Sentencia Social Nº 261/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 239/2007 de 14 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 14 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 261/2008

En el recurs de suplicació interposat per Alejandra a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 28 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 239/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Everardo , María del Pilar i -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 30-3-07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda presentada por Alejandra contra Everardo , María del Pilar , en reclamación de despido debo absolver a los demandados de los pedimentos deducidos en su contra apreciando la falta de legitimación pasiva de la demandada María del Pilar ."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora ha prestado sus servicios por cuenta de la demandada con las circunstancias de antigüedad desde el 15 de marzo del año 2002 y categoría de empleada de hogar (de las testificales, y documental). La actora ha realizado las horas diarias que figuran en el documento tres a nueve de la empresa, cuya letra manuscrita la actora reconoce como propia en confesión.

SEGUNDO.- Trabajaba según los días en jornada de mañana, tarde o mediodía (documental de la empresa y confesión de ambas partes).

TERCERO.- La actora inició IT en fecha 23 de diciembre del año 2006 por enfermedad común. La actora se encuentra de alta en el régimen especial de empleados de hogar. El tres de abril del año 2007 se expidió alta con propuesta de incapacidad permanente que le ha sido denegada por no acreditar el período mínimo de cotización (documental de la actora).

CUARTO.- En fecha dos de febrero pasado recibió comunicación fechada el día uno de febrero del año 2007 por la que la empresa procedía al desistimiento del contrato de trabajo con efectos de 21 de febrero del año 2007. En la comunicación se indicaba que se ponía su disposición la indemnización de siete días de salario por año de servicio, que ascendía a 300,48 E. Se indicaba que también se le abonará el saldo y finiquito a su favor (documental de la empresa). La indemnización no fue transferida a la cuenta corriente de la actora que se encontraba en ese momento de baja médica (confesión del demandado). No consta que la empresa tuviera conocimiento de la causa de la enfermedad de la actora. Tampoco consta que la actora volviera a la casa.

QUINTO.- La actora suscribió contrato de trabajo fechado el 10 de enero del año 2005 con el demandado, con una retribución de 513 E mensuales más dos pagas extraordinarias de 256,50 E cada una (documental de ambas partes).

SEXTO.- La actora ha recibido el salario por transferencia bancaria, a través del Banco Popular, efectuada en ocasiones por el demandado y en ocasiones por la demandada. En el año 2004 se le ingresaban 330 E mensuales, desde febrero del año 2005 se le ingresaban 264,50 E, a partir del mes de marzo del año 2006 se le ingresaban 285 E (documental de la actora y del demandado). Ambos demandados mantienen una cuenta en distinta en el Banco Popular (de su documental).

SÉPTIMO.- El demandado presentó oferta para regularizar la situación de la actora en fecha cinco de marzo del año 2003 (documental de la actora)

OCTAVO.- La actora fue entrevistada por la demandada antes de su incorporación al puesto de trabajo (de su confesión). La actora fue recomendada por una amiga de la suegra de la demandada (testifical).

NOVENO.- Se celebró el preceptivo acto de conciliación ante el Servicio de Mediación, Arbitraje y Conciliación, con el resultado de sin avenencia

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència d'instància ha desestimat la demanda per acomiadament presentada, per entendre que no existí tal sinó un desistiment en el marc d'una relació especial d'empleats de la llar, que complí els requisits reglamentàriament establerts.

S'alça ara la treballadora en suplicació pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON.- Per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL es postula la revisió de fets provats de la sentència. En concret se'ns demana la modificació dels ordinals primer, segon i sisè de la sentència, amb el suport en tots els casos del document que consta en els folis 33 i 34 i 73 i 74 -contracte de treball inicial signat al gener de 2005, així com fent una sèrie de reflexions retòriques sobre la prova d'interrogatori de part i la testifical.

En concret, pel que fa al fet provat segon es proposa el següent redactat: "la actora ha prestado sus servicios por cuenta de la demandada con las circunstancias de antigüedad desde el 15 de marzo de 2002 y categoría de empleada de hogar (de las testificales y documental). La actora ha realizado ocho horas diarias de lunes a viernes (documental FOLIO 34 PRUEBA ACTORA FOLIO 74 PRUEBA CODEMANDADA), con excepción de los días durante el verano del año 2006 que figuran en el documento tres a nueve de la empresa, cuya letra manuscrita la actora reconoce como propia en confesión". Respecte l'ordinal segon es proposa el següent text de substitució: "Trabaja de lunes a viernes, en jornada de mañana y tarde (documental de la actora y empresa FOLIO 34 PRUEBA ACTORA (FOLIO 74 PRUEBA DEMANDADA y testifical)" I, en relació al sisè es demana el següent redactat alternatiu: "La actora percibe un salario mensual bruto de 560,-E., contractualmente pactado, abonándole los codemandados parte en efectivo y el resto mediante transferencia bancaria a través del Banco Popular, efectuado en ocasiones por el demandado y en ocasiones por la demandada. En el año 2004 se le ingresaban 330 E. mensuales, desde febrero del año 2005 se le ingresaban 264,50,- E. a partir del mes de marzo del año 2006 se le ingresaban 285 E. (documental de la actora y del demandado). Ambos demandados mantienen una cuenta indistinta en el Banco Popular (de su documental)"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol.licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ens ha de dur forçosament a la desestimació de les dites revisions fàctiques. En efecte, a banda de que les proves testificals i d'interrogatori de part són ineficaces a efectes revisors, atès que regeix en l'àmbit laboral el principi d'instància única, hem de recalcar que, en definitiva, allò que es pretén es fa valer les condicions que consten en el contracte de treball inicial per sobre d'altres proves documentals i d'altra mena, essent aquesta una competència exclusiva del jutjador del primer nivell, sense que la Sala pugui entrar a fer cap consideració al respecte, llevat error relacionat amb un document. I és clar que en les presents actuacions no és apreciable cap error, atès que el jutjador "a quo" valora documents i testificals atenyents a dates posteriors al inicial contracte, el què exclou cap error en la valoració de la prova.

