Sentencia Social Nº 2629/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1786/2006 de 11 de Abril de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 d'abril de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2629/2007

En el recurs de suplicació interposat per INSS a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 9 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 710/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part ASEPEYO MUTUA PATRONAL DE ACCIDENTES DE

TRABAJO NÚMERO 151, TGSS, Institut Catala de la Salud, Carnicas J. Colomer, S.A, Benito i Institut Catala d'Evalucions Mediques, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 3 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de desembre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Estimar la demanda interpuesta por MUTUA ASEPEYO contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUD, INSTITUT CATALA D'EVALUACIONS MEDIQUES, D. Benito y CARNICAS J. COLOMER S.A. y declarar la nulidad de la resolución administrativa (y concordantes) impugnada, condenando a la parte demandada a acatar el presente pronunciamiento "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- D. Benito prestando servicios para la empresa Cárnicas Colomer con la categoria profesional de matarife sufrió un accidente de trabajo "in itinere" el dia 07-10-03.

2º.- La empresa tiene cubiertas las contingencias profesionales y la gestión de la IT/EC con la mutua Asepeyo, encontrándose al corriente de cotizaciones (No controvertido).

3º.- Como consecuencia del accidente, el actor sufrió "fractura de la vertebra cervical" e inició un proceso de IT/AT (f. 12) . Dicho proceso concluyó con alta médica por mejoria del dia 08-08-04 emitida por la Mutua (f. 16).

4º.- El dia 11-03-05 el ICS emitió baja por IT/EC "ad cautelam" (f. 236).

5º.- Mediante resolución de fecha 11-05-05 el INSS determinó que la contingencia del proceso de I.T. iniciado en fecha 11-03-05, derivaba de contingencia de accidente de trabajo (f. 19).

6º.- La parte actora interpuso reclamación previa con fecha 01-06-05, la cual resultó desestimada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que va estimar la demanda declarant nul.la de plè dret la resolució del INSS que determina que la contingència del procés de incapacitat temporal de la treballadora demandada és accident de treball, presenta recurs l'Entitat Gestora, que ha estat impugnat. Per la via de l ' article 191 c) de la LPL , presenta un únic motiu de recurs consistent en la infracció de normes substantives o jurisprudència.

L'objecte de litigi és determinar qui te la competència per a qualificar la situació d'incapacitat temporal, en el cas que les contingències tan professionals com comunes corresponguin a la Mútua. Al.lega la part recurrent que la sentència fa aplicació del precepte del reglament contingut en el Reial Decret 428/2004, de 12 de març, que va modificar el RD 1993/1995, de 7 de desembre, sobre col.laboració en la gestió de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals , interpretant que s'atribueix a aquelles la contingència, amb una interpretació errònia dels articles 61.2 i 80 del mateix i sense posar-lo en relació als articles 57, 67 i 127 de la LGSS, dels quals es dedueix que la competència correspon a l'Entitat Gestora , vulnerant la interpretació el principi de jerarquia normativa. Recorda el recurrent que l'article 61.2 paràgraf 2, quan es refereix a les competències de la mútua e la expedició dels comprovants de baixa, confirmació de baixa i alta, així com la declaració del dret al subsidi, la seva denegació, suspensió, anul.lació i declaració d'extinció, en els processos de incapacitat temporal derivats d'accident de treball i malalties profesionals, indica que serà prèvia determinació de contingència. Qüestió que ve reflectida també en l'article 80.1. Que la declaració de contingència per la LGSS, està atribuida a l'Entitat Gestora, d'acord amb els articles 57,1,a, 67.1 i 126.4.

També al.lega la sentència del TS de 26 de novembre de 1998, dictada en un supòsit similar i les sentències del TSJ Aragó i del TSJ Castella-Lleó, de data 7-02-05 i 04-05-05, i TSJ Valencia de 19.04.05 , dictades en el sentit que proposa l'Entitat Gestora.

SEGON. L' article 126 de la Llei General de la Seguretat Social, en el seu apartat 4 , indica que correspondrà a la Entitat gestora competent la declaració, en via administrativa de la responsabilitat en ordre a les prestacions qualsevol que sigui la prestació de que es tracti, així com l'entitat que en, el seu cas, hagi de anticipar aquella o constituir el capital cost. Aquest precepte, tal com al.lega la recurrent comporta una atribució de competència que no pot interpretar-se derogat per un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial Decret 428/2004 , referit a les contingències comunes, indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuarà previa determinació de la contingència per la Mútua i la comprovació de tots els fets i condiciones establerts en l' article 128 de la LGSS (Incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de la del article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuida a la Mútua, ni la seva capacitat de definir la contingència quan aquesta és discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l' article 61.2 del mateix Reial Decret fa esment de una prèvia determinació de la contingència causant no atribuida a l'entitat col.laboradora.

En aquest sentit s'ha pronunciat la doctrina d'aquest Tribunal Superior de Justícia en sentències de data 18 de septiembre y 26 de octubre de 2006, valorant que l' article 126-4 de la LGSS comporta una atribució de competencia que no pot interpretar-se derogat por un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial decret 428/2004 , referit a las contingències comunes, indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuará previa determinació de la contingencia per la Mutua i la comprovació de tots els fets i condicions establerts en l' article 128 de la LGSS (incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de l' article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuida a la Mutua, ni la seva capacitat de definir la contingencia quan aquesta es discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l'article 61.2 del mateix Reial decret fa esment de una prèvia determinació de la contingencia causant no atribuida a l'entitat col.laboradora.

