observar que la tesi de l'entitat gestora va contra els seus propis actes. En efecte, si el fet de que existeixi un nou fet causant no dóna lloc a la plena aplicació de l'analitzada ficció jurídica, no hauria en cap moment d'haver reconegut una base reguladora que té com referència el previ període pel primer fill.

Però és que l'anàlisi literal de la Llei ens ha de dur també a idèntica conclusió desestimatòria, tenint present que conforme l' article 180 LRJS fa esment a l'equiparació al cent per cent de la base reguladora 'que hagués correspost si s'hagués mantingut sense la dita reducció de jornada de treball'. Per tant, la Llei s'està referint no al període previ, sinó a la jornada complerta.

D'altra banda, caldrà observar que no ens trobem aquí davant cap contracte a temps parcial -com sembla desprendre's del recurs-. Òbviament si la jornada inicial abans del naixement del primer fill hagués estat tal, el cent per cent es referiria a la base reguladora -en relació al salari- a temps parcial. Però una reducció de jornada per motius familiars no comporta una conversió d'un contracte a temps complert en un altre a temps parcial. Es tracta, simplement, d'una previsió autònoma, de molt llarga evolució en la nostra ordenació i present en bona part de l'ordinament comparat- que té com finalitat la protecció de la família.

Una reflexió aquesta última que ens porta al punt de sortida de les nostres consideracions, la qual cosa ens ha de dur a la ja anunciada desestimació del recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 32 dels de Barcelona en data 8 de setembre de 2014 , recaiguda en les actuacions 612/2013, en virtut de demanda deduïda per Vicenta contra la dita entitat gestora , la Tresoreria General de la Seguretat social , Sagrat Cor, S.L. i Clinica de Sabadell, en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.