TERCER.- Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst als arts. 9 a 11 del RD 1424/1985 .

Volem recordar, d'entrada, que en l'àmbit de les relacions laborals especials no regeix el principi d'estabilitat a l'ocupació i, en conseqüència, la interdicció d'acomiadament sense causa. I és pacífic que en el present cas el vincle entre les parts estava inserit en allò previst a l' art. 2.1 b) TRLET , pel que no operen les normes de la relació laboral comuna, sinó les específiques del dit reglament. Doncs bé, aquesta darrera norma contempla la figura del desistiment empresarial en els seus articles 9.11 i 10.2.

Conforme a aquest darrer article un empresari pot extingir el contracte de treball entre les parts, sempre i quan compleixi uns determinats requisits, com són: a) un preavís -substituïble per una indemnització- de 20 dies (o 7, si no s'ha superat l'any de vigència contractual; b) la posada a disposició d'una indemnització de set dies naturals d'any de salari pel número d'anys de durada del contracte, amb un màxim de 6 mesades. I val a dir que, en tractar-se d'un desistiment, ens trobem davant una extinció "ad nutum" que, com a tal no precisa de cap mena de justificació -ni, tampoc, formalitat-

Doncs bé, en la present litis resta provat que la demandada notificà l'extinció amb vint dies d'antelació i posada a disposició de la indemnització, per bé que aquest darrer requisits no es complí a través de transferència bancària, sinó a través de la dita i simple posada a disposició, sense que consti que l'actora es personès a percebre-la. És clar, en conseqüència, que s'han complert els requisits legals.

No obstant, la recorrent -en un confús i reiteratiu redactat- nega una sèrie d'extrems. Així, s'afirma, que no s'han desglosat els conceptes de la indemnització, essent aquest un requisit que la Llei no observa. Es diu també que l'import no és correcte, la qual cosa cal descartar atès que el salari provat ha resultat inalterat en el motiu anterior. D'altra banda, es fa esment a que no s'ha produït consignació bancària o judicial. És aquest un extrem sobre el què ja prèviament hem reflexionat. No obstant, volem reiterar que la Llei parla únicament de posar a disposició -sense que s'estableixi cap mena de consignació o dipòsit, encara menys judicial-, sense que consti negativa de l'empresari a abonar la quantitat establerta en el carta.

D'altra banda, es fan una sèrie d'afirmacions -com ara que la comunicació no té els efectes inherents al desistiment- que no s'argumenten.

I, finalment, s'indica que essent dos els empresaris només un d'ells ha fet efectiu el pagament. Afirmació sobre la què posteriorment es torna a insistir en relació a la cita de l' art. 1.2 TRLET , en el sentit de que la persona que comunicà l'extinció no era l'autèntic empresari, sense que quedi clar si es tracta d'un altre motiu o del mateix -en tot cas és evident la concurrència de fons entre ambdues argumentacions, d'aquí que les tractem en forma conjunta-

Doncs bé, respecte el fet de que l'autèntic empresari era la senyora María del Pilar , cal ressaltar que no pot la Sala arribar a una conclusió diferent a la de la instància, atès que qui signà el contracte fou el senyor Everardo , actuant com a cap de família. No consten, d'altra banda, elements fàctics que ens puguin dur a la conclusió de que l'autèntica ocupadora era aquella altra persona física (de fet, tampoc s'ha intentat la modificació fàctica en aquest punt) I, d'altra banda, encara que acceptéssim que ambdues persones eren empresàries de la recorrent, és clar que el pagament de la indemnització per una d'elles tindria plens efectes constitutius de l'extinció, ex art. 1137 CC .

En conseqüència, aquest motiu ha de decaure i amb ell el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Alejandra contra la sentència dictada pel jutjat del social número 29 dels de Barcelona en data 28 de maig de 2007, recaiguda en les actuacions 239/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra Everardo , María del Pilar i FONS DE GARANTIA SALARIAL en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.