Sentencia Social Nº 2601/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3345/2009 de 12 de Abril de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 d'abril de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2601/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 27 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 655/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Belinda , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 30 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de gener de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por Dña. Belinda declaro a la misma, por agravación, en situación de incapacidad permanente absoluta para todo tipo de trabajo, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 212'27 ?, con efectos desde el 3-5-08, más las mejoras legales que procedan".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º) La demandante, nacida el 24-4-43, tiene reconocida la incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, por sentencia de 15-3-94. La patología que dio lugar a este reconocimiento fue la siguiente: limitación funcional para bipedestación prolongada; esclerosis varicosa en extremidad inferior derecha; espondiloartrosis leve; gonartrosis leve.

2º) El 2-4-08 presentó ante el INSS solicitud de revisión por agravación, que fue denegada mediante resolución de 2-5-08, contra la que interpuso reclamación previa, siendo también desestimada por nueva resolución de 25-6-08. En la tramitación del expediente administrativo fue reconocido por el ICAM, que emitió dictamen el 21.

3º) Acredita en la actualidad la misma patología que determinó el reconocimiento de la IPT, y además la siguiente: trastorno depresivo mayor grave y cronificado; insuficiencia venosa crónica reintervenida de EEII; artrosis moderada generalizada; rizartrosis moderada.

4º) La base reguladora de la prestación que reclama es de 212'27 ?.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeixen noves lesions ni les que ja tenia s'han agreujat, atès que el trastorn depressiu encara que és greu, amb un tractament adequat pot millorar, per la qual cosa no és un procés permanent ni definitiu.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER. Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè en no havent-se modificat el fet tercer de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Cal remarcar que el seu estat s'ha agreujat i han aparegut noves malalties des que va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total l'any 1994, perquè en l'actualitat tant l'espondiloartrosis i gonartrosis que aleshores eren lleus, ara són filiades com moderades. Pel que fa a les noves malalties cal fer referència al trastorn depressiu major greu i cronificat que aleshores no patia. Doncs bé, si examinem el conjunt de les citades patologies és evident que s'ha d'arribar a la mateixa conclusió que el magistrat d'instància, és a dir, que l'actora està incapacitada per a realitzar qualsevol tipus de treball, sense que es pugui estimar l'al.legació de la recurrent de que el trastorn depressiu pot millorar amb una bona teràpia, en primer lloc, perquè en el citat fet provat consta que el citat trastorn està cronificat i, en segon lloc, perquè el que s'ha de decidir és si en aquest moment es troba incapacitada absolutament, la qual cosa el propi Institut reconeix en el seu recurs, atès que si posteriorment la situació de la demandant millora, l'Entitat Gestora sempre podrà revisar el grau reconegut, suposant que es compleixin els requisits establerts per la llei.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona, en data 27 de gener de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 655/2008, en virtut de demanda presentada per Doña. Belinda , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.