Sentencia SOCIAL Nº 2551/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 678/2020 de 16 de Junio de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0000744

Recurs de Suplicació: 678/2020

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 16 de juny de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2551/2020

En el recurs de suplicació interposat per Ovidio a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 24 de maig de 2019 dictada en el procediment núm. 285/2018, en el qual s'ha recorregut contra FONDO DE GARANTIA SALARIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de maig de 2019, que contenia la decisió següent:

' Que estimo la demanda interpuesta por el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL frente a Ovidio y en consecuencia condeno a la parte demandad a abonar al FOGASA la suma de 3604,71 euros.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' 1º.- La parte demandada solicitó en fecha de 13 de noviembre de 2012 prestaciones del Fondo de Garantía Salarial dictando dicho organismo Resolución calendada en fecha de 7 de abril de 2014 en la que reconocía el abono de la cantidad de 14508,75 euros con los topes legales en concepto de indemnización por despido del triple del salario mínimo interprofesional . El cobro se realizó en fecha de 12 de abril de 2014. (Expediente administrativo y documental de ambas partes)

2º.- El tope legal para la indemnización era el doble del salario mínimo interprofesional lo que ascendía a 10904,01 euros. Para el caso de estimación de la demanda la diferencia entre lo percibido por la demandada y lo debido de percibir es de 3604,71 euros. (Expediente administrativo y documental de ambas partes)'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància estimà la demanda en reclamació de quantitat interposada pel FONS DE GARANTIA SALARIAL i condemnà al demandant a abonar la quantitat de 3604,71€ por cobrament indegut. Interposa recurs el demandant.

SEGON.-En base a l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, postula el recurrent la revisió dels fets provats.

Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.

Postula el recurrent l'addició d'un nou fet provat -que no numera- del següent tenor literal: 'presentada solicitud de prestaciones, fue estimada por silencio positivo en fecha 13 de febrero de 2013'.

Fonamenta aquesta pretensió en el fet que, demanades les prestacions del FGS en data 13.11.12, 'cabe determinar que se produjo un silencio positivo a las pretensiones del trabajador solicitante en fecha 13.2.13'.

La pretensió ha de ser desestimada atès que el que es pretén incloure no és un fet, sinó una conclusió jurídica la qual, a més i com es raonarà més endavant, és objecte de controvèrsia.

TERCER.-El segon motiu del recurs, ja per la via de l' article 193 c) LRJS, denúncia la infracció de l' art. 146.3 LRJS, que estableix un termini de quatre anys per les accions de revisió dels actes declaratius de dret a càrrec, entre altres organismes, del FGS.

Considera el recurrent, en congruència amb el que ja ha al.legat en el motiu anterior, que demanades les prestacions del FGS en data 13.11.12, en aplicació de la previsió del que disposa l' art. 28 del RD 505/85 de 6 de marçi en l' art. 43.1 de la Llei 30/92 de Règim Jurídic de les AAPP i del Procediment Administratiu, llavors vigent, es produí el silenci positiu, estimatori de la sol.licitud, en data 13.2.13. I d'aquesta primera conclusió n'extreu la segona, conforme quan el FGS formula la demanda de revisió en data 27.3.18, l'acció ja estaria prescrita en haver superat, en més de 13 mesos, el termini de prescripció de quatre anys, si es computa com a 'dies a quo' aquella data de 13.2.13.

Escau recordar el text literal del precepte invocat pel recurrent:

Artículo 43. Silencio administrativo en procedimientos iniciados a solicitud de interesado.

1. En los procedimientos iniciados a solicitud del interesado, sin perjuicio de la resolución que la Administración debe dictar en la forma prevista en el apartado 3 de este artículo, el vencimiento del plazo máximo sin haberse notificado resolución expresa legitima al interesado o interesados que hubieran deducido la solicitud para entenderla estimada por silencio administrativo, excepto en los supuestos en los que una norma con rango de ley por razones imperiosas de interés general o una norma de Derecho comunitario establezcan lo contrario.

Asimismo, el silencio tendrá efecto desestimatorio en los procedimientos relativos al ejercicio del derecho de petición, a que se refiere el artículo 29 de la Constitución , aquellos cuya estimación tuviera como consecuencia que se transfirieran al solicitante o a terceros facultades relativas al dominio público o al servicio público, así como los procedimientos de impugnación de actos y disposiciones. No obstante, cuando el recurso de alzada se haya interpuesto contra la desestimación por silencio administrativo de una solicitud por el transcurso del plazo, se entenderá estimado el mismo si, llegado el plazo de resolución, el órgano administrativo competente no dictase resolución expresa sobre el mismo.

2. La estimación por silencio administrativo tiene a todos los efectos la consideración de acto administrativo finalizador del procedimiento. La desestimación por silencio administrativo tiene los solos efectos de permitir a los interesados la interposición del recurso administrativo o contencioso-administrativo que resulte procedente.

3. La obligación de dictar resolución expresa a que se refiere el apartado primero del artículo 42 se sujetará al siguiente régimen:

a) En los casos de estimación por silencio administrativo, la resolución expresa posterior a la producción del acto sólo podrá dictarse de ser confirmatoria del mismo.

b) En los casos de desestimación por silencio administrativo, la resolución expresa posterior al vencimiento del plazo se adoptará por la Administración sin vinculación alguna al sentido del silencio.

4. Los actos administrativos producidos por silencio administrativo se podrán hacer valer tanto ante la Administración como ante cualquier persona física o jurídica, pública o privada. Los mismos producen efectos desde el vencimiento del plazo máximo en el que debe dictarse y notificarse la resolución expresa sin que la misma se haya producido, y su existencia puede ser acreditada por cualquier medio de prueba admitido en Derecho, incluido el certificado acreditativo del silencio producido que pudiera solicitarse del órgano competente para resolver. Solicitado el certificado, éste deberá emitirse en el plazo máximo de quince días.

A la llum d'aquest precepte, però, la Sala no pot compartir la tesi del recurrent:

El que disposa el precepte és que 'el vencimiento del plazo máximo sin haberse notificado resolución expresalegitima al interesado o interesados que hubieran deducido la solicitud para entenderla estimada por silencio administrativo'.

En el present cas, però, no consta que el ara recurrent exercís aquest dret. Com és de veure a la resolució de 7.4.14 (a la que cal entendre que es remet el fet provat primer), la prestació reconeguda per la mateixa al demandant i a part de la resta de treballadors afectats (per altres, fou denegatòria), la mateixa resolució no fou confirmatòria d'una hipotètica aprovació anterior per silenci positiu, ni els efectes de la mateixa es retrotrauen a la data de 13.2.13, ni el recurrent la recorregué en postulació d'aquests efectes, ni tampoc interessà la certificació conforme havia operat el silenci positiu. En definitiva, no hi ha cap resolució ni administrativa ni judicial que estableixi que la prestació fou reconeguda en la data que pretén el recurrent, per silenci positiu, que, per tant, no és més que una hipòtesi jurídica del que podia haver estat i no fou.

En conseqüència, el 'dies a quo' del còmput de la prescripció de quatre anys establerta a l' art. 146.3 LRJS no pot ser altre que lal de la pròpia resolució de data 7.4.14, per la qual cosa l'acció exercida pel FGS en data 27.3.18 no es pot considerar prescrita.

Per tant, ha de ser desestimat aquest segon motiu de recurs i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Ovidio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 9 dels de Barcelona en data 24.5.19, a les actuacions núm. 285/19 i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.