Amb la mateixa conclusió, la recent sentència també d'aquesta Sala Social, dictada en el recurs de suplicació 8522-05, indica també: "En esta línea se pronuncian las SSTS de 26 y 27 de enero, 2 de febrero, 6 de marzo y 1 de diciembre de 1998 y 22 de noviembre de 1999

Apoya aquélla primera resolución este consolidado criterio en los siguientes argumentos: 1) En la gestión ordinaria de la protección por incapacidad temporal rige un principio de oficialidad, de acuerdo con el cual la prestación se hace efectiva de modo directo y automático conforme al diagnóstico y determinación provisional de la causa de la dolencia efectuada en el parte de baja médica; 2) Esta determinación provisional inmediata del hecho causante por parte del servicio médico, aconsejada por razones de celeridad en la protección, se lleva a cabo sin perjuicio de una eventual comprobación médica y jurídica posterior, realizada a instancia de parte o de oficio por la entidad gestora, que se concreta en una resolución administrativa de dicha entidad gestora; 3) La determinación en el parte de baja médica de la causa de la lesión que genera incapacidad temporal no es un acto de reconocimiento de derecho sometido al régimen del art. 145.1 de la Ley de procedimiento laboral a causa de su provisionalidad y de su función exclusiva de garantía de automaticidad de prestaciones; 4) Por otra parte el art. 145.1 de la LPL tampoco sería aplicable al caso en cuanto que la calificación como contingencia profesional supone una mayor protección al trabajador que la derivada de contingencia común; 5) El fundamento último de la atribución de competencia al INSS y no a la mutua de accidente de trabajo para la calificación del origen o hecho causante de la lesión generadora de incapacidad temporal es la condición de entidad gestora de aquél y de entidad colaboradora de ésta, lo que comporta distintas facultades de uno y otra, de acuerdo con la legislación vigente ( artículos 57 y 67 de la Ley general de la Seguridad Social; art.57 art.67 , art. 1. del RD-L 36/1978 y art. 2 del RD 2609/1982 .

En armonía con lo así resuelto añade la de 22 de noviembre de 1999 las siguientes razones en apoyo de la atribución de competencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social: 1) El artículo 57 de la LGSS reafirmó la competencia omnicomprensiva que tradicionalmente incumbió al INSS al afirmar que corresponde al INSS "la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social...". Se le confiere así el rango de entidad de base para la organización y vigilancia y, en su caso, dispensación, de las prestaciones, siendo el papel de Mutuas Patronales y Empresas, meramente auxiliar, habiendo destacado siempre este carácter secundario al ser designadas por todas las disposiciones rectoras del sistema de Seguridad Social, como "Entidades Colaboradoras"; 2) El papel rector de la Entidad Gestora ya aparecía en el artículo 1.1 del Real Decreto Ley 36/1978 , y aparece ratificado en las prestaciones de incapacidad en el Real Decreto 2609/1982, de 24 de septiembre y, hoy, de manera general, en el artículo 1.1 a) del Real Decreto 1300/1995, de 21 de julio , norma que atribuye al INSS la facultad de evaluar, calificar y revisar la incapacidad y reconocer el derecho a las prestaciones económicas contributivas de la Seguridad Social por invalidez permanente, en sus distintos grados, así como determinar las contingencias causantes de las mismas; 3) Esta atribución competencial no aparece modificada por precepto alguno con rango suficiente para hacerlo. Es más, el mandato del artículo 5 de la O.M. de 13 de octubre de 1967 que desarrolló reglamentariamente las prestaciones de ILT, al atribuir a Mútuas y empresas colaboradoras el reconocimiento del derecho a las prestaciones, no contradice aquella facultad rectora del INSS, sino que meramente la completa; 4) Negar al INSS la facultad de calificar unas dolencias como constitutivas de accidente, reservando estas facultades a la Mútuas Patronales, implica otorgar la Entidad Gestora, Mútuas Patronales y empresas colaboradoras una posición de total igualdad, susceptible de producir situaciones de desprotección total del beneficiario, cuando todas ellas se negaran a asumir -aunque sea de manera no definitiva- la responsabilidad por una contingencia".

Seguint la reiterada doctrina d'aquesta Sala Social, ha de ser estimat el recurs i revocada la sentència de instància, amb desestimació de la demanda formulada per la Mútua.

Pels fonaments exposats,

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per la Lletrada de l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat del social número 2 dels de Girona, de data 9 de desembre de 2005, recaiguda en actuacions 710-2005, seguides a instància de MUTUA ASEPEYO contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, INSTITUT CATALA DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ D'EVALUACIONS MEDIQUES, D. Benito i CARNICAS J. COLOMER, S A.

En conseqüència, revoquem la sentència i desestimem la demanda formulada per la Mútua, amb confirmació de la resolució administrativa impugnada.

Condemno a les demandades a estar i passar per aquesta declaració i a la Mútua Universal al pagament de la prestació en la quantia i forma indicades fins que existeixi alguna causa legal d'extinció de la prestació, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària de l'INSS.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.