Sentencia Social Nº 2654/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 214/2007 de 24 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

Barcelona, 24 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 2654/2009

En el recurs de suplicació interposat per Mauricio a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 28 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 214/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part S.S.G. SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr.

ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 18.04.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por D. Mauricio contra la empresa S.S.G SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS S.L, debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones actoras."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El demandante, D. Mauricio , ha venido prestando servicios por cuenta y orden de la empresa S.S.G SERVEIS SOCIOSANITARIS GENERALS S.L, con la categoría profesional de conductor de ambulancia, antigüedad de 15-07-2.002 y salario mensual de 1.543,87 euros, incluida prorrata de pagas extras.

SEGUNDO. La empresa demandada se dedica a la actividad de ambulancias, siendo de aplicación el Convenio Colectivo de Empresas y Trabajadores de Transporte de Enfermos Accidentados en Ambulancia (Transporte Sanitario).

TERCERO. El salario del actor se compone de salario base, antigüedad, plus ambulanciero, plus nocturnidad, complemento autonómico, complemento personal y horas de presencia. En todas las nóminas se abonan quince horas de presencia, a razón de 8,42 euros/hora. El valor de la hora extraordinaria, para el periodo de referencia, es 13,91 euros.

CUARTO. El actor debe recoger el vehículo en la central, antes del inicio de cada jornada, así como aparcarlo en la central, al finalizar los servicios de cada jornada.

QUINTO. Los partes de trabajo los realiza una empleada de la empresa, controlando el horario según el número de servicios programado y la duración de los mismos. Los partes se entregan a los trabajadores el día anterior. Dichos servicios consisten en recoger al paciente en su domicilio y trasladarlo al centro hospitalario, así como devolverlo a su domicilio, una vez practicada la actuación médica correspondiente.

SEXTO. Entre los servicios programados, el actor se limita a esperar, sin que conste que deba estar en el centro de trabajo.

SÉPTIMO. El Sr. Mauricio cuenta con un tiempo de descanso no determinado, para el almuerzo.

OCTAVO. El artículo 21.A) del Convenio de aplicación establece que :" La jornada ordinaria de trabajo para el personal que no sea de movimiento será de cuarenta horas de trabajo a la semana o la legal que en cada momento exista.

La jornada de trabajo para el personal de movimiento será de cuarenta horas semanales y de 1800 horas/año de trabajo efectivo, que se computará como ciento sesenta horas quatrisemanales de trabajo efectivo, más ochenta horas de presencia en el mismo periodo.

Tiempo de trabajo efectivo: es aquel en el que el trabajador se encuentra a disposición del empresario y en el ejercicio de su actividad, realizando las funciones propias de la conducción del vehículo o medio de transporte u otros trabajos durante el tiempo de circulación de los mismos, o trabajos auxiliares que se efectúen en relación con el vehículo o medio de transporte, sus pasajeros o su carga.

Tiempo de presencia: Es aquel en el que el trabajador se encuentre la disposición del empresario sin prestar trabajo efectivo, por razones de espera, expectativas, servicios de guardia, viajes sin servicio, averias, comidas en ruta u otras similares.

La jornada máxima diaria no deberá superar las nueve horas de trabajo efectivo, ni menos de seis horas, a efectos de pago de horas extraordinarias, exceptuándose los servicios de largo recorrido que no pueden interrumpirse; de forma que en éstos el trabajador descansará la jornada laboral inmediata, las horas sobrepasadas.

En todo caso, las horas extraordinarias podrán ser compensadas por la empresa con tiempo de descanso equivalente siempre que el trabajador esté de acuerdo.

El descanso mínimo entre jornada y jornada será de doce horas.

Las empresas están facultadas para organizar el trabajo de acuerdo a las necesidades del servicio, ,pudiendo establecer los correspondientes turnos ente el personal para asegurar la atención preventiva y real, desde las cero a las veinticuatro horas, durante trescientos sesenta y cinco dias al año.

Estos turnos serán rotativos o fijos.

NOVENO. Presentada la preceptiva papeleta de conciliación ante el órgano competente, el acto de conciliación se celebró en fecha 27-02-2.007 con el resultado de sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. El treballador recurrent interessa primerament la modificació dels fets provats de la sentència, el que és plenament coherent doncs en la insuficiència de prova de les seves pretensions fonamenta la Srª. Jutgessa Social el seu pronunciament absolutori. Pretén el recurrent modificar el quart dels fets provats de la sentència en el sentit de fer-hi constar que el demandant en el període reclamat va desenvolupar 303 hores de presència, i per a fonamentar la seva pretensió menciona un total de 298 documents correlatius sense més concreció ni argumentació i que, segons argumenta evidenciarien l'oblit de la Jutjadora respecte d'aquest extrem. La excepcional, en un procés com el laboral d'instància única, modificació de fets provats en suplicació requereix que de la prova documental s'en deriva de forma evident error o apreciació incorrecta per part del Jutjat. En aquest cas, la Srª. Jutgessa "a quo" fa plena i extensa referència a la manca de prova de realització de les hores de presència, tant per la seva configuració en el conveni corresponent com pel fet de que el treballador, sens perjudici dels temps dedicats al trasllat de pacients hauria emprat temps indeterminat no computable com a jornada de presència, a més del temps dedicat a dinar, no computable ni com a treball efectiu ni com a temps de presència, per la qual cosa desestima aquesta pretensió. La genèrica i inconcreta menció a una extensa documental que fa el recurrent, a més com hem dit fonamentada en un inexistent "oblit" de la Jutjadora, impedeix a la sala donar lloc a la modificació de fets provats que es pretén. Es demana també modificar el fet provat sisè respecte de la obligació d'esperar el pacient. Aquesta inclusió esdevé intranscendent tota vegada que no es concreta la durada d'aquestes esperes i la seva incidència a la jornada en el període reclamat, essent el present procediment no un litigi encaminat a resoldre la configuració de les relacions entre l'actor i l'empresa en matèria de jornada laboral, sinó de reclamació concreta de quantitats, i a més com assenyala el propi recurrent es qüestió pacífica en el litigi, llevat de casos en que aquesta espera no fos necessària (pensem en el cas d'una hospitalització). Per tant, tampoc aquesta modificació haurà de ser acollida i restaran immodificats els fets provats de la sentència del Jutjat.

SEGON. En el següent motiu de recurs, ara a l'empara de l'apartat c) de l'article 191 LPL , es denuncien com a infringits els articles 14,15 i 21 del Conveni Col.lectiu aplicable . Tal com hem avançat en el fonament jurídic anterior, el motiu esdevé inviable doncs de cap manera es possible aplicar aquests preceptes davant la manca de fonament fàctic de la sentència respecte de la existència dels períodes que la part al.lega com a treballats i no remunerats, en no haver reeixit la pretensió de modificació de fets provats formulada per la part.

Tot això durà a desestimar també aquest motiu i per tant el recurs de suplicació interposat, amb íntegra confirmació de la sentència del Jutjat Social.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Mauricio contra la sentència de 28 de setembre de 2007 del Jutjat Social número 2 de Lleida , recaiguda en les actuacions 214/2007, que CONFIRMEM íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.